dilluns, 15 d’octubre de 2018

Els edificis ruïnosos

Parc de Cambrils, divendres 12/10/18, poc abans de les 12 del migdia

Acabem la setmana amb la notícia de l'accident del parc de bombers de Cambrils. Aquest no és més que el resultat d'algo que es veia a venir. I no és només el parc de Cambrils. Caldria, i ho dic molt seriosament, revisar tots els parcs de bombers realitzats en aquell període, des de 2000 a 2012 perquè tot i les diferents constructores si que hi ha un mal comú, que és la deixadesa en l'execució de les obres, els increments pressupostaris (o de partides) que implicaven retallar per una altra banda, partides molt més que ajustades per executar algunes fases... 
Visita escolar al parc de Lleida (com cada dijous)
I, per tant, ens podem trobar sorpreses com les de divendres a Cambrils on cau una paret (o la part superior de la paret de les portes), i en que per sort no va passar res més. Però imagineu si en aquell moment s'hagués estat fent la revisió dels vehicles de les 8 del matí? O just en el moment d'una sortida a un servei, o tornant-hi, o fent neteja de la cotxera, o anant més lluny... una visita d'una escola, perquè hi ha parcs en que cada setmana ens visita una escola!
Doncs si, us podria posar mil i un exemples. A Mollerussa es va posar una ventilació a la cotxera a base de reixes que a l'hivern hi gelava dins. Solució? Posar plaques d'aïllament. També va ser necessari millorar el terra dels banys, per a que no estiguessin sempre mullats, o posar una porta entre el menjador i la zona de descans... Tot això en principi no dona cap perill però si son errors i mancances que han sortit del dia a dia, que hi sortirà de l'estructura? I us dono més exemples.
Visita escolar al parc de Vic
Vaig viure i patir l'obra de remodelació del parc de bombers de Lleida. Aquest parc que tothom veu tant bonic i que està tant bé. Ho està en comparació a Reus, Tarragona, Girona, Manresa i tants altres parcs que qualsevol dia vindran els del "pasaje del terror" a fer-hi una atracció de Halloween. Dons a Lleida van passar moltes coses i segueixen passant.
Imagineu al Pau Gasol (a la foto) sota les plaques del sostre del parc de l'Hospitalet de Llobregat?
Ja sabeu que des del primer dia els "pixadors" del parc no funcionen. Pecata minuta. Però sabíeu que el pis de dalt té el pes limitat? Si, hi van sorgir diferents problemes estructurals durant la remodelació. En una ala es va tapar una fossa d'aigua soterrada, en una altra l'estructura del terra del primer pis hi van trobar manca de ferro en el planxer i es van haver de fer diferents proves de pes. (Això també va passar a l'edifici de regió, que també mereixeria un past sencer), el gimnàs en conseqüència va haver de modificar-se i les màquines pesades havien d'anar al pis de baix, creant-se una escala nova entre les dues plantes del mateix (tenim un gimnàs a dues plantes (ni que fos el DIR o l'EKKE). De tota manera les màquines les varem reduir de pes i es van mantenir a la planta de dalt.

Ens hem trobat amb problemes amb la calefacció, l'aigua calenta, circuït d'aigua freda on sortia aigua calenta (als vàters), cablejats de comunicacions, els automatismes de control de les llums automàtiques (que mai han funcionat i la majoria estan anul·lats), les dutxes amb polsadors d'estalvi d'aigua que tiren més aigua que les fonts de Montjuïc... i un llarg etcètera.
L'incendi de l'edifici de la DG a Cerdanyola no va ser casualitat ni mala sort.
L'accident previsible del parc de Cambrils no és un accident aïllat, passaran més accidents. Segur que a parcs remodelats i a parcs nous us heu trobat amb múltiples problemes. Ja no és només els parcs envellits o mal mantinguts, també tenim problemes als parcs nous. Caldria fer una auditoria real i autèntica de l'estat de tots els parcs de bombers. Fer-ho ens pot estalviar una desgràcia major. Cambrils només ha estat un avís.😩

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Nou Objectiu Bombers 2025

Aquestes dues últimes setmanes l'actualitat bomberil ha vingut marcada per les negociacions i "l'oferta" per part de la nostra (aix) Direcció General. Segurament ha propiciat que la gent estigués molt més pendent de les desinformacions i comentaris que hi ha contínuament als nostres grups de xarxes socials que, i vist de forma egoista, a les coses que us he anat escrivint en els meus últims posts. No han anat malament, ni molt menys, però si que hi ha temes i formes d'escriure que per l'experiència sé que no acostumen a fallar i que a més tenen bona acollida. Però com dic, aquestes últimes setmanes no ha estat tant així.

Per tant veig que hauré d'insistir. I no cauré en tòpics ni faré mala sang d'allò que no toca, però si que seguiré burxant i insistint en tot allò que a ulls dels pobrebombers no està bé.

Com deia fa uns dies... no podem anar als serveis amb implicació de persones amb una mà davant i una darrera. Tampoc hi podem anar quan és un habitatge, ja sigui al barri vell o un xalet a la zona elitista. Però això, que sembla que no passi, si ho comparem amb el que fem cada dia quan tenim un incendi de vegetació es molt més que exagerat. La diferència de mitjans quan ens activen per un habitatge o un rescat es totalment minsa en comparació a la d'un avis de columna a una zona propera al bosc.
Per tal de remetre això, i fins ara ningú m'ho ha posat en dubte, no hi ha res més obvi que augmentar els recursos dels parcs de bombers. No proposo anar amb menys mitjans a un petit incendi de vegetació (se suposa que el risc de fer-se gran hi és, i per això es busca el seu ràpid control) sinó buscar que la resta de serveis tinguin la mateixa oportunitat de ser atesos amb la mateixa qualitat de resposta.

