dilluns, 24 de novembre de 2014

carn de psicòleg

Fa molts anys vaig llegir en un diari que, després d'un estudi que havien fet un psicòlegs, havien descobert que els bombers teníem un perfil semblant als presos... anys més tard ho vaig comentar a una persona que havia treballat a presons i no coincidia gaire, ja que ara treballava vinculada Bombers i no li trobava gaire sentit a aquesta comparació.

A Lleida, al torn on treballo, des de fa uns mesos tenim algunes dificultats. Res a veure amb la convivència d'un grapat d'individus amb cert ego, ganes de fer broma i alhora de demostrar que la tenim més "llarga" (una manera de dir que som els més millors).
Estem nerviosos per, entre d'altres coses, l'immobilisme de la casa en gestionar algunes coses que afecten les persones (ah, que érem un número, no ho recordava) i per tant que per molt que veiem persones que no saben exercir ni la feina ni l'ofici ens topem amb la llei de Funció Pública i acabem amb la sensació que aquesta només defensa els que la coneixen de fons i s'aprofiten del sistema per treure'n profit. Evidentment no tothom ho pot fer. Has d'haver après a conviure permanentment en els conflictes, barallat amb tothom i fent que la teva "causa" sigui el teu modus vivendi.
Doncs això, fa que la "realitat" d'una única persona acabi afectant al funcionament normal d'un torn, el qual fins ara havia gestionat els diferents esvorancs que havia trobat pel camí. I és per això que vàrem demanar que els psicòlegs de la casa (els de bombers) vinguessin a parlar amb nosaltres i ajudar-nos a gestionar aquest conflicte, que se'ns està escapant de les mans.

La resposta, segurament mal gestionada no sé per qui, ha estat la de enviar-nos, mig any més tard, als psicòlegs de seguretat i salut de l'àrea de Riscos Laborals del departament d'Interior. Curiós. Ens han dit que ens feien un estudi de l'entorn laboral. Tots els bombers del parc varem ser convocats a participar en aquest estudi. Varem respondre un qüestionari "estandard" que servia tant pels treballadors d'una fàbrica com pels d'un burdell, però res a veure en un per la nostra organització regida per Funció Pública.

D'aquí sòl hem sabut que dos torns necessitem ésser "estudiats" de forma individual. El nostre pel que us comentava abans i suposem que l'altre per la convivència amb els GRAF i l'afectació al torn, potser no tant a nivell genèric sinó a un nivell més personal (segurament no tant bèstia com l'assumpte del nostre torn)
Així que fa uns dies varem rebre a un grup de 5 psicòlogues i de forma individual varem seure als divà. No, no hi havia divà. Asseguts cara a cara, davant una taula i la psicòloga prenent nota de tot allò que anàvem explicant referent a com veiem la casa, els superiors i també l'assumpte de fons. A mi em van preguntar que com solucionaria jo les diferents qüestions. Jo? Be, s'agraeix la pregunta, però això no està a les meves mans i tampoc a les seves. La casa està com està i mana qui menys creu i sobretot qui la té més llarga. Aquí si, la posen sobre la taula i un és qui guanya.

Jo no vaig preguntar gaire sobre en què consistia exactament l'estudi. Però vaig explicar tot allò que penso funciona malament (el bloc al llarg de més de quatre anys m'ha ajudat a posar-hi ordre i també prioritats) en aquesta casa de bojos (potser a més del psicòleg necessitem també un psiquiatra). Un altre company si que va poder treure una mica de llum a l'enigma. Pel que sembla aquest estudi ja l'han aplicat a d'altres parcs i coincidint amb el nostre conflicte ara han decidit passar per aquí.
Segurament hem estat els conillets díndies d'un estudi intern per conèixer les repercussions de la gestió dels recursos propis, del funcionament dels torns, i principalment per conèixer de primera mà els efectes de les retallades als bombers. Espero que serveixi per a que es donin compte de la magnitud del fracàs gestor dels nostres dirigents bomberils, del mal humor dels bombers i de que estem pitjor que mai. Però em temo que el que volen és saber si encara tenen més marge per apretar-nos i de treure rendiment de la gent dels parcs.

S'ha de reconèixer una cosa. Aquesta colla de buròcrates i gestors econòmics dels recursos de bombers han aconseguit que tant bombers professionals com bombers voluntaris estiguem enfadats, dolguts i sobretot enrabiats contra la casa. Entre nosaltres no som massa amics, però és possible que al final ens entenguem i tot. Com si fos l'abraçada entre dos polítics antagònics després del 9N.

dilluns, 17 de novembre de 2014

Ens menyspreen

El títol d'avui és especialment dur, però si parles amb la majoria de companys, la veritat és que estan fins al capdamunt de les jugades, una darrera l'altra, que ens estan donant aquesta colla de buròcrates.

