dilluns, 24 d’agost de 2020

10 anys d'aprendre i escriure Unpobrebomber

10 anys!

Ara és quan em ve al cap la cançó del Super3!

La veritat és que dec moltes coses a aquest bloc. El meu bloc, els meus escrits setmanals, la meva manera d'escriure i el poder explicar el meu món particular als meus amics i a tota aquella gent que ha anat incorporant-se al llarg d'aquests 10 anys i a les persones que de tant en tant (no pretenc que em llegiu cada setmana, però m'agrada eh) em llegiu i entreu al bloc.

Estic molt content i agraït amb tots aquells que un moment o altra us heu atrevit a escriure algun comentari o que de forma directa m'heu fet algun apunt per tal de corregir-me o puntualitzar qualsevol cosa que heu cregut convenient que no era correcte. També aprenc amb vosaltres. I m'apreteu i em feu ser millor. Els vostres comentaris em serveixen molt.

Aquest bloc m'ha permès conèixer a molta gent, molt bona i molt vàlida. Però per sobre de tot he fet companys. I això a Bombers és molt important. Els companys et donen vida. Els companys són aquells amb qui entres als incendis, trenques cotxes, et penges d'una corda i t'asseguren, fas una fideuà, o simplement passes un dia de guàrdia esperant que no cremi gaire cosa però que tampoc sigui una guàrdia en blanc.

També hi ha gent que encara no l'ha descobert... poc futur deuen tenir a bombers (jejejeje)

Però parlant seriosament, estic  orgullós d'haver arribat fins aquí. El divendres 20 d’agost de 2010 des d'un ordinador portàtil vaig començar a escriure un post. Aquell era una època en que les coses a Bombers començaven a no anar gaire bé, i necessitava dir-ho. Alhora començava a jugar amb aquesta interfície, que realment he canviat molt poc en aquests 10 anys. I no sé si canviarà, sóc de canviar poques coses. Quan algo funciona, no s'ha de tocar gaire. fins que descobreixi algun color, alguna textura o alguna manera millor de presentar els posts i li donaré la volta. 

D'aquí uns dies ja parlaré més de coses de futur, però avui no volia tampoc ser gaire repetitiu... cada any escric alguna cosa per l'aniversari del bloc, però 10 anys és especial i vull celebrar-ho com cal. Tinc algunes idees i alguna veurà la llum. Ja veureu.

Doncs apa, seguiré fent les meves batalles internes per a que els Bombers poc a poc siguin una mica millors. I seguiré donant guerra des del bloc, que sovint ha estat agafat com un termòmetre per veure com pensem els de sota la piràmide. Per una banda és bo, ja que l'han utilitzat per saber de nosaltres quan ens han volgut tenir contents i també per saber com ens afectaven alguns dels canvis que ens proposaven. Però també ha servit com a eina per trobar punts dèbils nostres (recordo especialment alguna època de mobilitzacions, on llegien per conèixer què ens feia mal o ens podien retallar). I aquí és quan m'autocensuro, per evitar que se'ns giri en contra nostra.

Sempre he escrit allò que penso i mai m'ha influït en si se'm podria girar en contra. Quan he hagut d'anar en contra d'algú en concret ho he fet. Però també quan m'equivoco sóc capaç d'esborrar un post. Que ho he fet. També he fet trucades personals per a rectificar o puntualitzar coses que s'havien malentès.

A partir d'ara serà 1, 5, 10 o els anys que siguin necessaris, que jo seguiré escrivint per dir el que s'ha de dir del Cos de Bombers. Tot allò bo i tot allò dolent. Sempre per millorar i de forma constructiva. 

Així que G R À C I E S, i seguim.


