dilluns, 27 de març de 2017

els bombers quàntics

Com que fa dies que està de moda parlar de quàntica, m'ha agafat un atac d'enveja i faré com la Vanguardia, avui us faig un post parlant de quàntica. Què passa, un bomber no pot llegir la Vanguardia? també n'hi ha que llegeixen el New York Times o que miren la BBC, o és que els bombers som tontos?
Va començaré explicant de forma molt bàsica què és un quant. Simplement és un punt d'energia, que es genera quan un electró retorna a la seva zona "de confort". Per entendre'ns, els electrons, que formen part d'un àtom campen al seu aire en una zona delimitada (99% que estigui allí). Podem pensar que es un edifici. Els electrons volten per la primera planta, on? no ho sabem, però 99% que estan a la primera planta. A la Planta baixa hi ha el nucli amb protons, neutrons, etc.
la descàrrega d'un avió és un quant
Si volem que l'electró vagi a la segona planta què hem de fer? que pugi a l'ascensor. I això consumeix energia. Però un cop allí? Doncs quan baixa ens retorna aquesta energia. I com que el camí de la 2ª planta a la primera és sempre el mateix, l'energia serà única. I per tant està definida. Ens ho explica la formula E=hv, (però aquí ja no hi entro, no aportaria res ara). Això és un quant, aquest punt d'energia. Fàcil? A partir d'aquí entendre perquè hi ha coses que son fosforescents i brillen a la foscor no té secret, però ho busqueu a Google.

Si entenem que un quant és un cop d'energia, podem fer l'associació que un camió de bombers, o un bomber és un quant. Per tant, un quant bomberil el podem establir com els 3000 litres d'aigua que transporta un camió. I un incendi s'apaga a partir de la gestió de la quàntica. Uix, ara m'he passat.
Seriosament parlant. L'aigua al món dels bombers no és contínua, com la llum. és la suma de molts quants d'energia, i si els tenim tots junts ens sembla que la llum és contínua. Simplement és la continuïtat de molts punts energètics. Doncs l'aigua a bombers és la suma de l'aigua que aporten molts vehicles. En el nostre cas 1 vehicle emplaçat i dos o tres que li van portant "quants" d'aigua. O sigui aportacions de 3000 litres en 3000 litres. I el resultat és que l'aigua surt de forma contínua per la llaça de la mànega. Igual que la llum. Ostres en 2 minuts de lectura heu entès la llum, la quàntica i la logística de l'aigua de bombers.
Va, i si parlem de parcs de bombers?, doncs podriem dir que és el mateix. Un parc per si sol té una capacitat limitada, finita. (un quant) però si els poses en xarxa llavors la resposta podria arribar a ser contínua. Si necessito varis camions d'aigua, escales, i vehicles de suport, tot això m'ho aporta la suma d'efectius que de forma puntual disposa cada parc de bombers. Cada parc actua com un quant sobre el territori, que alhora disposa de petits quants (els camions i els bombers) que per si sols poca capacitat tenen, però que un cop units tenen una capacitat de treball molt potent. Podríem arribar a dir que el Làser seria la suma de totes les potències que ens aporta cada parc. Així per apagar un incendi com el d'Òdena posem en marxa tota la nostra potència, quants d'una i altra tipologia que fan que de manera organitzada, potent i efectiva s'apliqui la energia sobre l'incendi. I el resultat? doncs un Làser por ser utilitzat de forma bona (medicina, etc) o dolenta (destructiva), i en el cas de bombers, la suma de tots els quants ens donen la capacitat de resposta bomberil.
Evidentment els parcs de bombers son limitats, els vehicles també i encara més els bombers, que cada cop n'hi ha menys. Per tant el Làser bomberil té menys energia que fa alguns anys. No sé si aquest argument servirà per convèncer al polític de torn per a posar més bombers, més mitjans i reparar tot allò que tenim pendent, que és molt. Però només que algú dels que decideixen cap on s'envien els diners acabi prenent consciència que cal sumar esforços i que aquestos han de ser potents (i no debilitats com fins ara) segurament començarem a remuntar la nostra situació. Els vestits son necessaris però també les ampolles d'aire, els equips d'excarcelació, el manteniment dels parcs, els camions, la formació de qualitat, els vehicles (en quantitat, tipologia, conservació, distribució...) i els mateixos bombers.
Fa temps que sabem que tenim un dèficit estructural en gent. El nombre d'hores extra per tal de cobrir mancances de personal és gran. No només per baixes de malaltia (que sempre n'hi ha i n'hi haurà) sinó les jubilacions que fa anys que no es cobreixen. Disposem d'un servei de bombers que necessita augmentar el nombre d'hores del seu personal, no perquè "els bombers treballen poc" sinó perquè no hi ha prou bombers per cobrir l'estructura 24h i 365 dies a l'any. Sembla com si després de 35 anys de cos de bombers de la Generalitat mai ningú hagi calculat el nombre de bombers que fan falta per tenir el servei cobert, i és tant fàcil com conèixer els bombers que ha de tenir cada torn a cada parc. Des dels de mínim 3 als de mínim 9. Intentaré fer el càlcul les properes setmanes i sabrem els bombers necessaris, i veureu que no hi son. El que deia, el Làser cada dia és més dèbil.

