dilluns, 27 d’abril del 2015

Reiniciem?

Com passa el temps. Sembla que hagi passat 20 anys des que ens van augmentar l'horari per un grapat petit de diners. Ja ningú se'n recorda.

I és així. Fa poques setmanes es van fer eleccions sindicals. I què? Cap dels 3 sindicats majoritaris va dir ni mu, res de res. Crec que només un, com com a simple eslògan deia que "ens ho tornaran tot". Caram, que agosarats! Doncs si no és així ja podeu plegar.
Després de les eleccions i ja amb els resultats a la mà podem veure que tot segueix igual. Igual de malament o pitjor. Amb els números freds i veiem la representació que en surt, aparentment no hi ha canvis. La gestió dels sindicats fins a dia d'avui ha estat excel·lent. Si home, i un colló!

L'anàlisi de fons ens diu un altra cosa. Totes les taules tenien representants dels sindicats (potser no de tots), per tal de comptabilitzar quins vots venien dels de presons, dels bombers, dels de salut, i d'altres col·lectius que comparteixen delegats. I si, el resultat final no va variar gaire. Però l'anàlisis fi ens diu moltes coses. Pel que sembla més del 70% dels bombers que varen votar ho van fer per un sindicat nou, que sota unes sigles cedides es presentava com l''únic sindicat amb el 100% dels membres pertanyents al Cos de bombers.
Doncs resulta que compta la representativitat total. Cosa que encara no he entès. I per tant resulta que a les reunions fetes fins ara de les juntes de personal provincials els representants majoritaris segueixen sent dels sindicats majoritaris que evidentment es segueixen repartint les cadires.
I ara què? Doncs quan vinguin els propers sindicalistes al parc, o quan emetin el proper comunicat, els haurem de preguntar que a qui representen, no? Perquè si el 70% de bombers no els ha votat, la seva proposta o és minoritària o és la d'un altre col·lectiu, perquè evidentment de bombers no ho és.

I aquí em comencen a sorgir molts dubtes. Però molts, molts.
Estem de vaga encara? Perquè que jo recordi portem més de 6 mesos sense sentir ni mu per part dels sindicats majoritaris dels altres col·lectius, i tampoc hem sentit cap representant del nou sindicat explicant, oferint o definint quina és la seva línia a partir d'ara.
Hem de passar de l'ordinador a l'acció real
Entenc que un nou sindicat, partint de zero i sense representativitat real a les reunions amb la Direcció General ho té complicat, però potser haurà de començar a posar-se les piles. Cal definir un pla de treball, un grup avançat com a òrgan de decisió que posteriorment hauria de validar les seves decisions amb la resta de col·lectiu... però qui forma part d'aquest col·lectiu? Hi ha realment una llista oficial d'afiliats, simpatitzants o simplement gent "apuntada" a aquest grup? I quan dic grup em refereixo a Bombers pel Canvi com a entitat que està darrera les sigles sindicals "prestades".

Un cop fet això s'hauria de passar a l'acció, a partir d'unes primeres decisions preses. Potser no hi haurà representants oficials a les reunions amb la DG però si es comença a fer soroll i aquest ve secundat per la resta de col·lectiu s'hauria d'acabar amb la sordera i començar a escoltar a qui realment té la representació, que no son precisament la que té més representants electes sinó la que té l'aval de la majoria de bombers.
Aquest post no agradarà als sindicats majoritaris, però nens, se us ha acabat el xollo, i als de BxC potser tampoc, però va sent hora de que moguin fitxa. Deixar-se de tant dubte, de si fer o no fer, de si és just o no és just. Primer toca donar un cop de puny sobre la taula i fer-se escolat. I a partir d'aquí començar a decidir amb pas ferm.

Reiniciem?
Som-hi!

dilluns, 20 d’abril del 2015

Lleida un parc Top

Aquests dies el Parc de Lleida, millor dit la seva gent, ha donat el millor de si mateix. Les últimes setmanes ha estat un no parar d'entrenaments, preparatius, reunions, events propagandístics i no sé ja quantes coses més.

Quan vaig arribar a aquest parc, al gener de 2007, uffff com passa el temps, tenia la impressió que venia a un parc "difícil" on a més dels serveis d'una gran ciutat hi havia alguns "individus" particulars i que de vegades et feien difícil la convivència. Però això a dia d'avui és història antiga.

