dilluns, 27 de juliol de 2015

Espectacular i perillós

De forma excepcional al final de la versió en Català us deixo la versió en Espanyol, ja que sense l'ajuda i l'aportació de les BRIF aquest post ni hagués passat pel meu cap. Així que com a deferència avui els estalviaré d'anar al google translate.

Avui em toca parlar de les BRIFs, però proper post us faré un resum de com tenim la situació a Catalunya.

A la resta de l'Estat Espanyol, tot i que ho desconec bastant, podríem dir que està tot muntat de forma ben diferent a la nostra. Per començar els parcs de bombers son municipals o de les diputacions, i aquí les competències i els àmbits d'actuació sembla que queden més delimitats. Per tant no és d'estranyar que a nivell forestal hagin de recórrer a brigades específiques. Per una banda perquè tenen un parc de vehicles molt més limitat  i alhora menys personal, cal afegir, a més, la delimitació de competències intermunicipals i també interprovincials, i aquí és on apareixen les BRIF. Algunes disposen de contractes directes amb l'administració i d'altres amb contracte mitjançant una empresa amb concessió pública per tal de donar el servei de bomber/operari forestal.
Sovint treballen vinculats a un helicòpter, que els aerotransporta i els dóna suport (rescat i treball combinat terra-aire). Ens trobem però que no sempre tenen autobombes ni mitjans humans suficients. Com deia en el post de 13 de juliol, un dels factors pels que a Catalunya encara no hi ha hagut cap GIF és per la immediatesa i la gran quantitat de recursos destinats als incendis des d'un primer moment. Per tant aquest és un diferencial important entre els actuants a Catalunya i la majoria dels que hi ha a la resta de comunitats, províncies i municipis (segons estiguin organitzats administrativament). --Aquest post va ser escrit pocs dies abans de l'incendi d'Òdena--

De tota manera això no els eximeix de responsabilitats, riscos i passió per la seva feina. Simplement segueixen un patró diferent. Per cert, les últimes setmanes i mesos hem pogut segur reivindicacions de brigades forestals tant a nivell d'equiparació de sous com de categoria professional (alguns no son considerants bombers sinó treballadors forestals). --> un enllaç a una notícia de cuatro <--
Per tant veure imatges com les del vídeo de sota em fan venir dos pensaments. Un, i d'aquí el títol, de passió pel foc. Quantes vegades no hem parat a contemplar les flames que devoren i devasten un bosc? Quin privilegi tenim els que podem "gaudir" d'aquestes imatges de ben a prop. Però per altra hem de ser conscients i realistes del perill que té el foc. I les imatges ens serveixen tant per nosaltres com a la gent que ens paga (administració i ciutadans en general amb els seus Impostos), perquè ells han de ser els primers conscients del perill que comporta posar-se davant un incendi, al bosc, en terreny muntanyós o a la plana, amb unes condicions de calor i humitat extremes i que sovint van acompanyades per vent. Imatges com aquestes no ten preu. Haurien de sortir cada dia a les notícies.
Bombers situats a un centenar de metres d'un incendi que aparentment s'aturarà en arribar al camp de conreu i que han d'apretar a córrer perquè l'ambient de foc els envolta, i es crea aquest microclima que tot i la distància fa que hagin de córrer per no patir les conseqüències de la radiació i llengües de foc que arriben mitjançant remolins promoguts pels fluxos d'aire del mateix incendi.
Vull agrair especialment a Francisco Perez, de la Brica de Malaga B-704 la gravació de les imatges. Pertanyen a l'incendi de "Los Montes de Quesada", Jaen. Ell, tots els seus companys i la resta de brigadistes es mereixen el nostre recolzament.
Tampoc hagués pogut realitzar aquest post sense la col·laboració del Pollo Madrid, que amb els seus grups de Facebook manté en contacte permanent els diversos grups d'extinció forestal. Amb aquests grups podem seguir l'activitat de cadascun d'ells i fins i tot posar-nos en contacte per aconseguir documents gràfics com el vídeo que acabeu de veure.


------
Hoy voy a hablar de las BRIFs, en el próximo post haré un resumen de como tenemos la situación en Catalunya. 

