dilluns, 26 d’agost de 2013

Un vendaval paradoxal

Com a bomber sempre he patit pel vent. Be sempre tampoc. A l'inici quan hi havia vent sabia que aniríem de cul. I als 90 a les ventades d'abril a la arcaica Brigada de Tarragona solia sortir algun que altre incendi. Uns anys després vaig començar a prendre consciència que el vent afectava a la capacitat d'extinció i la velocitat de propagació. Evidentment el canvi va venir per la "creació" (evidentment no una creació divina, per molt que algun s'ho pensi) dels GRAFs. I no, no és exactament allò de "cuando el grafo vuela bajo"... Aquestos ens han aportat allò del 30-30-30 (pesadets a vegades). I ja posteriorment van aconseguir lligar el vent amb la capacitat d'extinció i la velocitat de propagació, fent que tinguem una bona excusa pels incendis en els dies de vent.
Si coneixeu la Costa Daurada, també sabreu que els dies de vent (encara que bufi poc) hi ha problemes per circular en camió i caravana i no és estrany trobar-nos amb alguna que altra bolcada.

Per tant aquí tenim una primera concepció bomberil. El vent és dolent!
Ara be. A nivell personal hi tinc algunes vivències per afegir. A banda de molts altres hobbies, he de reconèixer que m'agraden els simuladors de navegació. Hi he jugat algun cop, millor dit, he donat la volta al món a vela... una volta al món virtual (això son uns quants mesos, a temps real). D'aquesta manera he après que el vent en navegació és molt important. Hi ha zones on no bufa mai, altres que sempre i altres que depèn del dia o de la nit. El dia que bufa, has d'aprofitar per avançar tot el que puguis i que encara que vingui en contra, pots seguir avançant (ep, de paraules tècniques no me'n demaneu que aquí ja no hi arribo). D'aquesta manera acabes "muntant" unes veles que tenen més superfície o menys en funció de la velocitat del vent, l'angle en que et ve i el teu rumb.
Aquest estiu però he fet una cosa diferent. A nivell esportiu he utilitzat el vent al meu favor. El kitesurf, a més d'unes bones estones de diversió, m'ha aportat el saber trobar la posició del vent, la seva força, el que a vegades un vent que a la platja et pot molestar, al mar pot ser una meravella o també que pot ser insuficient, que s'atura, que no compleix les previsions...

Vist d'una altra manera, un vent de 15 nusos et permet manejar la vela de kite de manera suficient i passar un matí o una tarda entretinguda, esportiva i sobretot fresca, encara que acabis amb les mans ben arrugades. Però si a la platja he estat hores esperant que el vent bufés, quan m'he posat a fer la conversió a km/h m'he trobat amb una sorpresa... arrodonint 15 nusos corresponen a uns 28km/h, pràcticament aquest trenta maleït que tenim en ment els bombers moderns.
Fins ara mai hi havia pensat. Però realment hi ha una petita paradoxa entre el vent que "no vull" a l'hora d'apagar un foc forestal i el que necessito per navegar. I això fa que encara entengui més aquest mapa. No pel que vol dir de forma bàsica (que si home, que hi ha risc d'incendi als extrems), però que si ho relaciono amb el temps que tinc realment, que és vent als extrems del país, farà que en aquest "senzill" mapa de Medi Natural, hi pugui veure també una oportunitat d'aprofitat aquest vent per altres fins. En el meu cas per navegar. I en d'altres per a fer energia elèctrica.
I és que paradoxalment, quan bufa vent i els bombers anem de cul, uns estan produint electricitat a dojo i d'altres simplement viuen la vida, sobre una taula de fibra de carboni o d'un vaixell a vela.

dilluns, 19 d’agost de 2013

Sanatori mental Parc de Lleida

Aquesta casa te una sèrie de costums que no hi ha qui els entengui. A més de tot el que ja us he explicat amb els camions (problemes varis amb el carrossat i les distribucions del material que porten o haurien de portar), la distribució dels parcs segons la Regió, el tipus de personal, etc... avui us vull parlar de la bogeria de la gestió de personal.

