dilluns, 19 d’octubre de 2020

Lleis, gossos i boletaires

Tot i que totes les reaccions que he rebut són molt bones, el nombre de lectors de l'últim post indiquen que no ha arribat a massa gent. I aquesta setmana molts de vosaltres espereu que avui parli de la proposició de Llei de Bombers de l'Estat Espanyol. Doncs no, no toca. A més tots sabeu, perquè ja ho he escrit en anteriors post (els podeu buscar al llistat de la dreta) que a les espanyes els bombers són molt precaris i deficients. Treballen molt diferent a nosaltres. I l'únic que vull dir ara mateix és que ells no són quin han de posar ordre a casa nostra, que la nostra està molt millor que la seva. I si cal fer alguna cosa conjunta doncs ha de ser això, conjunta.

Avui us vull parlar d'altres coses, avui el que toca per calendari, per fred i per temps és parlar de boletaires i de recerques. Si, aquell servei que passa cada dia mitja dotzena de vegades, que només surten uns pocs a la llum i que avui hi estem entrant de ple.

Els boletaires som tots. Tots som susceptibles d'anar un dia al bosc. A buscar bolets, a passejar pels meravellosos camins d'arreu del nostre país, a veure cascades i salts d'aigua, fonts o senzillament paratges increïbles. I qui digui que no, s'enganya a si mateix. I ningú necessita un carnet de boletaire per anar a passejar per la muntanya. Ningú. Aquí el que hi ha són molts interessos en joc. I quants d'aquests que demanen carnets són autònoms, assalariats i paguen els seus impostos i assegurances per exercir de boletaires per vendre'ls als restaurants i parades de carretera? Doncs si jo vaig pel bosc i em trobo un bolet, si m'agrada el plego i sinó el deixo. I sinó que vingui el Departament de Medi Ambient i faci la prohibició total de plegar bolets, com es va fer el seu dia per plegar molsa.

I posats a pensar i a dir la meva. Qualsevol que va a la muntanya hauria de posar la seva aplicació d'ubicació en marxa i compartir-la amb algú del seu cercle familiar o de confiança. Quanta gent hauríem trobat als pocs minuts si podéssim veure on es troba?. De tota manera com cada dia som més digitals, anem a la muntanya sense bateria al mòbil i ens perdem al fons de les valls, on no hi ha cobertura. I quan se'ns fa tard o de nit ja no hi ha solució. Amb les poques ratlletes de bateria en prou feines podem fer la trucada de socors i un parell de connexions més per dir, ja de nit, que veiem unes llums a l'altra costat de la muntanya. Fins que el mòbil diu prou. I així és molt difícil.

A partir d'aquí és quan hem de confiar amb els gossos de recerca, amb els bombers (que no volem de nit), els mossos (que tampoc volen de nit), els agents rurals (que no treballen de nit) i tot de factors en contra que dificulta encara mes la recerca de la persona perduda. Un operatiu de recerca és una feina complexa, minuciosa i compromesa. Cal definir un bon punt de partida. L'últim lloc on se l'ha vist o l'ultima referència que ha donat. I encertar si ha anat en una direcció o una altra. Aquí és on els gossos juguen un factor important. Descarten llocs. Per tant ens ajuden a estrènyer el cercle. Però cal una feina minuciosa de rastrejar i buscar pam a pam on es troba la persona que no sap tornar.

Per això és tant important compartir la ubicació en temps real (geolocalització-mòbil). I en cas de qualsevol problema tenir una àrea millor definida d'on buscar. Evidentment seguirem perdent la cobertura a les fondalades i acabarem la bateria del mòbil, però si des de les 3 de la tarda el mòbil ha estat sense moure's serà un bon indicatiu de que allí has pogut caure i no has pogut seguir. També l'últim punt de la travessa (en cas de pèrdua de senyal o bateria) ens indica una ruta aproximada dels que s'estava fent i per tant augmenta molt la possibilitat d'encertar la zona de recerca.

Aquests dies ja han començat els boletaires amb carnet o sense (no és rellevant si et perds) a caminar pel bosc. Els bars i restaurants són tancats, per tant la incidència de gent a la muntanya encara serà major. I nosaltres seguirem fent recerques de persones poc previsores que han desaparegut (digitalment) sobre el mapa. Un senyal de mòbil ens ajuda molt. En realitat molta la gent s'ha pogut trobar en pocs minuts perquè han compartit el senyal del Google-maps o Apple-maps via Whats o Telegram amb els operadors de sala de Bombers. Escaladors, turmells torçats, accidents de muntanya i molts altres serveis els podem situar fàcilment al mapa de bombers perquè l'accidentat o l'acompanyat ha pogut compartir la situació. Aquesta és una premissa molt important. A la muntanya cal preservar la bateria del mòbil i alhora donar el senyal d'on som en temps real sempre que puguem. A partir d'aquí si acabem pujant el cim del Besiberri, una via ferrada, veient un salt d'aigua o trobant més o menys bolets ja serà qüestió de sort. Però si us plau, no deixeu només a la sort dels bombers i de l'operatiu de recerca el que us puguin trobar aviat o quan ja sigui massa tard.

diumenge, 11 d’octubre de 2020

el màrqueting a Can Bombers

Avui parlaré d'imatge, un tema del qual he parlat molt poques vegades. Per començar us explicaré el que penso de les mascaretes "no homologades" que alguns porten (i que puntualment també he portat jo). Les mascaretes ens han de protegit i fer protegir als nostres companys. I com que estem parlant de companys de feina el que toca és portar les que toca, que en aquest cas son les que ens dona la casa. I ens les dona. Evidentment n'hi ha d'homologades de roba, reciclables, rentables, amb dibuixos, amb estampats, amb el nom de "bombers de X" o qualsevol altra lema reivindicatiu. Malauradament, només algunes, no totes, són vàlides. Però cap d'ella dona la imatge que hem de donar els Bombers a la ciutadania. Portem masses anys sent l'exèrcit de Panxo Villa, com per a que a més cadascú porti la mascareta que li doni la gana. Només hem de portar les quirúrgiques blanques o verdes que ens proporcionen cada guàrdia. Perquè tots hem de donar la mateixa imatge. La mascareta ha de ser la correcta.
I vinguts a això, que crec que tots ho entenem, hem de ser conscients que quan vestim de blau representem un Cos de Bombers. Aquest potser no ha estat el més amigable amb nosaltres, però no deixa de ser qui ens paga. I qui ens paga és la Generalitat i el Departament d'Interior. Per tant som la imatge del Cos de Bombers. I la mascareta n'és una part. Però també ho és quan tractem amb la gent, les persones. Som allò que fem i la imatge que tenim. I això al sXXI forma part del màrqueting. Tenim alguns exemples. Un és el de les fotos i els Tuits que els companys i companyes de premsa-bombers van penjant diàriament a les xarxes. I l'altra son totes les fotos d'ambulàncies grogues que el SEM publica a molts més mitjans. Com es sol dir, més val una imatge que mil paraules.
Un dels elements que cal potenciar a can Bombers és la imatge. Una imatge impactant és la dels nous Toyota i els Ibiza al circuit de Montmeló. Una idea genial. Potser malentesa per molts bombers. Portem molts anys de mancances, de baixades de sou, de problemes interns i parcs que cauen a trossos. Però la imatge de Cos "potent" que dona l'ensenyar 200 vehicles nous, és difícilment insuperable. Bueno si. Si ets el SEM. Llavors et compres unes carpes i un parell d'ambulàncies o furgons grocs de transport i apa, a fer fotos a tord i a dret.
Però el màrqueting no amaga les mancances i tard o d'hora la mateixa foto que ha servit per ensenyar que tot és molt bonic també demostrarà que només és això, una foto. Bombers portem molts anys tenint equips NRBQ, els coneixem, els sabem utilitzar i son la nostra feina. Hi tenim gent especialista a diferents nivells. I també tenim coses a millorar. No hem d'amagar que hi ha parcs com Mollerussa i Maçanet que sempre se'ls hi ha travessat tenir el furgó. Després també s'han arrossegat les mancances de material a tots els nivells que han desvestit principalment aquests parcs i furgons. Fent que Rubí i Tarragona, i la seva proximitat a la indústria gran, es mantinguin com els parcs de referència en quant a resposta als serveis amb productes químics associats.