En el resto del Estado Español, a pesar de mi desconocimiento general, podríamos decir que está organizado de forma diferente a la que podemos encontrar en Catalunya. Para empezar los parques de bomberos son municipales o provinciales (diputaciones), y aquí es donde las competencias y los ámbitos de actuación respecto a "Bombers" parece que quedan más delimitados. Per lo tanto no es de extrañar que a nivel forestal tengan que recorrer a brigadas específicas. Por una parte porqué tienen un parque de vehículos mucho más limitado y a su vez disponen de menos personal, y cabe añadir, la delimitación de competencias intermunicipales y también interprovinciales, y aquí es donde aparecen las BRIF. Algunas disponen de contratos directos con la administración y otros con contratados a través de una empresa con concesión/licitación pública para la prestación de servicio de bombero/operario forestal. 

A menudo trabajan vinculados a un helicóptero, que los aerotransporta y les da soporte (rescate y trabajo combinado tierra-aire). Aunque podemos encontrarnos que no siempre tienen autobombas ni medios humanos suficientes. Como publicaba en el post de 13 de Julio, uno de los factores por los que en Catalunya aún no ha habido ningún Gran Incendio Forestal es por la inmediatez y la gran cantidad de recursos destinados a los incendios desde un primer momento. Por lo tanto este puede ser un diferencial importante entre los actuantes en Catalunya y la mayoría de los que actúan en el resto de comunidades, provincias y municipios (según estén organizados administrativamente). --Este post fué escrito pocos días antes del incendio de Òdena (Barcelona)--

A pesar de esta situación administrativa y organizativa distinta no quedan eximidos de responsabilidades, riesgos y pasión por su trabajo. Simplemente siguen un patrón distinto. Por cierto, en las últimas semanas hemos podido seguir reivindicaciones de brigadas forestales tanto a nivel de equiparación de sueldo como de categoría profesional (algunos no son considerados bomberos sino "tan solo" trabajadores forestales). --> un enllace a una noticia de cuatro <--

Así pues, ver imágenes como las del video (en la parte superior del post) me provocan dos pensamientos. Uno, y aquí parte del título, de pasión por el fuego y su espectacularidad. ¿Cuantas veces no hemos parado a contemplar las llamas que devoran i devastan un bosque? Que privilegio tenemos los que podemos "disfrutar" de estas imágenes de cerca. Pero por otra debemos ser conscientes y realistas del peligro que tiene el fuego. Y las imágenes nos sirven tanto para nosotros como para la gente que nos paga (administración y ciudadanos en general con sus Impuestos), porqué ellos deben ser los primeros conscientes del peligro que comporta trabajar frente un incendio, en el bosque, en terreno montañoso o los planos, en unas condiciones de calor y humedad extremas y que a menudo van acompañadas por viento. Imágenes como estas no tienen precio. Tendrían que salir cada día en los noticiarios. 

Bomberos situados a un centenar de metros de un incendio que aparentemente se detendrá cuando llegue al campo cultivado pero que tienen que echar a correr porqué el ambiente de fuego los rodea, y se crea un microclima que a pesar de la distancia provoca que huyan para no sufrir las consecuencias de la radiación y lenguas de fuego que les llegan por los remolinos procedentes de los flujos de aire provocados por el mismo incendio. 

Quiero agradecer especialmente a Francisco Pérez, de la Brica de Málaga B-704 la grabación de las imágenes. Pertenecen al incendio de "Los Montes de Quesada", Jaén. El, todos sus compañeros y el resto de brigadistas se merecen nuestro apoyo. 

Tampoco habría sido posible realizar este sin la colaboración de Pollo Madrid, que con sus grupos de Facebook mantiene en contacto permanente los diversos grupos de extinción forestal. Mediante los grupos de Facebook podemos seguir la actividad de cada uno de ellos y hasta ponernos en contacto para conseguir documentos gráficos como el video que acabáis de ver.

dimarts, 21 de juliol de 2015

el cel sempre guarda un lloc especial per a aquells que es van dedicar a cuidar dels altres

el cel sempre guarda un lloc especial per a aquells que es van dedicar a cuidar dels altres
Avui és un dia molt especial per a molts de nosaltres. Avui és dia de recordar a les persones que ens varen deixar a l'Incendi d'Horta. Tots tenim les nostres opinions i punts de vista. Us deixo aquesta en forma d'article que em va enviar fa alguns mesos el Jaume, pare del Pau, que era amic del David, el Ramon, el Jordi i el Jaume.


