dilluns, 31 de desembre de 2018

Acabem l'annus Horribilis de Bombers

Arribem a l'últim dia de 2018, i toca fer resum de l'any. Només té un qualificatiu: ANNUS HORRIBILIS.

És l'any en que finalment hem pogut saber (en realitat confirmar) que no només ens manca personal, vehicles, renovar parcs, comprar nou vestuari (per renovació i per millora de la roba actual), sinó que a més hem sabut que no s'havia fet per manca de recursos i segurament per mala gestió. Ja que si has de fer tot això has de dedicar alguna partida pressupostària a fer-ho, però és que no n'hi havia cap! Tot el que hi havia era xapa i pintura. Res, quatre engrunes per a fer una mica de manteniment de parcs i de vehicles, que un cop arribats a l'estiu s'havia acabat el pressupost i quedava tot aturat.
La nova direcció s'ha trobat en que ni hi ha ni pot haver-n'hi. No s'han invertit els més de 200 milions d'Euros promesos, per no sabem qui, per tal de posar al dia els recursos del Cos. A dia d'avui seguim sense aquests 200 milions. I no només això, el pla 2025 pretén millorar l'organigrama, millorar la dotació de vehicles, millorar la estructura de suport als serveis (USLOs, PTs,...) millorar i crear àrees de suport tècnic, i sobretot "donar múscul" al Cos de bombers. I clar donar múscul, vol dir augmentar les plantilles dels parcs. No posar-les al dia (cobrir jubilacions) sinó millorar-les per a poder tenir tres tipologies de parcs: parcs de 5, parcs de 7 i parcs de 9. Això vol dir que els parc de Girona, que son un grapat han d'augmentar la dotació diària:
Amer(3), Banyoles(3), Calonge(3), Cassa S(3), La jonquera(3), Llança(3), Lloret(4), Maçanet(4), Olot(4), Palafrugell(4), Ripoll(3), Roses(3), Hostalric(3), Sta. coloma de F.(3), Torroella de M(3), Vall d'Aro(3), La Pera(3) han de passar de 3-4 bombers/guàrdia a 5!!!!
Girona(6) ha d'augmentar a 7, i Figueres(5) es quedaria igual.
A la REG mancarien un total de 30 bombers/dia. Amb el nou Pla 2025 la REG necessita per ella sola 120 bombers nous!!!!

No ho tenim difícil, ho tenim magre!
Recapitulem el que estem fent els pobrebombers fins ara:

  • En aquest moment el no fer hores comporta tancar parcs, sortir a la tele i articles gairebé diaris a premsa. És així. Abans del 10 no passava.
  • No és fàcil. A alguns la manca dels diners de les HE els comporta arribar molt just a fi de més. Però estem lluitant per significar el nostre sou, el de tots. La mesura costa, però pagarà la pena si el final és bo.
  • La DG no és enemic fàcil. Tots saben de la precarietat i els recursos econòmics depenen de pressupostos, acords entre conselleries, etc. I juguen amb això.
  • Els nostres màxims comandaments operatius també pateixen de la manca de recursos (i tant), però els paguen per jugar amb les peces que tenen (nosaltres) i això fan. Ells compren vehicles, arreglen parcs, compren ERAs només si tenen diners, i ara encara no els tenen.
  • Hem de seguir lluitant en una batalla on l'enemic té varis caps: La DG d'Emergències, Interior, Economia, el pressupost de la Generalitat, el de l'estat espanyol...

Per això tot el que estem fent no serà ni curt ni fàcil. Ens hi hem de posar tots. Tots és tots. I durarà fins l'estiu.

Tancarem parcs, perdrem diners, farem guàrdies des de La Seu a Lleida, de Llançà a Lloret, de punta a punta de cada Regió. Ho poden fer i ho haurem de fer. És la nostra obligació com a bombers estar al servei de la casa, i ella mourà les poques fitxes que tindrà. Però quan arribin els serveis importants es trobarà en fora de joc. Quan hi hagi el primer incendi forestal i necessiti enviar 50 camions de bombers els podrà enviar, però no tindrà gent per mantenir els 50 parcs de bombers oberts. Aquell dia tancaran 50 parcs de bombers. Aquest dia haurem guanyat. Paciència.

L'enemic no és la gent, no és el nostre sots-director operatiu, el nostre enemic és el POLÍTIC de torn, els de la nostra conselleria i el de les altres, també ho son els de Madrid que ens tenen l'aixeta tancada. Uns perquè no amplien els pressupostos i els altres perquè els veten al Senat. El nostre és un problema que té una dimensió molt més gran de la que ens pensem. Ningú podrà enviar camions des de València o des de Saragossa a apagar focs de cuina ni a excarcerar vehicles a la carretera. Això no és factible. Per tant el dia que el polític vegi que ell també està desprotegit i li va la vida (que no el sou) aquell dia s'adonarà que necessita dels bombers. Els bombers no els pot tenir per una mútua privada ni per una UME de mentida "aparcats" en una trista caserna. Els problemes reals de cada dia es solucionen amb els bombers i aquesta és la nostra carta guanyadora.
I una mica d'al·lè a tots: El que estem fent ho fem molt bé!
Qui vulgui aportar que ho faci allí on pertoca (assemblees i grups específics de treball). La resta seguirem el camí que ens marquen els companys que hi dediquen moltes hores cada dia.

Som bombers i treballem en equip.

Salut i lluita

dilluns, 24 de desembre de 2018

És Nadal a Bombers

Portem setmanes, mesos i fins i tot anys de reivindicacions, però ara és Nadal i com aquells soldats que van aturar una guerra per jugar un partit de futbol entre els dos bàndols, nosaltres, ni que sigui per un dia també haurem d'aturar-nos una estona i apreciar i agrair tot allò que tenim.

Nadal és moltes coses però la més important és la d'agrair als teus tot el que son per tu la resta de l'any (això ho hauriem de fer cada dia, però per desgràcia la societat actual ens ha portat cap un altra camí). Per tant el post avui el dedico a tots els meus companys de bombers. Sense ells no podria tenir el millor treball del món. Sense ells no podria tornar sa i estalvi de la majoria de serveis, sense ells no podria tenir l'experiència ni el saber que he pogut acumular fins a dia d'avui. Sense ells no sabria portar un camió de bombers, no sabria cuinar per un grapat de gent (em costa, eh), no sabria improvisar ni ser company. Ser company no s'improvisa ni s'estudia en cap escola. Ser company es viu guàrdia rere guàrdia i es millora cada dia.
Nadal entre bombers és viure'l amb la teva segona família. Una família que t'acull, et protegeix i t'escolta com qualsevol altra família "normal" però sense cap mena de lligam familiar. Aquí els problemes ens els mengem, els patim, els passem com podem, els perdonem, els oblidem però sobretot es deixen al parc cada cop que sona la campana per anar a un servei.