I això que per una banda ens fa mal. No tots els furgons i el personal està prou ben format ni motivat, també ens va a favor en els llocs on si hi ha aquesta empenta operativa. A més dels 2 parcs grans en NRBQ, el Cos de Bombers s'ha posat les piles en estructurar, aprendre, regular i posar al dia els coneixements a tots els nivells. I aquí és on la suma dels esforços de tècnics, comandaments intermitjos i de bombers amb coneixements i/o motivació formaran el futur GRIT.

Futur perquè oficialment no existeix, però operativament ja actua. I poc a poc es va donant ressò als serveis on els furgons de Risc Químic o en el que el perill dels components gasosos i líquids que provoquen o resulten dels propis serveis son fets visibles d'una forma més o menys volguda als missatges dels comptes oficials de la casa.
I és que al sXXI cal fer visible tots aquells serveis en que Bombers hem estat part important de la resolució dels problemes que pateix la gent. Ells són el més important. Però la gent no sempre sap qui és qui a les intervencions. A vegades un servei d'una fuita de gas, la noticia son els 2 ferits i la seva evacuació a l'hospital, en un incendi d'habitatge ho són els veïns afectats pels fum o en un accident si la persona ha mort o ha estat traslladada a l'hospital. I és feina dels Bombers i els seus mitjans publicitaris (premsa-bombers) revertir aquesta situació. Els incendis s'han d'apagar, intervenen els bombers apagant l'incendi i rescatant o confinant persones. Perquè això fem els Bombers. La majoria d'evacuats dels cotxes accidentats els traiem els bombers, igual que apaguem les flames de les grans indústries. Però ho fem a partir de coneixements i entrenaments complexes. No per casualitat ni per portar un casc groc. Ho fem perquè la feina dels Bombers és la de rescatar persones dels accidents de trànsit, dels habitatges i de les indústries. També ho és apagar incendis. I sobretot és la gran feina de minimitzar fuites de gasos, vessaments de líquids perillosos i les primeres accions com al servei d'IQOXE a Tarragona el gener passat. I per moltes ambulàncies i carpes del SEM que surtin a les fotos, cap d'aquestes et resolen el problema.

Ens hem de fer visibles a tots els nivells, perquè en la majoria de serveis d'emergències els Bombers som una part important de la resolució. Ens falta creure i dedicar més esforços en el nostre màrqueting.

dilluns, 5 d’octubre de 2020

El temps que s'acaba i les coses que no arriben

Poc a poc van passant els dies. Sembla ahir que se'ns presentava el Pla 2025 en el que se'ns prometien 1000 bombers i 92 camions. Avui, octubre de 2020 haurien d'haver arribat les primeres unitats dels flamants camions. Evidentment hi ha hagut l'aturada de la COVID19 on també s'han aturat les obres de la Sagrada Família i ja no la veurem acabada en 6 anys sinó que trigarà un o dos més. Esperem que el retard dels camions no sigui de la mateixa magnitud.

A priori no sembla més important. Ja s'han vist les primeres fotos d'un camió força pinxo, ple de material i ben guarnit. Evidentment hi ha coses que amb ulls de concursant de "joc de cartes" segur que el fan malveure, però amb ulls il·lusionats d'algú que no ha vist un camió de bombers nou des de fa més de 15 anys, doncs segur que ens semblarà fantàstic. Evidentment cal ser crítics i anar millorant tot allò que s'hi trobi a faltar i amb tot allò que pugui donar problemes. Però seran bons. Segur. Només pel fet que tenen com a mínim 15 anys menys que els camions que tenim als parcs.

Però tot i això no cal deixar-se enlluernar. Quan vas a un concessionari de cotxes i mires, te n'adones que els cotxes de fa 5 anys no tenen res a veure amb els cotxes d'ara. Abans eren pràctics i complerts, però ara ho porten tot. Des de la connexió al Bluetooth, els USB, la ràdio amb pantalla a tot color i el més important: la connexió al navegador del mòbil. Perquè sembla una tonteria, però avui tots portem el navegador a la butxaca. I l'utilitzem per anar en bicicleta, trobar un restaurant o trobar un aparcament lliure a Barcelona. Així és quan miro als nous 4x4 Toyota Land Cruiser i si, son molt xulos, ben equipats, pràctics i principalment útils. Però mires el tauler i és el tauler d'un vehicle de fa 5 anys. En aquest cas perquè és la gama industrial i no la de turisme. Però si som realistes, quan mirem les rutes d'on hem d'anar les busquem al mòbil del servei, que tenen Bluetooth. I perquè no es podia pensar en tenir el display del mòbil al tauler del cotxe? Com qualsevol vehicle que et compres a un concessionari qualsevol.

No us ho prengueu com una crítica. Amb això el que vull dir és que qualsevol tecnologia que deixem de comprar avui, significa que estem comprant l'anterior. I amb l'experiència que tenim a la casa, comportant que ho arrastrarem durant molts anys. No estem comprant un jersei amb els colors de la temporada passada, estem comprant una tele sense la tecnologia suficient com per connectar tots aquells aparells intel·ligents que tenim a casa. Però evidentment els Toyota són grans vehicles i ens permeten arribar a llocs on fins ara teníem dificultats perquè anàvem curts de vehicles. Avui, ens permeten anar de forma simultània a un bon grapat de serveis de muntanya i de complexes condicions  d'accés.