Article de Joan Barril,
publicat a El Periódico
el 19 de Març del 2010

Les raons del foc

A vegades posar nom als perills és una manera de conjurar-los. És el que van haver de fer els antics grecs al considerar la terra, l'aire, l'aigua i el foc com els quatre elements. No n'hi havia per menys. Aquests quatre elements formen part de la vida, però també de la mort. La terra s'ensorra sobre els poblats i sepulta la seva gent, però de la terra neixen les collites. El mar s'empassa els vaixells i inunda els camps, però sense aigua només quedaria el desert. L'aire ens permet respirar, però l'huracà ens arrossega. ¿I el foc? Hem domesticat el foc i l'hem tancat en una caixa de mistos o en un encenedor. El foc ens escalfa el menjar, ens salva de l'hivern i dóna llum als déus. Però la paraula «¡foc!» és l'últim crit que sent l'afusellat.

Fa setmanes que parlem del foc. I no es tracta d'un foc amic, sinó d'un pretext per portar a la pira un Govern matusser i apocat que no va saber dir la veritat a temps. En aquestes circumstàncies, ses senyories, que no han estat capaces de muntar una comissió d'investigació sobre els fons espuris del Palau de Millet i dels seus beneficiaris, l'han emprès contra els consellers de la cosa. I els consellers d'Interior i de Medi Ambient han enviat a comparèixer-hi els bombers –això sí: amb els seus uniformes– perquè declaressin davant d'uns diputats que en cap cas hi havien anat a aprendre, sinó que només es disposen a condemnar o exculpar.

Una de les afirmacions més contundents i més carregades d'humanisme la va pronunciar un dels experts dels GRAF. Venia a dir aquest bomber savi que els arbres cremats tornen a créixer, però que les vides segades pel foc són irrecuperables. I que farien bé ses senyories d'establir un ordre de prioritats a l'hora de dissenyar els protocols de l'extinció dels incendis forestals.

Aquests bombers que van comparèixer davant d'aquesta comissió de sords voluntaris coneixen els capritxos del foc, saben el que significa que el foc plogui sobre els seus caps. Sens dubte, són els més grans experts en aquesta ecologia del foc en un país que ha vist com, amb l'abandonament, les àrees cultivables s'han omplert de masses boscoses fins a crear un espai continu que no entén de comarques ni de comunitats autònomes. Aquests bombers saben escoltar el cruixit de les branques seques i veuen la quantitat de combustible acumulat en aquests paisatges de postal pels quals tant clamen els ecòlegs de saló.

Però no ha servit de res la saviesa dels nostres petits herois. Ni els seus responsables polítics van estar a l'altura ni l'oposició, encegada per la necessitat d'esgarrapar els vots imminents, ha escoltat el que els professionals han dit fent de portaveus de les víctimes. És massa fàcil demanar responsabilitats sobre els cossos calcinats de gent valenta i no atendre les seves raons. Entre els seus caps polítics i els que aspiren a ser-ho han desautoritzat una de les poques professions concebudes per a la defensa del patrimoni comú. Però, ¿quin és el nostre patrimoni? ¿Dues-centes hectàrees de bosc o la vida i la humiliació pública dels que havien d'enfrontar-se a una muntanya cremant?

És fàcil ser fort davant del feble des dels escons ignífugs. Després de l'incendi i els morts, el Parlament s'ha acarnissat en una gent que d'ara endavant tindrà motius per dubtar si de les seves manegues surt aigua o únicament la cendra de les paraules que els diputats han dit i que els mitjans hem amplificat. En nom d'aquest ofici, els demano perdó.

dilluns, 13 de juliol de 2015

som bons o inconscients?

 
Aquests últims dies tinc les neurones alterades. Observo els inputs i és molta la informació a controlar.. Per una banda fa calor, temperatures de pràcticament 40º tant a Ponent com a la resta de Catalunya, humitats baixes, per sort la memòria em diu que per Sant Joan va ploure i això ens va donar una mica de coll... 
També son inputs els incendis de Luna (Aragó), Jaén. Quesada (Granada), Humanes (Guadalajara) dels últims dies. Disposem de mapes de pràcticament tot; de risc d'incendi (més aviat de perill d'ignició), de zones de vigilància (El Pla Alfa, que segueix un rol més aviat polític), humitats, temperatures màximes, mínimes, de rosada..., quantitat de pluja acumulada en un determinat temps, hores - dies sense ploure (disponibilitat del combustible)... tot això em fa pensar que entraré de guàrdia i a la poca estona estaré dalt el camió dirigint-me a algun GIF a qualsevol racó del meu petit país. Però portem des del dia 26 de juny amb "ola de calor" o "situació de sud" com diem per aquí, i res, les guàrdies son molt avorrides a nivell d'incendis de vegetació.