Per tant la fórmula és clara. Més bombers, que no més parcs. Si voleu saber perquè, recupereu el post de la setmana passada. Més bombers i de forma quantiosa ens permeten fer segones sortides (vaja, anar a un segon servei sense restar efectius al primer), amb la particularitat que podem agafar qualsevol dels vehicles que hi ha als parcs. Actualment hi tenim 2 o 3 camions d'aigua, així que 2 serveis diferents es podrien fer. El problema actual és que només hi ha personal per sortir amb un o dos vehicles per a un únic servei.
En parcs grans si que es dona la possibilitat de sortir a dos, però si un d'ells és habitatge ja no podem fer aquesta segona sortida complerta de 7 bombers. Per això que aquests parcs també son dignes d'estudi per tal de multiplicar la dotació de personal.

Parcs repartits per arreu amb la particularitat de fer dues sortides. No és ficció. Sabeu el nombre de serveis que "no fa" un parc com Montblanc, al mig de tot, i que no surt perquè no hi ha ningú més a la seva àrea? Podria anar a ajudar Mollerussa, les Garrigues, parcs de Tarragona i Reus, etc, que sent un parc molt ben situat, fa al cap de l'any un nombre irrisori de serveis. En aquest sentit, a la RELL trobem Mollerussa que poc a poc ha anat augmentant els serveis convertint-se el segon més potent de la regió. I és que a la mínima surt en ajut de Lleida, Balaguer o fa la sortida de les Garrigues que sovint es queda sense altra resposta immediata.
Doncs això ha de ser exportable a molts altres indrets. Evidentment cal mantenir l'estructura de la resposta immediata en 20-30'  minuts, però també hem de començar a exigir que sempre hi sigui, i tant per un segon servei (que ara no es compleix), com per a que aquest primer sigui en les millors condicions possibles.
L'augment de les plantilles durant l'època estival ha permès en els últims anys fer un "experiment" que ha sortit molt bé. Avui anem als incendis de vegetació sobrats de mitjans i ens permet remetre'ls en poc temps o simplement de forma eficient, ja que en cas de que es faci gran ja hi tenim molts recursos assignats. Això, que des d'un començament semblava agoserat, ara ens serveix per a poder demanar exactament el mateix però amb l'objectiu de que el receptor no és un arbre o un bosc, sinó la persona a la que se li crema la casa, el que ha tingut l'accident, l'excursionista que ha pres mal saltant d'una pedra o el boletaire que s'ha desorientat o ha caigut d'un single.

El futur dels Bombers de la Generalitat ha de passar per a una millora substancial del seu servei. La "carta de serveis" que fa alguns anys algú va inventar (i que ningú s'ha cregut) s'hauria d'implementar en un futur no gaire llunyà, fent possible allò que avui és impossible a casa nostra: Donar servei a dues emergències importants en un mateix territori. Aquest és el nostre futur. L'Objectiu en que hauria de treballar Can Bombers, Objectiu Bombers 2025 ha de ser tenir un 25% dels parcs actuals totalment preparats per a fer dues emergències simultànies, i això a més, ha d'estar repartit de forma equidistant a tot el territori. Apa, que se'ns gira feina.

dilluns, 1 d’octubre de 2018

Per un futur del Cos de Bombers

Aquest va ser el meu primer escut de bomber de la Gene
Ha acabat la setmana amb un parell de temes candents, per una banda hi ha el tema de la negociació de nous acords laborals... la veritat és que de moment la cosa no pinta be en quant a trobar un acord a curt termini i farà falta molta paciència (i aquest cop no penso dir absolutament res). L'altra tema, i és prou coneguda la meva opinió, seria que per fi es comencen a moure fitxes en quant a que potser no tots els incendis els hauriem d'apagar. No donaré detalls tampoc, no em correspon a mi fer-ho. El que si que tinc clar és que cal d'una vegada per totes definir les diferents condicions per a poder "deixar cremar" un incendi. "Deixar cremar" vol dir gestionar moltes coses, controlar condicions meteo,  l'evolució del foc, preveure la seva evolució i fer monitorització per comprovar que es compleix aquest pla... i  un grapat de factors més.
Però amb això no solucionem els problemes d'arrel del Cos de Bombers. Els problemes els tenim a molts fronts. Per una banda seguim esperant noves convocatòries de personal, les quals ens permetran assumir amb millors condicions les guàrdies. Disposar de més personal als parcs no és res més que assegurar la millor resposta possible a la gran diversitat de serveis que fem.