Per altra banda, poc a poc anem tenint en pràctiques els nous bombers que van sortint de l'escola. I ja anem per la segona convocatòria. Però mantenim els parcs força precaris de personal. Segurament per poc temps. Com deia abans d'un a dos anys, però que als parcs ens costa assumir. Des de la visió dels qui patim la manca d'efectius als parcs, veiem que molt sovint necessitem bombers d'altres torns per a arribar els mínims de cada dia. De moment amb la primera promoció incorporats ja als torn, ens ha permès tenir una mica més de coll a l'hora d'agafar festes els dies que a nosaltres ens interessa i no els dies en que per A o per B hi ha algun sobrant al torn. Fins fa 6 mesos només hi havia manca permanent de bombers.

Però com us deia. A ulls dels qui estem als parcs, els canvis sembla que no arriben. Més quan a la manca de comandaments hi coincideix que els nous sergents fan la formació quan encara no hi ha els nous caporals. La manca crònica de comandaments feia necessària la promoció de les diferents escales, però calia que la formació dels nous caporals coincidís amb la dels nous sergents? Perquè el que s'ha aconseguit és que als torns no hi hagi ni un caporal. I sergents? Sergents ja no sabem què són. A la RELL els Sergents es poden comptar amb una mà, i encara sobren dits. De fet des de la setmana passada, al parc de Lleida només hi ha un sergent i cap (CAP) caporal fent guàrdies normals.

Tenir als 3 únics caporals a l'escola provoca tenir els 4 torns sense comandament, i dic quatre perquè l'únic sergent que hi queda també ha de fer les vacances, les festes i els ajustos horaris que li toquen. La planificació que s'ha fet, segur s'ha fet molt ordenada i organitzada, provoca en realitat que aquells parcs precaris en comandament estiguin durant 3 mesos sense. I un parc com el de Lleida, amb 50 persones acabem funcionant com un pollastre sense cap.

Si, els canvis són poderosos, necessaris i estan arribant. Però ens provoquen un daltabaix difícil de pair, sobretot quan ja portem anys de precarietat i problemes. Esperant que acabi el 2020. El 2021 ens ha de portar camions, bombers i comandaments. Esperem que els parcs, que encara s'han de PLANIFICAR, no se'ns facin una realitat al 2040, perquè la majoria no arribaran en peu ni al 2025.

dilluns, 28 de setembre de 2020

La COVID als parcs de bombers i el seu futur

Doncs sembla que la COVID va a més. A Madrid, a Girona, a alguns pobles del Pirineu i de Ponent. Poc a poc la llista de poblacions amb ratis de contagi va augmentant. Les escoles ja són obertes i amb elles la mobilitat de la gent. Les vacances ja han acabat (per qui n'ha pogut tenir). Així  ja estem tots a la ciutat i els pobles. Ara només queda esperar altra cop que tornem a tenir confinats a dojo. Vàrem passar el primer confinament i brot amb l'ai al cor. Uns pocs parcs van haver de tancar unes hores (o unes moltes) esperant ser netejats i que entrés el torn de relleu.

Ara com ara tenim un Pla d'actuació COVID amb versió 10 (del 24/6/2020) i unes instruccions específiques actualitzades a 25 de setembre. Tot apunta que pel moment anem bé. Sense incidències remarcables. Tots aquells "infectats" han vingut per contagi de familiars i els confinats per alguns serveis puntuals on s'ha baixat la guàrdia. Tot i això cada dia cal recordar als companys i també als torns que entren i surten que cal repetir guàrdia rere guàrdia que és necessari ventilar les estances, obrir les finestres dos o tres cops per dia. També que cal fer les neteges de taules, cadires, i espais que ocupem de forma individual cada dos per tres (el lloc on hem esmorzat, dinat, llegit un llibre o la butaca on hem mirat la tele a mitja tarda...


Però tot i aquestes precaucions (en la mesura que cadascú se les creu, que no tots) arribarà el dia en que algun company o jo mateix tindrem febre, una mica de tos, mocs, mal de cap i mal de gola. Perquè la tardor ja és aquí. Aquesta setmana el fred i el vent ens recorden que la tardor, els constipats i els virus de tota mena vindran per quedar-se alguns mesos entre nosaltres. I amb mascareta o sense serà del tot necessari obrir finestres i perdre temperatura passant fred als parcs durant alguns minuts (o potser hores) fins que assegurem la ventilació i que posteriorment es torni a escalfar amb la poca o molta calefacció  que tenim en alguns parcs.

Els parcs no estan preparats per la quantitat de gent que som ni que serem els propers anys. Les properes promocions ens faran sentir llaunes de sardines confinades als parcs de bombers. I si li sumem la manca de manteniment i de posades al dia a la GRAN majoria de parcs de bombers de Catalunya, tindrem un polvorí que se sumarà als caràcters diversos dels bombers i de la "psicologia del confinament". Si, m'ho acabo d'inventar. Però a que tots teniu algun company de torn que el confinament li ha sentat fatal? Aquell company que de normal ja té caràcter polvorilla i que els últims mesos el té més acusat? O aquell que normalment simplement s'enfada per coses que a d'altres ni fu ni fa, però que ara et pot muntar un lio perquè està més susceptible que abans del confinament?

La COVID posa de manifest l'estat real dels parcs de bombers. Durant març i abril, que el bon temps anava venint poc a poc ja va afectar a algunes persones, però la tardor que és totalment a la inversa ens afectarà de manera més punyent. Quants cops (i parlo del meu parc) ens hem trobat que a l'entrar pel matí això era un forn? És el lloc ideal per a un SARS-CoV2. Temperatura i moltes hores de portes i finestres sense obrir per ventilar degudament. Les ventilacions inexistents dels parcs. Els vestidors amb els sistemes de ventilació apagats (pel soroll), calefaccions amb mals reguladors de temperatura (automatitzats), menjadors petits, vestidors encara més petits, i també no cal oblidar tots aquells que són fredolics i necessiten a més de portar el folre tot el dia una temperatura elevada. Que amb la sensació de fred de cadascú no s'hi pot fer res. Uns tenen calor de dia i fred de nit, altres a l'inrevés i quan entren a l'habitació necessiten obrir la finestra encara que estiguem sota zero. Aquest hivern ho passarem malament.

