dilluns, 28 d’octubre de 2013

La Colleta a punt per les Amériques

Fa quatre setmanes ningú s'ho prenia seriosament... anar a Miami al "2013 World Rescue Chanllenge" semblava una fita gairebé impossible. Bàsicament pel cost que té. És evident que tots confiem en que "la Colleta" hi farà un bon paper, segur!, però era evident que des de les "barcelones" no hi hauria cap suport ni que fos moral per a que aquest grup de gent amb empenta pugués viatjar i fer realitat aquest somni.
Per tant es van posar en marxa a buscar-se la vida per tenir els recursos suficients per donar el tret de sortida a aquest important esdeveniment que marcarà un abans i un després del Parc de Bombers de Lleida. Van fer un dossier amb la recopilació dels premis i competicions a les que han assistit. Després han anat porta a porta a buscar finançament... i si!, amb el dossier i una bona dosi d'il·lusió han aconseguit que algunes empreses de la ciutat creguin en ells. Així que finalment van pagar els bitllets d'avió, van buscar casa i llogar un vehicle per desplaçar-se per la zona.

Amb l'obertura d'un compte Twitter (@LaColletaLleida), la pàgina de Facebook (https://www.facebook.com/LaColletaBombersLleida) i una web dins l'ACRbombersLleida han acabat d'engrescar a la resta de gent del parc, de la RELL i també de la ciutat. Només cal donar un cop d'ull a les estadístiques. En un sòl dia, a Facebook, poden veure les publicacions de "La Colleta"  més de 1500 persones!
Per tant, a més dels entrenaments, una part de la feina és amb els patrocinadors i col·laboradors, publicant els seus logos i preparar samarretes, polos i resta de vestuari amb els seus noms i escuts.
El més sorprenent de tot aquest enrenou és que fins i tot s'ha engrescat als caps de parc i tècnics de la RELL. Cediran temporalment algunes de les seves camises de mudar (les de màniga curta, de despatx i protocol) per a que puguin utilitzar-les en les recepcions protocolàries i algun dels actes que allí es realitzaran.
El Prat, 28/10/13, a les 8:15 del matí.

Nois, MOLTA SORT!

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Una agra i inesperada visita

Realment fa uns dies vaig al·lucinar en colors. A mig matí vàrem tenir un servei de vivenda fora de Lleida. Haviem sortit pràcticament tots i poc a poc després de comprovar que no era tant com semblava varem anar tornant esglaonadament. A l'entrar al parc vaig reconeixer a un representant sindical que venia de l'entorn metropolità. Collons! si avui no hi ha assemblea! Eren dos, parlaven amb el cap de parc i el seu ajudant. Be, vaig pensar que s'havien perdut, o que estaven de pas pel parc i que possiblement tinguessin alguna reunió a l'edifici de Regió.
Un cop haviem tornat tots, ens criden a la sala de formació. Uix, això si que és extrany, que passa? Allí ens trobem reunits els nou bombers del torn, l'ajudant i el cap de parc i dos representants sindicals. Després d'un començament introductori explicant-nos algun detall del procés de retallades que tenim, estic realment sorprès. En 20 anys que porto a la casa mai cap representant sindical havia vingut al parc a seure amb nosaltres per interessar-se per nosaltres i el nostre parc i alhora explicar-nos la feina del sindicat, etc. Però no, Era un MIRATGE!

Un d'aquests va explicar que estava en una comisió de Prevenció de Riscos Laborals. Després d'una estona introductòria va acabar preguntant per una persona concreta, també del torn, però que aquell dia no hi era. Ep, això és una altra cosa. Sí, hem tingut problemes amb ell. Inicialment ens pregunten que què passa, si realment hi ha algun problema... i es posen al seu costat.
Ahhhh, que sou els representants sindicals de tots o d'un sol? Això em va començar a mosquejar. A mi i a tots. Alguns companys expresen el seu descontent ja que hi ha coses que no es poden permetre, ni entre nosaltres mateixos a nivell de parc ni entre bombers als serveis. Però clar, per ells (millor dit, per a un d'ells) això no era així. Parlava com si realment fós el seu amic, que un error el pot tenir tothom, però que estavem criticant coses pràcticament sense importància i que eren normals, que les nostres diferències de criteri no eren bones (per nosaltres!)... Vaja, que un escrit demanat per nosaltres, realitzat des dels despatxos de la RELL per a que quedés clara la nostra discrepància i descontent amb moltes de les decisions i comportament d'aquesta tercera persona, no tenia prou substància i que a més encara ens "acusava" a nosaltres encara no entenc de què!.
Però què collons s'ha cregut aquest del sindicat? I a mi què que portis 30 anys a la casa! Si, 30 anys, i què? Quan alguna cosa no està be, no ho està i punt. Per molt que s'hagi de tractar a tothom igual, quan algú fa les coses malament, se l'ha de fer canviar i si no canvia llavors s'ha d'aplicar allò que diuen les directrius pertinents. Però no, nosaltres haviem actuat incorrectament i que tot allò que hi havia escrit era paper mullat.
Hi van haver un parell de moments molt tensos. Jo particularment vaig estar a punt de marxar més d'un cop. El que semblava a priori una reunió per saber que passava, era realment una "encerrona sindical" per retreuren's que no podiem anar contra algú que estava al torn, ni que fos perquè l'haguessin portat d'un altre parc i que allí per on passa tot son històries.