Quina sort, no?
I aquí és on comença la reflexió. Hauriem de perdre el son algunes nits per tal de poder donar temps a les nostres neurones a plantejar-nos perquè passa que no tenim GIFs i el més important, això és bo?
12 juliol 15
juliol 12
agost 12
Anem a pams. Ignicions aquesta estiu n'hem tingut. Tenim exemples com l'incendi de Collserola, Artés (a la Catalunya central), per la zona del Vallès, la Noguera i alguns sembrats a Ponent... o sigui que les ignicions hi eren. Si mirem els mapes de perill podem comprovar com hi ha zones on realment la probabilitat és més alta i també que el mapa evoluciona en funció del comportament dels últims incendis que hem tingut. Els dies posteriors a l'incendi de Collserola, hi havia un quadre vermell sobre aquest punt del mapa. Però com sempre obliden que els sembrats del pla de Ponent també cremen i deixen aquesta part del mapa en blanc (amb l'excusa que no hi ha terrenys forestals). De tota manera us agrairia que féssiu un petit exercici de recerca dels mapes de perill d'incendi de l'estiu de 2012. Aquells mapes si feien por. Dominava el vermell i el grana, i no el taronja amb alguns grans vermells a mode de varicel·la com tenim ara...
Per tant si que hi ha una situació on els factors meteo som importants (molta temperatura i baixa humitat), però tenim molt propera l'última pluja, només 350 hores (14-15 dies). A més la majoria de nits les humitats s'han recuperat, permetent que la disponibilitat sigui a partir del migdia i no de bon matí... Altres factors també han estat la manca de vent, sol recordo un parell de dies amb vent, i tampoc tant fort... ni grans ponentades que ho eixuguen tot, etc.

De tota manera també hi ha el factor humà. I permeteu-me que per una vagada parli be del Cos de Bombers (ni és el primer cop ni serà l'últim, però sol teniu memòria pel que us interessa). Tot i la manca crònica de personal i de mitjans, cal dir que l'estructura de la casa permet tenir un camió de bombers molt a prop de qualsevol racó del país. La xarxa de parcs és molt àmplia, tot i que hi queden algunes zones poc cobertes. Això permet arribar amb relativa celeritat, segurament en menys de 15 minuts tindrem un camió que pot visualitzar la columna i començar a dimensionar el foc. Després activarem 3, 10 o 40 camions, que trigaran una hora o 3 en arribar, però d'entrada de forma ràpida podem preveure com anirà el foc i dissenyar una estratègia amb els recursos que esglaonadament ens arribin. 

Aquesta és la principal diferència amb la resta d'operatius de la península. En tot cas, només Andalusia tindria un nombre tant gran de gent i recursos com nosaltres, però aquí a l'estar repartits homogèniament la possibilitat d'arribar a un servei forestal de forma ràpida és més àmplia.
Tot son factors que sumen... la meteo, la humitat del combustible mort, els recursos... no cal amagar que la finestra en que ens movem és petita i que en qualsevol moment això pot fallar. Artés era un incendi amb possibilitats reals de ser un GIF, però està ben comunicat i té un grapat de parcs de bombers propers.

Per tant... ens podriem arribar a plantejar que a Can Bombers som bons... mentre no fallem. Mentre no hi hagi un segon incendi en una zona propera. Però això és el que hem de fer?

Evidentment els incendis s'han d'apagar. No entrarem ara a discutir-ho. Però si no tenim una política forestal on hi hagi una estratègia de cremes, de mosaic paisatgístic, de regeneració de boscos, de tal·les, de buidat de massa forestal, l'únic que això ens provoca és que el bosc sigui cada cop més vell. I per tant que la virulència, la capacitat d'ignició i la continuïtat en superfície siguin cada vegada més grans.
Per tant tornem a estar altra cop sent incongruents amb tot allò que prediquem. La Paradoxa de l'extinció és més viva que mai. Si la cosa no canvia altra cop s'hauran cremat unes poques hectàrees. Els polítics, amb unes eleccions ben properes, podran presumir de lo be que gestionen els boscos perquè no han cremat i que els bombers son una canya i amb recursos suficients ja que no demostres debilitat estratègica i arriben a tot arreu.