Així que anem-nos preparant. Els parcs no es fan grans en dos dies, ni en 5. No hi ha pressupost per ampliar-los, amb prou feines per al seu manteniment. Altres ni això. Hi ha el vell parc de Granollers amb les obres a mig executar i un lio terrible d'empreses que van caient. Ens tocarà tenir paciència a tots. I després esperar a que les eleccions que vindran els propers mesos no ens portin una retallada o caiguda del Pla 2025 de Bombers. Que no és un Pla complert. És el que és. La posada al dia en personal de bombers, en organització i en vehicles, però que es descuida els edificis de Bombers. A la Sots direcció General (Cerdanyola) seguim tenint un edifici sense una planta (la que es va cremar). No hi ha pitjor exemple que aquest. Tenim bombers i camions, però no tenim casa. Aquesta és la trista realitat. I espera't que va per molt llarg.

dilluns, 21 de setembre de 2020

Parcs de Bombers i les necessitats territorials

Fa algunes setmanes hi havia un tuit d'algú que es preguntava com és que els Bombers Voluntaris havien envellit. I la realitat s'amplia a la totalitat dels parcs de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Això també passa amb els Bombers Professionals. Hem estat gairebé 10 anys sense promocions de personal. Ni professionals i voluntaris. I aquesta és l'única raó per la que ens hem envellit. I pel pas del temps. ;-)

L'última promoció de bombers voluntaris segurament no es devia completar, hi havia més places que persones interessades. Hi ha encara parcs mancats de personal. Però això no és culpa ni de la casa ni de les promocions de professionals. La voluntarietat al sXXI és molt complicada. De fet, si ampliem el mostrari, hem passat d'ambulàncies de la Creu Roja que feien els serveis urgents a les ambulàncies professionalitzades del SEM i les licitacions del servei urgències (primari) i dels trasllats no urgents (secundaris). Això és així perquè va arribar un moment en que calia fer una passa endavant en quant a exigència (tant de coneixement com de disponibilitat) que va fer impossible la continuació d'un servei essencial amb persones totalment voluntàries. I quan es comença a posar incentius és que s'està professionalitzant el servei. I com són diners públics, per a realitzar serveis públics, cal complir els requisits de contractació pública.

No estic dient, ni ho penso, que el model mixt de bombers hagi de finalitzar. No, que ningú s'ho prengui així. Però el que si que hem de ser conscients és que el model ha d'evolucionar. De la mateixa manera que hi ha nuclis importants que han de tenir un servei que els doni l'abast de forma ràpida (grans nuclis industrials) amb parcs coberts 24/7 també cal donar el mateix servei (i també el mateix dret) a la resta de població més aïllada i amb agrupacions molt menors. En aquest cas necessitem un servei amb iguals prestacions de capacitat però amb un temps de resposta una mica diferents. El model mixt com a parcs mixtes potser l'hem de començar a oblidar, però si que cal potenciar el model mixt de treball col·laboratiu entre parcs professionals i parcs voluntaris. Un racó de país com pot ser Tavascan mereix tenir bombers al seu abast. Però tenir un parc presencial 24/7 és molt difícil de justificar i molt car de mantenir quan el volum de feina és molt petit. La diferència en el nombre de serveis entre els parcs urbans, industrials i rurals així ho defineixen. I la realitat ens fa tocar de peus a terra. La necessitat de parcs amb personal únicament voluntari, en aquestes zones on la necessitat de cobertura és puntual és real i cal dotar-la de les persones formades i competents que els seus ciutadans es mereixen. Una granja al Pirineu i una granja al pla de Lleida han d'obtenir una resposta semblant, activada potser de forma diferent, però al cap i a la fi han de poder salvar les seves dificultats amb l'ajuda dels bombers.

En un futur veurem com aquestes "bosses", de baixa i de molt baixa població, en situacions d'emergència se'ls dona resposta de manera molt diferent. Igual com a un foc de llamp s'hi envien els bombers amb l'helicòpter, els bombers voluntaris de la Vall Ferrera i de la Vall de Cardós podran ser ajudats per bombers professionals heli-transportats vinguts d'algun parc de referència (parc nodrissa) situat a una isòcrona de 30' (que en helicòpter són molts km). -El temps i la distància son totalment imaginaris-

Les crisis serveixen per a tenir grans idees i aplicar grans canvis. El fet que cada cop hi hagi menys persones disposades a donar el seu temps pels altres obliga a les administracions a contractar i ampliar plantilles de persones competents (amb formació contínua). Posats a pagar i a triar, trio als millors. Passa a bombers, a salut i també a les curses (que cada cop hi ha més gent cobrant pels seus serveis).

De moment, si els nostres polítics no la pifien novament, com en els últims 10 anys de bombers, en dos anys acabarem de completar els 1000 bombers professionals que ens faltaven fa poc més d'any i mig. Avui estem a mig camí. Un cop tinguem bombers professionals, caldrà veure si cal fer ampliacions, canvis i reestructuració als parcs de bombers voluntaris. Quin funcionen i quins no. I amb tota la gent disponible, els mitjans tecnològics que cada cop són millors i una organització cada cop més acurada, fer realitat que les persones del Pirineu, els parcs naturals, i zones de difícil accés, puguin tenir bombers en quantitat suficient com per a que els serveis que hagi al seu territori siguin realitzats amb quantitat i qualitat humana.

Al cap i a la fi, els parcs de bombers professionals i de bombers voluntaris no son de ningú en concret, sinó que són de tots i depenen únicament de l'administració competent. I cal que aquesta en sigui. Els hi hem d'exigir que si manca personal tant voluntari com professional facin les convocatòries pertinents, i nosaltres ens hi hem de presentar (de la mateixa manera que els demanem aquestes places). Quan les places no són prou cobertes és que no hi ha interès  i és quan el gestor buscarà altres maneres de cobrir aquestes places.

Aquí ja tenim un precedent. Que va portar molta cua. El parc de Pont de Suert. Davant la manca d'efectius es va acabant omplint de bombers professionals. Ni millors ni pitjors. Diferents. Igual com també tenim als Pompiers dera Val d'Aran. Que també tenen un règim diferent, ni professionals i voluntaris, simplement depenen del Conselh Generau d'Aran. I ells són qui realitzen al gestió integral del servei.

No fa ni una quinzena d'anys es va viure un gran canvi en l'organització dels Bombers d'Andorra. Varen canviar horaris (a 24), la regulació interna, van reestructurar el servei i construir noves instal·lacions. No sense polèmica ni dificultats. Però al cap i a la fi el servei de bombers ha millorat en escreix. Aquí quan tinguem els parcs amb els encara 500 bombers professionals que ens manquen, començarà la reestructuració "física" dels parcs de bombers, de tots. Alguns canviaran de lloc, altres s'ampliaran, altres es faran més petits o simplement tancaran. A tots els nivells, professionals i voluntaris. Actualment hi ha bosses de territori on encara fer que hi arribi un bomber professional amb vehicle costa gairebé una hora, mentre d'altres que tenen dos i tres parcs professionals que gairebé es veuen entre ells a simple vista des del terrat del parc. Amb els parcs de bombers voluntaris hi passen situacions semblants i altres totalment diferents. La manca crònica de persones, l'envelliment, la desil·lusió, la manca d'un lideratge sense interessos particulars tant a nivell dels parcs, les poblacions o agrupacions de parcs han produït que la "despoblació rural" també hagi arribat als parcs de bombers voluntaris. També hi ha influït la manca de recursos, d'empatia i voluntat de la direcció del Cos de Bombers, la mateixa direcció que va deixar-nos sense més de 1000 bombers professionals i altres 1000 de bombers voluntaris.

