dilluns, 26 de març de 2018

Incertesa en dies difícils

En aquests dies incerts es fa difícil escriure. El meu conseller (independentment que votés o no al seu partit), és el conseller que es va nomenar des de les últimes eleccions que han comportat titulars de conselleries. El Sr. Forn és a la presó. Jo de petit vaig anar a una escola religiosa i els meus fills també hi va, allí em van ensenyar que tothom mereix el nostre respecte. El Sr. Forn no ha estat jutjat, ni tampoc ha comès cap delicte de sang, i és per això que no entenc que hi fa a la presó sense judici. Si, és complicat escriure sobre bombers.

Però la vida segueix i cal mirar endavant. Algun dia tornarem a tenir un conseller electe, un secretari general d'interior nomenat per aquest i també un sots-director general operatiu amb cara i ulls. I que consti que contra el jubilat Albert Vilanova no hi tinc res en contra. En les poques ocasions que hi havia coincidit sempre s'ha mostrat una persona dialogant i oberta.
Ara per ara l'únic polític que ens representa és en Juli Gendrau. Ens seguim mútuament a les xarxes, si parlem de bombers els dos sabem que tenim alguna conversa pendent, espero fer-la amb ell o amb qui el succeeixi, per parlar, discrepar i ajudar en fer avançar Can Bombers.
No sé qui seran els nostres futurs gestors però ens mereixem uns dirigents que treballin de forma efectiva per bombers. Necessitem gent que sàpiga de gestió, que tingui la vista llarga tant per fer previsions de personal com d'infraestructura i a més que pugui moure les partides pressupostàries per a "invertir" en cada moment allí on faci falta. Potser si que sobren sotsdireccions generals, potser les hem de fer baixar un grau i que quedin per sota del sots-director operatiu, perquè no pot ser que els diners i els recursos ens els maneguin uns altres.
Però no només necessitem un nou gestor i ampliar les seves funcions, a més fa anys que els pobrebombers clamem per a que els seus acompanyants siguin renovats. Cal gent nova, nous punts de vista, noves idees, rejovenir el pensament i la filosofia bomberil. Recordeu els Bombers d'Andorra fa uns pocs anys? Doncs ells es van renovar i van millorar. Necessitem canvis de pensament i això només s'aconsegueix amb gent nova, no amb ujn intercanvi de noms.
Ara estem més pendents del 155, dels presos, dels fugits i de que les nostres accions no comportin cap desavinença amb jutges ni els gestors imposats des de la "meseta". Però mentrestant els equips necessiten renovar contractes, els parcs necessiten inversions (per no caure a terra), els vehicles han de ser renovats, els forestals, els helicòpters i altra material i personal per l'estiu han de ser contractats, i tot això no només en quantitat sinó en "qualitat". Aquest és el gran problema a Can Bombers. La qualitat dels efectius. Els gestors son els que han de treballar per a que siguin els òptims, que la planificació sigui acurada i que res quedi a l'atzar ni, molt menys, copiat del pressupost anterior. Sabem que fan falta bombers, que pel camí se'ns en jubilaran un grapat més... Però anem a pas de pardal. Ningú posa el puny sobre la taula.
No sé, això ara com ara ho tenim negre, però sense aquestes millores no som res, com deia en l'últim post, en quatre dies ens quedem sense bombers.

dilluns, 19 de març de 2018

Ens quedem sense bombers

Fa alguns mesos en que intento no ser excessivament crític amb la casa. No m'he tornat tou, no. El que passa és que durant aquest temps, tot i no perdre el contacte amb el parc, ni a alguns dels companys, no veus igual les coses des de la barrera que des de dins. Durant aquest temps no m'han denegat cap festa per estar a mínims o a sota, ni m'he trobat que en fer la previsió per la propera guàrdia faltava 1 o fins i tot 3 bombers. Però el que si que tinc clar és que ens falta gent, i poc a poc cada dia en faltaran més.