Veieu com es pot parlar de quàntica a bombers?

dilluns, 20 de març de 2017

Sobreviure entre vestits i màscares

Fa dies que vull escriure sobre el nostre nou i flamant vestit d'intervenció i no trobava l'excusa. He de dir que des de que el tinc només me l'he pogut posar un cop, el dia de recollir-lo. Si, molt bonic. I per això la foto. El cas és que com estic de baixa no me'l podré posar fins no sé quan...

La casa (o sigui, can bombers) no vol bombers operatius amb els lligaments dels genolls trencats, així que si vull tornar a fer de bomber hauré de passar pel quiròfan. I això és el que jo tinc clar des del dia 10 de desembre, quan me'l vaig trencar. Qui no ho té clar és el sistema sanitari d'aquest país, que opina que no és cap procés urgent (medicament no ho és) i entre que s'ho pensa i em consulta que si em vull operat ara o quan la degeneració progressiva sigui més evident (repeteixo que jo sempre ho he tingut claríssim) decideix inclourem en la llista d'espera "normal" la qual preveu la meva "reparació" al voltant del proper setembre.
Després de plorar-vos una mica (només he exposat el meu cas), toca parlar dels nous vestits d'intervenció. Com he dit abans, son molt bonics i espectaculars. A la foto sortim els bombers preciosos, als diaris ja es ven que els bombers canvien de color! Oh, sembla un anunci de la primavera al Corte Inglés.

Segurament no hi hagi cap discussió a nivell tècnic sobre la millora tècnica en els teixits d'aquest nou EPI, i recordo que és un EPI perquè sovint nosaltres ho oblidem. I com que és un EPI (i ho repeteixo volgudament) hem de tenir cura d'aquest. I no només cuidar-lo, sinó que el mateix EPI no ens CONTAMINI a nosaltres mateixos.
Aquest vestit és de color clar. Per tant qualsevol petit incendi amb carboni o altres elements de caràcter sòlid hi quedaran impregnats. Com en l'anterior. Però l'anterior, de color burdeus, quedava tot molt dissimulat. Podies acumular porqueria durant un parell d'anys sense que ningú et recordés la necessitat de netejar-lo. En aquest això ja no passa. Simplement en un més d'us en un parc gran o un parell en un de mitjà, ens farà veure a tots que el color d'aquest vestit groc/palla és més aviat gris/grisós. Amb tota la porqueria (anava a a dir merda) enganxada a un pam del nostre nas i a pocs mil·límetres de la pell de les nostres cames...

També ens farà veure que tenir aquest EPI brut als passadissos calents del parc o a l'interior de la cabina del camió durant tota la guàrdia és un costum d'allò més INSALUDABLE. Potser serà la manera de canviar alguns mals hàbits en la conservació, neteja i organització de la nostra roba de treball.

Però la foto ja la tenim: 5000 nous vestits d'intervenció pels bombers i tècnics. Dels quals més de 1000 mai veuran un incendi. Llastimós.
I el gran problema d'aquests dies i que no hi ha manera que surti a la llum. Les màscares d'intervenció. Son un element clau en la nostra seguretat. Son la nostra connexió amb l'aire net de les ampolles d'aire. Tot bomber quan entra en una zona de fum es posa una mascara, de goma, que ens cobreix la cara i permet que l'aire net ens arribi als pulmons, alhora que ens aïlla dels gasos nocius (sovint en concentracions mortals).

