dilluns, 28 de desembre de 2020

La diferència entre l'èxit i el fracàs

Les últimes setmanes he insistit en el fet d'estar preparat. De practicar les maniobres, de revisar els protocols, provar tot allò que ens "diuen" que cal fer i arribar a l'extrem de buscar si té alguna errada o no, i millorar-la. Trobar per allí on fallem. I fallem perquè ens falta la pràctica, perquè no ho havíem fet encara o simplement perquè detectem que ens pot faltar material o alguna cosa no funciona. I seguir. Millorar dia a dia. I per a què? Perquè el dia que calgui no dubtarem, no caldrà pensar en si una maniobra la sabrem fer o no. En definitiva, deixarem de fer intents, deixarem d'intentar per a passar a fer. I fer vol dir que les coses surtin a la primera.

I no és cap teoria conspiratòria ni estranya. Ja ho deien a StarWars. "D'acord mestre, ho intentaré de nou". I en Ioda li respon enfadat: "No, no ho intentis, fes-ho o deixa-ho. Res d'intentar-ho". I així és com hem de treballar els bombers. Res d'intents. Hem de salvar vides, hem de trobar la manera de rescatar més eficient. I l'eficiència només s'aconsegueix no malbaratant els recursos que tenim. És fàcil apagar un incendi amb 20 camions plens d'aigua i tot el seu personal. Però què passa quan arribes el primer a un servei?

Serveis com el d'IQOXE ens han d'ensenyar que per molts vehicles que arribin en un primer moment no tots poden actuar des del minut zero. Cal identificar, conèixer, saber, interpretar, buscar tot allò que pot anar passant els següents minuts (i en aquell cas hores i dies). La primera feina és saber contra què ens enfrontem. En aquell servei és molt evident que quan va arribar el primer vehicle ni sabia què havia explotat, ni què cremava, i desconeixia l'abast inicial de l'explosió o què podria passar en els següents minuts. Tornaria a explotar? Hi havia alguna mena de fuita perillosa? Algú coneixia el què estava passant? Però és exactament el mateix que quan arribem a una fuita d'aigua en un magatzem. D'on surt? Què l'ha provocat? Quins recursos necessitarem? Portem les eines necessàries?

Tota aquesta informació que desconeixem en el moment just d'arribar, cal descobrir-la. I com més informació i més ordenada la tinguem millor trobarem la fórmula per a resoldre l'actuació. Deixarem de fer intents per a trobar solucions. Ho farem i punt.

Aquest inici tant estrafolari que us he fet avui, no és res més que una crida a la metodologia i la no improvisació. Evidentment tots els accidents de trànsit són diferents, tots els incendis d'habitatge també, igual que els de bosc. Però què hem après en els últims anys del GRAF? I en els últims dels grups de Foc d'Interiors? Doncs a fer patrons de comportament per tal de tenir les millors eines d'abordatge als serveis. Als accidents, es va produir un gran canvi qualitatiu quan la "moda" dels concursos d'excarceració. Hi havia bombers cada dia posant vehicles amuntegats amb tota mena de posicions per tal d'entrenar les maniobres que ja coneixíem amb noves tàctiques i descobrint altres formes de fer espais als cotxes. Incorporar un tornavís elèctric permetia treure seients o desentapissar per a facilitar arribar a la víctima o crear-li un camí de sortida.

Els incendis d'habitatge també han millorat amb la incorporació de plegats de mànega més eficients, amb la manera com es tira l'aigua, sabent llegir els fums i les flames o tirant aigua des de l'exterior per una finestra sense que els companys que estan a l'interior s'axixarrin per la calor del fum que no pot escapar. Són solucions que hem incorporat els últims anys a base de practicar, llegir, visionar vídeos i també copiar altres mètodes.

O com he dit amb el GRAF. S'ha recuperat el fer foc per lluitar contra el foc. S'han analitzat valls, muntanyes, utilitzat simuladors i s'han realitzat mil i una simulacions per tal de quan sorgeixi un incendi saber com es comportarà. Si és pel matí o per la tarda, si el vent bufa d'una determinada manera o d'una altra. Coneixent quins son els paràmetres que fan que un incendi empitjori. I amb això preveure també si el dia pot ser crític. I si ho sabem amb antelació podem fins i tot anar a la zona on hi ha més perill per a destinar-hi ja una part dels recursos.