I a mesura que s'acosta la meva tornada vaig tornant a tenir consciència d'aquesta problemàtica. Segurament perquè algun dia em convindrà fer una festa per qualsevol cosa de la canalla o simplement per retrobar-me amb els amics de la Uni i potser no podré agafar-la per la situació de manca de personal. Aquesta és la manera més banal per reclamar personal, però també és lícita, si tenim 2 festes de lliure disposició a l'any (encara que estiguin condicionades a múltiples factors), si a més li sumes que no hi ha gent per fer mínims... doncs et fot. 
De tota manera el més greu és que per a complir amb els horaris (torns de treball i torns de descans) cal realitzar uns cicles horaris, i aquests son cada cop més complicats d'assumir per la casa. El fet de distribuir personal en els diferents torns i que sempre hi hagi 9 de guàrdia no sempre és possible, per molt que a començament d'any es prevegin dies amb 10 i 11 persones. 

A més cal sumar que poc a poc es va jubilant gent dels torns i dels parcs. I no només es jubilen bombers, també es jubilen caporals i sergents (la majoria caps de parc). En 5 anys ens trobarem que manquen la meitat de comandaments necessaris per a coordinar i organitzar al personal d'un servei. Des de fora sembla una tonteria, oi? Doncs no.
Arribar a un habitatge on hi ha foc de veritat o a un accident on s'hagi de rescatar gent, pot semblar senzill però organitzar de 6 a 9 persones no és tant senzill. S'ha de conèixer qui és qui, analitzar la situació i marcar prioritats, treballar amb seguretat vol dir conèixer els perills, els del primer moment i els que et vas trobant amb l'actuació. Organitzar, dirigir i també distribuir al personal a mesura que el servei avança. Però com dic en poc més de 5 anys ens trobem sense gent per a fer-ho.

La distribució de personal per edats a 2016 era de 43 bombers entre 60-65 anys i 371 entre 55 i 59. Les quantitats van de 400 a 500 per cada franja de 5 (entre dels 35 als 54) i baixava a tant sols 21 bombers de 21 a 25 anys. Avui amb poc més de 100 bombers nous aquesta primera franja (21-25) haurà augmentat en uns 20 mentre que la de jubilats segur ha estat superior.
Doncs si això és així de dur, des de 2008 no entrava ningú i la previsió de noves places està agafada amb pinces... imagineu-vos què passa quan pensem en Caps de parc i en caporals, cada cop n'hi ha menys. Al final serà certa la dita de que els bombers som "l'exercit de Pancho Villa", no per anar mal vestits (tenim un vestit d'intervenció molt bonic) sinó perquè arribarà el moment en que ni hagi Caps de parc, ni caporals, ni sergents... però mentre els elefants segueixin manant a Cerdanyola no ho arreglarem això. Ells son els imprescindibles, en un servei que mai millor dit fa aigües per tot arreu.

Tenim flota de vehicles envellint-se, el personal ja no és que sigui "vell" és que ens quedem sense, la panificació de tenir comandaments intermitjos és nul·la, la planificació de renovació i millora de parcs és de vergonya. 
Vaja, no és que ens faci falta un sots director operatiu nou, el que necessitem és tota una cúpula nova, amb capacitat real de decisió i que a més el que pensin, decideixin i facin sigui el més coherent i correcte possible. Els bombers seran sempre nostres, bueno, mentre en quedin...

dilluns, 12 de març de 2018

i tres sentadilles

Tres "sentadilles", no és un títol qualsevol. Aquesta és la prova que vaig haver de superar a l'ICAM la setmana passada per a poder tornar a fer de bomber. Ben curiós! Estàs bé?, has acabat la rehabilitació? fes una "sentadilla", fes-ne dues més. Perfecte, com pots fer tres "sentadilles" pots tornar a treballar. Ole tu.