El Nadal a Bombers és fer l'esmorzar de parc, reunir-te amb els companys ja jubilats i saber d'ells, és trobar-te al "xinxe" de l'altra torn i acabar jugant a billar amb ell mentre descobreixes que en el fons té un cor infinit, és compartir cua per treure un cafè de la màquina mentre ens fem bromes i amb picardia li fas pagar el cafè a l'altra o simplement li prens el torn (altres dies ho ha fet ell).
Nadal és anar a fer un dinar a un restaurant de Lleida i que ningú del torn falti (de vegades hi ha excepcions, però sempre son per causes ineludibles), és riure, explicar les anècdotes de sempre, és parlar d'aquell servei mentre li prens una patata fregida al del costat que s'ha distret. Nadal és reunir-nos tots (i mira que estem hores junts) per compartir un dinar més, però que aquest cop ens el serveixen, ens el recullen i que ens portin el cafè a taula.
Nadal és obrir una barra de torrons després d'un dinar de guàrdia i tenir un petit instant per brindar pels anys que ens queden a la casa. Nadal és compartir una taula plena de tè que ha preparat un company amb ganes de compartir una tros de tarda abans d'anar al gimnàs. Nadal és pelar les patates per fer una truita de 18 ous i posar-les a fregir entre 3 paelles. Nadal és fer tot allò que uneix al torn.
El pessebre del parc de Lleida
Nadal al parc de bombers és ajudar a l'Amàlia (que fa la neteja del parc) a posar el pessebre, el dia que no hi sigui potser no n'hi haurà. Nadal és tenir guarniments en algunes finestres que ens alegren la cara els matins gelats i plens de boira de l'hivern a Lleida.

Nadal a bombers no és anar a comprar a les parades dels mercats nadalencs dels nostres pobles, ni anar a comprar regals. Nadal és estar amb els companys que un dia t'han tret d'una situació complicada o que una tarda qualsevol va perdre una estona per practicar amb tu aquella maniobra que tenies rovellada, per ensenyar-te alguns trucs per treure millor rendiment a alguna màquina. Nadal al parc de bombers és estar amb tots aquells amb qui sempre aprens i sempre aportes.

Nadal al parc de bombers és un dia qualsevol a la guàrdia d'un bomber. Nadal al parc de bombers és compartir cada dia una mica amb els teus companys de torn.

BON NADAL

dilluns, 17 de desembre de 2018

Els bombers entrem d'on la gent fuig

Que difícil és fer de bomber quan no tens gent ni mitjans. Així és com em sento cada cop que estic de
guàrdia. No és demagògia. És realment el que sento cada cop que he de pujar al Nissan Patrol que té 25 anys i he d'anar a fer un rescat. També ho sento quan veig que un dels camions per fer els serveis a
Lleida ciutat té porta un dels cinturons de seguretat espatllats des d'abans de l'estiu (i així segueix). També em fa patir que el vehicle forestal (el model de vehicle) tingui la possibilitat de tenir alguns desajusts greus, ja que fa poques setmanes en un altra parc va caure una roda mentre anava en marxa (i en un altra varen detectar l'error abans de que hagués l'accident), els nostres camions comencen a tenir una edat i això no seria problema si es fessin revisions més profundes i més sovint, però com la licitació de manteniment és la que és, limitada en pressupost i funcions, al final el que succeeix és que un manteniment per vehicles de 5 anys s'aplica a vehicles de 15 o més, quedant-se curta. Canvis d'oli i greixatges. La resta va a banda... i com no hi ha pressupost.Per tant en aquest sentit estar de guàrdia és un neguit en quant a seguretat amb els vehicles.

Però també ho és en quant a la feina pròpiament dita. A Lleida hauriem de ser 9 bombers de torn cada
dia, i des de fa una setmana som 7 (si no s'incorpora cap especialista, perdent-se aquest servei).
A priori si hi ha 7 fent la feina de 9 voldria dir que tots hem de fer una mica més, oi? Doncs no és així. Ser 7 vol dir treballar menys segurs. Nosaltres entrem d'allí on la gent fuig. Nosaltres entrem on hi ha fum i foc. Rescatem gent del foc, el fum, dels ferros dels cotxes i de molts més llocs. Nosaltres podríem dir que som bussejadors dins el fum.
Els bussejadors necessiten les ampolles d'aire per respirar sota l'aigua, sense elles moririen ofegats. Nosaltres dins el fum també. Així de senzill i de cru. Per tant a l'igual que els bussejadors necessitem complir uns protocols de seguretat. En el nostre cas necessitem entrar de dos en dos, i per cada bomber que entra és precís que hi hagi un altra bomber rescatador (per qualsevol cosa que fes falta), i de tant en tant fa falta. A mi m'han tret d'un incendi en un aparcament, i us garanteixo que no estaria aquí si no hagués tingut un equip SOS preparat.

En un incendi d'habitatge necessitem el conductor del camió d'aigua i el del camió escala, els dos bombers que entren, els dos SOS i el comandament. Això son 7, però també hi va un tercer vehicle que també porta aigua i material. Per tant 8 bombers. Al parc de Lleida intentem sortir els 9 de guàrdia, ja que si podem tenim un 3r SOS per si el comandament ha d'entrar o tenir un complement dins i un fora. Vaja, per anar bé hem de ser 9. Doncs portem tota la setmana amb 7 bombers de guàrdia. Enteneu ara
el neguit?
I no només això. Que passa si hi ha un segon servei (simultanietat)? Doncs si no hi pot anar un altra parc (a Lleida ens acostuma a ajudar Mollerussa i Balaguer), ens hem de repartir. I aquí és on comencen els problemes. Dos incendis d'habitatge alhora son gairebé impossibles de complir, un cop has mig enllestit el primer has d'anar a l'altre amb part dels recursos, amb tot el que això comporta. Potser no tens el vehicle escala disponible, i si el tens vas curt de personal. Així que sense espantar a ningú, si us ha de passar alguna cosa, intenteu ser els primers, perquè si sou segons us haureu d'esperar i la resolució serà més lenta, ja que l'incendi serà més gran i per tant més dificultós d'apagar.