Realment som uns inconscients! Això és un polvorí i cada cop ho és més. Seguim augmentant la superfície forestal, més densa, més atapeïda, més vella i per tant per nosaltres més perillosa. Aquesta setmana també hem pogut veure alguns vídeos de les BRIFs (quan el trobi el penjaré) de les espanyes on tot i estar a uns quants metres del foc, en un camp conreat han d'acabar marxant corrents per la virulència de les flames, la radiació i tot l'enrenou que crea al seu voltant.

Si, som bons durant la primera hora d'un incendi, però la resta de dies que no hi ha foc les polítiques forestals i agràries no fan la seva funció, que és la de regular l'extensió, la densitat i la diversitat dels boscos.

dilluns, 6 de juliol de 2015

altre cop en plena Campanya

Dissabte era 4 de juliol, 21 anys després del 4 de juliol de 1994. Aquella tarda també estava de guàrdia. Ni aquell dia ni aquest he sortit a foc forestal, però tant un com l'altra son dies de risc. Fa 21 anys passàvem la tarda sota el sol, jugant a volei al parc de bombers de Reus. Van activar un camió per anar a algun dels grans focs que estaven sortint aquella tarda cap a la zona de Barcelona, recordo que feia aire i era molt calent i al nostre pensament hi havia la convicció que alguna de grossa passaria. De fet així va ser, un grapat d'hectàrees es varen cremar aquella tarda. Però aquell dia es va decidir que els forestals quedéssim al parc, i féssim nit en previsió d'algun servei a la nostra zona.
Incendi convectiu totalment desenvolupat
Aquest dissabte també era dia de risc. No com l'any 1994, ni com el 2012 (precedit d'una gran sequera), només cal veure com els mapes de risc d'incendi ens demostren que la mica d'aigua caiguda per Sant Joan encara ens donen una mica de marge. Aquest cop tampoc vaig anar a cap incendi forestal, pel que sembla el dissabte ens van donar peixet. Tot i això varem estar atents a les notícies que ens arribaven d'Aragó, hi havia diversos incendis i un d'ells, el de Luna (a 180km), a una distància similar a la que hi ha entre Lleida i Barcelona.
Mapa de risc per diumenge 5 de juliol
previsió per dilluns 6 de juliol
No ens hi havien d'enviar, tot i que per una estona estaven pendents i fent broma amb els GRAFs per si els enviaven a ells. Finalment se suposa que per la nostra previsió de risc de diumenge no s'hi va cap mitjà, tot i les més de 1000ha en 6 hores de crema. De tota manera diumenge un bombarder i la unitat GRAF Lleida van ser enviats cap a l'incendi de Luna. En tot cas, podriem pensar que és una dotació mínima.
Cada any quan arriba aquesta data dedico uns minuts pel record, pensant en la meva última campanya de forestalillo, i també les anteriors. Tinc bons records, fins i tot del primer any, lluny de casa, en un parc mig derruït i alguns companys que em van ensenyar els primers trucs de la professió. Tant el 91 com el 94 vaig fer molts quilòmetres amb el Pegaso "comet", coneixent per primer cop alguns racons de Catalunya desconeguts per mi fins aleshores. Em sembla que hi ha zones que no he tornat a visitar... La zona de Guardiola de Font-Rubí l'he buscat al mapa i m'ha costat trobar-la. No sé si mai hi tornaré. O la zona de Breda i Arbúcies (al Montseny), on amb el camió de Reus varem tenir una tarda més que complicada defensant una masia on l'únic que es va salvar va ser la casa...
Be, han passat un grapat d'anys, he viscut un bon grapat d'incendis i els que em queden. Seguim aquí amb il·lusió bomberil. Si ens haguessin enviat cap a Luna, doncs apa, a apagar foc. M'haguessin xafat el diumenge amb els companys de sempre (els de la uni) però hagués fet algo que també m'agrada. Finalment la raó es va imposar, diumenge de platja, cerveseta amb els amics bons, dia de família i som-hi que no ha estat res. Amb ells també tinc un bon grapat d'aventures que explicar, de fet cada any, tants com anys fa que estic a bombers, ens les expliquem.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!