A dia d'avui les oposicions de 150 i de 250 bombers professionals es cobreixen a cada convocatòria, mentre que les de bomber voluntari es queden a mitges. Serà el sistema, serà les hores de formació, serà el sacrifici o seran altres factors. Però en pocs anys veurem com l'administració mou fitxa. I no us estranyi que veiem als bombers volar amunt i avall per arribar al fons de la vall, i també al fons de la qüestió.

dilluns, 14 de setembre de 2020

Les noves promocions de bombers

Ja tenim una nova tongada de bombers en pràctiques als parcs. Aquest cop, i segurament degut al SARSCoV2, fan les guàrdies de 24h enlloc d'una barreja de les de 12h i 24h. I per a ells, i segurament per nosaltres, és millor. Han de fer menys desplaçaments. I això que sembla una tonteria no ho és. Perquè voltaran igualment entre dos parcs. Els de Lleida faran la meitat de guàrdies amb nosaltres i l'altra o a Valls o a Vilafranca. Així que els tocarà matinar i molt. Les guàrdies de 24h en parcs grans vol dir que et desperten per la nit, també que quan tornes d'un servei a les 3 del matí el cos et diu que està alterat i que no vol dormir. Així que quan són 2/4 de 7 del matí i et sona el despertador (això quan has pogut dormir una mica) està cansat d'haver descansat poc, la feina (física) dels serveis de la guàrdia i també per la son acumulada de dos nits seguides havent dormit poc. Perquè encara que vulguis anar a dormir a les 22h (abans de la guàrdia) el cos et diu que ni de conya, els veïns encara fan soroll i a l'estiu el bar de sota encara és ple. Ah, i al juliol tot just s'ha post el sol.

Aquest cap de setmana he parlat amb companys d'altres cossos que fan 12h, i la veritat és que no els agrada. És un continu de guàrdies, de "viure" al parc i de no acabar mai de fer serveis. Això en un horari de 24h, per molts serveis que hi hagi, et dona temps en 3 dies de posar la ment a lloc, d'oblidar o de fer net de totes aquelles situacions complicades i desagradables que sovint ens toca viure.

Per altra banda, tenir nous companys de pràctiques revoluciona el torn. Uns perquè tanta gent al parc (divendres varem ser 17) fa que els espais sempre es quedin curts i per altra perquè són una font inesgotable d'energia i ganes de fer coses noves per ells.


El dia comença amb les reunions del matí, que no són gens fàcils per la gent que s'hi amuntega. Estem en una aula en la que fem "taula rodona" per poder parlar de les diferents activitats dels dies anteriors i també planificar la guàrdia del dia. Distribuïm activitats, revisions i també l'organització interna per a cuinar, netejar i posar ordre. La revisió de vehicles i material, per molt que ara siguem el doble no duren la meitat, ara duren molt més. Els "nous" necessiten explicacions de perquè tenim els camions i el seu material organitzat de la manera en que estan. Necessiten conèixer què hi ha a cada vehicle. Necessiten tocar totes les eines.

I a mesura que acabem, passem per la cuina a preparar l'esmorzar. Algú prepara una mica de tè per la tropa, un altra talla ceba amb vinagre per posar al mig de la taula. Un altre buida el rentavaixelles que ha deixat el torn sortint. L'altra posa les estovalles, sobre la taula que anteriorment s'ha netejat amb lleixiu... I això 17 a esmorzar en un menjador pensat per un torn de 9 i algun més... doncs això, som el doble.

Les ganes de xerrar i d'aprendre uns dels altres, de saber què s'explica a l'Escola, d'on venen els nous companys i també per "enredar-ne" a algun per a que ens prepari el dinar, són motivacions addicionals que tenim en el nou dia a dia.

Veure cares noves ens agrada i ens motiva. Un parc com el de Lleida on el més jove té 40 anys, qualsevol xaval de 25 ens va fantàstic per poder mantenir la il·lusió per la nostra feina i saber que aquesta tindrà un relleu. I això ens motiva per a explicar-los tot de batalletes, històries per a no dormir i sobretot fer-los partícips de la nostra feina. I així és com ens troben amb ganes de que ens preguntin, que vulguin que els muntem una pràctica, que per senzilla que sigui ja no té aquella tensió de l'Escola ni de ser avaluats per si aquesta surt més be o més malament. Tots arriben amb ganes d'aprendre, de ser un bomber més al parc.

Dinar, una mica de descans (segons ha anat el matí) i seguim fent més activitats pràctiques al parc. Algunes a l'aula, com són repassar protocols de sortida i la configuració del trens de sortida als serveis. Els rols de cada bomber a l'incendi d'habitatge. L'estovament del foc, quan hi ha flama que surt per la finestra d'un habitatge... un grapat de maniobres i "teories" que després haurem de posar en pràctica, coordinar-nos i que a l'Escola no han pogut aprendre.

Al final de la guàrdia, l'experiència és la d'una convivència entre persones actives, cadascú al seu estil, que hem compartit taula d'esmorzar, dinar i sopar, que hem fet serveis junts, que hem tret persones de cotxes convertits en ferralla, apagat contenidors, incendis de vegetació i incendis de cuina (el primer foc d'interior per a la majoria d'ells). Pel matí el relleu de personal també es fa especial. Entre els que surten i els que entren hi ha una complicitat i una enveja sana. El grup que entra fresc vol saber si el grup anterior ha "pillat alguna cosa guapa" durant la guàrdia. Per nosaltres, veure'ls sortir a les 7 del matí amb son, però feliços i amb un gran somriure, no té preu.

dilluns, 7 de setembre de 2020

Entre els buròcrates i les oportunitats


Aquesta setmana hem superat novament un altra Conseller. De moment, sembla que el Director General (en Manel Pardo) es queda. De tota manera, la pràctica totalitat de nosaltres, els bombers, el superarem. Em refereixo a que algun dia deixarà de ser Director General de Bombers i que nosaltres seguirem aquí. Igual que ha passat amb el Conseller Buch. Més o menys coincideix en el temps l'arribada del Conseller Buch amb la del Pardo i també amb la d'en David Borrell.

Evidentment el pas del temps farà que el resultat de la implementació del pla 2022 sigui cada dia més a favor de la seva consecució. I això hauria de ser així independentment de si el Conseller és en Buch o en Miquel Sàmper, de si el secretari és en Brauli Duart, el director en Manel Pardo o el Sots-director en David Borrell. Però segurament cadascun d'ells aporta i els seus successors aportaran detalls de millora (o de retall en cas que no hi hagi diners) a aquest Pla.