dilluns, 17 d’agost de 2020

També és època de vacances a Bombers

És estiu i tots volem fer vacances. Sembla però, que en un any en que molta població ha perdut la feina, estan en ERES o simplement no han pogut treballar durant més de dos mesos de pandèmia i confinament, que només valgui sortir un o dos dies per anar a la platja, a fer un arròs al Delta o unes gambes a la Costa Brava.
La realitat, en canvi, és crua, i fa que quan arriba l'agost (i també el juliol a Can Bombers) ens anem agafant el relleu els uns als altres i quinzena per quinzena tots acabem passant pels nostres 15 dies de lleure. I aquest any, també ens els hem guanyat. No tornaré a explicar ara el tema de les desinfeccions, però si que insistiré en que han estat mesos de pors i alertes quan les obertures d'habitatge se'ns van disparar. Els primers dies perquè la gent trobava a faltar veïns o familiars amb qui habitualment no hi tenien contacte. Tot eren situacions de saber si teniem un veí mort per Coronavirus a la porta del costat. Després però han estat situacions de gent amb problemes mentals (que no és cap servei estrany per nosaltres), gent que havia caigut o es trobava malament, o simplement qui s'havia quedat tancat al lavabo perquè el pany s'havia trencat. Totes aquestes situacions, que com ja he dit de tant en tant ens hi trobem, aquests mesos han estat més assídues i també més "perilloses". Evidentment no pots anar a obrir la porta a algú que es troba malament si no saps el que li passa, i tots els bombers dels diferents cossos d'Europa han considerat que no es podia entrar a casa de ningú sense la protecció adient. Així que una simple obertura d'habitatge es pot transformar en un servei amb risc biològic important i s'han de prendre les mesures adients.
Així que aquest any, i alguns pensaran que els bombers han tingut algunes setmanes de menys serveis (cert, però també molt més complicats) ens hem tornat a guanyar les nostres merescudes vacances. I novament hi haurà qui pensarà que els bombers hem de fer les vacances a l'hivern o que no n'hem de fer. I és una cosa tant simple com la de fer quatre números. A banda de complir amb la llei de funció pública també hem de complir amb tota la normativa laboral. Això vol dir tenir unes hores anuals de treball repartides com al servei li sigui més adient. I nosaltres fem 24h, per tant a més dels dies entre guàrdia i guàrdia ens toca acabar fent les hores totals, i si no féssim les vacances ens passaríem la normativa fel folre...
Res, que és estiu, agost i que (toquem fusta) no ens hem menjat una merda en incendis forestals. Però si amb tota la resta de serveis. El que passa és que quan jo torni de vacances, els "meus" forestalillos" ja hauran plegat i no els tornaré a veure fins l'estiu que ve. Alguns els podria trobar a l'Escola fent el curs bàsic (si aproven l'oposició) altres els trobaré a l'Escola de Mossos o d'Agents Rurals i els altres seguiran esperant el seu torn per a entrar a Bombers o acabar la carrera i trobar alguna feina que els agradi més que aquesta nostra. Doncs això, a tots es forestals que anem coincidint any rere any, aquest any no haureu apagat cap foc important, però ens ho hem passat bé fet torn i compartint dinars i tertúlies de futbol, bicicleta o qualsevol d'aquelles converses "importants" que sovintegen a les sobretaules dels parcs de bombers. Bon estiu.

dilluns, 10 d’agost de 2020

SEM vs Bombers

No tot és or el que llueix ni tot és dolent allò que no ens agrada. Així podrien començar una conversa sobre el SEM i Bombers. De fet des que va acabar el primer confinament el SEM va guanyant per uns 44-0. Cosa que no és certa i està molt lluny de la realitat.

Una cosa és parlar de Sanitat, la gestió que ha fet als hospitals i la seva absorció de la gestió de les residències de persones grans (que abans depenia d'afers socials). També la Intervenció d'algunes residències privades que no estaven fent bé els deures en contra del COVID i per tant hi havia deficiències serioses amb la cura de les persones més dèbils. Així és com Salut (que no el SEM) ha agafat les regnes d'aquesta crisi sanitària, que com el seu nom indica depèn dels metges, els epidemiòlegs i un gran nombre d'especialitats mèdiques.
Per altra banda, el SEM ha començat a sortir a la foto com actor convidat. Posant carpes grogues al costat d'hospitals i centres sanitaris. Així s'ha fet molt visible el seu nom i logo arreu. També han comprat material (no només les carpes), també vestits de protecció EPIs que pel que diuen alguns ignorants de la resta d'especialitats (excepte la mèdica) serveixen per a tot. També hi ha detectors de "tot", vehicles per "tot" i material per "tot". I quan vull dir "tot" em refereixo a radiacions nuclears, contaminacions nuclears, químics i biològics. El problema està en que "tot" no pot servir mai per a tot, per la senzilla raó que hi algunes coses que per molt que vulguis no tenen cap mena de protecció, detecció o simplement son temes impossibles de controlar amb equips senzills, portàtils i d'us simple i generalista.