Estic segur que la gran majoria de tècnics no estan d'acord en moltes de les mesures que ens han d'aplicar, que "la casa" amb l'excusa de la crisi, la retallada de pressupost, la manca de personal i la impossible generació d'hores extraordinàries, ha acabat imposant.

Portem patint, des de l'inici d'aquesta "crisi", retallades de sou, augment d'hores de guàrdia, pèrdua de dies festius (d'assumptes propis, que en diuen), i un acotillament general de totes les condicions de treball que l'únic que fan és demostrar dia a dia que qui organitza i pensa com s'organitza el Cos de Bombers només ho fa des d'un punt de vista econòmic i sense tenir en compte "l'esperit bomberil" (que tampoc té tothom). Però més val una bon grapat de treballadors contents, que barrejats amb els que ni els va ni els ve, fan un equip de persones en les que la gent fins ara hi ha confiat. Vist des de dins i vist des de fora, nosaltres som els que arreglem (fins a cert punt) els problemes de la gent o els rescatem d'un bon ensurt, tot que de vegades quan arribem ja no hi ha res a fer. Però com deia, millor disposar d'un grup de bombers de gent motivada i altres que no tant, que el que estan aconseguint amb les mesures dels últims anys.
A més d'haver deixat d'ingressar molts diners (nosaltres sempre hem cobrat en blanc, pagant Impostos, no com altres amb comissions o sobres de sota mà), hem perdut dies de festa, ens han començat a no programar una de les guàrdies anuals (sota un horari tabulat) per recuperar aquestes guàrdies pendents els dies que a "ells" els hi va be (que normalment eren guàrdies pre-programades entre setmana) i ara ens les posen preferentment quan manca gent, durant un dissabte o un diumenge).

El nostre horari és "circular", o sigui cíclic. Després de tres guàrdies et toca una "d'ajust", d'aquesta manera tots complim un mateix patró, que fa que més o menys acabem fent un nombre similar de guàrdies en festiu, a excepció de les que et puguis saltar durant els dos períodes de vacances. Però no, això tampoc els agrada i ara et compten tots els festius i si veuen que te'n surt un de menys (perquè les vacances ho han provocat) et treuen un dels "ajustos" en cap de setmana (hi ha qui ha perdut un 25 o un 31 de desembre). Això em fa pensar en la malícia del de dalt. Creient-se que el nostre horari, que ja ens fa treballar caps de setmana i festius (ell no els treballa), es privilegiat. Potser ho és que tres dies pugui portar als meus fills al cole, però no ho és que no hi sigui quan la festa del cole, el dia de la mona o el dia de Reis.
Abans ho podíem mig arreglar perquè disposàvem de  3 dies de lliure disposició (3 festes personals que en diem nosaltres), però com que ara sol ens n'ha quedat una, doncs et perds molta vida familiar.
En aquest moment, tenim un dia (24h) i 17h40' de festa de "lliure elecció", una guàrdia que devem (que ens programen tot sovint en cap de setmana), les 3 noves guàrdies de l'estiu (moltes d'elles TAMBÉ en cap de setmana), la formació que tot i comptar-la en guàrdia també l'han afegit al còmput horari, i i les 6 hores d'horari per fer la revisió mèdica (de les que sols en gastem 2, o sigui que n'hem de tornar 4... en aquest moment de la meva vida bomberil tinc la sensació que passo més hores al parc que a casa.
Això sòl demostra que son mesures econòmiques, sense tenir en compte les necessitats psicosocials dels nostres "clients" ni de la gent que anem a aquests serveis (i que sovint porten una gran càrrega emotiva associada). Aquesta forma tan mesquina de fer només pot estar feta des d'un despatx, amb les finestres tapades per cortines opaques i amb el seny i el sentit de la responsabilitat impregnat de rancúnia contra els treballadors que li treuen les castanys del foc.

I un últim apunt, l'any que ve, que comença ja i que programem aquests dies, haurem de treballar 1790h dividides en 72 guàrdies de 24h i altres coses. D'aquestes, 2 son "voluntàries", per tant si no es fan ens seran descomptades del sou, i es farà de cop, uns 400€ per guàrdia. El sindicats segueixen amagats. Qui calla atorga. Em sembla que en aquest moment hi ha una nova tongada de carnets estripats.
La veritat, si no fos pels diners, avui a bombers no hi treballaria, potser tornaria a ser voluntari (perquè els serveis en que intervenim son l'únic que em motiva), i triaria quan vull venir i quan no.

dilluns, 10 de novembre de 2014

Respecteu els mínims

El següent document ha estat lliurat al Registre de la Generalitat dirigit a diferents comandaments i directius del Cos de Bombers de la Generalitat.

