Una nova promo que ve a fer pràctiques

Ja tenim una nova fornada de bombers en pràctiques als parcs. Han arribat amb totes les ganes de menjar-se el món. Tot hi així hi comença a haver petites diferències amb les promocions anteriors. Les anteriors han servit per a que anessin entrant tots aquells amb campanyes forestals acumulades (3-5). I a mesura que els més forts i espavilats han estat a dins, s'ha deixat lloc als qui no tenien ni campanyes ni havien estat voluntaris. Res greu. En aquesta última promoció ja és molt evident que el perfil que entra és de persones amb molta voluntat i ganes, però que amb prou feines alguns han fet alguna campanya forestal. També és bo. Algú que porta 15 campanyes és possible que no sigui el perfil... més que res, perquè hi ha hagut algunes oposicions que si no ha superat fins ara, per alguna cosa deu ser. En tot cas, el que venia a dir-vos, és que ningú neix ensenyat, ni entra a bomber sabent fer de bomber. Per tant, tota l'experiència anterior ajuda, però no és primordial. O és que els que van entrar el 1989 o abans i els del 1991 havien fet mai campanyes abans d'entrar? L'única diferència és que aquells se'ls va anar a buscar perquè tenien un ofici. Que tot i no ser gaire hàbils en altres coses aquesta els feia ser vàlids.

Actualment però, la manera de treballar a Bombers ha canviat molt. Per començar això de fumar als parcs ha quedat més que desterrat. Com a molt hi ha qui puntualment fa la cigarreta després de dinar, però a la majoria de torns no passa. Recordo aquells estius dels 90s en que es fumava tota la nit tancats dins els Comets, durant l'estona de descans a qualsevol incendi forestal. Avui tots cuidem molt més la nostra forma física. Com també estem molt més oberts als canvis en la maneres en que s'afronten les maniobres dels serveis. També els rols dins els torns... abans hi havia el bomber veterano que s'encarregava de comprar, cuinar i que pràcticament no sortia de la cuina. Actualment qualsevol bomber de més de 55 anys està al dia en tot el que passa, tant al torn, als serveis com a les pràctiques (sempre podrem trobar l'excepció), però els torns al 2023 son molt diferents als del 2010. Ara tothom és molt més dinàmic.

I el que us deia. Els bombers que entren no han vist pràcticament una mànega a la seva vida (només a l'ISPC), ni l'han utilitzat ni han tirat aigua durant hores. Per tant no han pogut comprovar de primera mà les sensacions de tirar en ventall o en raig tens (a Chorro, de tota la vida). Tot canvi comporta beneficis però també pèrdues. Moltes d'aquestes paraules, argots i situacions "normals" als parcs s'estan perdent. Aquí és on els més veterans hem d'explicar-los als nous d'on venim. Per a que puguin apreciar encara molt més on estan. Sovint, en aquest període quan fan el canvi de parc de pràctiques, t'expliquen a l'altre parc hi ha tal cosa que es fa diferent. I no entenen perquè d'aquestes diferències. Sovint son culturals o de dinàmiques de torn. Tot i això n'hi ha que venen perquè les Regions també son, en essència, diferents. Jo sempre explico que quan vaig a la RET em sento com a casa (i porto més de 20 treballant a la REL) perquè és on vaig aprendre per primer cop. I és que les Regions són part de la manera de fer i entendre les coses del territori que representen.

Avui els nostres nous bombers en pràctiques ja han pogut gaudir de l'experiència de creuar Lleida amb sirenes i rotatius. De fer les primeres maniobres amb l'autoescala o de conduir per la ciutat un camió de bombers. Són coses que recordaran tota la vida. Però és com tot. Has d'anar aprenent cada dia una mica. És tant important que sàpiguen fer anar un disco de tall, una moto-serra o un ventilador per a desfumar, com el fet d'excarcerar vehicles, obrir ascensors o fer un petit ràpel per accedir a un habitatge. Tot són maniobres que avui les fem d'una manera, que fa 10 anys les fèiem totalment diferent i que en 10 anys també hauran tornat a canviar. Els serveis reals i les situacions quotidianes son la font d'ensenyament principal. La base l'han après a l'ISPC, però la resta es fa al carrer i també al torn. El torn és la base i el principi de tot. Com deia abans, la història del torn és la que ha portat on s'és ara mateix. El perquè tothom es lliga quan puja a la cistella, perquè es passa per un carrer i no pel que et recomana Google, perquè es va en compte al prendre una rotonda o quan s'agafa una cruïlla. Res de tot això s'ensenya a l'escola. Potser amb el temps es perdrà aquesta història i el perquè d'algunes coses, però aquí és on entrem els que fa dies que batallem per aquest servei. El donar pas a les noves generacions amb el traspàs d'informació i deixar l'empremta històrica a les següents.

Així que als nous bombers en pràctiques només cal acompanyar-los en el seu procés d'aprenentatge i els qui ja estem als parcs que siguem capaços de tenir la paciència i també les ganes d'ensenyar tot allò que sabem i mostrar la nostra experiència per a que siguin, com a mínim, tant o més bons que nosaltres.