Per tant, paciència, feu bondat, no correu, no conduïu amb el mòbil la mà, reviseu els endolls, no deixeu res proper a l'estufa elèctrica o la planxa. Sobretot no tingueu accidents ni incidents, que a dia d'avui els bombers disposem de recursos molt més que limitats. Penseu-hi.

dilluns, 10 de desembre de 2018

les mil i una mancances

No és fàcil escriure alguna cosa nova cada setmana. Més que res perquè ja porto publicats (amb aquest) 421 posts. Ens aquests 421 hi ha de tot, però hi ha molt de tot allò que realment ens falta a Bombers. Avui poso Bombers, perquè és la realitat i ningú em podrà acusar de dir mentida ni anar contra la "casa" que em dona de menjar. El Cos de Bombers de la Generalitat està molt fotut, és una realitat plausible, contrastable. I això és el que porto dient en aquest post des de fa 9 anys i 421 posts.

Avui no pot ser d'una altra manera. Cal tornar a dir una vegada darrera una altra tot allò que ens manca, que falla, que fa que el Cos de Bombers no funcioni com hauria de funcionar. Evidentment els camions surten als serveis, la gent entra de guàrdia, és innegable. Però no hi ha tants camions com hauria d'haver, ni tanta gent, ni amb els equipaments en les condicions més segures ni disposem de la millor tecnologia assolible (assolible, que no la més cara).

Només cal recordar un post de quan el senyor Manel Pardo va agafar les rendes del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya: post de 2 de juliol de 2018, per veure que no hi ha hagut cap canvi. En 5 mesos la Conselleria d'Interior es vanagloria que ja ha pogut gastar l'extraordinària quantitat de 5 milions d'Euros  per tal d'adequar algunes urgències en els nostres equipaments... Sense comentaris. Al 2018 se n'haurien d'haver gastat de forma addicional al pressupost general de Bombers la xifra de 41,4 milions.
El pitjor de tot no és tenir el Cos de Bombers sota  mínims, fent-nos pensar que no hi ha diners, sinó veure a la Memòria del Departament (pressupostos de 2017) que s'han gastat/executat el 94% dels diners pressupostats per aquest període (184 de 195,5M€). Com pot ser que no s'hagi gastat tot el pressupost quan en realitat hi havia més diners per a fer-ho? Com pot ser que tampoc hagin sortit els 41,4M€ del pressupost addicional del Pla d'adequació del Cos?
Només un exemple... a la Memòria de 2017 hi posa que hi ha exactament 2408 bbpp i 2357 bbvv. Per tant uns 4750 bombers:

Partida pressupostària de l’expedient de vestuari i equipaments:
- 1.800 parells de botes forestals i de trekking --> 38% NOMÉS EL 38% de bombers varen poder canviar les botes per foc forestal i muntanya.
- 1.000 parells de botes d’intervenció de cautxú --> 21%
- 800 parells de botes d’intervenció de cuir --> 17% NOMÉS EL 17% de bombers varen poder canviar les botes d'intervenció.
- 1.000 parells de sabates de parc --> 21%
- 500 bosses de transport amb motxilla --> 11%
- 500 cinturons suspensors --> 11%
- 500 cinturons personals --> 11%
- 1.000 folres polars --> 21%
- 2.500 samarretes tècniques --> 53%
- 2.000 camises d’intervenció --> 42%    NOMÉS EL 42% de bombers varen poder canviar 1 de les 3 camises.
- 350 sotacascs --> 7%
- 350 equips d’alta visibilitat --> 7%
- 2.000 pantalons d’intervenció --> 42%   NOMÉS EL 42% de bombers varen poder canviar 1 dels 3 pantalons.
- 1.500 parells de guants de protecció en incendis forestals --> 32%
- 500 parells de guants d’intervenció --> 11%     NOMÉS EL 11% de bombers varen poder canviar els seus guants malmesos.
- 1.077 cascos d’intervenció --> 23%
- 630 cascos lleugers amb ulleres --> 13%
- 350 llanternes frontals --> 7%

I tampoc és exactament així, ja que una part d'aquest equipament va al personal de la campanya forestal que ha entrat nou que l'ha hagut de substituir per envelliment o ús.
I només cal repassar la memòria del departament de 2017 per veure que no es va comprar cap, ni un sol, camió de bombers. Això si, es varen comprar 32 vehicles 4x4 que hores d'ara ja estan descatalogats pel fabricant. Els qui coneixen de mecànica saben perfectament que la tecnologia d'aquests 32 vehicles era obsoleta al dia de la seva compra. Actualment els vehicles 4x4 tenen mecanismes electrònics per a la seva activació i millora de rendiment en condicions de conducció complicada, que és el que fem tot sovint en rescats a la muntanya o en incendis forestals quan busquem camins i recorreguts per llocs amb poc accés. Doncs els nostres últims 32 vehicles 4x4 no són així. Evidentment disposen de reductora i de bloquejos (però això també ho tindria un Terrano del 1990). 
Actualment funcionem a remolc de les circumstàncies. El Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya no té ni un sol vehicle híbrid, i això que els nostres vehicles fan un grapat de quilòmetres entre els parcs i Cerdanyola o l'ISPC, o entre Cerdanyola i la DG. Qualsevol de les nostres llars disposa de més il·luminació LED que un parc de bombers. La renovació tecnològica als parcs i a Cerdanyola no existeix. Per cert, actualment el mercat disposa de màquines d'Ozó que permeten la neteja de l'aire a sales, habitatges, interiors de vehicles, etc. Mai he sentit cap proposta de la DG per incorporar una màquina d'aquestes i posar-la periòdicament a les sales on es guarden els nostres equips d'intervenció EPI, fer una neteja periòdica de les espatlleres dels Equips d'aire, o a l'interior dels camions de bombers quan han tornat d'alguns serveis importants (habitatge o indústria) en que han quedat impregnats d'olors i partícules especialment contaminants i cancerígenes tant pel fum, com pels equips d'aire i els nostres vestits en el recorregut de tornada al parc.
Bé, no només ens hem de posar al dia en quant a la compra i renovació de vehicles, roba, equipaments, manteniments, parcs, instal·lacions, etc, sinó que ens falta fer una renovació tecnològica a tot plegat.
Som els bombers del segle XXI amb els equipaments dels 80.