Els bombers del parc de Lleida reunits el dia 16/10/2014 manifestem:

EXPOSICIÓ de motius:

1.- Que les nostres condicions laborals es veuen alterades quan el personal GRAF entren a torn comptant com a mínims del parc.

Aquesta alteració de les condicions laborals crea un greuge comparatiu amb la resta de bombers d’altres parcs de la Generalitat de Catalunya que no tenen personal GRAF als seus torns.

Aquest greuge comparatiu el patim principalment:

a) Incrementant-se el nombre de vegades que els bombers i bombers GRAF han d'anar a cobrir a altres parcs, en el moment que el personal GRAF passa a comptar per a mínims de torn.

b) Alteracions importants en la planificació diària dels torns (previsió), ja que els GRAF tenen un altre horari laboral. També cal esmentar els problemes de coordinació entre Sala central i Sala Regió de Lleida, ja que el personal GRAF depèn de sala central. Així mateix volem denunciar el gran nombre de circulars emeses en aquest sentit i també l'incompliment d'aquestes circulars en alguna ocasió.

c) Problemes a l'hora de cobrir el parc per manca de personal, ja que en el moment en que el personal GRAF finalitza les seves activitats i entra a torn comptant com a mínims, es poden donar els següents supòsits:

  • El bomber que estava cobrint el parc ha de marxar cap a casa abans de l'hora acordada prèviament.
  • El bomber que estava cobrint fins a una hora acordada i el personal GRAF no ha finalitzat les seves activitats, retardant la sortida del bomber o deixant el parc sota mínims.

Aquest fets provoquen la inseguretat dels bombers a l'hora de venir a cobrir el parc, per la incertesa que aquests fets ocasionen en l'organització de la seva vida familiar.

Tots aquests motius exposats anteriorment, generen problemes de convivència i conflictes entre els dos col·lectius. Tensions laborals, mal clima laboral, insatisfaccions ... Creuríem molt oportú la seva valoració a través dels tècnics del Servei de Vigilància de Salut Laboral de la Subdirecció General de Prevenció i Riscos i Salut Laboral del Departament d'Interior.

Aquesta situació ja va quedar reflectida en una reunió realitzada a la seu de la regió de Lleida en data 18-2-2014, amb la presència del cap de la Divisió operativa de Grups operatius especials Sr. Sebàstià Massegué, el cap de la Regió de Lleida Sr. J. S, l'inspector de la Regió de Lleida Sr. E. M, el Cap de la unitat GRAF Lleida Sr. R.V, Els caps de parc de Lleida Sr. X. S. i Tremp Sr. J. T. i diferents comandaments dels parcs de Lleida i Tremp.

En aquesta reunió es va exposar la problemàtica de convivència i operativitat dels dos col·lectius i el sr. Sebastià Massegué es va comprometre a buscar una solució i un nou encaix de la situació. A dia d'avui, no s'ha rebut cap resposta en aquest sentit i la última circular (amb data 3/10/2014; nº ref. 339/2014­­_SGO­­_SGO) emesa per la Direcció General no satisfà les demandes sol·licitades en la citada reunió. 

2.- Que la circular (8/10/2014) reguladora de la cobertura de les posicions d’ajudant/conductor del cap de guàrdia i del sots cap de guàrdia, en el següent punt: “quant no hi ha sobremínims a la regió i la seu del cap o sots cap de guàrdia és un parc de mínims igual o superior a 8, el comanament responsable del torn assignarà un ajudant/conductor a aquestes posicions de guàrdia, minorant el torn amb un mínim d'un membre “ és un altre greuge comparatiu amb la resta de parcs de la Generalitat de Catalunya. No entenem com a tots els parcs de la nostre regió d'emergències es permetrà cobrir fins al seu número de mínims habituals, i nosaltres, el parc de Lleida, és una excepció, podent-nos quedar amb 8 bombers de mínims (un per sota els mínims habituals) essent el parc amb més sortides i amb les exigències a les què a vegades ens veiem sotmesos (multiplicitat de serveis o gran nombre de serveis).

Aquesta petició coincideix amb l'opinió d'altres parcs de bombers (de 8 o més mínims) de la Generalitat de Catalunya que es troben en les mateixes circumstàncies que nosaltres. 