Aquest és el nivell. Després d'estar 8 mesos en llista d'espera (em van dir 4, l'endemà 6 i la realitat va ser 8 -i perquè em van ajudar a escurçar-lo-), ara després de 5 mesos ja sóc apte per tornar a fer de bomber. De res serveix que et diguin que és una lesió de 6-7 mesos, quan algú decideix que amb 3 "sentadilles" en tens suficient i et tramiten l'alta. Per sort estic bé, molt bé. He recuperat molt ràpid, estic content i més de poder tornar, no em queixo, ans al contrari. 
Però si una cosa vaig aprendre a rehabilitació és que si una lesió té un temps de curació, és aquest i no un altre. La primera lliçó que em van donar va ser la lesió del Dembelé (el jugador del Barça). Venia d'un trencament fibril·lar i els fisios em van dir que necessitava 3 setmanes per tornar a jugar i ho va fer en menys... resultat? el trencament no estava curat. Una cicatriu, i això inclou les lesions de trencaments fibril·lars, necessiten 21 dies (potser 20, però no 19 i molt menys uns pocs dies...), a partir d'aquí tot el que deien els fisioterapeutes era bastant evident. Les lesions es curen a base de repòs, temps i moviment de les articulacions i un cop tens això pots muscular. Per tant una lesió de 6-7 mesos no hauria de donar-se per superada si no han passat tots aquests mesos.
Però per sort (i per desgràcia) la meva lesió m'ha tingut fora de bombers més d'un any (quan acabi tot el suplici ja us diré exactament els dies que he estat) i implica seguir un pla de reinserció, aquest consistirà en algunes jornades de formació de les noves INT, recordatori dels vehicles especials (l'autoescala i Furgó de Risc químic en especial), emissores i altres detalls que hores d'ara desconec. Passada aquesta primera fase hauré de fer algunes guàrdies "sobremínims" acompanyant als companys de diferents torns. Així que com a mínim passaran un parell de setmanes més fins que no torni a ser un bomber al 100%.
Però la gran notícia, va ser que tinc un mes de vacances pendent de realitzar i que un cop tingui l'alta passo a estar oficialment de vacances durant un mes, 😱. En un primer moment semblava que hagués caigut en una piscina d'aigua gelada, però després de reflexionar un parell de dies he arribat a la conclusió que és bo. Si compto que em van operar el 4 d'octubre i rebo l'alta a 13 de març (especulació), i li sumo un mes, i un parell de setmanes més del pla de reinserció... seran gairebé 7 mesos. O sigui, tot dins el període normal de recuperació. Conclusió? Sóc un paio amb sort. Hauré estat 7 mesos a tornar després de la plàstica de lligament. Hauré passat el període de formació i posada al dia i ja estaré al 100%, perquè si no passa res fins llavors seguiré entrenant i posant-me en forma.

Perquè el córrer és algo que després de més d'un any costa recuperar. Primer només pots caminar, després córrer en cinta i des de fa poc ja surto a córrer al camp. La propera fita encara no és tornar a fer de bomber, la propera fita i que és abans serà córrer la cursa de Bombers de Lleida. Avui ho he decidit. No ho he fet en 7 edicions (i això que cada any us he fet propaganda) però si que faré la 8a edició. Vull aquesta fita per tornar a córrer 10km, espero que en menys d'una hora. Tinc un mes per preparar-ho.
Per cert, no us he fet cap comentari sobre l'incendi de l'altra dia a un dels edificis de la Direcció General. No patiu, tot està en ordre. Les còpies dels ordinadors evidentment no estaven en aquell edifici. Els papers molts son prescindibles. Però hi ha documents que encara no estaven ordenats, classificats ni posats a l'ordinador, així com moltes coses que segur estaven als discs durs però no al servidor general. El pitjor de tot no és això, és la cara de tonto que se't queda quan tens un foc a casa teva. A l'edifici on visc hem hagut un parell de contats i la veritat et dona a pensar. La planta de Bombers que es va cremar tenia valor, segur, i molt, però no era un lloc especialment sensible a nivell d'organització.

El que em fa més ràbia és que no hauré arribat a veure un parell de sales de les que me n'havien parlat molt. Amb l'excusa del pla de reinserció havia d'anar a Cerdanyola per les INTs i hauria passat a veure gent que conec de la casa i mai tinc la ocasió de coincidir ni conèixer el seu "espai". Bé, ja anirem a la reinauguració... però com a visitant, eh. 
El que si que hem de ser conscients, i per això va bé tenir sustos i desgràcies d'aquestes, és que s'haurà de posar fil i agulla a la seguretat en els edificis de bombers. Oficines i parcs de bombers estem exposats a múltiples perills. La Prevenció de Riscos laborals poc a poc va arranajant algunes de les principals deficiències en aquest sentit. Però si un beneit vol fer algo contra un edifici, vehicle o els mateixos bombers? Com vaig comentar ja fa algunes setmanes, el concepte "food defense" de la seguretat alimentària, l'hauríem de començar a aplicar al Cos de Bombers, als parcs i als edificis de les Regions d'Emergència. Acabo d'inventar el concepte "Firefighter Defense". És més seriós del que us penseu. Els qui teniu poder de decisió de la casa, si us plau tingueu-ho en compte.

