dilluns, 29 d’abril de 2019

Ja tenim camions, realment tot funciona?

Aquesta setmana ha sortit finalment ha sortit publicada la licitació dels 892 camions de bombers que portàvem gairebé un any escoltant pels de les promeses eternes... (i els diaris en van plens).

No s'han comprat!, No s'ha decidit res! No s'ha arreglat encara el problema de manca de vehicles, reparacions, i envelliment de la flota bomberil. Però ja tenim al sr Conseller content i orgullós d'haver comprat 92 camions de bombers.

En realitat tots els problemes de Can Bombers estan sol·lucionats. Si oi?. Els parcs estan plens de bombers, els serveis segueixen solventant-se (igual com s'ha fet sempre) i ho seguim fent amb una sabata i una espardenya. Els relleus del proper estiu els farem amb vehicles dels Mossos d'Esquadra en la seva coneguda funció de "taxistes dels bombers" (ja m'han portat a uns quant incendis), el material sanitari, de cures i de rescat segueixen brillant per la seva absència (n'hi ha, però cada dia tenim més coses caducades o pendent de canvi per envelliment o reparació).
La Sala de Regió Centre segueix incumplint un grapat de Normes Tècniques de Seguretat Laboral i punts del Codi Tècnic de la Construcció
Els parcs segueixen pendents d'obres de reparació i de reconstrucció. No han sortit les licitacions d'obra, i no sortiran encara fins passats alguns mesos, perquè el pressupost no hi és, ni la signatura d'aquells qui realment tenen la clau de la caixa dels diners i la paperassa.

Tenim els parcs de bombers oberts. Iuju!!!! Però a base de tenir fins a 16 bombers fent hores extraordinàries (La RELL divendres passat), això son 384h extraordinàries en un sol dia en una única regió, quantes hores eren per TOT CATALUNYA?????!!!!! No m'atreveixo a traduir-ho a diners, em falten zeros.
Doncs aquesta és la realitat d'avui a Can Bombers. Hem "encomanat" a les empreses un pressupost per a construir 86 camions de bombers, ara falta que algú s'hi presenti, que amb les condicions que ens presentin la casa els vulgui construir i finalment l'empresa guanyadora els haurà de construir.... això són pel cap baix 15 mesos. Fins passada la Campanya Forestal de 2020 no tindrem tots els camions als parcs, així que de moment ens haurem de menjar els BFP amb la seva cisterna transversal un parell d'estius més. En el millor dels casos potser en podrem "tastar" algun just a inici de la CF de l'any que ve, i serà el moment on comprovarem que, com sempre, han posat el material més pesant (que és el que s'utilitza menys) a les zones altes i el material fàcil a la part de baix. Potser té una petila lògica, però el tenir material pesat a treure de la part de darrera d'un armari, de la part alta d'un camió i trobar que no hi ha escales ni agafadors fa que la part de l'Ergonomia sigui una assignatura pendent de la casa.
Evidentment la previsió dels 150 bombers d'aquest any, la dels 250 que sortirà properament i les convocatòries de caporal, sergent i oficial fa que en un parell d'anys comencen a tenir personal als parcs, que serà insuficient, mentre se'ns jubilaran 200 bombers, que sumats als més de 1000 que ja ens falten haurem d'esperar a tenir les coses més fàcils per regularitzar els torns. Una cosa queda clara, que a la RELL la manca de bombers no l'arreglarem en un parell d'anys, per a fer-ho haurien d'entrar aquestes dues promocions integrament a la nostra regió, i n'hi ha 6 més esperant els nous bombers.

Apa, celebrem que ja tenim camions nous i tots els parcs oberts. Però que la felicitat no us deixi dormir, les coses segueixen estan igual que ahir, bé, pitjor, els camions tenen un dia més, i els edificis i els personal també.

dimarts, 23 d’abril de 2019

Preparar-se pels Incendis

És curiós com aquests dies i a raó de l'incendi de Notre Dame es parla força del paper dels bombers. Aquí ser Bomber, depèn de qui en parla, pot ser una mena d'heroi, pot ser un "funcionari" que només pensi en un sou i en mantenir el seu xiringuito, o simplement una colla de cossos catxes que posen pel calendari anual de Bombers.