Per una part hi ha el tema dels horaris del qual ja us vaig parlar l'any passat, amb que si es feia un cinquè torn o no i el debat sobre no o si hi hauria prou personal i si realment serviria per estalviar diners, també hi ha la problemàtica dels mínims que a mesura que es va jubilant gent doncs hi ha torns que se'n van ressentint, i si li ajuntem que al nostre torn també va marxar un per anar al GRAF doncs ens quedem en que falta un comandament i un bomber.

Però be, com ara el GRAF està a Lleida, és com si "estadísticament" hi hagués 3-5 paios més a cada torn. Que no és així, que no depenen de la nostra Regió (sol a l'hivern, si no hi ha risc i si no tenen cap activitat).

I parlant de GRAF, quan alguna cosa no la vol ningú ve a Lleida: el GRAF després de voltar al final i per a que s'hi apunti algú... cap a Lleida. Els conductors del CCB si no hi ha conductor assignat? un del parc de Lleida.
No anireu mal encaminats si penseu que el furgó de Risc Químic, que tampoc el volen enlloc, acabarà a Lleida, perquè aquí hi ha gent per fer aquesta sortida i que encara se'n pugui fer una segona i una tercera a un nou servei sigui o no de foc. El que passa és que llavors si que caldrà pensar en una especialitat. Abelles, camió escala, cisterna, RQ, conductor de CCB, els neoprens pels rescats al canal... i amb els GRAFs que també corren per aquí. Potser si que al final caldrà que algú es reboti. Sembla que tot hagi d'acabar fent-se a Lleida. Ah, i que consti que el Concurs de Rescat va sortir genial i la Cursa de Bombers de Lleida de nou va trencar les estadístiques de la ciutat.

Per això no entenc com després els de personal acaben volent trinxar un parc com aquest. No es cobreix la manca de gent, és el parc de Catalunya on és més "car" poder arribar-hi (70 punts als concursos de trasllat és el doble que la resta de parcs grans), realitzem el triple de sortides que el següent parc en número de serveis de la nostra Regió i un dels principals a nivell del Cos. I quan hi ha un servei "gros" a la Regió acostuma a ser per aquí, que és on hi ha la majoria d'indústries i vivendes de la Regió i sinó també hi anem amb un parell de vehicles. 
I ara fa un parell de mesos van i comencen a portar "personatges". Si és que quan algú es porta malament en aquesta casa, van i el "castiguen". Si, i tant! Portant-lo al parc de la comarca on viu (hi ha multitud d'exemples), o li donen una feina a Regió, o li donen un horari en el que pugui atendre necessitats familiars, de salut, etc (s'han donat horaris per tal que puguin dormir a casa, entrar més tard per anar a portar els nens al cole o jo que sé que més, que les pastilles el maregen a primera hora del matí, que si no pot fer nits perquè necessita un matalàs especial...). Res, que si ets un cara-dura, un "raret" o que l'has liat i al teu parc no et volen, van i et troben un lloc fantàstic a mida.
Doncs això. Però aquí tenim seny. En el nostre torn dificilment hi ha grans conflictes, les coses s'acaben parlant, posant en comú i buscant la millor de les solucions. De fet, no recordo que ningú hagi volgut marxar del torn, ans al contrari, tots els que han vingut de forma provisdional s'han acabat quedant. No, si al final, acabarem fent se psicòlegs... i a més "curem"!!!

Ja ho sentirem a dir...

dilluns, 12 d’agost de 2013

Posicionament de l'APTBcat

Pel que sembla els Tècnics de la casa també en comencen a estar fins als collons...


-a partir d'aquest punt tot és copiat d'una entrada al Facebook en un grup privat que parla de mobilitzacions-


Posicionament de l'APTBcat,

respecte les incidències detectades en l'inici d'aquesta campanya:

En nom dels nostres associats i per tant, de la majoria d’inspectors i sotsinspectors, es vol manifestar el desacord i malestar amb determinades situacions que es venen produint i les corresponents decisions preses al respecte.