Actualment, i és així des de gairebé sempre, a l'estiu es contracta gent, auxiliars forestals, mitjans aeris, personal de reforç a les sales de control, augment de guàrdies a l'estiu dels mateixos bombers, impossibilitat de fer festes en funció de l'evolució del risc d'incendi, personal de taller radio, personal sanitari de suport, conductors per a logística, magatzem i comandaments, i un grapat de mitjans més que farien aquest post infumable.
Per tant amb un augment real de la plantilla no només ajudaríem a mitigar les mancances de l'estiu, tot i que s'hauria de continuar contractant gent i mitjans, sinó que l'augment de la durada de la Campanya forestal en anys de sequera seria menys traumàtica ja que la base en personal ja estaria reforçada. I no només això. serveis com els d'aquests dies amb multitud de gent buscant bolets, els muntanyencs de tardor (que els agafa el fred del vespre en cas d'incidència), els incendis de xemeneia que ens venen en poques setmanes (just a 1 setmana de l'arribada del fred), els incendis de teulades del Pirineu un cop començada la temporada d'esquí i molts i molts altres tipus de serveis estacionals, es veurien gratament millorats en quant a resposta ja que la casa disposaria de més personal disponible.
Una de les coses que ens impedeix augmentar el nombre de parcs de bombers són els costos d'estructura. Compra i construcció de parcs, costos d'electricitat, aigua, gas, telèfon, etc fan que sigui pràcticament impossible obrir un parc nou. I tampoc serveix aprofitar l'estructura dels parcs de bombers voluntaris. No son el mateix. L'exemple el tenim al parc de Pont de Suert. Aquest ha funcionat durant molts anys com a parc de bombers voluntaris, per tant no és un "lloc de treball" i no havia de complir els condicionants legals de ser-ho. Per entendre's, molts hem estat en parcs d'estiu que no complien ni per a ser un humil habitatge, però que per la temporalitat d'ús i horari eren vàlids per a fer-hi les 90 guàrdies d'una campanya forestal. Doncs això, amb millors condicions passa als parcs de bombers voluntaris.

Pont de Suert només ha fet que visualitzat aquest fet. El parc com a caserna temporal ha estat un lloc fantàstic. Com a lloc de treball per a estar-hi 24h i 365 dies no ho és. Hi ha problemes de sectorització, d'ergonomia, etc. I és totalment reproduïble a la majoria de parcs de bombers voluntaris. No us escandalitzeu, actualment hi ha alguns parcs de voluntaris millors que parcs de professionals com els de Tarragona, Reus, Mataró, etc...
4 + 4 + 2 + 4 + 2 =16 bombers son els necessaris per fer la sortida complerta amb cada un dels camions. A l'H son 8 de guàrdia.
La solució per tant no està en obrir nous parcs, sinó en reforçar els actuals, i a la RELL també. I reforçar no vol dir posar un o dos bombers més per torn. Reforçar vol dir posar una altra "sortida complerta" als actuals parcs. Perquè no doblar el personal de guàrdia de Tremp o de Sort? Això et permet tenir personal per a enviar-lo a ajudar a qualsevol altra parc a totes les sortides sense haver de deixar orfe de bombers un parell de comarques. De fet l'actual sistema en xarxa funciona si només hi ha una sola necessitat de servei. A la REG també passa el mateix. Ells el que tenen son molts parcs, gran cobertura de territori però amb molt poc personal. I perquè no ho pensem al revés?
El futur no passa per un gran desplegament amb poc personal, perquè un segon servei ens desmunta tot l'operatiu. El futur passa  per tenir una organització capaç de donar resposta a un segon servei. I això perquè?
1- Perquè ens assegura donar una resposta suficient al primer dels serveis. Ja sigui un boletarie, incendi d'habitatge o de teulada, accident de transit o un incendi forestal. Sense haver de pensar en si surt el parc X i deixem més de 100km lineals sense cobertura d'un parc de bombers.
2- Perquè en cas d'un nou servei serem capaços de donar idèntica resposta al primer. I si és un accident podrem enviar 5 bombers, un furgó, un camí d'aigua, i si ho tinguéssim també enviaríem personal sanitari de suport. Si fos una recerca tindríem gent propera al lloc que en poca estona estaria al lloc, organitzant, acotant sense donar temps a que les distàncies de recerca haguessin augmentat. I sobretot en cas d'incendi forestal mantindríem la possibilitat d'enviar vehicles des de la gran majoria de parcs. I aquí és quan compro la possibilitat d'enviar personal helitransportat a alguns serveis. Però només en cas de disposar de parcs molt i molt potents distribuïts al llarg de tota la geografia.
Augmentar la plantilla no només ha de significar permetre donar un respir als actuals bombers (menor estrés laboral, càrrega de feina, precarietat...) sinó que ens dona la possibilitat de millorar les sortides. Millorar les sortides vol dir que el segon servei el podem fer en les mateixes condicions que el primer. Això ara per ara no és possible, ni a la RELL, ni a la REG ni tant sols a les Metropolitanes.

Ens queda molt camí per recórrer.

dilluns, 24 de setembre de 2018

estem tocats del bolet

Doncs si, ha acabat la Campanya forestal i de cop i volta hem entrat en plena campanya de boletaires. Altres anys, la poca pluja de l'estiu feia que l'estiu i les bones temperatures s'allarguessin durant un bon grapat de setmanes i provocar que la temporada de bolets durés tant sols un parell de setmanes i ràpidament passéssim dels incendis forestals, passant pels boletaires als incendis de xemeneia (que ja arribaran). Però aquest any és excepcional.
És excepcional perquè tant l'hivern com la primavera i fins i tot l'estiu han estat èpoques plujoses, mantenint certa humitat al bosc. Els mapes de risc d'incendi (i en anteriors posts us n'he posat molts) indicaven que el risc d'incendi era relativament baix, a excepció d'algunes petites zones que per vent o manca puntual de pluja havien mantingut la vegetació seca.

Si, durant aquestes últimes setmanes us havia dit que el risc era baix, tot i això la casa ha mantingut intacte l'operatiu bomberil de la Campanya Forestal. Bé, si en un any plujós tens un incendi forestal quedaria molt malament mediàticament, però si ho mirem amb ulls científics i no mediàtics, la possibilitat d'un incendi era irrisòria.