Això és el que significa fer, perquè intentar-ho ja ho hem intentat durant massa anys. Sovint a Can Bombers hem comprat material després de trobar-lo a faltar en els grans serveis. Perquè a ningú se li havia acudit que allò ens podria fer falta. I perquè ningú havia posat a prova el sistema? Que no es feien pràctiques abans? De qualsevol pràctica o prova n'hem d'aprendre alguna cosa. Recordo la primera pràctica de foc d'habitatge. Els veterans en 2' ja estaven tots equipats i entrant per la finestra. Jo estava encara a peu del camió escala posant-me el casc, l'espatllera i la màscara. Finalment vaig entrar... Aquell va ser el primer i últim cop que no havia mecanitzat com equipar-me totalment.

Sempre s'ha dit que el bomber ha d'estar preparat. Hem de tenir la roba a punt i hem de conèixer el material. Però no només hem de saber les maniobres sinó que cal saber quines maniobres es poden fer a cada moment. Qualsevol detall que deixem a l'atzar pot ser la font del nostre fracàs. I de vegades els minuts són molt importants. No només estem parlant dels nostres "clients" sinó també de nosaltres mateixos. Una explosió no prevista, una fuita mal dimensionada poden ser la causa d'un gran error. Esperem que durant molt temps practiquem, aprenem i millorem. Ens hi juguem l'èxit o el fracàs.

dilluns, 21 de desembre de 2020

La practica real dels grans serveis

Caram, al 2020 li queden dos telediaris! I amb això acabarem un altra any ple de novetats, de problemes i mil i una històries per explicar. Però això avui encara no toca, que tenim 10 dies per davant, i tal com és el 2020 ens pot donar alguna que altra sorpresa.

Perquè sorpreses en tenim casa dia. Algunes són repetides, com la gran majoria de serveis normals... incendis d'habitatge, accidents de cotxe per sortida de via o per topada a la cua del semàfor o rotonda, un gos caigut al canal o una fuita d'aigua. Però tenim també les sorpreses veritables, aquelles que passen ben poquet, però que passen i que es van repetint en el temps. Van ser aquest any l'explosió d'IQOXE, les actuacions en residències i l'incendi de la nau habitada a Badalona. Però mirant enrere en podem trobar de molt similars. Un atropellament multitudinari a la via del tren, incendis on més gent hi ha perdut la vida, accidents d'autobusos (en poc temps n'hi van haver dos prop de Balaguer), rescats a l'aigua, a la muntanya, grans nevades lligades a rescats, accidents i talls de carreteres amb moltes persones atrapades pel temporal... són tot de situacions reiteratives que es van donant periòdicament.

I nosaltres com a bombers hi hem d'estar preparats. Per això és important no només conèixer el material, practicar maniobres bàsiques de rescat i extinció, sinó també tot un ventall d'accions més complexes que ens permeten estar preparats per situacions a les que no estem gaire acostumats. Segur que la gran majoria de nosaltres no hem provat mai de treure 10 persones d'un teulat sense poder utilitzar la cistella, que té capacitat limitada, o practicat maniobres d'emergència amb l'autoescala (simulant que s'espatlla el vehicle o la maquinària), o un vehicle a punt de caure d'un pont, algú dins una sèquia d'aigua darrera una reixa, o dins un tub... són situacions que pocs ens hem trobat i que segurament haurem d'improvisar algunes accions. Però com més coses se'ns hagin passat pel cap i les haguem provat, tot allò que tenim de guanyat.

I així és com en molts serveis, que a priori (i sense priori també) són molt difícils i complexes, els hi trobem la manera d'encarar i trobar la solució, que si mai ho haguéssim provat abans, difícilment hauriem trobat la manera de fer-lo sense dubtes o tenint el pla d'acció clar i que possiblement funcioni des del primer moment. Perquè les pràctiques i els exercicis són els que ens donen no només la confiança sinó també les eines per a poder realitzar exercicis molt més complexes, que son els que de debò se'ns plantegen a la realitat.

És per això que cal que el torn estigui unit, que hi hagi enteniment i tingui la suficient confiança com per a fer-se una broma sense passar-se dels límits de cadascú. Entre tots hem de ser capaços de riure'ns de nosaltres mateixos, ens hem de conèixer les limitacions individual, que pot jugar cadascun dels rols, i sobretot fer equip. La pràctica i l'exercici diari de maniobres ens ajuden a créixer tant a nivell professional com humà. I cal afrontar-les amb aquest fi, a ser millors com a equip. De poc serveix si només aprenem nosaltres i no l'equip sencer.

Perquè una cosa la tinc molt clara, la casa, mai en els més de 25 anys que hi porto, ha fet res per a que el meu company de torn estigui motivat, sigui company i sigui generós en el que fa i sap. Ho deixa en les nostres mans i les dels caps de torn. I això sovint és molt difícil d'aconseguir. No tothom ha nascut amb el do de fer equip, d'aportar lideratge ni molt menys d'escoltar, veure i treure profit de les persones que hi ha al seu voltant.

