dilluns, 27 de maig del 2013

Les penoses jornades d'implantació.

Abans de començar us he de dir que tinc ganes de ser positiu, però hi ha setmanes en que és molt complicat. Fa uns dies que em ronden pel cap dos temes que son prou interessants. Un sobre la campanya de difusió a les escoles de la seguretat, prevenció i el món bomberil i l'altra es tractaria d'una comparativa/descripció, en un àmbit concret, amb un altre cos de bombers...

La setmana passada, dimecres, vaig assistir a possiblement la última sessió d'implantació de procediments dels propers mesos. Dic última perquè la de dijous a Manresa, a l'ISPC i la dels Tècnics ja es van boicotejar i no es van realitzar tal com s'havien previst.

Cal reconèixer, a priori que la idea de fer que les 8 hores que cal retornar anualment com a part del compliment de l'horari com a dues sessions formatives/informatives sobre temes d'interès no em sembla malament, sempre i quant siguin d'interès. Protocols de seguretat que cal seguir, noves instruccions, retorn d'experiències (explicar i aprendre de serveis peculiars o amb certa dificultat), explicació d'accidents/incidents... vaja, que la idea és bona. Però això és com tot, si es fa be és molt positiu, però si es fa sense previsió, a última hora o simplement omplint continguts sense cap valor pel fet que cal fer-la, llavors et trobes amb sessions que acaben sent una pèrdua de temps.

Els últims temps hem assistit a tot una mica. Evidentment la sessió en que es va analitzar l'incendi i accident d'Horta de Sant Joan va ser molt dinàmica i interessant (encara que no ens va fer canviar d'opinió). També se'ns ha donat tota una explicació de com es va desenvolupar un incendi en un magatzem d'un estanc de tabac. També hem pogut saber coses sobre normativa d'extinció en aeroports i com està dissenyat un avió (tot aprofitant que calia fer els simulacres als aeroports catalans). I recordo positivament la INT referent a l'AGO (la sectorització i zonificació) en els serveis de fuita de gas.
Però portem algunes jornades que son realment imfumables. No entenc com es poden explicar INTs i altres documents reguladors que encara no estan acabats, i que son susceptibles de canvi. Això resulta molt pesat, ja que tant qui ho explica com els que rebem la informació ens sentim descol·locats en una sessió on es parla de com serà previsiblement alguna instrucció.
L'última però, la del passat dimecres la qualifico d'imfumable o pitjor. No entenc com es pot explicar que la casa té intenció de regular totes les Instruccions Normalitzades de Treball, PNT's, fitxes, notes, i explicar el perquè i una mica de com s'hauria d'organitzar i quedar-se així de pantxos. Vaja, que potser això triga dos anys! I llavors què? Apa altra cop a explicar-nos el nou ordre. Però és que ara no se'ns ha explicat ni hem après res, i evidentment no en treurem cap profit! Sincerament una pèrdua de temps.

La sessió, però, consistia en dues parts. Aquesta segona tenia un al·licient, segurament serà l'última sessió d'un tècnic de la Regió que es jubila en un parell de setmanes. Però ni això la va salvar.
En front d'un auditori amb més d'un centenar llarg de bombers va haver d'explicar com serien les comunicacions als incendis forestals. Amb una tercera revisió de la instrucció que ho regula. O sigui que torna a aparèixer la comunicació en "mode directe" i que el comandament és qui ha de procurar per a que el mètode de comunicacions funcioni. (interpretable de moltes maneres, però en principi seria qui s'hauria de preocupar per fer obrir nous grups o demanar als de taller radio/comunicacions que habilitin algun dispositiu per poder millorar cobertura). Però ja està. És que la resta és exactament el mateix de sempre. Comunicació entre el vehicle i la punta de llança i amb els binomis que recorren la línia, que els comandaments de l'incendi van per un altre grup de treball, que si quan estàs de transit anant, que si estàs de transit tornant... res, el mateix que fins ara. I ens van comentar la possibilitat d'establir un pont radio (en mode directe) en zones de difícil orografia.