Bombers, per la seva banda s'ha equipat amb materials que ja tenia, ha completat dotacions de furgons, ha augmentat el seu material emmagatzemat, i per tant ha assegurat les properes intervencions de forma bastant coherent. A partir de les estadístiques reals de consum d'EPIs, mascaretes, botes, cinta de protecció, caputxes, guants, i un llarg etc ha fet la previsió de tot allò que necessitarem els propers mesos i que a un preu raonable, unes condicions normals i als proveïdors habituals ha acabat comprant.
Això, ja es va fer durant els mesos durs de la pandèmia i el confinament més dur. Així que poca gent va poder veure als Bombers en acció. Fins a un centenar de personal de bombers es mobilitzava diàriament a fer possible que les residències que tenien més problemes tinguessin una eina més per a vèncer l'avanç de la COVID als centres. I així poc a poc aquestes, també amb l'ajuda dels Bombers, van anar millorant les condicions. Durant aquestes setmanes infermeres i metges i metgesses dels CAPs comptaven amb els Bombers per a fer la reorganització dels residents, els malalts, els assimptomàtics i alhora fer una reorganització general de la logística interna dels centres.

Aquest punt per mi va ser clau per a que molta gent del sector sanitari se n'adonés de la capacitat que tenim Bombers a fer actuacions de gran volum. Potser, i només és el meu parer, alguna va ser un pèl massa lenta, però també calia assegurar que les coses es fessin ben fetes, sense riscos per al personal intervinent, sense riscos pels residents de les llars de persones grans i també assegurant que tant els productes utilitzats com les aplicacions fossin el més efectives. I de fet, gairebé dos mesos després podem assegurar que CAP bomber va resultat infectat durant les actuacions de desinfecció de les residències. I pel seguiment que hi hem pogut fer, les residències han anat millorant (bàsicament per la gestió sanitària, però també per l'actuació de bombers).
Llàstima que aquesta empresa anomenada SEM el que faci, a més de transportar malalts d'un lloc a un altra, amb ambulàncies, helicòpters (que ja pràcticament no volen de nit) i ara fent hospitals de campanya i carpes, que acabem muntant també Bombers i altra personal amb formació i titulació tècnica (electricitat, gas, i altres) sigui fotos, moltes fotos. Perquè si una cosa fa millor el SEM que Bombers son les fotos i el màrqueting. I aquí potser ens hi hauriem de començar a posar serios, perquè quan la gent escolta una sirena normalment el que passa és una ambulància, i sovint el que la gent necessita és un camió de bombers, per a treure'l d'un cotxe, per apagar un incendi, per trencar una porta, entrar pel balcó o simplement treure persones d'una explosió. Que creieu que es necessitava a Beirut? Ambulàncies o Bombers especialistes en evitar altres riscos? Quants cops després d'un accident no n'hi ha hagut un altra? Quants cops ha calgut rescatar al rescatador?
De la mateixa manera que tenim un Grup de Rescat (GRAE) de Muntanya molt i molt potent, també tenim personal preparat, entrenat i sobretot experimentat en situacions radiològiques, nuclears, químics i també en biològics.
I el problema no està en la foto, en qui surt abans, en qui surt més gran o més guapo. El problema està en que el dia que Bombers hem de ser rescatats seguim sense tenir ningú que ens solucioni el nostre problema. Potser el GRAE ens farà una part molt important de la feina als serveis forestals (per ser a la muntanya) però altres cops el rescat el necessitarem a peu pla, a l'interior d'una ciutat, un polígon o una nau industrial. Si tinguéssim un Beirut, qui ens trauria d'allí dins? A dia d'avui, o ho fem nosaltres mateixos o no ho farà ningú.

dilluns, 3 d’agost de 2020

Ja estem a mitja Campanya de no res

Ja estem em plena Campanya. Aquí fa setmanes que no podem fer festa (a excepció d'alguns dies molt puntuals), però la veritat és que aquests últims dies s'ha notat l'augment de serveis de foc de vegetació per l'increment de les temperatures, que en el cas de Lleida rondem els 40º.