I si una cosa li he de retreure a la "casa" és això. Que de la gestió dels torns hi hagi a la pràctica una nul·la gestió des de dalt. Mai se'ns han donat recursos per a fer equip, per a confiar amb el del costat, en saber escoltar, en saber aprendre, en proposar coses, en buscar la forma de ser una mica millor. I això es fa des de l'autoanàlisi de les pròpies limitacions individuals i del grup. Evidentment cada torn té la seva manera de ser, alguns semblen millors que altres però a l'hora de la veritat el que ha de funcionar és l'equip. I els grans serveis son els que posen a la llum les virtuts i els defectes.

Les dinàmiques que hi ha els últims mesos, en un parc com el de Lleida, han aconseguit molt en aquest sentit. La motivació de molts companys en progressar, en promocionar els ha permès aprendre i tenir bases de coneixement molt importants, que s'han vist reflectides al dia a dia dels torns. Ha millorat la motivació per a les pràctiques i maniobres, que han passat de limitar-se a les rutinàries que ens "imposen" des de la casa, a completar-les amb supòsits que de tant en tant ens ha tocat gestionar des del gairebé desconeixement en els serveis complexes. I és per això que serveis com Badalona, IQOXE, Montornès o un dipòsit amb fuita son oportunitats de posar en valor aquests plusos que tenim molts torns i molts parcs. Tots ells son serveis molt complexes, en que és fàcil que algunes coses acabin sortint malament. On tot s'ha de conèixer, tot s'ha de plantejar, s'ha de provar i si totes aquestes accions són efectives o no, serà perquè la magnitud del servei ens limita tant la resposta com el saber quina és la correcta. El límit no ha de ser el no provar coses. Què i quan, per molt complicats que siguin, si no ho fem nosaltres no les farà ningú més.

Reconec que els "grans serveis" m'encanten, però perquè per a mi i molts dels meus companys són oportunitats d'aplicar coneixement, entrenament i el moment de posar en pràctica tot allò pel qual t'has preparat. I també ho són com a visió real i realista de tot allò que et limita. Per tant, són un nou incentiu per a seguir aprenent i millorant. Que bons som, però encara ho hem de ser més.

dilluns, 14 de desembre de 2020

La crua realitat de molts serveis a Bombers

Sembla que la història es repeteix i a pitjor. Aquesta setmana va fer un any de l'incendi a una nau a Montornès del Vallès. Hi varen cremar un grapat de dipòsits de dissolvents, i un mes després hi havia a mega explosió de Tarragona, al Polígon petroquímic. I dic Mega perquè ningú s'esperava que un tros de planxa de més d'una tona volés uns tres km enllà. De fet, això ens hauria de fer reconsiderar algunes de les distàncies de seguretat que prenem als serveis, perquè utilitzem distàncies standard de 50-100-200-500m, però no de 3km. Però la realitat ens diu que encara no ho hem aplicat a la formació ni a les INTs corresponents. Un simple comentari seria suficient. Tot i que les distàncies recomanades són aquestes, la realitat ens diu que hi ha projeccions a més distància i així ens cobrim les espatlles. Qualsevol químic ho entén, perquè la certesa del 100% no existeix, el concepte "orbital" ens defineix una probabilitat del 99%, però no sabem on, ni si estarà fora (1%). Posteriorment vàrem tenir un altra servei a Sant Feliu de Llobregat. Aquest ja més recent. I d'aquí a poc en tornarem a tenir, i un altra, i un altra...

Com en els incendis d'habitatge de la gent més dèbil. Aquests ens destapen els ulls, de tant en tant, fins que ens els tornem a embenar. Recordo fa no massa anys, 25 març 2014, al Vendrell, un incendi on van morir 4 nens d'una família amb pobresa energètica, connectada a la xarxa elèctrica de qualsevol manera. Els bombers vàrem fer la nostra feina, però ells varen perdre la vida...

A Badalona va passar fa pràcticament 2 anys. Van morir 3 persones en un incendi que es va desplaçar per tot l'edifici. Aprofitant les corrents d'aire i la ignorància de la gent. Res ha canviat. Quant anuncis a la tele heu vist (de Protecció Civil?) dient què cal fer per prevenir els incendis i la seva devastació? Doncs la realitat, que és molt crua ens segueix donant lliçons. Altra cop a Badalona, la pobresa energètica, la pobresa social, l'abandonament de la societat, ha fet que una pobre gent, sense papers, sense casa, sense recursos i SENSE OPORTUNITATS, hagin rebut una nova patacada de la vida.