Finalment uns gràfics, fets a la Regió, il·lustratius de les comunicacions en diferents organitzacions d'extinció. Amb sectors i sense sectors. I per tant donant exemples sobre pantalla de quins serien els grups i canals utilitzats pels diferents nivells i funcions del personal.
Per acabar, ens van passar un vídeo de gairebé un quart d'hora en que ens ensenyaven com funcionen les emissores, que utilitzem des d'abans del 2000! Com s'engega, com s'apaga, el volum, com es canvia de grup a canal i el botó de la trucada d'emergència. 

Per tant, la conclusió és que he perdut 4 hores de la meva vida laboral en una sessió en que sol he après un parell de coses, que en deu minuts ja es podia haver resolt.

dilluns, 20 de maig del 2013

Votacions bomberils

Quina merda és aquesta?
Per primera vegada sembla que els bombers ens estem revoltant contra els sindicats. Ja va passar al 98 que les mobilitzacions les van liderar un grup de gent no vinculada (en principi) als sindicats. Finalment els sindicats van haver d'afegir-se a les mobilitzacions que havien endegat aquesta gent a qui havia seguit gairebé tot el personal bomberil.

Aquest cop però la convocatòria l'ha promogut el mateix sindicat, amb un comunicat INCENDIARI en que amenaçava a la gent de la MD on deia que havien de deixar de fer-la. La veritat és que l'escrit és lamentable! El pitjor del cas és que el signaven els tres sindicats junts.

Jo no ho entenc. Els tres sindicats majoritaris a bombers van de la maneta, ja no fan ni comunicats individuals, es limiten a fer un comunicat comú. Vaja, no hi ha major evidència que van, els tres, de la maneta i estan al costat de l'administració.
Aquest cop, com deia, ja se'l hi ha donat la primera bufetada. Zas, a tot el morro. De moment ja se'ls ha dit que prou votacions a les assembles on és molt fàcil manipular els vots. S'ha decidit que ha de votar el màxim de gent, vagi o no a les assemblees. I com que el tema digital i la tecnologia està barallat amb alguns, doncs es fan votacions manuals. A més, perquè he de posar un DNI i el vot en una pàgina que no sé com està configurada, ni qui guarda els vots/dades?

O sigui que cada parc té la seva caixeta, guardada per un bomber "responsable" (esperem que ho sigui) i que ha passat per tots els torns, un parell de cops, per a que introduïm el nostre vot.

Però la MERDA, que deia, son les preguntes que a la mateixa assemblea es van decidir. Com podem ser tant rucs de preguntar aquestes coses? No tothom té el suficient caràcter com per exposar les seves idees en públic, i els que el tenen, sovint, son els que més callats haurien d'estar. Però be, és el que hi ha...
Aquestes son les preguntes: (Ometo totes les puntualitzacions a les preguntes -excepte un parell-, quedava massa destructiu i no és aquesta la meva intenció)
  1. Dono suport als nostres representants legals per seguir negociant amb l'administració.
  2. Em sembla que us sortirà rana. Tot i que sòl poden negociar els sindicats, heu obert la caixa dels trons. Sortirà majoritàriament que no.
  3. Recolzo la creació d'un comitè de mobilitzacios i una caixa de resistència.

  4. Creus que la suspensió temporal de la MD ha de ser una bona mesura de pressió per forçar a l'administració a la negociació d'un nous acords?

  5. Em comprometo a no fer hores extres, guàrdies complementàries (en cas que s'ofereiin), i no agafar places vacants de MD com a mesura de pressió.

  6. Crec que s'ha d'utilitzar la formació com a mesura de pressió renunciant a la oferta formativa proposada pel segon semestre d'aquest any
  7. La formació és necessària, MAI es pot renunciar a ella. I el que cal és demanr que sigui de qualitat, i fer que les jornades acabin a l'hora, i es cumpleixi el seu horari de forma íntegre!
  8. S'ha d'exigir transparència a l'administració en quan a pressupost, gestió i administració dels recursos.