Segur que el risc d'incendis hi és. Els mapes cada dia els publiquen amb més puntets de color taronja, però els comunicats matinals del GRAF, el vídeo i el text amb el RAF son sempre més alarmistes respecte al dia anterior i del que en realitat hi ha. M'explico. Fa setmanes que escolto als briefings del matí que al "foc d'ahir" ja es varen veure antorxejos, que si amb una carrera curta de menys de 10m ja va fer capçades, que si el combustible de 10h està disponible... però als focs als que he anat no crema i amb una mica d'esforç ja li tenim el peu al coll.
Així que potser hauriem de començar a posar INDICADORS que siguin coneguts per tots, fàcilment valorables i que la suma d'aquests INDICADORS en donin la predisposició del dia a que els incendis es comportin d'una manera o una altra. Perquè amb l'actual sistema "que ve el llop" arribarem al punt en que deixarem d'escoltar i de creure als companys. I ells ho fan amb tota la bona voluntat i professionalitat que poden. Però si cada guàrdia, des del 15 de maig, escolto que el foc crema i va avançant, que amb la temperatura que s'espera avui, que amb la mica de vent de la tarda, que la baixa humitat, la temperatura de rosada... doncs coi, al final hauré de pensar que aquest és l'últim dia de tot. I estaré convençut que ja pot cremar tot i de que no hi ha més remei. I res més lluny de la realitat.
Per això, i ho proposo molt sincerament. Des del desconeixement del grapat de dades tècniques que hi ha i que no conec o no sé controlar, però amb tota la meva experiència de més de 25 anys, la meva formació tècnica i també la meva bona capacitat analítica, he de dir que manca un mètode d'informació de la realitat que indiqui el comportament dels incendis i que a nivell de parcs sigui creïble i entenedor. I no vull dir res més perquè jo no controlo els factors i m'equivocaria fent una proposta de dades. Però si que he de dir que amb el RAF i les informacions que hi ha avui als parcs, el que ens expliquen i la realitat dels meus incendis hi ha poca coherència.
Però fins ara, aquest estiu ha estat força pobre a nivell d'incendis. Hem tingut algunes tardes mogudes, però res més. Seguim amb la poca coherència entre el que són els incendis de vegetació (s'envien helicòpters, avions, camions, comandaments...) i la resta de serveis. On per un accident entre diferents vehicles i camions si no hi ha cap confirmació s'hi envien un parell d'unitats i quan "algú" diu que els ferits són fora el vehicle es comença a desmuntar l'operatiu i a fer tornar vehicles al parc, això sense haver arribat a lloc. Després és quan et trobes que hi ha diversos ferits, afectats, alguna tanca malmesa ocupant via, vehicles al mig del carril i un munt de feines pendents que ni faran els de l'ambulància ni els de Trànsit. I sovint, quan hi ha diferents ferits, el que cal és donar ajuda als sanitaris, que potser només son dues persones i han d'atendre a 3 o 4 ferits.

Quants cops no ens hem trobat amb grans lesionats al terra, al costat del vehicle accidentat i un minut abans ens feien retornar al parc? Quants cops no hem fet mobilitzacions de ferits buscant minimitzar les lesions d'esquena i de coll? Quants cops no hem ajudat als nens, fills dels accidentats a que el tràngol els sigui més lleu? Quants cops no ens hem trobat amb un bon "marron" i just mentre arribàvem per l'emissora ens feien tornar al parc, perquè es creia que no érem necessaris?
A l'estiu sembla que els bombers només servim per a apagar incendis de vegetació i per a serveis urbans que queden molt bé a la premsa (tant el Twiter com l'Instagram de la casa), però que son els que ens fan poc visibles als mitjans i al població en general de la nostra formació sanitària i de salvament de persones. I aquí és on els fonaments d'aquesta casa també caldria treballar-los. Premsa de Bombers sovint fa una feina admirable, però també ha de servir per a que Bombers sigui reconegut com a una gran organització, capaç de moltes coses i no només per treure gent d'un barranc amb l'helicòpter, un incendi d'un habitatge o 300 camions en un foc de vegetació (que han apagat els 3 primers vehicles que han arribat). El Cos de Bombers també es mereix que la gent de dins (a molts nivells) també creguin en les virtuts del seu personal i que en faci divulgació. Som molt més que els salvadors de quatre arbres i una cuina cremada.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!