Però la desgràcia sempre posa a tothom al seu lloc. Aquest any ja hem tingut l'incendi de Badalona i aquesta mateixa setmana l'incendi de l'Hospitalet de Llobregat. Aquí és on es veu l'ànima dels Bombers. Gent que, tot i exercir una feina molt digne, sempre fan el millor que saben per a rescatar a les persones (malauradament no sempre s'hi arriba a temps), i que estan preparats per a multitud d'actuacions.
No cal anar gaire lluny per veure amb quines coses ens trobem els bombers. Des de fa alguns mesos tenim bombers voluntaris en pràctiques al parc de Lleida. S'han trobat en incendis d'habitatge, incendis de contenidor cada dos per tres, rescats de persones que han caigut i fa dies que no se'n sap res d'ells a casa seva (els aparells del tele-assistència haurien de ser obligatoris a patir del 75 anys per a tothom), accidents de trànsit, rescats d'animals a rius, recerques de persones al camp... i un bon grapat més de serveis que fem en un parc com Lleida.

Però tot això no es resol per casualitat, ni per haver fet unes pràctiques ni una formació a l'Escola de Bombers. Tot això es resol perquè tens les coses preparades. I aquí és on avui vull anar a parar.
Si analitzem les imatges i llegim alguns articles de la premsa internacional (no tot el que hi ha escrit ens aporta informació de qualitat), podem extraure que a Notre Dame no es va improvitzar gaire cosa. Allí feia falta molta aigua, i l'aigua la tenien al riu. Doncs els plans d'actuació ja contemplaven disposar d'embarcacions impulsores d'aigua, material disposat per a fer el transport d'aquesta aigua als camions i que finalment seria impulsada cap als braços articulats i autoescales que la llençarien en alçada per arribar a una coberta siruada a mes de 25m del terra.

I aquí? Aquí no tenim la meitat de planificacions que podien tenir en aquest cas concret. Segurament una actuació al museu del Louvre ha de tenir un Pla similar a aquest. Disposar d'un riu a pocs metres ajuda a tenir aigua de forma infinitat, en cabal i pressió. Aquí això no existeix. Només ho he vist en fotos al Port de Tarragona en una pràctica. Doncs a Lleida hauriem de tenir una instal·lació mòbil per obtenir aigua de forma massiva sense haver d'hipotecar camions.
A Catalunya tenim el Segre, el Llobregat, el Besós, el Ter o l'Ebre. Són fonts infinites d'aigua que tenim desaprofitades. El dia que sapiguem treure'n profit, aquell dia, haurem fet un altra pas per millorar les nostres actuacions. Però tot i així seguim mancats de Plans d'actuació per a grans infraestructures. Quants cops hem revisat el pla d'actuació al túnel i a l'Estació de tren de Lleida? O quants cops hem revisat el pla de La Llotja, el Teatre Principal o els cinemes d'Alpicat?
Realment estem preparats per tot això? O improvisarem com el dia de l'incendi en un aparcament de l'avinguda Segre de l'any passat i encara estic esperant que algú de Regió (la Granja) em pregunti que què va passar per a què m'hi m'haguessin de treure? O com és que només em van sentir dos companys quan allí erem més de 10? I si se n'ha fet l'anàlisi, com és que encara ningú ha vingut a fer-nos l'explicació del "post-incendi"?
Som Bombers, per molta gent som herois i per altres només ho serem el dia que ens necessitin, això no ho podem canviar, però ho hem de ser i hem d'estar preparats per a quelsevol mena d'actuació, encara que la probabilitat sigui molt baixa. No havia de cremar el Liceu i va cremar, no havien de cremar ni caure les Torres Bessones i van caure, no havia de cremar Notre Dame i ho ha fet... que no ha de passar i passarà? Preparem-nos i si no passa, doncs millor. Els coneixements i la preparació mai fan nosa.