Avui però ja podem analitzar la Campanya Forestal 2018 (no ho faré, rellegint els posts d'agost i setembre sabeu perfectament què en penso). Per tant sabem el què hi ha. Això és així. Ni incendis ni hectàrees. Per tant toca passar full i anar al següent, i que no és res més que la campanya boletaire.
Estem en un país excepcional, on gran part del nostre territori és boscós, amb gran varietat d'espècies arbòries i arbustives, amb boscos salvatges, boscos oberts, deveses, boscos d'alzines, de pins, de roures, i zones mixtes (no sóc estudiós del tema, per tant segur que no son els noms que toca). això fa que en un any com aquest els bolets surtin per tot arreu. A dia d'avui podem trobar bolets a boscos d'altura al Pirineu i poc a poc s'aniran estenent fins els boscos del prelitoral. En un any com aquest el que toca és preparar la Campanya dels boletaires.
Però estem en un país i som un Cos que no cuidem la Prevenció (deu ser perquè no hi creiem) i si no som capaços de fer campanyes per la prevenció d'incendis a la llar, ni tampoc per la prevenció d'incendis (lo de si veus foc truca al 112 és un DISBARAT) doncs molt menys farem campanyes per a que els boletaires tinguin en compte alguns detalls que evitarien que es perdessin, o que augmentarien la seva subsistència o recerca en cas d'un incident. Si no som capaços de "baixar la guàrdia" (d'adaptar-la a les millors condicions) quan no tenim gairebé risc d'incendi, què coi hem de fer davant els nous riscos?

I no només això. Sinó que cal que el Cos de Bombers adapti els seus protocols a les prioritats reals i necessàries del segle XXI. A dia d'avui donem molta més importància a una columna de fum, que avisa un conductor per l'autopista o una veïna d'una masia, a la que responem amb 3 camions (entre 12 i 18 bombers) i un helicòpter (2 tripulants) que a un accident de trànsit on enviem 5 bombers en un o dos vehicles (camió mixt o camió + furgó de salvament). Poc a poc però s'ha enviat alguna dinàmica i si l'accident es preveu complicat s'activa d'inici un segon parc.

Doncs ara imagineu què passa quan sou vosaltres que anant per la muntanya us feu mal en un turmell... segur que algú pensa en que s'hauria de cobrar aquest servei. O que per trobar un boletaire no cal activar cap helicòpter ni portar una desena de vehicles lleugers (2-3 bombers). Oi que no sembla coherent una vegada comprovat que per una columna de fum s'activa d'inici un bon nombre de vehicles, personal i mitjans aeris? Doncs si ho fem per una columna de fum perquè no ho podem fer per un accident, un rescat, un incendi d'habitatge o qualsevol altra servei?
Sabeu quant personal surt a Bombers de Barcelona per un incendi urbà? 18 bombers (que inclou un parell de bombers sanitaris), a la Generalitat n'activem 9 (més l'ambulància del SEM que son 2). La resposta és totalment diferent. Plantejar-se un servei que pot ser complicat vol dir que en realitat comences en precari, possiblement has d'esgotar els primers recursos i esperar poder muntar un segon atac amb el personal que arribi de l'ajuda complementària. Us ho tradueixo per a que ho entengueu. El primer equip que arriba (que és insuficient en un gran servei) fa tot el que pot per a intentar mantenir controlat, extingir o simplement fer alguna cosa per tal de sufocar l'incendi (o rescat, salvament, recerca, etc) però com el servei el supera, aquesta primera dotació s'esgota i cal esperar a reunir un nombre suficient de recursos per al segon atac (que hauria de ser el definitiu). Tal com ho fem no podem fer res més. És com quan anàvem a foc forestal als 90, arribaves, se t'acabava l'aigua, el foc s'ampliava i ja la teniem liada... en incendis confinats no s'estén, els accidents no solen anar a pitjor, ni en recerques es perd ningú més pel camí, però si que la resolució del servei queda en stand-by.
Potser el Cos de Bombers de la Generalitat, si pretén ser modern, el que hauria de fer és donar la resposta no només ràpida sinó suficientment dimensionada per a que des del primer avís es pugui actuar de forma eficient en la pràctica totalitat de serveis. Que desactivar parcialment un operatiu és molt fàcil. Oi que ens desactiven tot sovint perquè un accident de transit no ha comportat ferits?, doncs als rescats, a les recerques, als incendis urbans hauriem d'actuar de la mateixa manera.

dilluns, 17 de setembre de 2018

Caçadors d'incendis

Ara que ja ha acabat la Campanya Forestal 2018 (que només va començar en termes econòmics) és hora de parlar del que els frikis del foc fan.

Fa un parell d'anys vaig fer un post parlant de la crida del foc. Bé, avui parlaré dels caçadors d'incendis. És a dir, anar a la recerca del foc, localitzart-lo pel fum o sabent prèviament on és, simple fet de veure bombers, escoltar sirenes o veure una casa o el que sigui cremant. I he de reconeixer (molts ho hauriem de fer) que de petit jo ja ho feia.
Recordo que de ben menut estava amb els pares passejant per Reus i veurepassar als bombers a tot drap i seguir-los pels ravals fins trobar-los finalment en un incendi de magatzem. 

Sovint als incendis s'hi aglutina molta gent, alguns son simplement tafaners, altres son nens que et saluden (que sempre ho fan quan veuen el camió per la ciutat) i altres simplement gent que els hi van les aglomeracions. De tota manera, qui no ha seguit mai un camió de bombers?

La temptació és passar-te el semàfor en vermell, circular per algun carrer tallat o fins i tot en contra direcció. I si això ho passem a incendis forestals ens trobem gent (en ens primers minuts de l'incendi) que amb la voluntat d'ajudar es posen en xancletes i pantalons curts i una branca d'arbre a la mà per apagar algunes flames, que després ja se'ls talla l'accés.
   