1. Decret de la Guàrdia.

Es va acordar en la darrera reunió amb la Direcció General i amb la sotsdirectora operativa present, que fins l’aprovació de l’ordre que regula la guàrdia, es respecti la jerarquia que estableix l’actual i vigent Decret de guàrdia 103/1998, així com a la INT 00/09 d’establiment de la jerarquia de comandament en un sinistre:
· SOTSCAP DE GUÀRDIA
· CAP DE GUÀRDIA
· CAP DE REGIÓ
· SOTSDIRECTOR/A OPERATIVA

I, per tant, quedi definida la funció del Cap Operatiu, com a suport a la guàrdia de la regió, i només com a comandament de la intervenció, quan substitueixi a la figura de Cap de Regió.

Es va acordar que es reflectiria explícitament i de forma clara en el despatx de la guàrdia de la SCB diari.

Aquest fet, a dia d’avui no es du a terme, amb el corresponent incompliment de l’acordat i el malestar que provoca que una mancança tan clara i argumentada (auto d’Horta i informe jurídic) i alhora preocupant pel col·lectiu de membres del cos que desenvolupen tasques de Cap de Guàrdia, no sigui atesa en els termes acordats.

2. Planificació de campanya (MD, D00, Bombers Voluntaris)

Volem expressar el malestar producte de la solució adoptada per la campanya forestal. No entenem com una solució basada en els membres del cos adscrits a la MD, no ha estat consultada/consensuada. En aquest sentit hem de manifestar la permanent manca de resposta que com a comandaments hem patit davant qualsevol consulta sobre la forma d’executar les directrius rebudes. El resultat és una campanya convulsa, plena de tensions per totes les parts i amb manifestes diferències de criteri a l’hora d’interpretar les instruccions.

D’altra banda, un cop més, es confirma que els membres de l’escala executiva i superior, patim un greuge comparatiu respecte la resta de membres del cos. Entenem la planificació de campanya en termes de major dedicació, com un error estratègic greu, però un cop consumat l’error no entenem perquè no es respecten les condicions establertes per a tot el cos de bombers, el nostre col·lectiu inclòs.

La programació de guàrdies de D00 està estructurada amb criteris diferents als de la resta de guàrdies de campanya en MD. Pensem fermament, que cal respectar els condicionants de la major dedicació en totes les variants i col·lectius.

En un altre ordre de coses, no entenem com es dona l’ordre als bombers voluntaris contractats en campanya, d’utilitzar el seu equipament, amagant els seus distintius i traient les xarreteres. Podem acceptar que estem en un entorn de crisi econòmica però hi ha línies vermelles que no es poden passar, i en aquest cas tornem a veure reflectit la poca anticipació manifesta davant una campanya forestal que repetim any rera any.

Per últim, destacar una irregularitat més referent a l’obertura de parcs de bombers voluntaris; ens consta que algunes d’aquestes obertures s’han fet amb criteris polítics i sense tenir en compte els criteris operatius, quan la estructura de comandament de la regió havia seguit els criteris operatius objectius corresponents. Aquests fets, demostren fins a quin punt la ingerència de decisions polítiques penetren en la nostra organització i posen en entredit l’estructura de comandament. Considerem que l’estructura de comandament ha de planificar el model de resposta operativa sota criteris tècnics estrictament i tots els hem de respectar, sense deixar lloc a les citades ingerències.

En relació al darrer punt és molt difícil creure en un missatge d’austeritat i restricció pressupostària que ens impedeix accedir a materials i equipaments, quan de sobte s’autoritza l’obertura de parcs sense un criteri objectiu i amb la despesa que suposa.

3. Instruccions i ordres operatives (comunicacions, activació de MAER i PAI).

En un moment on les instruccions operatives, malgrat algunes mancances i un alt marge de millora, comencen a esdevenir el criteri operatiu bàsic del nostre coneixement i el modus operandi reconegut per tothom, ens trobem davant 3 casos que volem destacar: les comunicacions, l’activació dels MAER i la planificació operativa.

Pel que fa a comunicacions, es confirma la interpretació no homogènia que s’ha realitzat a les diferents regions. Pensem que les comunicacions és un tema prou seriós i important com perquè l’objectiu comú estigui per sobre dels objectius personals o de divisió.