dilluns, 15 d’abril de 2019

La repetició de la jugada

Diari Segre de dissabte 13 d'abril de 2019:
El conseller d’Interior, Miquel Buch, va anunciar ahir la licitació del projecte de l’edifici del nou parc de Bombers voluntaris de Seròs, que substituirà l’actual, i les obres del qual podrien començar l’any que ve, amb una inversió inicial de 800.000 euros. L’anunci el va fer després d’una reunió a la Diputació de Lleida amb responsables del cos de Bombers, portaveus dels grups polítics i presidents dels consells comarcals que volien traslladar-los la preocupació per la falta d’efectius i d’infraestructures a la província.

I resulta que aquest "paio" ens ho explica com a novetat!. Doncs jo us asseguro que he estat en reunions amb Secretaris de la Conselleria, Directors Generals i també responsables de Bombers i això ja m'ho havien explicat fa alguns mesos i amb més detall.
A veure si ens entenem. Les notícies son notícies per la seva novetat, perquè expliquen coses noves i no perquè algú repeteixi com un mico, en escenaris diferents, que cal fer inversions a Can Bombers. Això mateix ja es va explicar al Parlament de Catalunya fa un parell de mesos. Exactament el mateix. I és exactament el mateix que m'han explicat a mi en diverses reunions al carrer Diputació de Barcelona.
Si voleu us avanço uns quants titulars... Una nova Regió d'Emergències al Pirineu, i per això la inversió al parc de la Seu serà molt més alta... han de fer oficines i sales de reunions i posar monitors i teles amb connexió directa a la sala de Control de Bombers a Bellaterra. I si també posem la mísera reforma del parc de Balaguer, les obres a la RELL s'acaben aquí. No hi ha res més. Ni reformes al parc de Pont de Suert, ple de mancances per a ser un centre de Treball que no compleix amb la Llei de Riscos laborals i l'avaluació de riscos (plena d'actuacions de millora importants), tampoc hi ha res sobre la millora de l'heliport del parc de Lleida, ni molt menys de la seguretat de les instal·lacions (qualsevol dia tindrem un més que susto). O res dels parcs que manquen per a la correcta cobertura de la Regió. Tampoc hi ha cap referència al nombre de bombers, Caporals i Sergents que manquen per tal de disposar amb la dotació necessària (la teòrica) que des de fa molts anys està incomplerta. Ni res sobre vehicles nous, material de seguretat ni material tecnològicament més modern. Tampoc res sobre els pobres bombers abandonats de Mollerussa, que tenen un furgó de Risc Químic, que només serveix per a la foto i poca cosa més. (I jo sóc químic, que sé de què parlo!)

Així que mentre tinguem aquest tipus de gent al capdavant de les conselleries, venent la moto als polítics del nostre voltant i amb ciutadans que llegeixen el diari i no ho posen en entredit... estem perduts.
A la RELL hi tenim molts problemes. Molts. Som una Regió dispersa, amb molts quilòmetres entre parcs, de nord a sud i separats per valls profundes. Això a més d'una dificultat a l'hora de desplaçar efectius també ho és per la climatologia local. Cada vall té el seu vent, les seves hores de canvis de direcció, la seva temperatura, la seva solana i la seva obaga. Tot això ens afecta de forma molt considerable a nivell operatiu.

Un incendi en un pàrquing a Lleida, en un  carrer prop del riu, es veu afectat pel vent i pels canvis de corrents de l'aire. Per tant ens podem trobar que l'aire empeny el fum i la temperatura cap un costat de carrer, empenyent el fum per una porta i en pocs minuts tenir la situació contrària. O el que és pitjor, una situació de canvis constants i per tant un vent errant que fa que el fum surti a ràfegues per les diferents portes sense cap sentit aparent. Això que passa en incendis urbans a Lleida ciutat, passa també en incendis de vegetació a les vall del Segre, des de Balaguer fins a La Seu, des de Camarasa fins a Pobla, des de Pobla a Sort i des de Rialp a València d'Àneu.
Som una regió gran en extensió, gran en diversitat i molt petita en quan a recursos humans, distribució de parcs i de material. Som la Regió "més petita" en recursos per metre quadrat. Som una Regió que li vens que invertiràs 800.000€ en un nou parc i sembla que tots els problemes se'ns hagin d'acabar, i no és així. Els problemes som molt importants i és de vital importància arranjar-los per a poder fer la nostra feina amb seguretat i garantia. Apa fins la propera Fakenews de la conselleria.

