dilluns, 19 de novembre de 2018

California dreaming

Avui me'n vaig lluny per parlar d'incendis, com si amb els d’aquí no en tinguéssim prou. Però la realitat és que a dia d'avui tot està relacionat. Els boscos de Califòrnia tenen una semblança amb els mediterranis. O és que només els camps de vinya, de fruits secs son l'únic que tenim en comú? 

El clima mediterrani tampoc es tant diferent del règim climàtic de Califòrnia. I Portugal, que tot i estar a tocar de l'Atlàntic, té tot un entorn molt boscós que a l'estiu no deixa de ser “el sud d’Europa” i això el fa comú a la resta de països punters de l'Europa mediterrània. Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia. També hi podem sumar tota la costa Est de França (tota la línea de Nisa, Marsella, Montpeller i Perpinyà). 
Cada estiu sentim incendis a Portugal, Galícia, Andalusia, zones com Guadalajara i la costa valenciana. Però tota la costa Francesa, tant del nord dels Pirineus com de la Costa blava francesa, o la Toscana i la Ligúria italianes també son sensibles als incendis.

Califòrnia té un clima mediterrani, boscos, urbanitzacions, i també el Vent de Santa Anna, que és molt semblant al nostre Fogony. Un vent que un cop ha travessat una cadena muntanyós es torna sec. Això a nosaltres ens passa amb el vent del nord. 
Per tant no som tant diferents a Califòrnia (més de 70 morts), Grècia (91 morts), Portugal (64 morts). Si Califòrnia no és cap país “mindundi” i li ha passat això, ja no ens podem excusar en que Grècia i Portugal son països de baix perfil. Doncs ara feu comptes… si de 5 paisos ha passat a 3, aneu-vos preparant perquè si no fem res per evitar-ho tot això se’ns ve a sobre en uns pocs anys. 
Les causes son moltes. Califòrnia porta sequera acumulada des de fa més de 7 anys (en part el cultiu de l'ametlla de regadiu s'ha afavorit al nostre país per això, perquè allí els ha baixat la producció). A Catalunya portàvem un grapat d'anys acumulant deficiència hídrica, i sort en tenim d'aquest 2018 plujós. Respecte a Grècia i Portugal tenen a l'igual que els americans habitatges dins el bosc, urbanitzacions amb culs d’ampolla, racons on no pots fer passar centenars de vehicles davant un desallotjament massiu… Com aquí ens va passar a l'Empordà, on un incendi va atrapar alguns conductors en una carretera d’un penya-segat i també hi va haver víctimes. I a Catalunya urbanitzacions plenes de bosc en tenim moltes. 
Aquest és un fet del qual hem d'aprendre. Els desallotjaments massius seran una de les accions a fer, preveure, planificar, organitzar i sobretot habituar a la gent davant incendis que es previnguin complexes i que puguin implicar a nuclis poblacionals. 

La prevenció a les urbanitzacions, l'alta eficàcia en l'extinció dels incendis abans que es facin grans, la neteja de boscos encaminada a rebaixar la quantitat de combustible, treballs agrícoles, amb ramats i moltes altres iniciatives que cada dia s'escolten més (una altra és que realment es facin), no son suficients a dia d'avui, per afrontar aquesta tipologia d'incendis. El futur proper hauria (i ha de ser) el desallotjament massiu de poblacions i urbanitzacions. 
Però a més hi tenim un problema afegit. Alguns d'aquests incendis son virulentament ràpids amb el handicap que en uns pocs minuts es desencadena tota una sèrie de factors que accelera l'avanç de les flames i fa impossible la previsió al desallotjament i quan aquest comença ja és tard. 

Amb això no vull espantar a ningú, però si que segurament i en un futur bastant proper s'haurà de desallotjar poblacions situades fins a 20km d’un incendi, ja que en l'actualitat un cop es detecta que tot s'accelera ja és tard.

1 comentari:

burriac07 ha dit...

No soc pas bomber però ho conec una mica i estic esfaraidorament d'acord. Molt d'acord.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!