  9. Estic disposat a boicotejar les jornades d'implantació i utilitzar-les com assemblees per discutir els temes que ens preocupen als bombers.

  10. Vull que el col·lectiu de bombers doni suport als moviments socials que lluiten contra l'actual situació d'injustícia.

Hem de ser seriosos!
Per què lluitem?
Quin és el nostre objectiu?
Quines son les necessitats del col·lectiu?
- horaris
- cobertura de parcs (generació d'hores extres i desplaçaments de personal)
- concursos de trasllats
- definició dels mínims de parc
- obertura/tancament de parcs i la redistribució territorial
- abast de les retallades en el sou
- vehicles
- material i roba
- i un grapat de coses més

Potser que primer ens aclarim, ho sapiguem posar sobre un paper, es facin les assemblees... i això si és feina dels sindicats.

AU, FOTEU-VOS A PENCAR D'UNA VEGADA!

dilluns, 13 de maig del 2013

Cada cop estem més apretats

És curiós, quan semblava que ja res podia anar pitjor, la nostra administració ens dona encara un tomb més al cargol que ens va apretant des de ja fa un parell d'anys.

Podem entendre que cal tenir cura amb el material que utilitzem... però ningú fa cap estadística de la roba que canviem (o perdem), si més no això mai ningú ens ho ha dit. I quan anem a canviar pantalons o camises ens trobem que fa no sé quants mesos (o anys) que no n'hi ha. Collons, però a mi se m'ha trencat ara! Que ningú coneix la vida d'us una camisa, pantalons o samarreta de les que utilitzem? A veure si algú fa les compres amb una mica de criteri. I si cal que en lloc de tenir 3 pantalons i 3 camises en tinguem dues, doncs cap problema, som gent civilitzada i ja intentarem cuidar-les millor i rentar-les més sovint. El mateix passa amb la reposició de mànegues, reparació d'equips d'escarceració, revisió i reparació d'explosímetres i manteniment d'altre material imprescindible, ah, finalment sembla que han pagat els rèntings, o sigui que seguim tenint vehicles.

Ens hem anat acostumant a preguntar al cap de guàrdia, quan hi ha un servei més o menys important ja sigui per duració o per recursos que agafa del parc, si podem cobrir el parc amb personal, si amb un, dos, o fins a quant... Realment descobrir que no tots el tècnics tenen el mateix criteri sembla absurd hores d'ara.
També ens hem acostumat a anar augmentant la distància fins al parc on ens poden enviar perquè aquest té manca de personal i nosaltres som "massa". Aquí hi ha una gran incoherència. Per una part quan els interessa no et deixen cobrir parc perquè si hi hagués un altre servei ja hi aniria un altre parc (amb la famosa teranyina), però si falta un bomber a la Seu (per donar un exemple) s'acaba el món i per tant envien un bomber des de Lleida o Tàrrega (o d'on sigui) a La Seu (compteu també el combustible, que nosaltres sols tenim 4x4).

Però be, tot això es podria entendre si fos ben explicat. Tots tenim familiars a qui han reduït el sou, reduït les hores, o simplement ja no treballen. I evidentment cal seguir disposant d'hospitals (i tractaments als pacients), manteniment d'infraestructures escolars i universitàries, etc i es poden entendre moltes coses si realment serveixen per donar coherència als serveis que ens presta l'administració.

Aquest cap de setmana ha estat Festa Major a Lleida. Per primer cop no hi ha hagut augment de personal per donar assistència als retens que des de l'ajuntament se'ns demana. Aquest cop els que estaven de guàrdia (els mateixos que un dia normal) havien de fer els retens a les concentracions de gent, concerts, casetes, etc i a més fer la resta de serveis, que per ser dissabte ja venien sols.
Tot plegat no té lògica, però que s'acabi putejant al personal això ja és massa. Ara s'empesquen que els convenis es poden trencar si la situació ho requerix. I clar un estiu (normalet com el que es presenta) és una situació excepcional i per tant tota la gent que feia MD haurà de fer les guàrdies que li manquen a l'estiu, així maten dos ocells d'un cop. Per una part "putegen" als de la MD i per altre es deixen de fer les guàrdies addicionals d'estiu que ja feia més de 10 anys que es realitzaven.