La modernitat i la tecnologia però ens porta a que ens puguem organitzar i així podem trobar multitud de grups que es dediquen en millors o pitjors condicions a l'extinció, els treballs forestals o la fabricació i disseny de noves eines, i poc a poc les xarxes, principalment Twitter, ens permet seguir a tota aquesta gent que d'una manera o altra parla del món dels incendis.
I un cop ha passat l'incendi també es pot fer piro-turisme, o sigui anar a fer visites als llocs on hi ha hagut els focs. Per exemple, un bon lloc és a prop de Tarragona, a la zona de la cantera d'on els romans extreien el material per construir la ciutat i els monuments, just al costat d'un incendi històric. L'accés és fàcil, a l'àrea de servei de la AP7 hi ha els indicadors de la pedrera. Un altre lloc que aviat serà mític (si no ho és ja) és el "bosc de les creus", que s'ha construït de forma artística dins el perimetre de l'incendi d'Odena de 2012. I un últim va, el de Alcover-La Riba, del 2009, si no recordo malament, que es veu des de la mateixa C14. Tots aquests son llocs perfectes per una visita de piro-turisme.
Al final però no hi ha res millor que una trobada de bombers per esmorzar, per dinar o una sortida en bicicleta o a alguna activitat nàutica per a parlar dels serveis, els parcs i tot el que envolta el món dels bombers. I segur que algun dia quedem per a un recorregut per dins un incendi de fa no sé quan. Bé, pels plans del Sió és fàcil fer-ho.

dilluns, 10 de setembre de 2018

Campanya Forestal 2018 de vergonya

Fa dies que estic indignat. Si mirem l'històric del temps d'aquesta primavera i hivern podrem comprovar com va ploure, va nevar i a més que els pantans estan plens (cosa que ens corrobora que les quantitats plogudes/nevades han estat bones). La previsió per tant era d'una Campanya Forestal 2018 suau. Evidentment cal esperar a l'arribada de juliol i agost per comprovar si segueixen algunes pluges o dies de poca calor per tal d'estar segurs i dir que aquest any la CF18 ha estat... bé, no ha estat. La Campanya Forestal 2018 no ha existit.
Aquest any no ha cremat res. No se'ns han cremat boscos, tampoc hem patit gaires ensurts amb el personal (que sempre n'hi ha), ni se'ns han cremat mànegues. Si algú em vol demostrar que la CF2018 ha estat dura que em porti les mànegues que s'han cremat. Estic segur que aquest any no n'han cremat ni 10 (i jo diria que cap). Els estius s'haurien de mesurar pel nombre de mànegues cremades. I aquest any ni això podem comptar.

Per tant podem fer dues coses, primer felicitar-nos perquè seguim augmentant el nombre d'hectàrees forestals, arbres, potencial vegetal i com no, el risc d'incendi i evidentment lamentar que la base per al proper gran incendi ha augmentat. Ho sento, però algú ho havia de dir.

I lluny de ser coherents i reconèixer que la bondat climàtica ha permès un estiu relaxat a nivell d'extinció, el que passarà les properes setmanes és que malauradament vindran les medalles, felicitacions i el treure pit dels polítics i també de Can Bombers. Això és un error. La feina no s'ha fet. La feina no és només evitar que els incendis es facin grans, es descontrolin i afectin a les urbanitzacions (que moltes haurien de cremar -si, ho penso-) sinó que la feina nostra d'extinció (i la no extinció) s'hauria d'encaminar en que el proper incendi sigui més petit i no més gran.
A dia d'avui, i amb aquesta CF18 (que era una oportunitat) l'únic que hem fet és alimentar l'incendi que ens ve demà. Aquesta CF18 ens ha ensenyat que els incendis de 6ª generació ja son aquí. Portem parlant de Generacions des de fa 15 anys i després de la 4ª hem arribat a la 5ª i ara a la 6ª. La 4ª i la 5ª tampoc és que es diferenciïn gaire (és com el Windows 95 amb el 98 o l'XP), però ara la 6ª generació ens dona un canvi molt important en la seguretat i l'abast dels incendis. El Windows 10 ha trencat esquemes, és un salt en el temps, doncs la 6ª generació és això.

Fins ara el perill en un incendi era que un canvi en el vent ens encerclés, que degut a un canvi de vessant la velocitat de propagació o la longitud de flama ens fessin inabastable l'extinció (tant per terra com per aire). I per tant estàvem parlant de "finestres d'actuació". Les nostres intervencions eren vàlides mentre hi havia possibilitat d'èxit, sinó doncs havies de pensar una nova estratègia. Però la 6ª generació ens aporta un plus molt gran de perillositat, d'increment de la voracitat de l'incendi i també amplia les distàncies i l'abast de tot el que acaba afectant i molt. Però això és així perquè la velocitat en que això succeeix és molt i molt exagerada. La 6ª generació permet cremar milers d'hectàrees en una sola hora, i això vol dir que tot allò que està al seu voltant crema i és devorat gairebé com si fos una bola de foc.
Doncs això és el que provoquem cada dia a cada incendi en que apaguem i apaguem. I com que som més xulos que ningú i ningú ens pot superar en lo bons que som, doncs ens dediquem a apagar-ho tot. I recursos i més recursos per a qualsevol dels centenars d'incendis d'aquest estiu i tots han estat de menys de 10ha. Només han superat les 10ha els de rostoll i de sembrat. La resta no han estat res.