dilluns, 3 de desembre de 2018

La barra del Departament d'Interior

Aquesta setmana he tingut un dilema a l'hora d'escriure el post. Qualsevol de les dues opcions que tenia per escriure'l eren temes recurrents, però això és el que té bombers, que sempre estem donant voltes sobre un mateix tema. Evidentment, parlar d'incendis forestals és algo una mica suat, sobretot en aquest bloc, però que les últimes setmanes i mesos ha anat sent notícia sobretot pels esdeveniments recents de Califòrnia o els de Grècia. Evidentment, les jornades sobre l'incendi al Solsonès de fa 20 anys ens han aportat informació extra que de ben segur acabaré portant en algun post no gaire llunyà. Així que finalment m'he decantat pels successos més recents, que evidentment no son altra cosa que les reivindicacions dels bombers sobre material, eines, vehicles, equipaments, edificis, metodologies, organització i un llarg etcètera que ens ha portat a una segona manifestació en poques setmanes i aquest cop a peu del Parlament. No faré esment sobre com s'han de desenvolupar les manifestacions, que si han de ser pacífiques o molt pacífiques, però tinc una cosa clara, ara mateix a França també hi ha una manifestació, amb molts més aldarulls dels que es donen a una simple manifestació de bombers i metges a les portes del Parlament. I allí no passa res.
Per tant avui el que faré és donar-vos quatre números de com està en aquest moment el Cos de Bombers. Son 4 números, evidentment no son oficials, i per tant només pretenen ser una aproximació.

En una plantilla d'aproximadament 2500 bombers professionals, si en falten 600, vol dir que el nombre real hauria de ser 3100, en conseqüència en aquest moment hi ha un dèficit de personal del 20%, o sigui, que FALTA una cinquena part de la plantilla!!!!! Aquests 2500 bombers son els que actualment fan rodes de treball i que asseguren la sortida immediata dels recursos les 24h i els 365 dies de l'any. 
A més cal comptabilitzar els recursos que en cas de necessitat s'activen (o s'haurien d'activar) de forma puntual, segons els riscos, segons necessitats, segons dimensionalitat dels serveis o la seva simultanietat, etc, els bombers voluntaris, que en el cas del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya s'integren de dues maneres, uns en parcs mixtes (per tant la sortida ja l'assegura la dotació de professionals) i altres parcs exclusivament de voluntaris, de reforç a la resta (segons criteris de risc o per cobertura geogràfica).

Evidentment el funcionament d'un cos de bombers voluntaris no pot garantir (a priori) l'operativitat 24h els 365 dies, de tota manera una bona dotació de gent, amb organització en equips de treball, torns de localització, disponibilitat (en funció de les feines de cadascú, etc) ens pot permetre acostar-nos a aquesta cobertura "total", però per això cal disposar de personal suficient per a donar la resposta necessària. En aquest sentit s'organitzen (en teoria) formant de 2 a 5 grups de 6 persones, per a garantir sortides a servei amb dotació mínima de 3. Evidentment la sortida dels parcs de bombers voluntaris no serà mai immediata, ja que cal l'activació (a casa, la feina, etc), el trasllat al parc, canviar-se i sortir (un cop son els 3 de sortida mínima). Però com he dit abans, això hauria de ser un reforç a tots aquells serveis importants o que per localització geogràfica tinguin els parcs de primera sortida allunyats (com son molts dels pobles del Pirineu i Pre-Pirineu catalans).

Tots aquests parcs voluntaris ens aporten de forma teòrica una dotació aproximada de 1400 bombers voluntaris i que realment tinguin continuïtat en les sortides uns 900. Per tant tornem a fer números: Si hi ha 76 parcs de bbvv, que haurien de tenir entre 2 i 5 equips de 6 persones... compto 3,5 equips de 6 persones x 76 parcs... --> 76 parcs de dotació mitjana de 21 bbvv --> la dotació real dels parcs de bbvv hauria de ser de 1600. Hem vist que l'operativitat real és d'uns 900, per tant actualment tenim el 56% de bbvv operatius. La mancança en personal voluntari és de 700 persones corresponent al 44% de la plantilla actual.

Aquí tenim la principal reivindicació tant dels bombers professionals com la dels bombers voluntaris: La manca de bombers. La manca de persones dedicades ja sigui amb vinculació laboral o vinculació col·laborativa al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Aquests dies a Cerdanyola ens volen enlluernar amb l'exposició d'un vehicle que no arribarà mai als nostres parcs.
Per altra banda, i segueixo repetint-ho, fins que acabi de donar, igual que avui xifres concretes, manca de camions, envelliment de vehicles, envelliment i manca de manteniments reals d'equips de treball i de protecció que son imprescindibles perla nostra feina. Un exemple: Els cascs de bombers, per normativa no caduquen, quan en canvi els cascs de la resta d'operaris de treball caduquen als 10 anys de ser fabricats o als 5 de la seva utilització el que passi abans). Els nostres al no caducar, ja que són fabricats amb materials especials, només (així de ressaltat) has de ser revisats cada 2 anys, però fins ara això no ha passat, i molts tenim el mateix casc des de fa aproximadament 16 anys.

Canviar uns guants d'intervenció pot comportar 4 mesos d'espera, tenint en compte que els demanes quan es fan malbé, pots anar amb guants foradats, descosits o aclivellats durant tot aquest període. De la mateixa manera ens passa amb els pantalons, que no hi ha talles 40, 42, 44, 46 les més habituals, ni sabatilles esportives (que les utilitzem per anar pel parc).

Tot el que portem patint als últims anys amb els equips d'aire és de pel·lícula de ciència ficció. Primer es van començar a trencar les tanques metàl·liques de les màscares d'aire, perquè moltes tenien ja 30 anys!, altres simplement per l'estrés tèrmic i la càrrega de treball (o les mateixes neteges) han fet que necessitin un recanvi. Se'n van haver de comprar a corre-cuita i quan ja semblava que tot anava bé, les espatlleres que suporten les ampolles d'aire també ens varen donar problema, en aquest cas per temes de contractació i renovació de licitacions que va impedir la seva revisió durant com a mínim 6 mesos i que ens ha tingut amb un mínim molt mínim d'equips d'aire operatiu. També hi ha hagut caducitat d'ampolles d'aire, que no son com les dels submarinistes a 200bar, sinó a 300 i per tant amb especificacions de seguretat molt més importants.
la xocolata del lloro
Finalment us vull comentar les dades de la Conselleria d'Interior. Quina poca vergonya i quanta demagògia!
(Extret de www.elnacional.cat) La Conselleria d'Interior ha invertit des del mes de juny 5.353.000 euros en material per al cos dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Les mancances són evidents en els parcs, els vehicles i el vestuari i, segons el departament, s'està fent un esforç per anar dotant el cos de tot el necessari.
El Pla Estratègic aprovat el 2016 preveia una inversió de 207 milions en 5 anys. Fins ara, però, no ha arribat ni un sol euro al departament per poder donar-hi compliment.