I el que encara és pitjor. Ara que tots els cossos moderns fan horari de 24h, perquè econòmicament és més rentable i també perquè és la manera en que hi ha una rotació de torns més coherent, aquestos "pàjarus" volen imposar-nos un horari raro, raro, en que a les nits d'hivern hi treballarà menys personal i es treballaran més guàrdies a l'estiu. Vaja, que pel que sembla ja som menys bombers i si més forestals. Ara a la nit ja no faran falta bombers, podrem anar cap a casa. Però a l'estiu sembla que sol importi el bosc.
Em sembla que algú vol que tots fem com els GRAF, l'únic que ells cobren més, però nosaltres cada dia cobrem menys. Ells ho han triat, fet proves i signat unes condicions, nosaltres com sempre seguim VENUTS per uns sindicats que no valen ni la roba que vesteixen. De nou els han aixecat la camisa.

dilluns, 6 de maig del 2013

Fitipaldis vs camions de bombers

És curiós, mentre estàs en parcs petits o mitjans no t'adones de les tonteries que arriba a fer la gent quan veu un camió de bombers.

Certament, abans de venir a Lleida no havia conduit mai un camió per l'interior d'una ciutat gran. Fa vint anys vaig aprendre a conduir a Reus, però amb el camió de bombers no havia fet mai cap servei de conductor per l'interior de la ciutat. Un cop em vaig traslladar a Ponent, sempre havia pensat que com seria això de conduir entre cotxes per carrers estrets...
Be, és tota una experiència, que si teniu sang freda us recomano. De tota manera hi ha certes coses que cal tenir en compte.

Hi ha hores punta on has de pensar be la ruta. Al voltant de les nou del matí no et posis pel centre, hi ha rutes molt millors. Per la tarda entre les cinc i les set mitja ciutat és un caos. S'entén caos la dificultat de fer avançar el camió de bombers entre el formiguer de cotxes (que últimament encara va mig lleuger).
Però el que realment és greu és que la gent no té criteri alhora de decidir si avançar-se, apartar-se a dreta, a esquerra, quedar-se quiet... res que cada conductor és un mon, i si un cotxe t'obre espai cap a la dreta, pot ser que el següent ho faci a l'esquerra.
Això fa que obrir-se pas en un semàfor sigui una feina de paciència i empassar saliva.

Però últimament proliferen els Fitipaldis! Sempre hi ha el tonto que es posa darrera el camió per anar colant-se, però no parlo d'aquests. Sinó dels que creuen que si van més ràpid no caldrà que s'apartin ni ens donin pas. Res més lluny de la realitat.
Quan un cotxe veu que venim i aprofita per fer una petita carrera l'acaba cagant, al següent semàfor es queda bloquejat i acaba sent un cotxe més a la cua que cal moure perquè nosaltres acabarem passant si o si.
I és que a vegades n'hi ha que encara hi posen més collons. Ens avancen mentre anem d'urgència per dins de ciutat. Aquests son realment perillosos. Ens tallen, i intenten marxar, però dins l'entorn urbà no hi ha com un camió de bombers amb les sirenes posades. Un cop hi ha el semàfor vermell, una acumulació de vehicles o simplement l'arribada a una rotonda més o menys transitada, els tontos i els més tontos acaben claudicant i els acaba passant el camió de bombers per davant els morros.

Nosaltres estem acostumats a conduir ràpid, esquivar cotxes, ens saltem semàfors (amb tota la precaució del món), però això de que algú ens vulgui vacil·lar per ciutat ens toca allò que no sona. Primer perquè estan fent el ruc i després perquè estan entorpint la nostra feina, que en aquell moment és la d'arribar aviat i segurs al lloc del servei.