Badalona és el model que es repeteix a molts edificis de TOTES les nostres ciutats. A nivell de Bombers, no podem fer gaire cosa. Estar preparats per a la propera. Perquè com us he dit, les desgràcies quan hi ha mala prevenció es repeteixen. Tots sabem d'edificis en mal estat, tots els bombers hem anat a apagar incendis plens de misèria, brossa a peu d'escales, brossa als patis interiors, pisos plens de maletes i roba i amb matalassos pel terra, edificis abandonats on s'hi refugien persones (anava a posar gent, però són persones, amb nom i cognoms). Hem estat a multitud d'edificis on les portes tanquen malament, on altres estan trencades o arrancades. Pisos, edificis i naus plens de brutícia on a la nit, ves a saber tu quantes persones s'hi refugien. I què fan els governs i entitats? Cal gestionar de forma eficient i HUMANA tota aquesta lacra social que portem arrossegant de fa massa anys. Podríem dir que a Europa no hi ha esclavitud, però és a base d'ignorar als immigrants, els sense papers i els refugiats. No hi són, per tant no podem tenir esclaus. És pitjor, són persones que no existeixen, però que estan aquí. Els han fet invisibles.

I a nosaltres com a bombers no ens toca altra cosa que estar preparats per a la propera. Per a la propera nau, edifici o habitatge ple de persones, de qualsevol edat que viuen en condicions que no desitjaríem ni al nostre pitjor enemic, però que és una realitat que ens trobem cada dia. Així que la nostra millor aportació és poder estar capacitats per al repte que se'ns planteja a cada servei. Ser hàbils en utilitzar els vehicles escala, ser hàbils en l'extinció des de l'exterior, ser hàbils en l'atac interior, en treballar a les fosques, amb poca visibilitat, esquivant i palpant l'entorn per anar progressant. Adquirir quantes més destreses en rescat de persones, en la seva recerca, en l'establiment de punts de seguretat per a poder avançar... tot un seguit d'accions "nostres" que ens han de permetre rescatar el màxim de persones. Potser una de les coses que hauríem d'entrenar en un futur proper, és el de rescatar persones per les teulades i balcons. Les nostres cistelles tenen una capacitat limitada. Si ja hi hem de pujar un mínim de dues persones, haurem de canviar la manera de fer, com podem baixar a més d'una persona? Als terrats i teulades se'ns acumulen fàcilment tres, vuit o més persones... és clar que és una escala, que tots poden baixar, però quan estàs a 15m o més del terra se't fa tot més complicat.

La nostra feina és estar preparats, establir metodologies i practicar-les. La feina dels governs és evitar que això es repeteixi o que vagi a més. En definitiva els hem d'exigir, des de totes les posicions, que es donin els recursos necessaris a tots els nivells. Cal evitar les conseqüències humanes dels accidents, les explosions, els incendis, les malalties que son provocades per la manca de la prevenció i seguretat als habitatges, els edificis, les naus, als carrers. Avui han estat els veïns sense nom que dormien a una nau, demà potser seran els residents d'un habitatge unifamiliar situat a 300m d'una nau industrial, on ha explotat alguna cosa que no estava protegida. La No seguretat ens pot treure la vida a qualsevol de nosaltres. El 99% en seguretat no és mai suficient, per tant hi hem de dedicar tots els esforços. Uns hem d'estar preparats per quan toqui actuar, però altres també han d'actuar abans que tot això passi. I quan menys pugui passar serà sempre millor a la alternativa de no haver fet res per evitar-ho. Ajudem a fer visibles als invisibles.

dilluns, 7 de desembre de 2020

al desembre pas de pardal

Al desembre pas de pardal, sí, ja sé, la dita no és exactament així. Els qui no la conegueu la busqueu, que una mica més de cultura a tots no ens aniria malament. 😜

Poc a poc anem avançant en un any estrany, on ens ha passat gairebé de tot (l'any en que va cremar la DG va ser un altra), ens hem sabut adaptar a la COVID, a tornar a estar mínims, molt mínims, als parcs, gairebé ningú a les oficines de regions, sales de control amb més positius que personal treballant-hi, trucades amunt i avall per aclarir què passava amb les mascaretes, els guants i també com és que s'havien de reutilitzar vestits de protecció química/biològica quan eren d'un sol ús. Ens hem adaptat, millorat, ens hem tornat resilients, tenim alguns protocols de protecció una mica més clars (una mica, no ens passem tampoc), hem descobert que la Bio a Can Bombers no ens l'havíem pres mai de forma seriosa (ara sembla que si, com a mínim tenim bona experiència), hem entrat a pisos on hi havia malalts de COVID perquè s'havien quedat tancats als lavabo, obert pisos on l'inquilí malauradament havia perdut la vida i un grapat de coses més en una situació de pandèmia mundial i hem SOBREVISCUT amb nota.