Torno a fer números: 41,4 milions anuals des de 2016 i estem a 2018--> La Conselleria ens deu 124,2 milions d'Euros, i ens diu que han invertit 5,3 des de juny i que fan un esforç molt gran?

EL QUE VOSTÈS TENEN ÉS MOLTA MOLTA MOLTA BARRA!

dilluns, 26 de novembre de 2018

Bombers desfasats

/
promoció  81/16 -la última-
És ben curiós això de bombers. Quan parles amb els que aviat es jubilaran i que ronden els 60 anys, molts es refereixen a la resta com si fóssim acabats d'entrar, com si només fes 4 o 5 anys que fem de bomber. La realitat però és que pràcticament tots els que estem a bombers portem més de 10 anys a la casa. La penúltima promoció va ser el 2008, mentre que la última (81/16) s'ha finalitzat a cavall de 2017 i 2018, ja que les pràctiques i el període fins a elegir parc va acabar durant la primavera d'aquest.
La realitat però és dura. Actualment ja s'estan jubilant les promocions dels primers bombers de la generalitat. Evidentment se'ns ha jubilat gent abans, però venien d'ajuntaments, de diputacions, o altres circumstàncies. La majoria de parcs sempre havia tingut gent de 30 a 50 anys, més o menys repartida en edat. Tot i això un defecte dels parcs de bombers de la Generalitat sempre ha estat el tenir la gent més jove (o recent arribats) a parcs petits, allunyats i de pocs serveis. D'aquesta manera parcs com Montblanc o Flix s'han nodrit sempre de personal de les últimes promocions, en canvi parcs com Lleida, especialment aquest amb una Regió ben particular pel tipus i distribució de parcs, hi ha arribat bombers amb els 40 anys fets i més de 15 anys a la casa. Evidentment son bombers experimentats, a base de temps i de voltar parcs per anar-se apropant.

No ha estat fins ara un problema especialment greu, però un cop venen les jubilacions ens comencem a trobar parcs que es buiden de personal en uns pocs anys. Tota la generació de les oposicions del 87 i 89 s'estan jubilant cada cop més sovint. I trobem cada poques setmanes que companys de parcs de tot arreu que es van jubilant. No us sorprengui el post d'avui. La realitat avui de bombers és aquesta. Fins ara havia viscut algunes jubilacions, puntuals, cada 3-4 anys es jubilava algú, però aquest 2018 ja porto viscudes potser 10 jubilacions. I el problema no acaba aquest 2018, sinó que continuarà durant els propers 10 anys. Després de la promoció del 98, ve la del 91 i la segueix la del 94 (aquesta amb 220 bombers).
Avui Bombers ja tenim un greu problema de personal. Demà i si no comença a entrar gent nova de forma contínua s'aguditzarà. Això condiciona a tot el personal, ja que ens "obliga" a realitzar un esforç per tal de cobrir la manca de personal per completar els torns. Des de ja fa 6 anys que fem més de 100 hores addicionals a les que ens correspon com a treballadors públics. Ara, i si les negociacions no ho aturen (i no ho aturaran, ja us ho dic ara), farem 150h de més pel cap baix. La realitat és aquesta. Mirant el llistat de personal i les hores que hem realitzat de més (les hores extra), majoritàriament provenen de cobrir els mínims de torn, ja gairebé ningú genera hores per venir a cobrir serveis (sortides de 2-3hores a servei), més del 90% de les hores que fem son hores per cobrir els mínims de parc de guàrdies senceres.

Per tant i mentre no entri gent de forma anual i durant deu anys per tal de subsanar aquest dèficit de personal, que existeix, que la casa és conscient, però que tot i això cada cop és més greu, els bombers haurem de fer un sobre-esforç d'hores de treball (evidentment remunerades) per a que els camions de bombers surtin als serveis d'apagar incendis d'habitatge (que aquests dies no parem), incendis de xemeneia (que aquests dies no parem), incendis de vegetació (que aquest estiu ha estat molt fluix), obertures de vivenda i rescat de gent gran (tele-assistències) que tot l'any en fem un bon grapat, accidents de transit (que no és el que era fa 15 anys) però que per nosaltres és un servei pel que ens sentim molt i molt preparats (i que ni és reconegut per la societat ni tampoc per la resta de grups -sanitaris i policia-), o qualsevol altra tipus de servei i que fem amb totes les ganes del món mundial.
El problema de personal és evident, tant com que ens estem quedant sense camions i sense material en condicions. Avui aconseguir unes botes, un pantaló o uns simples guants de bomber vol dir esperar 6 mesos per tenir el recanvi d'una peça que se t'ha fet malbé i hauries de substituir al moment. Tant important és tenir camions en condicions per a fer serveis (portar material, aigua, donar pressió, impulsar l'aigua a la pressió adient, portar el personal, etc.) com que la gent (poca ara com ara) que arriba tingui el equipament de seguretat en condicions. Portem un any amb escassetat d'ampolles d'aire, escassetat d'espatlleres per les ampolles d'aire, anteriorment varen ser les màscares d'aquests equips d'aire que es trencaven i necessitaven un recanvi urgent... quina serà la propera? De fet, els camions se'ns estan caient a trossos. Fa uns dies a la Regió de Girona un camió va perdre una roda en una rotonda perquè se li van trencar els cargols que la subjectaven... però no és un camió puntual, aquesta partida és la que vesteix actualment a la majoria de parcs. Els "Mercedes Atego" amb numeracions de xx.30, xx.31 i xx.34 son majoritaris a casa nostra. I com deia al passat post "només" porten 14 anys a la casa.
Bombers desfasats, com aquesta antiga ambulància del servei
Tenim gent jubilant-se, tenim material caducant-se i tenim camions al final de la seva vida operativa (costa més mantenir-los que canviar-los) i que actualment comencen a ser insegurs a manca d'una posada a punt en condicions. Bombers està en situació crítica, està antiquada, és vella, està desfasada,... necessitem un canvi de rumb que no tant sols ha de ser per una inversió superior a la que ens diuen, sinó que cal tota la formació, material, equipament, vestuari, vehicles, edificis, que facin que recuperem allò que ens varem creure una vegada i en això ens varem crear, Bombers ens crèiem el millor servei dels del nostre entorn, ara estem més fotuts que la gran majoria, i mira que hi ha gent fotuda!.