Una vegada varen reformar l'edifici del parc (i ja amb els mòduls durant la reforma van millorar algunes dinàmiques) tant sols amb les parets pintades, una cuina decent, les dutxes acondicionades i també amb l'ampliació cap a la planta superior es va aconseguir que la gent entrés en una nova dinàmica.

També, i per un grapat de motius, l'ACR va canviar de junta, la qual ha ajudat a que moltes de les idees i necessitats de la gent del parc sigui possible fer-les realitat. Entre elles hi ha la connexió de dades, alguns estris, equip de megafonia/música, etc i una caseta tipus obra per guardar això i un grapat de coses més...
Amb tots aquests recursos es pot participar en condicions en el concurs de rescat d'accidents de transit (La Colleta n'és un bon exemple), organitzar la Cursa de Bombers de Lleida o col·laborar amb actes solidaris com per exemple el que organitza l'associació AFANOC.

 
L'esdeveniment més important del parc és sens dubte la Cursa de Bombers. Aquesta mobilitza a bona part de la gent del parc i també dels que estan a l'edifici de Regió, que de forma voluntària i altruista aporten el seu temps lliure per organitzar, muntar, construir, revisar, demanar, i un munt de verbs més que acaben transformant-se de forma gairebé miraculosa en la Cursa. De fet la Cursa son dues!, perquè el dissabte es fan les curses infantils, que també s'han fet lloc al calendari escolar i alhora al cor de tota la canalla.
 
La cursa, com ja he dit és tot un esdeveniment a nivell de parc, que gràcies al treball de molta gent i amb la gran feina del seu director (en Jordi) acaba sent el reflex de les persones que hi ha al seu darrera. Novament 3000 corredors, molts d'ells repetidors i que se n'orgulleixen d'haver corregut aquesta cursa és el reflex d'aquest esperit.
Per altra banda, i també és reflex de la gent, de les dinàmiques de treball, de companyerisme, de ganes de millorar, de fer les coses be, etc... un grup més reduït de gent, però que encomana ganes i il·lusió, va crear "La Colleta". Aquesta, després d'alguns anys ha aconseguit un bon grapat de fites importants. Ja han anat a 2 mundials. Aquesta setmana passada novament s'han classificat pel campionat estatal, obtenint bones puntuacions i per tant fantàstiques classificacions en les diverses categories. Poc a poc, al grup, es va renovant alguna cara, fet imprescindible per la seva supervivència, però no és fàcil per a la majoria disposar del temps per als entrenaments i les "sortides" a esdeveniments (exhibicions, cursos, trobades tècniques, etc). He de reconèixer que tenen un gran mèrit, no sol pels èxits sinó per la passió i dedicació.
Avui us he volgut fer un petit resum d'aquests dos reflexos de l'esperit del parc de Lleida. Seguirà per força temps, més si algun dia entra sàvia nova, perquè il·lusionar a les noves generacions també és important. Nosaltres ens hem hagut d'autoimpulsar però esperem posar-ho més fàcil a les generacions futures. Lleida és sens cap mena de dubte un PARC GRAN, no pel seu tamany, sinó per la seva gent.

dilluns, 6 d’abril del 2015

la subordinació Meteo al calendari litúrgic

Des de sempre (des de que estic a Bombers, i d'això ja fa un grapat d'anys) que tinc consciència que a l'abril hi ha un grapat de serveis d'incendi de vegetació i que molts d'ells son retroalimentats per les condicions meteo de les setmanes precedents.