Ara em vindrà el listillo de turno i dirà que això és gracies a que s'hi ha anat i s'ha apagat. Xato, torna a llegir el principi. Aquest estiu els incendis s'apagaven sols. Un cop havia cremat la petita part de combustible més fi i sec, a la que hi havia herba verda el foc s'aturava. No havia gairebé ni flama.
I com que som així de xulos, hem apagat incendis que s'apagaven sols, que majoritàriament eren fàcils de monitoritzar i deixar que acabessin de cremar el bancal, la finca o la zona delimitada per marges i camins. Però no, hem hagut d'utilitzar hores i hores d'helicòpter i fer descàrregues en incendis on realment tenir un helicòpter era una despesa estalviable. També s'han mobilitzat vehicles de Punt de Transit i CCBs quan els incendis ja estaven estabilitzats (o no s'han desactivat). Personalment vaig viure l'incendi de Roses de mitjans d'agost, la radio (que sempre va tard) ja donava l'incendi per estabilitzat i per la carretera només veia passar camions i camions en direcció a l'incendi.

El problema no és tant en si per un petit incendi m'asseguro les espatlles i per si la casualitat em fes descontrolar l'incendi tinc els mitjans allí ja preparats, sinó que som doblement incoherents.
Ho som perquè com he dit al principi seguim (nosaltres mateixos) alimentant el primer i ben proper incendi de 6ª generació de Catalunya i per tant també serà culpa de Bombers. La segona incoherència és que mentre enviem i destinem molts recursos als petits incendis de vegetació, no donem la mateixa resposta a altres serveis en que si hi ha persones involucrades. Malauradament no hi ha vehicles d'intervenció ràpida per accidents de transit, tampoc hi ha vehicles destinats a aportar recursos a les recerques de persones (transport de gossos, personal de recerca, etc), tenim veritables problemes per a tenir personal (conductor i infermer o metge) per a tenir l'ambulància del GEM operativa les 24h dels 365 dies de l'any. En els serveis on a qui cal protegir és a les persones anem amb la gestió de les misèries, en canvi per apagar herbes, sembrats i boscos (que haurien de cremar la meitat) destinem tot el que tenim i més.
Apa, aquí ha acabat la Campanya Forestal de 2018. La resta de vegetació que cremarà aquest any és perdre el temps i els diners, que hauriem de dedicar al que toca realment: Prevenir, preparar-nos i equipar-nos per a tota la resta de serveis on si hi ha afectació directa de persones.

dilluns, 3 de setembre de 2018

el titella del Cos de Bombers

Que n'és de dur. Porto 8 anys escrivint aquest bloc. Des d'agost de 2010 tinc publicats més de 400 posts, gairebé a 1 per setmana, i tot i així ben poques coses han canviat, vaja i si han canviat han anat a pitjor.

He revisat alguns dels primers posts i la veritat és que el desencís és important. El mateixos problemes o pitjors amb el parc de Lleida (manca de personal, manca de comandaments, manca d'espai, manca d'un manteniment continuat i efectiu....), els vehicles que varen arribar a l'última tongada (2010) poc a poc ens els hem anat fent a la nostra mida, tot i que els problemes d'estabilitat, pes i maniobrabilitat segueixen sent-hi. A veure si en 4 ò 5 anys ens arriba algun vehicle nou! Però hem seguit perdent en material. 
Al 2013 (foto) els pixadors de Lleida ja anaven malament, avui segueixen igual
De tots és sabuda la problemàtica que hi va haver amb les màscares, que varen començar a petar totes (per antiguitat, per us, etc.) i que ha calgut renovar a tota pressa i això ha comportat problemes amb els ancoratges als casc, i ara cal anar molt amb compte per evitar que a mig servei se't caigui i empassar-te tot de fum. Després ha vingut el manteniment de les espatlleres, que ha deixat als parcs amb la meitat d'equips d'aire i anem com podem. També mantenim alguns vehicles sense cinturó de seguretat (vehicles d'emergència que van sortejant cotxes constantment) i que no es poden substituir perquè ja sabem que a casa nostra comprar 20 camions és una qüestió d'estat i son un mínim de dos anys... però aquests dos anys encara no els hem començat a comptar! Equips d'escarceració, que tenen el dipòsit de líquid hidràulic petit i que cal reomplir a mig servei si vols posar-hi eines grans... (i després has de recollir, estirar, guardar el líquid sobrant, abans que vessi). I així mil i un problemes que tenim enquistats al cos de Bombers de la Generalitat.
Fa uns dies, com a resposta a l'anterior post, algú em deia que després del parc de Lleida es van renovar alguns parcs més, i també varen ser obres faraòniques, costoses o mal executades... i així seguirem, perquè si en 8 anys de bloc seguim amb els problemes que son "baratus" d'arreglar, què passarà amb els problemes cars? Doncs que ningú hi posarà mà. L'experiència i la història recent de la casa així m'ho fan preveure.
Problemes d'infraestructura múltiples al vell parc de Tarragona
I això em fa pensar que ja no és una qüestió de diners (que no n'hi ha hagut), ni la solució ve per a que ens aboquin una carretada de diners als pressupostos del Cos de Bombers de la Generalitat (que s'hi han d'abocar), sinó que cal canviar i modificar moltes rutines, protocols i persones que han i segueixen portant molts dels fils que maneguen aquest titella que que som el Cos de Bombers.
Hem canviat el guionista, també al que planifica tota la trama, però els que mouen els fils no han canviat i el que és pitjor, la marioneta segueix amb un braç trencat, l'altra colze té l'articulació sense greixar i les cames rígides. Si a més el vestit li cau a trossos podem dir que l'espectacle, encara que ens el venguin com a que s'està renovant és amb el mateix titella de sempre. Un titella vell i que en qualsevol moment es trencarà. I llavors tots plorarem.

dilluns, 27 d’agost de 2018

remodelant parcs de bombers

No hi ha com tenir uns dies de vacances per tenir millor perspectiva de tot plegat. Altres anys havia pensat que el post immediatament posterior a tornar seria complicat d'escriure (tinc per costum escriure 2-3 post abans de marxar, deixant-los programats i un cop torno escric el següent), però no, aquest any ha anat diferent. Dia rere dia rebo informació de tota mana. Els diferents grups de Face, whats i telegram van aportant informació, imatges i noticies del que va succeint dia a dia, dels quals hi destaquen alguns articles sobre els incendis de 6ª generació, sobre organització als incendis o sobre nous materials i equips a utilitzar en noves i millors maniobres per als incendis.