Vam sortir emprenyats. Molt emprenyats. I com heu vist, no dono el nom del sindicat (no vull fer-ne propaganda) i sol utilitzo el terme "persona" per parlar de segons qui. Perquè l'únic que son és "persones", individus de l'espècie humana i no es mereixen cap altre qualificatiu.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Sempre hi ha espai per aprendre més coses

Millor dit, mai en sabem prou!

Possiblement sortim de l'escola que ens expliquen que per circular per camins s'ha de posar reductores, el diferencial central i que si pantina alguna roda hem de posar els diferencials de cada eix.
curs de conducció 4x4
Be, suposo que actualment això ho expliquen... però fa 20 anys no l'escola no t'ho explicava, no es feia un mòdul específic de circulació. Això t'ho explicava al parc algun conductor amb experiència. Actualment es fa alguna cosa, però la gran majoria dels que entren a bombers poc ha conduit un camió, i molt menys en condicions de 4x4 per la muntanya. Alguns seran aficionats al 4x4, altres caçadors i d'altres hauran portat un camió de repartiment o un tràiler... però cap d'aquestes condicions s'assembla a la portar un camió de bombers per muntanya per camins estrets i empinats.

Aquest mòdul s'hauria de fer després d'un o dos anys d'estar treballant a la casa (o fer-lo a l'Escola i repetir-lo un parell d'anys després). Es fàcil comprovar si hi ha gent que posa la reductora o el diferencial central, quan circula en un camí anant a buscar un incendi o circulant-hi fent nombrosos viatges d'aigua. Als cotxes "petits" podríem aplicar el mateix criteri.
Els últims anys s'han habilitat formadors en conducció de camions i de 4x4. Si senyor, ho aplaudeixo. Perquè per molt que haguem llegit o practicat pel nostre compte no en sabrem mai suficient i aquesta gent ens il·lustra amb exemples senzills de coses que no son gens rares de trobar per aquests camins de déu.

De fet, avui, estàvem parlant amb els GRAF del poc resultat que han donat els embragatges dels Pathfinders, que possiblement estigui més pensat per ser un vehicle amb aspiracions campestres que realment com a vehicle de muntanya. Llavors ha sortit a la conversa que l'embragatge del seu vehicle s'ha canviat recentment. Aquí jo m'he adonat de la diferència real entre un Pathfinder i un Navara. Aquest últim a més porta ballestes i un embragatge més en consonància amb les aspiracions d'un vehicle que pot transportar una càrrega per camins.
El Navara (imatge) i el Pathfinder (foto superior) son molt diferents, tot i la imatge semblant.
En JMF ha pujat al cotxe i nosaltres l'hem acompanyat. Ens ha fet una molt bona demostració de com cal arrencar aquest cotxe. Sense utilitzar l'accelerador (evitant desgastar l'embragatge). Després ha anat canviant de marxes també sense utilitzar l'accelerador. Ha estat una molt bona lliçó recordatòria. Després, ha anat al monticle del costat de la torre de pràctiques, per posar-lo en una situació més de camí de muntanya. Sense accelerar-lo no ha pogut arrencar en pujada... però hi ha hagut un detall que no té preu. Reductora i 4x4. Perquè? sovint la gent a l'entrar en un camí en el que es preveuen rampes posa el 4x4 però no la reductora, o a l'inrevés... i quin és el problema?
La reductora li dona més força al vehicle, però aparentment disminuint la velocitat, el problema real és que en cas de perdre tracció, en una sola roda, ens quedem tirats. En canvi, si posem el 4x4, si perdem la tracció d'una roda queda compensat per la tracció de l'eix oposat. Però en cas de pujada forta ens quedaríem igualment tirats. Llavors?
El fet de posar la reductora no farà que perdem velocitat al camí... qui va a més de 80km/h per un camí de muntanya? en lloc d'anar en 3ª (marxes normals) anirem amb 5ª (reductora) i serà pràcticament el mateix, i si sumem el 4x4 (o diferencial central) ens evitarem la majoria de problemes que trobem circulant pels camins dels incendis. En tot cas ja hi ha gent que ho fa. Però tots saben per què?.