Pel que sembla el "gran cos de bombers de la genialitat de Catalunya" disposa de màscares amb més de 30 anys d'antiguitat i ús. Primerament eren d'ús personal, cadascú tenia la seva, però amb el nou casc, que va entrar en servei al voltant de 1999 es van haver d'adaptar. Fins aleshores anaven amb "pop", i en aquell moment s'hi va adaptar uns sistemes d'enganxe laterals al casc. I es va aprofitar per fer un canvi en la manera de gestionar-les. Des d'aquell moment les mascares son comunes. Després del teu ús durant la guàrdia la poses a la caixa de rentar. Si no s'ha utilitzat passa a un altre company. I així després de ser utilitzada es renta i revisa per comprovar la estanquitat. Ok, sembla un bon sistema.

Però des de fa més d'un any han començat a aparèixer avaries greus. Algun cop aquest ha succeït durant una intervenció, produint algun "susto" al bomber. De moment només ha estat "susto". Pel que sembla la tornilleria original (algunes ja he dit que tenen 30 anys) comença a donar símptomes de desgast. Aquesta concretament correspon al cargol que subjecta el plàstic del visor a la goma/carcassa de la màscara. Imagino que és complicat conèixer quantes porten estrès mecànic i poden estar debilitades, però això no és excusa per a donar-hi solució.
Estem en una casa que tot és lent. Fins i tot les decisions senzilles. Tot allò que costa diners ha de passar una sèrie de sedassos fins que finalment es fa la compra efectiva... i com parlem de quantitats grans (encara que sigui de cargols) vol dir donar temps al proveïdor a fabricar-los i després fer la logística i canvis a totes les unitats.
No sé si aquesta és la intenció de la casa per tal de solucionar els problemes actuals amb les mascares. Però sembla el més lògic. Canviar el cargol de totes les màscares. Però per quan? Senyors de can bombers, del Servei Tècnic, de compres i de licitacions, que és la nostra seguretat! No sortirà a la tele, però si un bomber pren mal perquè se li desmunta la màscara a l'interior d'un habitatge o una indústria... això si que sortirà.

Per cert, també han sorgit problemes amb els nous cascs i els adaptadors per els enganxes de les màscares.

Però aquí què passa? que ningú es fa responsable de res? Qui és el que ha donat l'ok a aquest sistema? La casa? el proveïdor?
Parlem d'entrar aquí i sortir viu
Senyors siguem seriosos. Entenc que un nou vestit d'intervenció que a més té un color que llueix ven, però estem parlant de la seguretat dels bombers. La seguretat son els nous vestits, però també les màscares, el seu manteniment i tots aquells equipaments que fan que un bomber pugui SOBREVIURE a tots els vectors nocius que es generen en una intervenció.

dilluns, 13 de març de 2017

records i homenatges pòstums

La preciosa imatge del campanar de Reus en l'inici del solstici d'hivern
Segurament aquest post l'hauria d'haver penjat la setmana passada, però el cap de setmana m'és difícil escriure, i vaig preferir buscar uns dies més relaxats per escriure i acabar de lligar el que us volia explicar avui.

Aquest és un d'aquells posts que els escric amb el cor. Vull fer un petit homenatge a totes aquelles persones que dins els món de bombers ja no hi son i que han deixat empremta en la meva forma d'entendre bombers.