A dia d'avui estem en execució. L'Escola de Bombers (i segueixo insistint en dir-li Escola de Bombers) treballa bastant a tope amb els cursos del bàsic, de caporals, sergents i també oficials. Una altra cosa és la dinàmica interna de l'Escola, que sovint funciona com un ens de funcionaris, burocràtic i amb dinàmiques internes especials. Després del Pla 2022 el següent pla hauria de contemplar una renovació important i estratègica d'aquesta. D'aquesta manera també serviria per alguna cosa més que la d'albergar vells elefants a l'espera de la jubilació. Tot sovint hi treballa gent molt bona i potent, però que acaba cremada de no poder fer més, amb més qualitat, amb més recursos. Conseqüentment es busquen la vida dins de Bombers, en llocs millors, que la casa està disposada a oferir i/o crear perquè hi la necessitat i l'oportunitat d'ampliar alguns àmbits operatius i de prevenció, que fins al moment no s'havien pogut desenvolupar.

Tenim un Grup Caní de recerca molt i molt bo. Petit, però genial. Tenim guies canins i gossos que treballen i es preparen com mai havia succeït a la història de Bombers. Però que els cursos se'ls han de muntar ells. Han d'apuntar-se a trobades amb altres grups canins d'altres paisos i regions. Han de fer mil i un entrenament (els entrenaments dels gossos són diaris i continus) sense l'empara de l'Escola. I és que aquesta a més dels cursos d'accés i de promoció, en aquest moment no té massa més recursos econòmics. Evidentment hi ha persones darrera que tenen idees, projectes, ganes i també la saviesa i experiència per a aconseguir moltíssimes coses, però això l'Escola avui no ho pot fer. Sense diners ni sense una direcció potent no es pot fer.
Aquí estaríem si no haguéssim evolucionat

Tal com he dit abans, hi ha llocs en que el titular és provisional. Consellers i directors són d'aquestos. També els Sots directors i tots els cap de servei, fins arribar a Cap de Regió. I d'aquests també en tenim dels que deixen empremta per bons o per dolents. N'hi ha que empatitzen amb els bombers, se t'acosten, et pregunten com va pel parc, se'n recorden d'algun projecte en el que hem pogut coincidir en el passat o simplement una conversa banal entre "companys" de professió, evidentment amb responsabilitats totalment diferents. Altres, però, no són capaços de trepitjar mai un parc de bombers. Deu ser poc important saber que n'opina el bomber del seu parc, la seva feina i la seva organització. Això si, son implacables fent complir totes les normes i notes internes sobre la utilització dels recursos i organització del servei. Tota aquesta "eficiència" de control evidentment va en contra de la predisposició i ganes dels bombers en fer coses noves, diferents i d'aportar idees. Totes aquestes oportunitats de fer millor al Cos de Bombers se'n van en orris quan topen amb aquesta implacabilitat de persones mancades d'empatia i voluntat de servei.

Per sort, només cal esperar. Sempre ens arriba l'oportunitat d'aconseguir noves fites per altres camins. La casa, durant aquests últims i recents anys està donant l'oportunitat a molts bombers de fer realitat els seus somnis. El GROS aglutina bona part del vell somni dels bombers veterans, que deien que es podia muntar una cuina mòbil per a poder abastir als bombers en els serveis. També acull tots aquells "chatarrillas" i manetes que són capaços de construir qualsevol cosa amb alguns ferros i un parell de fustes. Tenim tot de gent dinàmica, amb idees, amb personalitat pròpia i que tots junts en el GROS ofereixen una oportunitat de crear tota una estructura logística i de recursos brutal, que ens facilita i ordena els serveis. I poc a poc el GROS, el Grup Caní, el GRIT (l'evolució al sXXI del Risc Químic), els GRAF i la Unitat Tècnica del GRAF, el GREC (el grup d'estructures col·lapsades) es van obrint camí en aquest món interior de Bombers. I això només és possible quan des de dalt algú es surt de la norma escrita. Perquè tot allò nou que es prova i es fa funcionar (al principi en precari) no està escrit ni regulat enlloc, i evidentment surt de la norma. Per molts anys que tinguem idees i les puguem fer sortir a la llum.

El més important no són els noms, aquests canvien, l'important és que les coses funcionin, creixin i millorin dia a dia. Tots hi sortirem guanyant.

dilluns, 24 d’agost de 2020

10 anys d'aprendre i escriure Unpobrebomber

10 anys!

Ara és quan em ve al cap la cançó del Super3!

La veritat és que dec moltes coses a aquest bloc. El meu bloc, els meus escrits setmanals, la meva manera d'escriure i el poder explicar el meu món particular als meus amics i a tota aquella gent que ha anat incorporant-se al llarg d'aquests 10 anys i a les persones que de tant en tant (no pretenc que em llegiu cada setmana, però m'agrada eh) em llegiu i entreu al bloc.

Estic molt content i agraït amb tots aquells que un moment o altra us heu atrevit a escriure algun comentari o que de forma directa m'heu fet algun apunt per tal de corregir-me o puntualitzar qualsevol cosa que heu cregut convenient que no era correcte. També aprenc amb vosaltres. I m'apreteu i em feu ser millor. Els vostres comentaris em serveixen molt.

Aquest bloc m'ha permès conèixer a molta gent, molt bona i molt vàlida. Però per sobre de tot he fet companys. I això a Bombers és molt important. Els companys et donen vida. Els companys són aquells amb qui entres als incendis, trenques cotxes, et penges d'una corda i t'asseguren, fas una fideuà, o simplement passes un dia de guàrdia esperant que no cremi gaire cosa però que tampoc sigui una guàrdia en blanc.

També hi ha gent que encara no l'ha descobert... poc futur deuen tenir a bombers (jejejeje)

Però parlant seriosament, estic  orgullós d'haver arribat fins aquí. El divendres 20 d’agost de 2010 des d'un ordinador portàtil vaig començar a escriure un post. Aquell era una època en que les coses a Bombers començaven a no anar gaire bé, i necessitava dir-ho. Alhora començava a jugar amb aquesta interfície, que realment he canviat molt poc en aquests 10 anys. I no sé si canviarà, sóc de canviar poques coses. Quan algo funciona, no s'ha de tocar gaire. fins que descobreixi algun color, alguna textura o alguna manera millor de presentar els posts i li donaré la volta. 

D'aquí uns dies ja parlaré més de coses de futur, però avui no volia tampoc ser gaire repetitiu... cada any escric alguna cosa per l'aniversari del bloc, però 10 anys és especial i vull celebrar-ho com cal. Tinc algunes idees i alguna veurà la llum. Ja veureu.

Doncs apa, seguiré fent les meves batalles internes per a que els Bombers poc a poc siguin una mica millors. I seguiré donant guerra des del bloc, que sovint ha estat agafat com un termòmetre per veure com pensem els de sota la piràmide. Per una banda és bo, ja que l'han utilitzat per saber de nosaltres quan ens han volgut tenir contents i també per saber com ens afectaven alguns dels canvis que ens proposaven. Però també ha servit com a eina per trobar punts dèbils nostres (recordo especialment alguna època de mobilitzacions, on llegien per conèixer què ens feia mal o ens podien retallar). I aquí és quan m'autocensuro, per evitar que se'ns giri en contra nostra.