dilluns, 8 d’abril de 2019

Bombers amunt i avall

Ningú ha dit mai que sigui fàcil ser bomber, bueno, potser l'horari és golós, potser la carència de les guàrdies és golosa, però poca gent pot dir que la feina del bomber sigui fàcil.

Sempre he dit que és molt dur treballar per Nadal, per Cap d'Any o per Sant Joan, mentre la família i els amics estan reunits en una taula i tu hi faltes. Però això des de la distància no es veu. Hi ha molta gent que treballa per Nadal, però han dinat a casa, o poden sopar-hi al plegar, però no és el nostre cas. Com tampoc ho és faltar el dia dels festivals dels nens, una obra de teatre o una trobada d'exalumnes.
Aquests dies però encara és més complicat. No només pel tipus de feina que fem. Que et diguin que has d'anar a accidents de trànsit on encara hi ha gent dins el cotxe i que la nostra tasca serà la de treure'ls, fa mal fins i tot a les nostres orelles. Però en realitat aquesta és part de la nostra feina, per la que estrem formats, conscienciats i a base de temps ho tenim assumit psicològicament.

Des de final de novembre, se'ns suma que alguns parcs han de tancar per manca de personal o altres que tanquen per a que altres puguin mantenir-se oberts. Això passa constantment a les regions de Girona i la Centre. Cada dia un parell de parcs d'aquestes regions han de tancar. A més de que les àrees de cobertura dels diferents parcs que resten oberts augmenten, hi hem de sumar l'estrés personal de cada bomber que pel matí no sap on acabarà fent la guàrdia ni amb quí.
Els pobrebombers d'Hostalric o de Cardona es fan un fart de canviar de parc. Uns cap a Manresa, altres cap a Vic, Torelló, Figueres, Prats de Lluçanès o qualsevol altra... I així guàrdia rera guàrdia. I evidentment es cremen.

Altres parcs per raons diverses tenen personal que s'activen periòdicament, com son els bombers de la canina. Això comporta que si estan en un parc ja a mínims de contingència caldrà enviar personal d'altres parcs a cubrir la seva sortida. Això o a tancar aquest o un altra parc.
La manca de personal no només afecta al servei, a la població, a la qualitat del qui ha de rebre un servei primordial amb dèficit de personal, sinó al mateix actuant. Sovint anem als serveis pensant que, per exemple a Lleida, no hi queda cap bomber i que així serà durant algunes hores. Alguns dies s'hi envia algun parc a cubrir (indirectament es tanca un parc i el personal, amb camió va al "rescat" de la població principal). I no és dificil veure com el personal de Mollerussa es troben cada dos per tres autovia amunt-avall per venir al parc de Lleida.
Altres parcs se les han d'ingeniar per poder treure els camions en cas de servei. Tàrrega té camió escala i gairebé sempre són 3 bombers. D'aquesta manera com pretén la DGPEIS donar un bon servei? A un incendi d'habitatge ha de sortir un camió amb dos bombers i l'escala amb només un. I mentre arriben, valoren i potser han de fer un salvament d'urgència s'han d'esperar a Mollerussa o Cervera per poder iniciar les tasques d'extinció de l'incendi.