Podríem dir que en la meva carrera bomberil hi ha diferents puntals, algun d'ells encara hi és, i son tots aquells que d'una manera o una altra m'han ajudat a curtir-me tant amb les bones experiències com en les dolentes. Però com amb tothom que et trobes durant la vida hi ha moments en que t'has de despedir d'ells.
En Lluís Sotoca, junt al Hispano Suiza del parc de bombers de Reus
Fa tot just una setmana acomiadàvem a un gran bomber, en Lluís Sotoca Novell. La majoria dels que llegiu aquest post no l'heu conegut, però a Reus ha estat una persona molt popular. En el món de bombers va ser un d'aquells homes forts que tot ho resistia i que mirava el perill de cara. El recordo com un home fort, alegre i que parlava amb nosaltres, els "novatos", com si fos aquell pare que bombers no ens ha donat mai. Recordo especialment quan li van detectar que havia patit un bon grapat d'angines de pit, i ell seguia fort com un roure i no se n'havia adonat. I així portava treballant des de feia alguns anys... el que dic, fort com un roure. De fet fins als 83 no ens ha deixat. Seguirà als nostres cors durant molts anys: I els reusencs l'hem conegut a més com a pintor. Qui no ha vist un quadre a l'oli o en aquarel·la del campanar de Reus? Sovint els pintava al parc de bombers. Com deia l'Agustí Gatell "els pinta de memòria", li deixaves una estona i et feia un campanar entre servei i servei. Sempre que passo pel costat de la Prioral miro la casa-taller del Lluís. Ho seguiré fent.
El barranc del Llec també el vaig amb en Xavier
També vull aprofitar aquest post per rendir l'homenatge que no vaig donar al seu moment al Javier Rovira i Gols, ningú em va avisar. Segurament va ser la primera persona que em va donar l'esperit de que si vols es pot. I recordo un matí, que arribant aviat a la guàrdia de forestalillo em va dir que tothom al parc estava a un incendi d'habitatge al barri Gaudí... tot seguit em diu, canvia't ràpid i hi anem. I així va ser. Amb l'antic T103 varem travessar Reus com varem poder, rascant totes les marxes (era un canvi dels antics, amb doble embrague i d'oïda...) ell, que ja era sergent portava molt temps sense conduir-lo, però va fer l'esforç i vàrem arribar. El recordo com dels primers en confiar en un noi jove com era jo, també d'alguns serveis d'aquelles tardes tontes i ventoses de Reus i sobretot per la seva postura com de persona que passa de tot, però que en realitat estava atenta a tot el que passava al seu voltant. Amb ell vaig escoltar per radio la inauguració de l'olimpiada de Barcelona, tornant d'Horta de Sant Joan, després de fer per primer cop el barranc de Canaletes.
L'altre homenatge, i sense desmerèixer a ningú el vull deixar pel Ramon Espinet, pel seu esperit lliure i de servei. Sempre explicava i et feia viure amb ell multitud d'aventures i d'una forma tant humana com a ningú les hi he escoltat. Ell em va ensenyar el significat d'una abraçada. He escrit molts cops recordant a tots els companys del GRAF que vàrem perdre a Horta, tots ells d'una manera o una altra ens han deixat petjada, però a nivell personal en Ramon també ens la va deixar a tots aquells amb qui havia compartit part de la seva saviduria.

Tots ells es troben en algú racó de l'Univers donant-nos ànim i segur que gaudint de tota l'empremta que ens han impregnat.

dilluns, 6 de març de 2017

la resposta a un apocalipsi zombi

Segur que davant aquest titular us heu pensat que m'he tornat boig, però si us dic que un grup polític va fer aquesta pregunta al govern espanyol? enllaç
Una imatge de la sisena temporada de The walking dead. Fox
No, no és cap post de broma aquest que un faré ara. La resposta és real. Si heu vist pel·lícules de zombis, veureu que en algunes els suposats "morts vivents" no son altra cosa que persones infectades amb alguna mena de virus o de bacteri. Aquí ho podríem obrir a pel·lícules d'extraterrestres en que les malalties afecten a uns o altres (Recordeu "V"?) o altres en que les espores son les causants de múltiples trastorns paranoies de la població.

Per tant independentment del nom cridaner que tinguem al cap (zombi, extraterrestre, alien, fantasma, etc.) si que ens hem de plantejar què podem fer davant un problema de "salud pública". També ho podem transposar no només al risc biològic (que és del que estem parlant), sinó al risc químic generalitzat (una important fuita de gas al polígon petroquímic) o un problema de fuita radioactiviva a una de les centrals nuclears.

Això en el món d'empresa ja existeix. Existeix com a concepte. Ningú està preparat per tot, però si que en l'àmbit alimentari algunes de les empreses del sector estan treballant un concepte clau que es diu "food defense", que no deixa de ser el "terrorisme a través de l'alimentació". Es podria dir que el punt dèbil de la població és la seva ingesta. I aquí és on la indústria es prepara. Evitar que algú manipuli les seves matèries primeres, que algú accedeixi a les tolves de gra, de llet, de sucs... Recordeu casos en que es diu que han posat lleixiu als iogurts d'un supermercat? o qualsevol barrabassada als productes d'alguna marca coneguda?
Doncs només cal recordar el cas dels "pepinos" d'Almeria. Per sort a l'estat espanyol (i aquesta és una de les coses que estan ben regulades) hi ha un control exhaustiu dels aliments, de tot allò que porten, del seu origen, etc, per tant quan compro un iogurt, amb aquell "LOT" o codi (pot ser la data de caducitat, unes lletres i uns números, etc) ens indiquen on hem de buscar les dades per poder trobar... la fàbrica, el torn, les persones del torn, la llet, la granja origen de la llet, el vehicle que va portar la llet a la indústria, el pinso de les vaques, etc....). Per aquesta raó es va saber de forma totalment certa que els "pepinos" espanyols no eren els causants de l'alerta alimentària que s'havia provocat a Bèlgica.