dilluns, 5 de març de 2018

La setmana del patró de bombers i molt més

Doncs un any més hem arribat a la segona setmana de març i això vol dir el Patró de Bombers. Per segon any m'enganxa "fora" de bombers, però ja per molt poquet. Com és habitual, l'Agrupació Cultural de bombers de Lleida organitzen (jo també, que em mantinc a la junta) diferents actes per a mantenir la nostra convivència i fer els reconeixements merescuts als companys ja jubilats.

És per això que mantenim un any més el dinar on a més dels membres de les institucions que ens acompanyen hi ha tot el personal de Lleida, des de tècnics, personal administratiu, logístic, operadors de control, i els bombers operatius i no operatius del parc de Lleida. Tots som (o hauríem de ser) membres de l'Agrupació, que ens uneix i permet que entre tots puguem organitzar-nos, col·laborar i organitzar tot allò amb el que fins ara ens heu vist. Aquí hem pogut participar amb el parc infantil de Nadal (ara ja no), l'AFANOC, el Banc de Sang, ... i com a plat gros hi ha la Cursa de Bombers.
Aquesta setmana podreu trobar-nos al parc amb un acte religiós, una visita cultural i un petit homenatge als companys que ja no hi son (el dia 8), l'endemà farem l'esmorzar entre companys, moment d'un bon retrobament i uns riures entre anècdotes. Dissabte és el dia dedicat als infants, ja que muntarem inflables, teatre i una petita exhibició amb gossos, obert als gossets de tots aquells que vulguin participar en un taller d'Agility i un recorregut d'obstacles.

Aquest any hem canviat el dinar al diumenge, enlloc del dia 8, per a que tots aquells que vulguin venir amb la parella ho puguin fer sense cap condicionant laboral. Aquest any hem cregut necessari fer aquesta modificació, segurament serà un bon canvi, que permetrà allargar el dinar, les tertúlies i la sobretaula, que en les anteriors ocasions era complicat, sobretot pels que tenien fills o la parella havia de tornar a la feina.
Com en els anteriors 7 anys, aquest muntarem la 8a Cursa de Bombers de Lleida, on per cent, ja podeu anar entrenant per exemple amb el Lleida go run it. D'aquesta manera podreu fer entrenament acompanyats de gent amb el vostre mateix nivell físic i dividit en diferents sessions i objectius. Us podreu sentir atletes per uns dies... i finalment la Cursa el proper dia 15 d'abril (el 14 com sempre les curses infantils).

A partir d'aquí venen activitats molt més específiques nostres... Començarem el Maig amb una sessió a l'aula de formació del parc sobre prevenció de les dolències a l'esquena, que ens oferirà un dels companys del parc. Uns dies més tard hem aconseguit portar al parc experts en diferents camps de la biodiversitat i el bosc. Per una part dos tècnics de la Pau Costa Foundation i per altra un científic que ha treballat molt fent estudis sobre la supervivència i adaptació dels ocells i altres espècies en els boscos cremats. Ens oferiran una jornada tècnica molt més que interessant, segur que aprenem molt sobre què li passa al bosc tant abans com després d'un incendi, i de ben segur que ens ajuda a entendre el perquè de la nostre feina apagant incendis i decidint les tàctiques de l'extinció.

Tampoc cal oblidar jornades internes d'esport amb la BTT, el billar o els dards. També organitzem un campionat de futbol on hi participen altres cossos de seguretat que tenen base a la ciutat. Com sempre seran jornades de convivència amb tots aquells i aquelles que ens dediquem a ajudar a la gent a viure una mica millor, o simplement a que els ensurts de la vida els puguin afectar una mica menys.

Espero trobar-vos en algun d'aquests actes, que per cert els podreu seguir als Facebook i Twitter de l'Agrupació. Bona festa del Patró a tot@s.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!