O a un accident. Com es pretén actuar en un accident si només hi ha tres bombers al parc? I tres més al parc de la vora. Per un accident de trànsit actualment TANQUEM dos parcs! I accidents en passen cada dia un bon grapat. Jo des de Lleida només sento activacions de Mollerussa, Tàrrega i Cervera a accident.
Sort que aquests dies ha "plogut una mica". Una mica només. I esperem que no faci vent, que per les quatre gotes que han caigut, amb vent ens quedem més secs del que estàvem fa un a setmana. I així seguim. Esperant que la DG doni el pas definitiu a les nostres demandes de treure decrets, millorar les condicions laborals, incorporar els descomptes horaris pel fet de treballar part de la jornada de nit, o altres detalls que queden oberts com son la creació d'infinites comisions de treball, sense data ni pressupost ni objectiu clar.
Doncs res, seguirem una setmana més esperant a veure com aquest castell de cartes anomenat DGPEIS va caient poc a poc. Jo encara no he vist la compra dels 92 camions, la roba ni l'entrada del nou personal. No hi ha res publicat al DOGC. I això que fa mesos que sento que tot això es publicarà la setmana que ve. Doncs això, fins la setmana que ve.

dilluns, 1 d’abril de 2019

Aviat no apagarem els incendis

Fins ara, aquest 2019 només ens ha portat sequera. Al Tibidabo s'hi acumulen tan sols 23 l/m2. A l'aeroport de Girona les dades són de rècord, només hi han plogut 17 l/m2. A l'aeroport de Reus encara hi ha plogut menys, només 3 l/m2 els últims tres mesos.  A l'Observatori de l'Ebre només hi han plogut poc més de 8 l/m2.
I és que el Meteocat no enganya. Per no haver no hi ha ni neu a la muntanya. Només cal veure les imatges de les estacions d'esquí per adonar-nos que ni ha nevat ni ha plogut. D'aquí hauriem de deduitr algunes coses prou importants com per fer-nos estar alerta del que vindrà properament.

Per una banda no ha plogut, això evidentment implica sequera. Ei, aquesta era fàcil. Va, una mica més complert. Els arbres no han brotat amb gaire força, no estan humits i amb les primeres escalfors es van deshidratant i acumulant fulles seques. Els boscos tampoc han pogut fer rebrotar el matollar que venia sec del fred de l'hivern, acumulant conseqüentment combustible per als possibles incendis.
D'altra banda, com no ha plogut durant els últims dies d'hivern i primers de calor, els camps de cereal de secà no han crescut, i poc més creixeran sense pluja. Tindrem molts camps gairebé secs (com en plena campanya de sega de l'ordi, però avançada en plena primavera. Si els camps són secs podran cremar, i ho faran si seguim amb temperatures anormals i l'index d'ignicions que ja estem tenint.

Si a més li afegim que no hi ha neu (però si aigua als pantans), voldrà dir que la campanya de rec començarà però sense massa possibilitat d'utilitzar molta aigua per part dels pagesos de regadiu. Així que tindrem també els camps de regadiu amb estrés hídric, influint en tot el subsòl que es va nudrint de l'aigua dels camps regats (o no regats, si segueix aquest ritme de no pluja).
I ens espera l'abisme. Tenim manca de personal. Els bombers a dia d'avui no fem hores extraordinàries per a cubrir la manca diaria de personal. Així que els parcs s'obren diàriament amb poc personal. Però obren. Els dies que hi ha incendi de vegetació (i ja en portem alguns) aquests han de tancar durant part de la tarda i vespre. Acumulem hores sense personal als parcs, potser hauriem de començar una estadística de "nombre d'hores diàries sense parcs". Aquesta hauria de consistir amb algo tant senzill com la suma total d'hores diàries (no una mitjana, la suma pura) que tots els parcs han estat sense gent per estar en serveis.
Aquest si seria un bon INDICADOR. No és un indicador el % de serveis que bombers resol (perquè sempre serà el 100%), tampoc ho és el nombre de serveis al qual va un parc, perquè com treballem en xarxa, a un únic servei poden enviar un parc o 10, segons decideixi la persona de guàrdia i en funció de la propia necessitat del servei. I no només això, que segons el criteri personal d'algun animalet de la granja hi envia 3 o hi envia 25 vehicles. Vehicles amb dos o amb quatre o cinc bombers. El nombre de vehicles que van a un servei no ens indica absolutament res, com tampoc el nombre de persones que hi treballen.