Sempre he escrit allò que penso i mai m'ha influït en si se'm podria girar en contra. Quan he hagut d'anar en contra d'algú en concret ho he fet. Però també quan m'equivoco sóc capaç d'esborrar un post. Que ho he fet. També he fet trucades personals per a rectificar o puntualitzar coses que s'havien malentès.

A partir d'ara serà 1, 5, 10 o els anys que siguin necessaris, que jo seguiré escrivint per dir el que s'ha de dir del Cos de Bombers. Tot allò bo i tot allò dolent. Sempre per millorar i de forma constructiva. 

Així que G R À C I E S, i seguim.


dilluns, 17 d’agost de 2020

També és època de vacances a Bombers

És estiu i tots volem fer vacances. Sembla però, que en un any en que molta població ha perdut la feina, estan en ERES o simplement no han pogut treballar durant més de dos mesos de pandèmia i confinament, que només valgui sortir un o dos dies per anar a la platja, a fer un arròs al Delta o unes gambes a la Costa Brava.
La realitat, en canvi, és crua, i fa que quan arriba l'agost (i també el juliol a Can Bombers) ens anem agafant el relleu els uns als altres i quinzena per quinzena tots acabem passant pels nostres 15 dies de lleure. I aquest any, també ens els hem guanyat. No tornaré a explicar ara el tema de les desinfeccions, però si que insistiré en que han estat mesos de pors i alertes quan les obertures d'habitatge se'ns van disparar. Els primers dies perquè la gent trobava a faltar veïns o familiars amb qui habitualment no hi tenien contacte. Tot eren situacions de saber si teniem un veí mort per Coronavirus a la porta del costat. Després però han estat situacions de gent amb problemes mentals (que no és cap servei estrany per nosaltres), gent que havia caigut o es trobava malament, o simplement qui s'havia quedat tancat al lavabo perquè el pany s'havia trencat. Totes aquestes situacions, que com ja he dit de tant en tant ens hi trobem, aquests mesos han estat més assídues i també més "perilloses". Evidentment no pots anar a obrir la porta a algú que es troba malament si no saps el que li passa, i tots els bombers dels diferents cossos d'Europa han considerat que no es podia entrar a casa de ningú sense la protecció adient. Així que una simple obertura d'habitatge es pot transformar en un servei amb risc biològic important i s'han de prendre les mesures adients.
Així que aquest any, i alguns pensaran que els bombers han tingut algunes setmanes de menys serveis (cert, però també molt més complicats) ens hem tornat a guanyar les nostres merescudes vacances. I novament hi haurà qui pensarà que els bombers hem de fer les vacances a l'hivern o que no n'hem de fer. I és una cosa tant simple com la de fer quatre números. A banda de complir amb la llei de funció pública també hem de complir amb tota la normativa laboral. Això vol dir tenir unes hores anuals de treball repartides com al servei li sigui més adient. I nosaltres fem 24h, per tant a més dels dies entre guàrdia i guàrdia ens toca acabar fent les hores totals, i si no féssim les vacances ens passaríem la normativa fel folre...
Res, que és estiu, agost i que (toquem fusta) no ens hem menjat una merda en incendis forestals. Però si amb tota la resta de serveis. El que passa és que quan jo torni de vacances, els "meus" forestalillos" ja hauran plegat i no els tornaré a veure fins l'estiu que ve. Alguns els podria trobar a l'Escola fent el curs bàsic (si aproven l'oposició) altres els trobaré a l'Escola de Mossos o d'Agents Rurals i els altres seguiran esperant el seu torn per a entrar a Bombers o acabar la carrera i trobar alguna feina que els agradi més que aquesta nostra. Doncs això, a tots es forestals que anem coincidint any rere any, aquest any no haureu apagat cap foc important, però ens ho hem passat bé fet torn i compartint dinars i tertúlies de futbol, bicicleta o qualsevol d'aquelles converses "importants" que sovintegen a les sobretaules dels parcs de bombers. Bon estiu.

dilluns, 10 d’agost de 2020

SEM vs Bombers

No tot és or el que llueix ni tot és dolent allò que no ens agrada. Així podrien començar una conversa sobre el SEM i Bombers. De fet des que va acabar el primer confinament el SEM va guanyant per uns 44-0. Cosa que no és certa i està molt lluny de la realitat.

Una cosa és parlar de Sanitat, la gestió que ha fet als hospitals i la seva absorció de la gestió de les residències de persones grans (que abans depenia d'afers socials). També la Intervenció d'algunes residències privades que no estaven fent bé els deures en contra del COVID i per tant hi havia deficiències serioses amb la cura de les persones més dèbils. Així és com Salut (que no el SEM) ha agafat les regnes d'aquesta crisi sanitària, que com el seu nom indica depèn dels metges, els epidemiòlegs i un gran nombre d'especialitats mèdiques.
Per altra banda, el SEM ha començat a sortir a la foto com actor convidat. Posant carpes grogues al costat d'hospitals i centres sanitaris. Així s'ha fet molt visible el seu nom i logo arreu. També han comprat material (no només les carpes), també vestits de protecció EPIs que pel que diuen alguns ignorants de la resta d'especialitats (excepte la mèdica) serveixen per a tot. També hi ha detectors de "tot", vehicles per "tot" i material per "tot". I quan vull dir "tot" em refereixo a radiacions nuclears, contaminacions nuclears, químics i biològics. El problema està en que "tot" no pot servir mai per a tot, per la senzilla raó que hi algunes coses que per molt que vulguis no tenen cap mena de protecció, detecció o simplement son temes impossibles de controlar amb equips senzills, portàtils i d'us simple i generalista.

Bombers, per la seva banda s'ha equipat amb materials que ja tenia, ha completat dotacions de furgons, ha augmentat el seu material emmagatzemat, i per tant ha assegurat les properes intervencions de forma bastant coherent. A partir de les estadístiques reals de consum d'EPIs, mascaretes, botes, cinta de protecció, caputxes, guants, i un llarg etc ha fet la previsió de tot allò que necessitarem els propers mesos i que a un preu raonable, unes condicions normals i als proveïdors habituals ha acabat comprant.
Això, ja es va fer durant els mesos durs de la pandèmia i el confinament més dur. Així que poca gent va poder veure als Bombers en acció. Fins a un centenar de personal de bombers es mobilitzava diàriament a fer possible que les residències que tenien més problemes tinguessin una eina més per a vèncer l'avanç de la COVID als centres. I així poc a poc aquestes, també amb l'ajuda dels Bombers, van anar millorant les condicions. Durant aquestes setmanes infermeres i metges i metgesses dels CAPs comptaven amb els Bombers per a fer la reorganització dels residents, els malalts, els assimptomàtics i alhora fer una reorganització general de la logística interna dels centres.