L’activació de MAER per part de la SCB, esdevé en primer lloc un fet contradictori. Respectant el criteri de que la SCB és l’encarregada de vetllar per la gestió estratègica de recursos a nivell de Catalunya, un cop decidit diàriament a on i perquè els situem a nivell de les regions, aquestes haurien de poder activar-los directament des del primer moment, en pro d’una major eficiència en la resolució de l’emergència.

Quan diem que és contradictori es perquè, amb el decurs dels anys, s’ha aconseguit descentralitzar de Madrid l’activació dels mitjans aeris de titularitat estatal, i en canvi, ara hem centralitzat els propis en contra del criteri aplicat amb anterioritat. Aquesta mesura no s’anticipa a la simultaneïtat i tensions que un gran episodi de GIF pot generar a la SCB i no a la SCR.

S’ha manifestat clarament, el desacord amb la citada ordre, posant de manifest que aquesta pot estar en clara contradicció amb la instrucció de sortida mínima 00/02, vigent i signada per la figura de Sotsdirector/a General Operatiu, però la resposta ha estat un silenci velat.

Aquesta darrera instrucció, cita literalment que el Cap de Guàrdia té la potestat de modificar la sortida mínima. Entenem que és la figura del Cap d’Intervenció present al lloc de l’emergència qui ha de decidir els recursos a assignar a la resolució de al mateixa. Aquest fet, no exclou, el suggeriment proactiu, per part de qui correspongui de més recursos disponibles però amb la autorització del màxim comandament ititular de la guàrdia.

Per últim expressar, que ordres com aquesta, desvirtuen el concepte de suport que es vol implantar en la nostra organització.

També hem vist com la implantació d’un aspecte tan positiu com el PAI s’ha fet de la nit al dia, en plena campanya, sense dotar als comandaments de les eines per fer-lo de forma homogeneïtzada i sense que la realització d’aquest document s’empari en cap tipus de document normatiu que ens garanteixi la implantació com per exemple seria una INT.

4. Distorsions externes de l’operatiu actual, intrusisme professional.

Ja s’ha posat de manifest en vàries ocasions la problemàtica respecte a diversos casos d’intrusisme professional:

ADF’s. Es va reivindicar, dins del marc de model d’emergències de país, el paper en l’àmbit preventiu i no en el de l’extinció. A més, es va exposar el problema de responsabilitat que suposa la INT 00/28 v.1 ANNEX 1 on es tracta de l’AGOF. En concret, s’expressa que NO es pot assumir la responsabilitat d’un personal (ADF) situat a la zona calenta quan no es té coneixement sobre el seu grau d’equipament (EPI), criteris de SELECCIÓ, la FORMACIÓ REBUDA, ni tampoc l’ESTRUCTURA de comandament reglada. Entenem que son personal pertanyent a un altre departament sota el nostre comandament (segons INFOCAT) i que cal gestionar de forma estrictament reglada. En cas contrari, es proposa la següent resolució temporal:

En cas de trobar personal ADF a la zona calenta, sense prèvia notificació i valorar la no IDONEÏTAT de la situació (en cas de no poder garantir la seguretat, o no atendre les ordres donades, per exemple) ES RECOMANA INFORMAR VIA EMISSORA A LA SALA DE CONTROL DE REGIÓ i que aquesta informi aTORREFERRUSSA (COSAR). En cas de mantenir-se la situació, informar i sol·licitar presència del GRUP D’ORDRE per l’aixecament de l’ACTA corresponent, de la qual aconsellem demanar còpia.

Bombers Privats. SERCAT, Escola de Botarell. Recursos privats que apareixen en una actuació d’emergència que són una intromissió professional. Ens consta que esta en estudi, malgrat això es proposen les següents accions:

Donar les instruccions pertinents al GRUP D’ORDRE in situ o bé mitjançant la comunicació entre SALES (Bombers-Mossos), ordenant la seva retirada del servei, en qualsevol cas, sol·licitar l’ACTA al grup d’ordre.

Li demanem a vostè com a màxima comandament del Cos de Bombers que explícitament faci extensives aquestes recomanacions a tota la estructura de comandament del Cos de Bombers, per evitar situacions de tensions com les viscudes en un dels primers incendis forestals d’aquest any, anticipant-nos als problemes que la normativa atemporal ens està abocant.