Per tot l'exposat anteriorment, SOL.LICITEM que: 
  • Els bombers GRAF, com a cos especial amb les seves particularitats, necessitats i planificacions horàries, NO comptin com a mínims dels torns com succeeix amb la resta de cossos especials dels bombers de la Generalitat (GRAE’s)
  • Les mancances estructurals de la DGPEIS no recaiguin als parcs amb seu GRAF ni parcs amb mínims iguals o superior a 8 bombers.
  • Es valori el clima laboral a través del Servei de Vigilància de la Salut Laboral de la Subdirecció General de Prevenció i Riscos i Salut Laboral del Departament d'Interior. 
  • Siguin respectats els mínims del parc de Lleida (9 bombers) segons l'exposat amb anterioritat en l'apartat exposició de motius punt 2.
Atentament:

Els bombers del parc de Lleida

dilluns, 3 de novembre de 2014

tu apreta que això no peta

A l'últim post parlava de quina seria la propera... i be la propera ja és passat, perquè aquesta setmana amb la nòmina es va cobrar (millor dit, es va deixar de cobrar) el segon tram de productivitat. I dic deixar de pagar perquè tot i no tenir els nombres reals s'estima que sol l'ha cobrat el 15-20% de bombers.
Si, després de fer la preceptiva revisió mèdica, la course Navette, la formació obligatòria de dues sessions (inútils, això si) i fer les 69 guàrdies que hi posa als acords de fa ja alguns anys, ara ens apliquen el decret (que no acord) aprovat la passada primavera (per la productivitat de 2013!) i per tant qui hagi deixat de fer alguna guàrdia de les que superen les 69 preceptives fins aquell moment han begut oli.

Aquests dies comencem a pensar en les vacances de 2015. No perquè tinguem el cap en un altre lloc, sinó perquè abans del 15 de novembre les hem d'haver confirmat. Això, i si farem 70, 71 o 72 guàrdies. I aquí és on està el dilema...
En principi el decret d'horari i jornada de treball, autoaprovada pel govern, ens diu que hi ha 72 guàrdies, però que dues son voluntàries encara que poden no ser-ho per necessitats del servei. I aquí el problema. Diu el conseller que falten bombers perquè fa 5 anys que no hi ha hagut cap oposició i que durant aquest període s'han jubilat un grapat de bombers. Així que convocarà aviat una opo de 150 a 160 bombers. I això que vol dir? que si tots decidíssim fer 70 guàrdies n'acabaríem fent 71 ò 72, perquè no quedarien coberts els forats estructurals.
He fet números. Una guàrdia nostra, no treballada i per tant descomptada del sou surt a uns 429€, que per les 24h que fem ens dóna la xifra de 17,875€/h , i un cop descomptat el tram de l'IRPF queda a 10,725€/h. Doncs si, això és el que em hauria de cobrar net després d'una hora de treball, inclosos dies festius i assenyalats. De tota manera n'hi ha per pensar-s'ho... 257,4€ nets per una guàrdia acaben sent un bon feix de diners, ni que 171€ més vagin a Hisenda.
Però no tot en aquesta vida son els diners, de fet aviat ja no caldrà ni patir per les sortides. Portem un grapat de mesos en que quan arribem al servei, ja hi ha arribat la guàrdia urbana, els mossos i l'ambulància medicalitzada. Per sort, als serveis de foc no ens anul·la ningú, però d'accidents ja en porto uns quants que no arribem ni a sortir del recinte del parc. M'explico. Ens avisen per emissora o telèfon, agafem dades i organitzem la sortida... això és poc més d'un minut. Anem als vehicles i sortim... mentre l'ambulància ja ha arribat al servei i també la policia. No ho entenc.

En teoria els avisos al 112 emeten una "carta" electrònica (o era elèctrica?) que arriba als sistemes dels 3 serveis (SEM, CME i Bombers) i algú, a més, deu avisar a la guàrdia urbana de Lleida. Doncs pels serveis que he anat d'un temps ençà (i els que he deixat d'anar) quan els bombers estem sortint del parc la resta d'efectius ja han arribat a lloc. Fa pocs dies en un petit incendi a l'interior d'un pis vàrem ser els últims i això que estava relativament proper del parc. Costa de creure, però és així.
La sensació que et queda quan arribes a un foc i trobes que tothom ha arribat molt abans que tu és rara. En un incendi hauriem de ser els primers en arribar (tot i que operativament, trobar-se el transit tallat i una mica d'espai pels vehicles s'agraeix). Al donar-li voltes, et ve la paranoia de que si aquells 10 segons en mirar el mapa, per tenir la millor ruta i confirmar el lloc, han estat excessius, però això son uns pocs segons i ben invertits. Per tant hi ha alguna cosa externa que se m'escapa. No puc entendre com als dos minuts de rebre l'avís al parc algú ja ha arribat al servei, ha avaluat i a més ha decidit que no necessita cap mena d'ajuda.
Al final el moriré d'esperar alguna cosa bona...
Be, com us deia a l'inici. Cada cop estem més "contents" això funciona a tope! La màquina engrassada i el personal satisfet. Vaja, mira si estem be, que no trobo a faltar ni als sindicats ni als sindicalistes. Calla, calla, que com despertin la tornen a liar.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!