dilluns, 19 de novembre de 2018

California dreaming

Avui me'n vaig lluny per parlar d'incendis, com si amb els d’aquí no en tinguéssim prou. Però la realitat és que a dia d'avui tot està relacionat. Els boscos de Califòrnia tenen una semblança amb els mediterranis. O és que només els camps de vinya, de fruits secs son l'únic que tenim en comú? 

El clima mediterrani tampoc es tant diferent del règim climàtic de Califòrnia. I Portugal, que tot i estar a tocar de l'Atlàntic, té tot un entorn molt boscós que a l'estiu no deixa de ser “el sud d’Europa” i això el fa comú a la resta de països punters de l'Europa mediterrània. Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia. També hi podem sumar tota la costa Est de França (tota la línea de Nisa, Marsella, Montpeller i Perpinyà). 
Cada estiu sentim incendis a Portugal, Galícia, Andalusia, zones com Guadalajara i la costa valenciana. Però tota la costa Francesa, tant del nord dels Pirineus com de la Costa blava francesa, o la Toscana i la Ligúria italianes també son sensibles als incendis.

Califòrnia té un clima mediterrani, boscos, urbanitzacions, i també el Vent de Santa Anna, que és molt semblant al nostre Fogony. Un vent que un cop ha travessat una cadena muntanyós es torna sec. Això a nosaltres ens passa amb el vent del nord. 
Per tant no som tant diferents a Califòrnia (més de 70 morts), Grècia (91 morts), Portugal (64 morts). Si Califòrnia no és cap país “mindundi” i li ha passat això, ja no ens podem excusar en que Grècia i Portugal son països de baix perfil. Doncs ara feu comptes… si de 5 paisos ha passat a 3, aneu-vos preparant perquè si no fem res per evitar-ho tot això se’ns ve a sobre en uns pocs anys. 
Les causes son moltes. Califòrnia porta sequera acumulada des de fa més de 7 anys (en part el cultiu de l'ametlla de regadiu s'ha afavorit al nostre país per això, perquè allí els ha baixat la producció). A Catalunya portàvem un grapat d'anys acumulant deficiència hídrica, i sort en tenim d'aquest 2018 plujós. Respecte a Grècia i Portugal tenen a l'igual que els americans habitatges dins el bosc, urbanitzacions amb culs d’ampolla, racons on no pots fer passar centenars de vehicles davant un desallotjament massiu… Com aquí ens va passar a l'Empordà, on un incendi va atrapar alguns conductors en una carretera d’un penya-segat i també hi va haver víctimes. I a Catalunya urbanitzacions plenes de bosc en tenim moltes. 
Aquest és un fet del qual hem d'aprendre. Els desallotjaments massius seran una de les accions a fer, preveure, planificar, organitzar i sobretot habituar a la gent davant incendis que es previnguin complexes i que puguin implicar a nuclis poblacionals. 

La prevenció a les urbanitzacions, l'alta eficàcia en l'extinció dels incendis abans que es facin grans, la neteja de boscos encaminada a rebaixar la quantitat de combustible, treballs agrícoles, amb ramats i moltes altres iniciatives que cada dia s'escolten més (una altra és que realment es facin), no son suficients a dia d'avui, per afrontar aquesta tipologia d'incendis. El futur proper hauria (i ha de ser) el desallotjament massiu de poblacions i urbanitzacions. 
Però a més hi tenim un problema afegit. Alguns d'aquests incendis son virulentament ràpids amb el handicap que en uns pocs minuts es desencadena tota una sèrie de factors que accelera l'avanç de les flames i fa impossible la previsió al desallotjament i quan aquest comença ja és tard. 

Amb això no vull espantar a ningú, però si que segurament i en un futur bastant proper s'haurà de desallotjar poblacions situades fins a 20km d’un incendi, ja que en l'actualitat un cop es detecta que tot s'accelera ja és tard.

dilluns, 12 de novembre de 2018

El cobrament dels rescats

Després de la calma del final de l'estiu ens arriba la poc a poc però segura feina feixuga dels incendis dels primers freds. Portem uns dies en que la tranquil·litat del setembre i final d'octubre s'ha trencat. Ja tenim els primers incendis de xemeneia, també és l'època en que la gent descobreix que les calderes de pel·lets, de closca o de llenya donen problemes. No perquè no siguin segures, sinó perquè si utilitzen fusta resinosa aquesta es pot enganxar a les parets de la xemeneia i un dia o altra s'encén. Igual que una llar de foc, com les de tota la vida. Per tant acaben donant els mateixos problemes que ja coneixem fins ara. Tubs metàl·lics que passen prop de jàssenes, tubs bruts que a la llarga s'encenen, mala qualitat de la llenya... i un llarg etcètera. Tot això son detalls que en algun moment o altra us havia explicat en els meus posts de tardor. Bé, que les calderes de cremar de material orgànic donaven problemes no, però si que era el moment en tot això aflora i ens dóna problemes.
Però avui us vull parlar d'un altra tema. Els serveis que cal cobrar o no cobrar. Porto varies setmanes parlant amb gent de diferents àmbits no bomberils que em diuen que si cal cobrar rescats, principalment d'excursionistes. Que si uns van mal equipats, que si altres no tenen experiència, que altres no fan més que posar-se on no toca... 