El que si m'ha quedat clar és que l'accelerador del cotxe (4x4) no cal utilitzar-lo pràcticament mai per arrencar. I pots arrencar el camió en la majoria de situacions límit sense accelerar, simplement deixant anar l'embragatge, esperant que es mogui la palanca del canvi i traient el fre de ma.
moviment de la palanca a l'arrancar, amb el fre de ma posat (MB Atego).

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Som bombers, no animals

Aquesta setmana m'he quedat perplex per dues vegades! I les dues van ser el passat dimecres 2/10/2013.

La primera va ser quan per un incendi de 6 hectàrees ens enviessin a La Terra Alta. Jo esperava trobar-me a la majoria de parcs de les dues regions tarragonines, però no va ser així. Que va!. El parc de Batea no va anar-hi perquè estaven en plena campanya de la verema i primer és el primer... però van obrir per a poder proveir els vehicles d'aigua. Però hi havia la majoria de parcs professionals de la zona immediata i també el de voluntaris de Tivissa, fins aquí normal. Després de més lluny sols érem Tarragona i Lleida. També van intervenir-hi GRAF Tarragona (Reus). Què curiós, sol un parc de la RET. Per l'emissora es va fer recompte dels parcs de la RETE que quedaven tancats (sense personal) i algun que quedava amb un parell de persones, i un vehicle d'un parc de voluntaris del Segrià sud l'enviaren a cobrir Ascó. Aquest últim fet se'n podria dir utilitzar ma d'obra barata (bombers low cost) per suplir la mancança real d'efectius, perquè els activen per anar a cobrir un parc de professionals d'una altra regió.

En aquest incendi els de Lleida no vàrem veure flama. Ens va tocar remullar (feina molt lloable) però que la veritat et fa sentir sensació de garrulo després de fer gairebé dues hores de camió i que sol sigui per això.
Be, si que va servir, vaig retrobar-me amb vells amics i companys com l'Andreu i el Tomàs o trobar-me a 100km de casa amb el Ramon (que vivim al mateix poble). Hola i adéu, no sigui que algú pugui dir que estàvem de xàxara i no fèiem la feina. Mentre, a Lleida hi va haver un grapat de serveis.

L'altra perplexitat que us deia al principi, va ser la notícia sorprenent que havien sancionat un caporal del parc de Reus, per participar en un acte junt a altres bombers, en que es recordava la mort dels 5 companys de GRAF Lleida. L'excusa és que hi va anar amb el camió de bombers... i camuflar sota un altra tipus de servei el que anaven a fer.

Pots consultar aquí la notificació de la sanció: http://www.bomberspelcanvi.com/upload/NotificacioSancioD.M.M.17setembre.pdf

Girona, minut de silenci en memòria dels nostres companys.
No puc deixar de pensar-hi. Ho sento, però això és inversemblant. A Lleida, cada any aquell mateix dia comprem unes flors. Els que es troben de guàrdia i altres que no, ens trobem a peu de l'alzina que hi ha en commemoració dels companys GRAF i la resta de persones que no han tornat dels serveis. I l'any que ve ho tornarem a fer. Allí s'hi reuneix gent d'oficines, tècnics i bombers, de torn i fora de torn. Algú podria dir que abandonem el lloc de treball (estem al mateix recinte) però és el mateix cas que a Reus. Un grapat de bombers amb cor surten del parc (com quan es fa una ruta) i s'aturen al mig de Reus, toquen la sirena, possiblement deixen anar alguna llàgrima i tornen al parc.