Aquesta dada, que pot semblar a priori poc important esdevé fonamental a l'hora de fer les diferents previsions que (segons ens volen vendre) fa la casa. En realitat, alguns dels seus tècnics haurien de fer aquestes previsions, però la fan? Home, dubtar que a hores d'ara algú no fa la feina... doncs semblaria agosarat, però després de gairebé 5 anys de bloc podríem  arribar a dir, ni que sigui amb boca petita, que possiblement alguns tècnics i també polítics es passen pel forro les seves tasques. Ja hem vist com el tema vehicles, manteniments, recanvis, renovacions d'equips i de roba no funciona tant be com hauria d'anar i no només per problemes pressupostaris... i ara hem d'afegir al sac les feines de previsió i posterior planificació de mitjans i recursos per fer front als diferents perills que esdevenen tant de l'activitat humana com de la pròpia època estacional.
L'inici de la primavera és un moment de l'any que dóna molt joc per la fotografia, el passeig, i les excursions. Realment és un goig pels ulls. És temps d'abelles i de floració. Els pagesos disposen ja de poques setmanes per acabar de cremar tot allò que no han pogut eliminar fins ara (una mica de pluja, ventades vàries, la nevada...). I comencen les fires. Algunes aglutinen gent en recintes més o menys acondicionats, altres es fan a l'aire lliure on també cal preveure accessos o dificultats d'arribar de forma àgil a tots els punts, preveure evacuacions de gent i fins i tot estar preparat per les aglomeracions...
El que és indiscutibles és que anem justos de gent, i tenim problemes per acabar de "gastar" les preceptives festes que no vàrem poder gaudir el 2014. Hem arribat a Setmana Santa i encara hi ha gent fent festes de l'any passat! i les de 2015 quan les podrem fer? el 2016 o el 2017?. Aquests dies de Setmana Santa tenim al personal del GRAF, que increïblement, no estan activats, ni tenen activitats de crema ni de reconeixement de zones, etc, així que des de la previsió que es fa d'una guàrdia a l'altra ja els comptem a torn. Això, que ens permet tenir una mica d'oxigen per poder fer alguna d'aquestes festes demorades, es torna en contra nostre i del propi servei. Com la resta de l'any estem no a mínims sinó ajustats al màxim en el nombre de personal de guàrdia. I com no, després quan les circumstàncies canvien tot és improvisar i anar darrera els esdeveniments.
Fa pocs anys ja vàrem tenir la sumultanitat de serveis en els incendis del 8 de març de 2012 (dia del Patró bomberil) deixant al descobert la vulnerabilitat i fragilitat del nostre sistema. Avui, uns pocs anys després, sembla que no hem après la lliçó. Be, la teoria la sabem, tenim la intranet plena d'informes i postulats, els tècnics s'han distribuït encara més les feines per a que no es col·lapsin... però seguim sense solucionar res. Per això deia que sembla que aquí ningú faci la feina que té encomanada. Aquests dies amb les necessitats de la gent per disposar les seves festes (amb els nens per casa, ganes d'anar a la platja o fer les últimes baixades per la neu estovada), els GRAFs entrant a torn, i comptant dins els mínims dels parcs (el personal mínim del mínim a la RELL) només faltava una petita guspira per a que comencessin a saltar les alarmes... i finalment la previsió de la meteo va fallar. Vaja, la meteo fa el que vol, que és el que toca.
El vent dels últims dies als extrems del nostre petit país ha augmentat el perill d'incendis forestals. No només això, sinó que enlloc d'acabar a començament del cap de setmana de Rams, va perdurar fins a mitja Setmana Santa. Per tant el risc d'un incendi conduit per vent era ben present (les dimensions, freqüència i comportament dels incendis de la primavera estan descrits a més d'un llibre).
I quina ha estat la solució? el nou invent acabat d'extreure del fons del llibre "de Petete" d'alguna taula del ja conegut despatx omnipotent de Cerdanyola. La PRE-ACTIVACIÓ.

Aviat haurem de demanar una nova INT per a descriure el seu règim de funcionament. Més que res per a que ningú s'hi enganxi els dits. De moment pel que coneixem en cas de Pre-Activació els GRAFs, que encara que estiguin de guàrdia a torn (comptant mínims) a diferents parcs han d'estar sempre junts (com la Guàrdia Civil?), o sigui que un o l'altre ha de canviar de parc. De moment no va fer falta desplaçar a ningú més, amb la finalitat d'omplir el "forat" deixat pel company GRAF, però tot arribarà, qualsevol dia ens/us faran anar a Lleida o Tremp per a que el GRAF (que compta mínims) pugui marxar a fer companyia al seu company.
Si els pintem de groc, serà com una parella de GRAFs?
I no n'hi ha prou amb això, sinó que segons diuen quan hi ha un servei "normal de parc" han d'anar dins el mateix camió, i a poder ser si no surten als serveis millor... D'aquesta manera si hi ha necessitat d'activar als GRAF podran marxar més àgilment. Home, aquí potser s'han passat!

Em sembla que si que caldrà crear una INT que s'haurà d'anomenar: La Pre-activació dels GRAFs segons el calendari litúrgic i les condicions meteo.