Però el mateix podríem dirs dels boletaires... que si no es coneixen la zona, que si no porten GPS, que si van sense telèfon o no porten bateria, que si no porten roba per passar la nit per si passa algo, que si una cosa o una altra.
I en els accidents de cotxe? Quin seria el criteri? Perquè si condueixes cada dia saps conduir més que si només ho fas els diumenges per anar de casa al poble? O com que ets menys a la carretera tens menys possibilitats de tenir un accident? Quin criteri utilitzem? Si has begut se t'ha de cobrar el rescat, l'ambulància i el cotxe de la poli que senyalitza l'accident? Si ets “bon” conductor no se t'ha de cobrar? Com va això? I el mòbil? Si és per culpa del mòbil t'hem de cobrar? O és que com que feies el burro no t'hem de venir a buscar?
Crec que és molt difícil saber quins son els serveis que cal cobrar i quins no. Si se't crema la casa perquè tenies endollats 5 aparells de potència al mateix endoll t'he de cobrar i si en tenies 3 no? Si se't crema la campana de la cuina perquè ets un guarro t'he de cobrar? Si tens la planxa endollada mentre vas a contestar el telèfon perquè et truca un familiar i acabes tenint un ensurt a l'habitació de planxar també t'he de cobrar o li cobro a la tieta pesada que truca quan no toca?

Mil i un dubtes i preguntes em venen al cap cada cop que sento a algú afirmar que hi ha serveis que cal cobrar a la gent que ha patit un accident.
I jo em pregunto? Si sóc capaç d'abocar-me a un precipici per fer-me una “selfi” i acabo caient i algú ha de venir en helicòpter, baixar rapel·lant, o tant senzill com travessar la ciutat plena de cotxes, en horari d'entrada de nens al cole (més transit al carrer), amb vianants creuant els carrers, cruïlles, semàfors, etc perquè no hauria de cobrar el servei? O és que per caure d'’una finestra a la que m'he abocat no he de pagar un “peatge”?. Si a la noia que es fa la foto a dalt del pont li passa algo, qui ha de costejar el rescat i el tractament hospitalari?

dilluns, 5 de novembre de 2018

Una solució per un grapat d'Euros

La setmana passada varem poder veure a un mil·ler de bombers de la Genialiat de Catalunya als carrers de Barcelona, fent la nostra particular processió bomberil. Com en qualsevol seguici hi ha diferents parades i "performances" per tal de fer visibles cadascun dels punts àlgids del nostr particular pelegrinatge.

Així que tot comença a davant de la Conselleria a la qual pertanyem, aquí a més de portar la nostra proposta també fem visible la nostra capacitat i determinació. Per tant, des del minut zero es van tirant petard, traques, coets i tot de pirotècnia que no deixa de fer espetecs fins al final de tot l'esdeveniment. Un nou punt és la concentració de material malmès, que ja no té servei i que no és apte ni per ser reparat o recuperat, i per tant se'l crema a una vora de la via just davant del departament.
El seguici, un cop ha recollit a la gent que ha portat els desitjos i benaurances dels bombers envers als nostres gestors, comença a caminar, seguint el carrer Diputació fins creuar Passeig de Gràcia i situar-nos finalment a la Rambla de Catalunya en front la conselleria d'economia. No, ningú va pujar a cap furgoneta de ningú (no sigueu malpensats ara), estem de processó. Allí més soroll, fum, petards, traques i bengales. El soroll des d'una conselleria a una altra arriba a tres o quatre carrers paral·lels més enllà, fent-nos sentir per tot el barri sencer. Aquesta parada és per demanar al departament que ens doni una mica d'aire en qüestió de diners, que estem molt escanyats i que sense diners (que així portem 10 anys) tenim els parcs que cauen, els vehicles envellits, la roba que no se'ns renova i els mitjans personals que no es poden augmentar per manca de pressupost (entre altres raons)

Des d'allí es segueix avall fins la Plaça Catalunya, fent servir el soroll i la gran quantitat de gent que som, els visitants de la ciutat no paren de fer-nos fotografies (hi deu haver les xarxes inundades de fotos de cascs grocs), fins arribar al bell mig de la Rambla on es fa un minut de silenci. Després de tant xivarri, el minut resulta impressionant, tant pel ser on és com per la quantitat de gent que el configura.
Finalment encarem cap a Plaça de Sant Jaume, allí és on s'obtenen les millors fotos, el carrer  Ferran és gairebé ocupat pels bombers de casc groc (i alguns d'altres colors), deixant fora per un dia als milers de visitats que hi ha habitualment. A la Plaça és on el seguici acaba cremant tot allò que encara li queda, i que és molt i molt. El soroll és ensordidor i no deixa de sorprendre la capacitat que tenim de cridar l'atenció de tots els visitants de la plaça. Finalment, en un ardor final, podem veure un bomber pres en flames, corrent i donant voltes als allí concentrats. És el punt final d'aquesta processó.

I després d'aquest gest de força, què?

Doncs ara ens toca esperar. Aquí estem per treballar, per fer les nostres guàrdies i complir el nostre horari. Però amb això no n'hi ha prou. Manquen bombers, per tant els que estem hem de fer un sobresforç personal per a suplir aquesta mancança i mantenir operatius la setantena de parcs de bombers. Si, els bombers treballem més hores i més guàrdies que les que hauriem de fer si tot estigués normalitzat. Una altra cosa és discutir si hem de fer X o Y hores, però ara en fem un grapat de més només perquè a la "casa" li manquen recursos i com que ella no hi posa solució, doncs ens obliga a posar-la a nosaltres.

Seguim amb els camions que en aquest moment es fonamenta en un bon grapat de "mercedes Atego" carroçats com a vehicles mixtes (BRP) i forestals (BFP), d'una edat aproximada de 13-14 anys, complementada per uns pocs vehicles urbans (BUL) de més de 16. El BUL de Balaguer és a punt de ser nomenat "relíquia", però és que sense aquest a l'interior del casc antic no s'hi podria accedir.

Alguns vehicles més habituals (com escales i nodrisses) són una mica més recents, però al pas que anem els deu anys actuals (d'autoescales) seran duplicats fins a veure el seu relleu.
Els parcs segueixen caient, deteriorant-se, els projectes de rehabilitació estan aturats perquè no hi ha pressupost per a contractar, licitar, tirar endavant plecs de condicions que fa mesos i anys estan redactats. Els contractes de manteniment de portes, de vehicles, d'instal·lacions tècniques, de neteja etc segueixen sent adjudicades a aquelles empreses que no només ofereixen un preu més reduït i una millora de servei impossible de complir, sinó que a més majoritàriament aquestes ni tenen la capacitat tècnica per a fer aquests treballs, ni posteriorment realitzen de forma correcta els seus serveis. I aqui no passa res. Quants contractes s'han trencat, s'han tirat enrere o s'han canviat d'empresa a mitja prestació del servei? Possiblement cap, i per això estem com estem.