Ara sembla que això no es pot fer... Algú s'ha begut l'enteniment. Aquesta casa no havia estat mai INSENSIBLE als sentiments de la gent. Per això es va crear el grup de suport psicològic i quan algú té necessitats especials es fa (o es feia) el que fos per a recuperar aquella persona. Algú ens estima com si fóssim gossos dels anys 80, que vivien tancats en una caseta de dimensions reduïdes. Potser aviat tornarem a estar com fa 10 anys, quan anàvem en Comets i els Parcs queien a trossos.
foto d'un incendi a Bangladesh
Per cert, mentre la casa als incendis forestals envia recursos sobredimensionats, amb l'excusa que no volen que se'ls escapi res ajudant-se d'altres regions per no deixar algunes zones "desprotegides", i malauradament castiga al personal per "passejar" per la ciutat amb el camió, la realitat fa que toquem de peus a terra:
Segons REGIÓ 7
Calaf pateix un foc amb el parc de Bombers tancat, L'auxili dels camions de Manresa va arribar amb retard, 28 minuts després de rebre l'avís.
i l'ARA.cat
Calaf pateix un foc amb el parc de Bombers tancat i l'auxili dels camions de Manresa arriba amb retard, UGT explica per carta a l'alcaldessa que amb el parc obert s'hi haurien presentat "en 5 minuts"

Per una vegada sembla que els sindicats han mogut fitxa.
Aquí teniu la carta que juntament amb el comitè de mobilitzacions han enviat "amb Il·lusió" al "presi" de tots nosaltres.

Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró
President
Generalitat de Catalunya


Benvolgut President
El 21 de Juliol de cada any els Bombers de la Generalitat de Catalunya commemorem la mort de 5 companys a l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009  i per extensió a tots els bombers morts en acte de servei. 

 Els bombers de guàrdia d’arreu de Catalunya treuen els camions a les 12h. en punt  i fan sonar les sirenes durant  un minut en senyal de dol i de record als nostres companys desapareguts en tan dramàtiques circumstàncies. Un record encara viu i sagnant agreujat per un sentiment d’injustícia.

Aquest passat 21 de juliol a Reus, a l’igual que a tots els parcs de Bombers de Catalunya, van complir amb orgull i emoció allò que fan cada any, commemorar als nostres companys a la plaça Llibertat de Reus. Tot  hauria quedat en un bonic i emotiu acte de no ser que el Director General  i cia casualment varen  presenciar l’escena.

Ahir la Direcció General va comunicar al responsable del torn d’aquell dia una sanció de 3 mesos ampliable a 6  per via executiva, és a dir, efectiva i sense dret previ a defensar-se, per utilització indeguda de recursos públics.

Que el nostre Director sancioni a un company per aquest fet és un acte execrable, immoral i no digne d’un gestor responsable que per aplicar la seva  llei amb principi d’equitat hauria de sancionar a tots els bombers de Catalunya.

Els bombers entenem aquesta acció com un acte sense precedents de desconsideració i de manca de respecte a les víctimes, als familiars i als bombers en general, i una  greu provocació en uns moments tan complicats.

Entenem la desconsideració d’un senyor que no té res a veure amb els bombers i que ha demostrat des del principi el seu menyspreu envers la professió, però no podem entendre la complicitat d’alguns tècnics que haurien de compartir un sentiment col·lectiu inherent a la nostra professió.

Aquest fet culmina  una curta però intensa etapa al capdavant  del cos de Bombers  carregada de decisions unilaterals, imposicions i greuges contra els treballadors.

Hem suportat la seva ignorància, el seu totalitarisme i les seves mentires, però hem de dir prou a aquesta nova provocació que posa en perill un procés negociador, ara per ara impossible amb aquests interlocutors.

El passat 29 de maig el Parlament de Catalunya va instar a la Direcció General a seure a negociar amb els sindicats de bombers. També el 16 de setembre  la mesa sectorial  va instar a crear una comissió de treball per negociar uns nous acords. No solament ni ens han cridat a negociar sinó que s’han abocat a una persecució pròpia d’altres èpoques.

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya declarem al Director Ramón Parès  persona “non grata” i als responsables de les Subdireccions Generals de Recursos Humans, Tècnica i Operativa, incapacitats per gestionar un col·lectiu que han maltractat, extorsionat i ofès greument.

Per tot això, demanem als responsables polítics que posin una mica de cordura, retirin de forma immediata e incondicional la sanció i es disculpin  del que sens dubte ha estat una declaració de guerra irresponsable, indigne i de conseqüències imprevisibles.

Atentament

Sindicats UGT, CCOO, CATAC i Comitè de Mobilitzacions

Vols rebre els articles per correu? apunta't!