Porto molts dies pensant sobre què toca explicar-vos avui, però em sembla que em decideixo pel més important. No son ni els incendis, ni la seguretat ni els comandaments ni la futura organització ni si obrim o tanquem res. El més important son els parcs de bombers que estan fets un nyap.

No ho son els camions que també n'hi ha una colla d'espatllats, pendents de petites reparacions o a punt de trencar-se, tampoc les espatlleres ni els equips d'aire. Repeteixo, els parcs.

Ho dic amb coneixement de causa. He passat per Cambrils, un parc que era un desastre a nivell de personal (només entrar al matí s'anava al bar), després a Montblanc on l'avorriment i l'espai petit feia que qualsevol tonteria fos excusa per a tot (i ja no us dic res de l'impresentable del cap de parc que hi havia) i tot i això tinc bon record del meu pas per Montblanc, va ser una gran escola, érem tres de torn i tot sovint anàvem a accidents de trànsit dels quals ara en veig a comptagotes. Posteriorment Mollerussa, aquí la cosa ja canvia.

Mollerussa té un abans i un després. L'abans és el parc vell (per això us dic la importància dels parcs de bombers), aquí el parc queia a trossos, amb el pati en una zona sense asfaltar, ple de pols, persianes trencades, calor, molta calor. I clar, recordo que el furgó de risc químic com a que costava revisar-li els equips, etc. Però un dia, el cap de parc i el torn (el C) varen decidir que ja n'hi havia prou de malviure en aquell parc i varen agafar els trastos i es van traslladar de forma més que provisional al nou parc. Sense inaugurar, sense telèfon, sense emissora, sense alarma... però en poques hores es van demanar els serveis de telèfon, van habilitar l'emissora, etc... i jo a les 7 del matí de l'endemà vaig entrar al parc vell, vaig agafar els meus estris, roba, etc i cap al parc nou. Va ser la primera guàrdia sencera al nou parc de Mollerussa (torn D). Tinc la foto del primer cafè del matí i el digo-digo (ara se'n diu briefing, i el mèrit se’l posa un altre torn i parc).
Primer cafè i briefing al nou parc de Mollerussa
A partir d'aquí va canviar tot. La gent va despertar, es va començar a ser més polit i curós en les revisions diàries, els estris sempre eren nets i ordenats, la gent anava fins i tot al gimnàs... i segur que el servei en va sortir molt beneficiat. Un nou espai, net, agradable, confortable, amb aire condicionat i calefacció, amb habitacions suficients, una cuina ampla, espai per l'ordinador del parc, per a fer els papers del dia, etc, etc, etc. Jo personalment vaig re-aprendre molt amb els vestits de Nivell III (ara els podia entrar a l'aula de formació, revisar-los, llegir les guies, etc...)

A Lleida em va passar tres quarts del mateix. Recordo que només hi havia una tassa de vàter i la resta latrines (i era el 2006!!!). Sort en teníem que al pis de sobre hi havia la gent de Control Lleida i alguns baixaven a fumar, o a l'hora d'entrar i sortir fèiem petar la xerrada per veure una mica més de món.

En aquella època només hi havia tres habitacions, les dutxes semblaven les d'un club nàutic de la Barceloneta dels anys 60, una petita habitació pels equips d'intervenció (bruts i sense ventilació), la gent també amb poques ganes de fer coses i va arribar el dia en que ens varen traslladar a uns mòduls prefabricats, com els coles en barracons. Només per tenir un espai mig arreglat i net ja es respirava un altra aire. Llàstima que el mòdul de vestidors també era petit, però les dutxes estaven millors que les de l'antic parc. Ah, i et podies asseure a la tassa del vàter.
I la història ja sabeu com continua. Ara el parc de Lleida (i des de fa uns 7-8 anys) té un personal excel·lent i això que estem al parc remodelat més car de Catalunya. Les obres també comptaven amb l'edifici nou de Regió Lleida que va agafar-nos molts recursos econòmics, però acondicionar un antic edifici, mal construït, amb parets mestres, problemes de ferro al formigó, planxers que no donaven amb els estàndards, etc... van encarir l'obra. I algú (amb molts i molts galons) va dir que havien d'aprendre de l'experiència i que era millor fer edificis nous, que remodelar tots els vells parcs de bombers construïts als 80...
Girona
Manresa
Mora
Bé i aquí estem. Doncs això, Reus, Tarragona, Girona, Manresa, Mora, Balaguer, Vilafranca i molts i molts altres parcs esperen el seu torn per a poder ser (espero que construïts de nou i no remodelats) per tal de tornar a renéixer i millorar, sobretot millorar. Només amb un parc nou la gent ja es motiva, li tornen les ganes de sentir-se útil, perquè es sent valorat.
Regió d'Emergències Centre
Espero que la construcció dels nous parcs de bombers sigui una prioritat per a la nova direcció i els nous comandaments, perquè no hi ha res pitjor que demanar favors a gent que a més del sou congelat, el major nombre d'hores, els descomptes a la nòmina a la mínima baixa mèdica, etc... quan els tens en un edifici vell i desmotivador com son tots aquests que us he anomenat.

dilluns, 20 d’agost de 2018

Remodelant el Cos de Bombers


Posats a fer estiu, em sembla que no hi ha res millor que començar a divagar sobre si el model funciona o no funciona, si volem camions o volem drons, si volem parcs o si volem grups especialitzats... perquè sobre una taula, amb un cafè o unes galetes acompanyant el te és molt fàcil. D'això se'n diu, digo-digo. 