La solució, ens diuen, és per un grapat de milions. Fa uns anys per un grapat de milions ens varen comprar BRPs i BFPs (aquests últims no els vol ningú), es varen reformar parcs (que van costar molt més que fer-los nous), es van construir parcs (amb mancances, amb errors, amb baixa qualitat d'execució, amb problemes de tota mena...) ara estem en un moment similar al de fa quinze anys.
Acabem de comprar (fa un any?) uns 4x4 Ssangyong, que per poder tenir 4 cotxes més van ser escollits en detriment d'altres tecnològicament millors, més evolucionats i amb més prestacions en 4x4 que aquests. És una questió tecnològica, de fet, aquest model concret ja no el comercialitzen. OoOoOoOohhhh

La roba, que es compra amb compta-gotes, no segons tallatges ni necessitats reals de recanvi i renovació. Els diferents equips com són els d'excarceració, els d'il·luminació, el material per rescat urbà (tipus escalada), el de rescat aquàtic (principalment en canals i rius), i moltes altres coses que realment necessitem per poder seguir fer la nostra tasca en condicions de seguretat i d'eficiència.

La solució com podeu entendre no és només un problema de diners, és un problema de gestió i de com els utilitza la nostra direcció per a poder donar als bombers, als parcs, al ciutadà que és qui finalment rep la prestació del Cos de Bombers de la Generalitat la resposta que realment ha de rebre.

Sóc conscient que fa setmanes que dono voltes al mateix, però la solució és la que és. Mentre els mateixos problemes també es mantinguin caldrà que seguim fent-ne ressò, ni que sigui a toc de petard.

dilluns, 29 d’octubre de 2018

un zero en prevenció

Com no podia ser d'una altra manera l'estiu arriba a la seva fi. El mapa de risc d'incendi forestal acaba sent més inútil que un pinte per a un calb, ja que amb les pluges (encara que li sàpiga greu a més d'un) arriben inexorablement. Així que aquest any (igual que tots els anteriors) quan acaba l'octubre acaba el risc d'incendi forestal. Després divagarem que si la sequera acumulada, que si els marges que cremen els pagesos tenen la flama més alta que abans, o si un racó de bosc sense valor s'ha cremat perdent 300 m2 de la seva superfície. Però siguem realistes i també científics, la tardor i l'hivern acaben arribant. I a nosaltres què?

Doncs nosaltres tenim els deures sense fer. De la mateixa manera que a incendi forestal estem sobre alertats, controlats i "especialitzats" a la resta de disciplines estem totalment abandonats. Per una banda tenim la prevenció i per l'altra tenim l'actuació.
Així comença
La casa mai ha fet els deures en quant a prevenció d'incendi de xemeneia, no hi ha cap campanya (i això que estem a l'era digital i de les xarxes socials), en que els diferents comptes d'emergències recordin (i hauria de ser un bombardeig constant) la importància de tenir les xemeneies netes (la part interior del tub), revisar que amb el temps no hi hagin esquerdes o simplement fer una avaluació de la seva construcció, ja que sovint estan tocant directament sobre jàssenes, bigues o làmines de fusta.
Així acaba
Perquè això seria el que toca fer ara. La primera xemeneia de la temporada ja ha cremat, i demà (o avui mateix) sortirà la segona. I no només això. Què passa amb les campanes extractores de fum que hi ha a gairebé tots els habitatges? Doncs res, que a la que s'encén una paella, el greix de sobre pren. O filant una mica més prim. Perquè seguim fent armaris i envellidors de fusta al voltant de la zona on cuinem? Què passa, que el foc d'una paella no pot encendre els armaris, travesses superiors, etc després de prendre els olis de la campana? Doncs aquesta és la causa, o el detonant de molts dels incendis de paella que acaben cremant mitja cuina. Que s'encengui la paella li pot passar a qualsevol, però si a més tenim els filtres bruts, les parets dels armaris també bruts i oliosos i a més son de fusta, doncs ja la tenim liada. I així com tots els incendis de cuina als que anem.
Però no tot acaba aquí. Si tornem als incendis de les xemeneies veurem que a muntanya no només crema la jàssena, sinó que es transmet per la sota-teulada de fusta. Però no us creieu que tots els incendis de teulada son per la calefacció. Que no hi ha cuines allí? que no s'encenen les campanes extractores? Doncs ja està. No només necessitem una campanya on es recordi (gairebé s'obligui) a tenir cura de la llar de foc, sinó que també cal tenir neta la campana extractora i tot el seu voltant. D'això n'heu vist mai alguna cosa a les xarxes? jo tampoc.

I segueixo... Estic a la RELL, on pel que sembla només hi ha teulades de fusta a muntanya (que son els que ha tingut alguna jornada formativa al respecte), ja que a les urbanitzacions d'aquí baix no hi deu haver fusta (doncs cada cop n'hi ha més), i son els incendis més complicats als que he anat. Mira, recordo un de fa molts anys a Cambrils (Baix Camp), coneguda per la seva platja no per l'estació d'esquí :-P, o a Torrefarrera, que mentre entràvem els vehicles per la cotxera ens avisaven que la casa que haviem apagat una estona abans doncs tornava a estar en flames.
Com deia, la RELL... terra de boira. I quants cops més haurem d'anar a l'autopista a un accident múltiple? Perquè ara que hi fa negoci la concessionària amb els camions, qui tindrà valor de tancar l'autopista quan faci un dia tancat de boira?, perquè ja la podem tancar tot el gener. I clar la gran mesura son unes bandes de pintura a la calçada que no es veuen ni en dies de sol, llavors com les volem veure amb boira?
Doncs això. Ja estem en època de incendis de xemeneies, de teulades i també les primeres boires, i la casa com sempre sense tenir els deures fets. Perquè a bombers no només apaguem foc... l'hauríem d'evitar. Recordeu què vol dir DGPEI (bla bla bla Prevenció, bla bla bla). Però en realitat no ho fem ni hi creiem. Quantes persones hi ha actualment treballant a Bombers fent prevenció? Aquesta és la pregunta. La resposta millor no saber-la. Perquè revisar projectes, no us enganyeu, no és prevenció, només és fer complir la llei. La prevenció és mirar les estadístiques i saber què causa els incendis i accidents i actuar per a millorar aquesta estadística.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!