En alguns serveis s'hi envia el vehicle de Punt de Trànsit, en algunes regions (la RELL principalemnt) aquest vehicle no es mou ni per posar gasoil (no es mou i per tant ni li fa cap falta). Algunes regions envien de cop mitja dotzena de vehicles a que avisen d'una fumerola, altres envien un vehicle i ja veurem. Tenim uns protocols de sortida que són interpretables. Encara que no s'hagin escrit en aquest sentit alguns els interpreten a la baixa, perquè cal mantenir parcs oberts amb personal.
Aviat, i si la sequera peristeix i si els pobrebombers seguim sense fer hores extra, veurem incendis a la comarca veïna on no hi sortirem, perquè caldrà enviar parc si parc no. La xarxa dels anys 80 té aquestes coses. Mentre hi havia gent, els incendis els apagavem amb la bona voluntat i tot cremava perquè no en sabiem més, ens podiem permetre el luxe d'enviar vuit o deu camions i un lleuger amb el cap de guàrdia per apagar incendis que acabaven cremant 1000ha, però avui això és impossible, per un incendi de 50ha hi enviem 100 mitjans (60 camions, 20 lleugers, un grapat d'helicòpters i avionetes i finalment altra personal de suport logístic).
Aquest és el gran canvi. Tenim el personal de 1980, els vehicles de 1980, els parcs de 1980, però apaguem els incendi amb 10 vegades més de mitjans. I una de dos, o enviem menys mitjans (i algun dia ho haurem de fer) o comencem a plantejar-nos que per enviar 100 vehicles a un servei caldrà posar parcs de bombers a cada racó del país, duplicar el personal dels parcs, reubicar parcs per a millorar la cobertura, la poca cobertura i la sobrecobertura d'algunes zones del territori.
Avui tenim una comarca com el Baix Camp (697,1 km²), amb 3 parcs professionals i dos de voluntaris. Evidentment amb poblacions importants com Reus, Cambrils i tot un polígon pretroquímic compartit amb Tarragona i una zona forestal tant important com les muntanyes de Prades. Però també tenim una comarca com la Noguera (1.784,1 km²) i tant sols 1 parc professional i 3 de voluntaris. Evidentment hi ha molt menys serveis a la Nogera que al Baix Camp, però si mirem Segrià ( 1.396,7 km²) veiem que el nombre de serveis és molt similar però el nombre de parcs també és com el d'una zona rural. Al Segrià tenim 1 parc de professionals i 4 parcs de voluntaris. I no només això, sinó que a Garrigues no hi ha parc de professionals, ni a l'eix del Ebre trobem un parc fins passats 65km, que són els que separen Lleida d'Ascó.
No, avui no estic parlant només de sequera. Estic parlant de proporcionalitat. A les zones on realment semre hi ha hagut els grans incendis forestals, actualment són els que tenen menys dotació de parcs, menys dotació de bombers i menys dotació de vehicles. Això si, si mirem on hi ha la població potser si que estem coberts o no (Lleida també n'és una bona excepció), però la realitat aquí no ens enganya és que on sempre ha cremat i seguirà cremant no hi ha ni parcs ni bombers. Els Ports (Horta, Pinell, etc), Serra de Cardó, Llaberia-Tivissa, la Serra de Margalef, La Granja d'Escarp, el Montsec, els boscos de Santa Coloma de Queral, Querol i Torrelles de Foix... i un bon grapat de zones més on s'hi acumulen els incendis importants i que sempre han tingut els recursos ben lluny.

Apa, aneu pensant on posarieu un parc de bombers. Per cert, a Lleida què fem? doblem la dotació o hi posem un segon parc? S'accepten suggeriments com Torrefarrera, Maials...

Vols rebre els articles per correu? apunta't!