Aquest punt per mi va ser clau per a que molta gent del sector sanitari se n'adonés de la capacitat que tenim Bombers a fer actuacions de gran volum. Potser, i només és el meu parer, alguna va ser un pèl massa lenta, però també calia assegurar que les coses es fessin ben fetes, sense riscos per al personal intervinent, sense riscos pels residents de les llars de persones grans i també assegurant que tant els productes utilitzats com les aplicacions fossin el més efectives. I de fet, gairebé dos mesos després podem assegurar que CAP bomber va resultat infectat durant les actuacions de desinfecció de les residències. I pel seguiment que hi hem pogut fer, les residències han anat millorant (bàsicament per la gestió sanitària, però també per l'actuació de bombers).
Llàstima que aquesta empresa anomenada SEM el que faci, a més de transportar malalts d'un lloc a un altra, amb ambulàncies, helicòpters (que ja pràcticament no volen de nit) i ara fent hospitals de campanya i carpes, que acabem muntant també Bombers i altra personal amb formació i titulació tècnica (electricitat, gas, i altres) sigui fotos, moltes fotos. Perquè si una cosa fa millor el SEM que Bombers son les fotos i el màrqueting. I aquí potser ens hi hauriem de començar a posar serios, perquè quan la gent escolta una sirena normalment el que passa és una ambulància, i sovint el que la gent necessita és un camió de bombers, per a treure'l d'un cotxe, per apagar un incendi, per trencar una porta, entrar pel balcó o simplement treure persones d'una explosió. Que creieu que es necessitava a Beirut? Ambulàncies o Bombers especialistes en evitar altres riscos? Quants cops després d'un accident no n'hi ha hagut un altra? Quants cops ha calgut rescatar al rescatador?
De la mateixa manera que tenim un Grup de Rescat (GRAE) de Muntanya molt i molt potent, també tenim personal preparat, entrenat i sobretot experimentat en situacions radiològiques, nuclears, químics i també en biològics.
I el problema no està en la foto, en qui surt abans, en qui surt més gran o més guapo. El problema està en que el dia que Bombers hem de ser rescatats seguim sense tenir ningú que ens solucioni el nostre problema. Potser el GRAE ens farà una part molt important de la feina als serveis forestals (per ser a la muntanya) però altres cops el rescat el necessitarem a peu pla, a l'interior d'una ciutat, un polígon o una nau industrial. Si tinguéssim un Beirut, qui ens trauria d'allí dins? A dia d'avui, o ho fem nosaltres mateixos o no ho farà ningú.

dilluns, 3 d’agost de 2020

Ja estem a mitja Campanya de no res

Ja estem em plena Campanya. Aquí fa setmanes que no podem fer festa (a excepció d'alguns dies molt puntuals), però la veritat és que aquests últims dies s'ha notat l'augment de serveis de foc de vegetació per l'increment de les temperatures, que en el cas de Lleida rondem els 40º.

Segur que el risc d'incendis hi és. Els mapes cada dia els publiquen amb més puntets de color taronja, però els comunicats matinals del GRAF, el vídeo i el text amb el RAF son sempre més alarmistes respecte al dia anterior i del que en realitat hi ha. M'explico. Fa setmanes que escolto als briefings del matí que al "foc d'ahir" ja es varen veure antorxejos, que si amb una carrera curta de menys de 10m ja va fer capçades, que si el combustible de 10h està disponible... però als focs als que he anat no crema i amb una mica d'esforç ja li tenim el peu al coll.
Així que potser hauriem de començar a posar INDICADORS que siguin coneguts per tots, fàcilment valorables i que la suma d'aquests INDICADORS en donin la predisposició del dia a que els incendis es comportin d'una manera o una altra. Perquè amb l'actual sistema "que ve el llop" arribarem al punt en que deixarem d'escoltar i de creure als companys. I ells ho fan amb tota la bona voluntat i professionalitat que poden. Però si cada guàrdia, des del 15 de maig, escolto que el foc crema i va avançant, que amb la temperatura que s'espera avui, que amb la mica de vent de la tarda, que la baixa humitat, la temperatura de rosada... doncs coi, al final hauré de pensar que aquest és l'últim dia de tot. I estaré convençut que ja pot cremar tot i de que no hi ha més remei. I res més lluny de la realitat.
Per això, i ho proposo molt sincerament. Des del desconeixement del grapat de dades tècniques que hi ha i que no conec o no sé controlar, però amb tota la meva experiència de més de 25 anys, la meva formació tècnica i també la meva bona capacitat analítica, he de dir que manca un mètode d'informació de la realitat que indiqui el comportament dels incendis i que a nivell de parcs sigui creïble i entenedor. I no vull dir res més perquè jo no controlo els factors i m'equivocaria fent una proposta de dades. Però si que he de dir que amb el RAF i les informacions que hi ha avui als parcs, el que ens expliquen i la realitat dels meus incendis hi ha poca coherència.
Però fins ara, aquest estiu ha estat força pobre a nivell d'incendis. Hem tingut algunes tardes mogudes, però res més. Seguim amb la poca coherència entre el que són els incendis de vegetació (s'envien helicòpters, avions, camions, comandaments...) i la resta de serveis. On per un accident entre diferents vehicles i camions si no hi ha cap confirmació s'hi envien un parell d'unitats i quan "algú" diu que els ferits són fora el vehicle es comença a desmuntar l'operatiu i a fer tornar vehicles al parc, això sense haver arribat a lloc. Després és quan et trobes que hi ha diversos ferits, afectats, alguna tanca malmesa ocupant via, vehicles al mig del carril i un munt de feines pendents que ni faran els de l'ambulància ni els de Trànsit. I sovint, quan hi ha diferents ferits, el que cal és donar ajuda als sanitaris, que potser només son dues persones i han d'atendre a 3 o 4 ferits.

Quants cops no ens hem trobat amb grans lesionats al terra, al costat del vehicle accidentat i un minut abans ens feien retornar al parc? Quants cops no hem fet mobilitzacions de ferits buscant minimitzar les lesions d'esquena i de coll? Quants cops no hem ajudat als nens, fills dels accidentats a que el tràngol els sigui més lleu? Quants cops no ens hem trobat amb un bon "marron" i just mentre arribàvem per l'emissora ens feien tornar al parc, perquè es creia que no érem necessaris?
A l'estiu sembla que els bombers només servim per a apagar incendis de vegetació i per a serveis urbans que queden molt bé a la premsa (tant el Twiter com l'Instagram de la casa), però que son els que ens fan poc visibles als mitjans i al població en general de la nostra formació sanitària i de salvament de persones. I aquí és on els fonaments d'aquesta casa també caldria treballar-los. Premsa de Bombers sovint fa una feina admirable, però també ha de servir per a que Bombers sigui reconegut com a una gran organització, capaç de moltes coses i no només per treure gent d'un barranc amb l'helicòpter, un incendi d'un habitatge o 300 camions en un foc de vegetació (que han apagat els 3 primers vehicles que han arribat). El Cos de Bombers també es mereix que la gent de dins (a molts nivells) també creguin en les virtuts del seu personal i que en faci divulgació. Som molt més que els salvadors de quatre arbres i una cuina cremada.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!