Desitgem que tingui en consideració els 4 punts exposats i es corregeixen els problemes detectats. Restem a la espera de la seva resposta i quedem a la seva disposició per qualsevol dubte o aclariment,

La Junta

dilluns, 5 d’agost de 2013

vestits, UNEs i rentades

Per tots és sabut que la setmana passada va aflorar el problema de la roba de foc dels auxiliars forestals (aof), més coneguts per "forestalillos".

Quan al 1991 vaig fer la primera campanya, ens donaven una camisa blau fosc de no sé quin fil (cotó segur que no), uns pantalons de cotó amb un tacte raríssim i unes botes militars de mitja canya per anar als incendis. L'any següent, en que ja havia rebut algo de roba de bomber voluntari, anava amb aquesta i consistia en uns pantalons de cotó gruixuts i una camisa també de cotó. No hi havia distincions visuals entre professionals i voluntaris. Anys més tard, però als voluntaris se'ls va posar la "v" al casc i a les xarretes de les espatlles.

La licitació dels cascs forestals (F2) deia que l'adjudicatari les havia de lliurar abans de juny de 2009 (escric de memòria, però era abans de començar la campanya). Per logística interna es va decidir retardar-ho a setembre però, amb els atrapaments d'Horta i totes les conseqüències fatalistes, es va tornar a demorar uns mesos més. Imagino que per no semblar que era un pedaç i alhora camuflar-la com a mesura complementària a les que es prendrien a posteriori.

Si repassem la normativa sobre els equipaments de bomber tenim una molt bona font estatal: el Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT). I complementàriament disposem de la Instrucció 00/23 de la Divisió d'Operacions de Bombers:

Roba de protecció per Incendi forestal: UNE-EN 15614:2007 (segons INSHT). Entre d'altres coses especifica els requisits de prestacions per roba forestal. Protecció tèrmica al contacte accidental amb les flames i també al calor radiant. Resistència mecànica i característiques ergonòmiques com son la transpiració i l'eliminació del calor corporal.
En aquesta norma hi destaca un punt, la informació subministrada pel fabricant hauria d'indicar el nombre màxim de cicles de rentat (segons UNE-EN 340).

Ho analitzo ràpidament: Si el fabricant li diu a la Gene i ella és qui renta els vestits (com passa amb els jaquetons i pantalons d'intervenció) no hi ha cap problema. Be, se suposa que aquesta és la feina de l'empresa de neteja. Per això cada vestit té codi únic i nosaltres sabem que no el podem rentar.

Amb les granotes dels forestalillos sembla que el cicle és de 30 o de 50, o jo que sé, perquè ningú s'aclareix. Però aquestes no les renta la casa, sinó els mateixos forestalillos (o la rentadora de les seves mares...) i evidentment ningú sap quants cops s'han rentat...
Hi posa 50 cicles de rentat, seguint les condicions de neteja establertes.
Però pensant, pensant... la meva roba de foc forestal és la que porto al parc i a tots els serveis!: La camisa de "material raro", que pica, és incòmoda i molt tupida, pel que tothom coincideix en que és incòmoda i dóna molta calor! Els pantalons, que porten "nomex" i que en trobem amb 2 i 3 capes (segons la remesa), i sovint ens posem uns o altres en funció de la calor que fa. TOTA aquesta roba hauria de complir els requeriments de la UNE-EN 15614:2007, i per tant ALGÚ hauria de conèixer els cicles de rentat i controlar-ho. Si m'ho diuen a mi, doncs ho faré (em puc equivocar de 3 o 4) però si no m'ho diuen, com és el cas... el "servei" hauria de rentar la roba de bomber?

camisa:
pantalons:
De fet aquesta pregunta té múltiples condicionants... he de posar aquesta roba plena de fum, tòxics i dioxines a la meva rentadora de casa? Ho puc posar amb la resta de roba? i amb la dels nens?