Últimament sembla que s'ha posat de moda dir que Can Bombers està en crisi, que el model és caduc i que cal canviar coses. De vegades sembla com si algú hagués obert la carpeta de posts d'unpobrebomber i comencés a dir les mateixes coses però des d'un faristol o en una entrevista del diari o de la ràdio sobre el futur de Can Bombers. 

I clar, moltes coses de les que últimament escoltem i llegim ja les sabíem. Evidentment cal plantejar-se si hi ha llocs on cal augmentar el rati de bombers (la demografia canvia), les activitats industrials també (ara hi ha cinemes als exteriors de les ciutats, naus comercials plenes de gent els divendres i dissabtes durant tot l'any), seguim amb zones turístiques de temporada (Salou, que mai ha tingut parc de bombers), o el Delta de l'Ebre amb tota una gran extensió i plena de gent i activitats en que fer-hi arribar personal de bombers és complicat. 

Si parlem de la muntanya també parlem de temporalitat. L'estiu omple les muntanyes de caminadors, grimpadors i excursionistes varis, i l'helicòpter fa una feina incansable de rescat de petits accidents i també d'alguns més greus. Però també omple les carreteres de transit, i les poblacions d'habitants. Igual que a l'hivern. Llavors... perquè la gent del Pirineu se la considera “menor” pel fet de ser menys? No, la gent del Pirineu ni del Pre-Pirineu no son menys. Al Pirineu hi ha activitat de Desembre a Abril i de Juliol a Agost. O és que no heu provat de llogar habitació d'hotel o un apartament en aquestes dates? 

Sembla que pel fet que hi hagi pocs habitants els ratis de serveis bomberils hagin de ser menors, i no hauria de ser així. Perquè si hi ha pocs serveis (actualment no fem feines de prevenció enlloc) hi ha d'haver pocs parcs de bombers i menys encara de professionals? Que no son igual d'importants els accidents al Pirineu o els incendis d'habitatge que a les grans ciutats o al cinturó industrial de Barcelona?

Sembla com si el fet de tenir gent d'emergències en un lloc amb pocs habitants (però si visitats per gent activa en muntanya, esquí, senderisme) pugui ser excusa per a que hi pugui haver un pitjor temps de resposta, o que aquesta s'activi de forma diferent. Últimament he escoltat que perquè no estudiar que els bombers vagin en helicòpter als serveis del Pirineu... I això no es pot fer ja ara? Perquè cal que els bombers de Mollerussa vagin en vehicle si poden anar en helicòpter (que ja hi és) a un servei de fuita d'una cisterna a la Val d'Aran?. No, només si algú ho proposa com a gran novetat i amb l'excusa de no obrir nous parcs en llocs de difícil accés. 
Llavors què passa a la nit? Si puc permetre'm el luxe de tancar parcs, de reduir el personal o qualsevol altra disminució de la resposta inicial, perquè tinc l'excusa d'un grup helitransportat... que passarà a la nit? Deixaré de prestar el servei?, o milloraré la infraestructura només de nit? O com és de nit trauré bombers? I si els traiem al Pirineu, perquè no els traiem a la resta de territori? I el límit, on és? Voleu tancar els parcs de bombers per la nit, i així ens estalviem tenir habitacions als parcs? Vaja, a nivell econòmic segur que resulta. 

Fins ara els helicòpters no volaven de nit. Tot i que poc a poc això anirà canviant. I aquesta és una altra. Els heliports que van obrint estan situats a centres hospitalaris, parcs de bombers i el de Tírvia. I llavors, com volem donar servei de nit al Pirineu amb helicòpter? A la Val d'Aran no s'hi pot entrar de nit, has de posar-te a molta alçada i no és possible... bé, donant la volta per França. I a Tírvia? On pots anar des de l'heliport de Tírvia? Que hi volen muntar un parc de vehicles i material? I que el personal vingui helitransportat des de no se sap on?

Vaja, les teories son moltes, les idees també, però la realitat és una altra. De moment el Model porta 40 anys, això vol dir que cal canviar-lo amb urgència. Però si treballem en xarxa, i això si que funciona... el que cal és adaptar aquesta teranyina a la realitat. Els temps de la 1ª resposta son 20 minuts (i ara penseu en la qualitat heterogènia d'aquesta resposta), i això o es queda igual o es millora. Potser es poden desplaçar parcs, tancar-ne d'altres, però de ben segur el que cal és obrir parcs nous. També fa falta especialització de personal (a parcs o a les Regions) per a poder millorar els serveis als pàrquings, als Riscs Químics, als ensorraments, als edificis especials (Hospitals, escoles, universitats, teatres i cinemes...) i també necessitem millorar tota la informació que tenim a disposició, que actualment és ZERO. 

Als parcs, als ordinadors, a les bases de dades dels bombers (els que actuem) no tenim ni un sol plano dels hospitals, ni dels edificis universitaris, ni dels túnels dels trens o les carreteres... i clar, arribes a un servei i necessites que el personal de manteniment et porti un plànol per a poder planificar i millorar la seguretat dels actuants en el servei. 

I vosaltres com veieu el model?

Vols rebre els articles per correu? apunta't!