Però i si tenim un problema d'infecció massiva a la població? I si tenim una fuita de gas? i si tenim una fuita radioactiva? Els zombis seran totes aquelles persones que s'han contaminat, infectat o irradiat.
No m'imagino un desplegament com la que veiem a les pel·lícules americanes de militars, jeeps, equips de campanya i un munt de coses més, vint-i-quatre hores després de detectar que hi ha un brot víric o una radiació massiva a la població. Be, potser ens acabaríem sorprenent, perquè tot allò que l'estat espanyol té guardat a les instal·lacions militars i les de Protección Civil, pot ser espectacular o pot ser decebedor.
Segurament hi ha tot un desplegament de material logístic preparat per portar allí on convingui, ja sigui lliteres, grans tendals de campanya, ponts i artilugis varis per ser muntats de forma "ràpida". Qui en té segur son algunes de les organitzacions gubernamentals o no gubernamentals com pot ser Creu Roja. Quan a Lleida es va organitzar un simulacre d'accident d'autobús, els operatius de Creu Roja van portar lliteres, mantes i equipament vari per a assistir a un bon grapat de persones. Així mateix, fa alguns mesos vaig veure a les instal·lacions del SEM a Lleida un remolc que pot utilitzar-se de mini centre de primers auxilis. I segur que a Lleida podríem trobar més material preparat per grans emergències.

La pregunta del milió és... tot això s'ha provat? S'ha posat en pràctica algun cop? quantes vegades s'han muntat els hospitals portàtils (a més de quan hi ha hagut accidents o atemptats)? Si mai hi ha alguna fuita a Ascó o a Vandellòs, quantes vegades s'ha provat de muntar una "estació de classificació i descontaminació" com la que s'ha de muntar a Gandesa i a Maials?.

I a nivell de bombers... tenim suficients equips de protecció química/biològica com per treballar durant una setmana seguida en aquestes condicions de protecció? A nivell de la emergència puntual, tots els vehicles (o la majoria) porten vestits de protecció química/biològica, però les unitats son limitades. Així que en cas que tot el personal s'hagués d'equipar durant uns quants torns... no tinc gaire clar si algú ha fet el recompte del gran nombre de vestits que farien falta ni si en realitat els tenim.
A sota us deixo les funcions que han de fer cadascun dels grups que contemplen els Plans de seguretat Nuclear... amb la intenció de deixar-vos a tots tranquils (però com se sol dir... del dicho al hecho hay un trecho).

Grupo de Coordinación y Asistencia Técnica: Servicio de Asistencia Técnica, de Coordinación Municipal y de Comunicaciones.
Grupo Radiológico: Servicio de Control Radiológico, de Dosimetría, de Vigilancia Radiológica Ambiental y de Gestión de Residuos.
Grupo de Seguridad Ciudadana y Orden Público: Servicio de Control de Accesos, de Seguridad Ciudadana y de Apoyo Operativo. En el caso del PENTA se incluye el servicio de Tráfico.
Grupo Sanitario: Servicio Sanitario de Primera Intervención, Sanitario en las Estaciones de Clasificación y Descontaminación (ECDs), Sanitario en las Áreas base de Recepción Social (ABRSs) y de transporte sanitario.
Grupo de Apoyo Logístico: Servicio de Transporte, de Abastecimiento y Albergue, de Asistencia Social y Contra Incendios y Salvamento. En el PENTA, el servicio Contra Incendios y Salvamento forma parte del Grupo de Intervención.
Grupo de Seguridad Estratégica (sólo PENTA): Servicio de Seguridad de Infraestructuras Estratégicas y Servicio de Apoyo Estratégico.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!