Suposo que cadascú ho renta segons si sol està suada o si l'has embrutat en un servei. Però curiosament NINGÚ controla els CICLES DE RENTAT.
si l'obriu, cap al final, posa:
 CUANDO SE OBSERVA CAMBIO DE COLOR EN LA PRENDA, CAMBIAR LA MISMA.
Segons la 00/23 la camisa i pantalons complirien la UNE-EN ISO 11612 (A l'etiqueta no hi posa). El folleto informativo debe incluir tanta información como sea posible respecto a factores de durabilidad, especialmente al lavado. En el caso en que la aplicación de un acabado pueda restablecer las propiedades protectoras, debe indicarse claramente el número máximo de ciclos de limpieza permitidos antes de tener que volver aplicar el acabado. ----aquest punt no és fàcil d'interpretar! Ha de dir o no el nombre de rentades?

El més curiós és que segons indica el INSHT la roba sota la UNE-EN ISO 11612 "Esta ropa de protección no está diseñada para la lucha contra el fuego ni para el uso en procesos de soldadura y asociados".

Respecte d'altres normes a complir, les botes forestals segons el INSHT van sota la UNE-EN 15090:2007 i segons la 00/23 amb la UNE-EN ISO 20347 en bota forestal i la UNE-EN ISO 20345 en la de cuir. Fa no massa anys van fer canviar totes les botes que no la complien, i es van retirar tots els models antics.
Etiqueta botes forestals
La protecció ocular està sota la UNE-EN 166:2002, és general i aplicable a altres camps. Protecció individual dels ulls. Per això el F2 va acompanyat de les ulleres. I per majors prestacions (a l'F1) la pantalla groga/daurada està regulada per la UNE-EN 14458:2004 (pantalles i visors per ser utilitzats amb casc de bomber).

Pels guants tenim normativa generalista i va segons els nivells de protecció que es vulgui obtenir. UNE-EN 388:2004 (protecció mecànica) i UNE-EN 407:2005 (protecció tèrmica).
Segons el INSHT tampoc hi ha norma específica per la protecció respiratòria de bombers però hi ha la UNE-EN 149:2001 (mitges màscares per partícules) que regula els diferents graus de protecció. La forestal és FPP2 i la d'amiant FPP3. Tot i que la 00/23 diu que la d'amiant hauria de ser FPP3 sota la UNE-EN 143, però aquesta norma indica que hauria de ser una mascara amb un filtre (sistema que no tenim).
Per la protecció del cap, segons INSHT, el casc F2 de Gallet/MSA compliria la UNE-EN 397:1995 (cascs per la indústria). El casc F1 ha de complir la UNE-EN 443:2009 (Cascs contra el foc en edificis i altres estructures). Pels que feu rescats de muntanya també s'ha de complir la UNE-EN 12492:2001, que entre altres coses diu que el "barboquejo ha de tenim mínim 3 punts d'ancoratge.
La 00/23 diu que EN 443 per qualsevol dels dos cascs de foc.
El casc F2 (EN12492) també pot servir rescats de muntanya, doncs té 3 punts d'ancoratge.

Una cosa que no entenc. Si per PRL un casc (de l'obra) sol pot ser utilitzat 5 anys i tenir una antiguitat màxima de 10 anys des de que es va fabricar, que fem nosaltres amb els mateixos cascs (F1) de 2002?

Per cert! Els únics que porten "cubrenucas" a foc forestal son els GRAF, aquests han de complir la UNE-EN ISO 11611 per ser roba de protecció contra foc i flama. Segurament, els nostres "verdugos" han de complir la mateixa norma, a més de la 11612.

Al final de la guàrdia, al recollir la roba, veig que hi ha un altre element que portem (i hem de portar a foc forestal), la motxilla!. No és EPI. Per tant no ha de cumplir cap de les normes anteriors, ni la d'imflamabilitat. O sigui, que en cas que hi hagi foc a prop us l'haurieu de treure. Està composta de Poliamida (bàsicament és nylon) que té una temperatura màxima d'utilització de 90º. Que no li toqui el foc!!!

Com veieu hi ha alguna diferència segons la font consultada. Segurament, algunes d'aquestes son complementàries. Però la UNE-EN 531:1995 (indicada per la 00/23) està anul·lada i substituïda per la UNE-EN ISO 11612:2010.

Segurament d'aquí a no gaire temps apareixerà la v2 de la 00/23 corregint i complementant alguna cosa.
De tota manera, escric un correu als del INSHT per a contrastar les diferents UNEs i també al servei tècnic.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!