Molts bombers ara serien capaços de muntar una ABD (sembla que també sabem el que significa), fer una barreja amb el % de lleixiu potser costaria una mica més, però segur que sabríem trobar la info sobre la proporció. També molts bombers es posarien el Nivell II sense gaires preocupacions, que bàsicament els assegura una bona protecció. Molts hem (i m'incloc) après a fer videotrucades amb el Zoom, el Meet, els Teams i un grapat de plataformes més. Fem un grapat de reunions des de casa, amb la comoditat de no posar-nos pantalons, sinó el pijama. També ens hem hagut d'acostumar a netejar les superfícies més comuns de la cuina i les habitacions quan entrem de guàrdia, així com ventilar el parc a primera hora del matí (per molt fred que faci), i també som molt més nets. Mai havia pujat a un camió de bombers que no fes pudor de fum, de mullat o simplement que em piqués el nas per la pols del tauler de comandaments. Ja no hi ha cendrers amb alguna cigarreta de fa 5 anys, ni la cendra corresponent. Hem sobreviscut i hem après. Som molt millors.

I poc a poc, a pas de pardal, les coses van arribant. Ja tenim al servei (a l'espera d'algun detall) els dos primers camions BRP. Són els dos primers models que havien de servir per a comprovar que tot estigués ben dissenyat, que ningú s'hagués oblidat algun detall, o simplement que no hi hagués cap  incomoditat subsanable. Segurament aquests dos models es quedaren així. Ja no seran reformats, però esperem que els que ens vindran a partir del trimestre vinent ja portaran les millores que s'hi volen afegir. Així que si algun dia passeu per Cerdanyola (al GROS) o per l'Escola hi veureu els dos primers i flamants camions de bombers, de la sèrie dels 92 BRP. I com que ja tenim les eleccions a tocar, ningú s'hi posarà per la foto. De fet, els mateixos que l'han acabat comprant, son els mateixos polítics que van deixar de comprar-ne durant molts i molts anys. Per molt que les aixetes de Madrid estiguessin tancades. Per cert, algú els hauria de preguntar durant la campanya electoral, quan renovaran els parcs de bombers. I no em val la resposta de que ja hi ha un pla. Perquè el pla fa anys que està fet. Quan s'executarà?

Així que a pas de pardal anem millorant la nostra plantilla. En poques setmanes els nous 250 bombers en pràctiques acabaran la seva formació i podrem disposar d'ells als parcs al 100%. Fins ara els hem tractat com a nens, els ensenyem i ens segueixen a tot arreu on anem. En poques setmanes ja s'integraran com un més als parcs, i ajudaran a pal·liar la crítica situació que encara vivim de manca de personal. I que seguirem tenint.

I seguirem, perquè és evident que si volem ser (i ho hem de ser) ambiciosos vol dir que hem de tenir la plantilla complerta i segurament incrementada encara una mica més. Hem de poder arribar a tot arreu, i no només aquells dies en que els riscos, les tempestes o grans catàstrofes s'han esdevingut, sinó també en el dia a dia de la prevenció i el fer coses "normals" de bomber. Quines? Anar amb el camió per la ciutat i parar en algun hidrant i comprovar-lo. Resseguir aquells carrers de la ciutat que recentment han canviat de sentit. Aquells carrers que han estat reformats per a ser de vianants, semi-vianants o simplement perquè hi han instal·lat llums i senyals noves, i per tant cal comprovar que l'autoescala es pot desplegar entre cablejats, ferros i estructures, que tot i els necessaris llums de Nadal, podem seguir passant amb els camions i desplegar els 30m de l'escala. Sense descuidar de fer pràctiques decents (no les de mirar un vídeo) sinó les de fer tot un muntatge al pati del parc, utilitzant cordes, desplegant mànegues o tirant litres i litres d'escuma. Per a tot això no cal 2500 bombers, en necessitem molts més. I és que el dia que fa falta, i de tant en tant som necessaris, cal buscar i trobar bombers de sota les pedres.

I per acabar la dita... per any nou pas de bou. Doncs a veure si és veritat i l'any 2021 comencem a tenir alguna alegria.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!