dilluns, 31 d’octubre de 2016

ja falta poc pel caos

Ja tenim la boira instal·lada a Lleida, crec que alguna nit ha arribat a la costa i tot. Això ens complica la vida. Els revols es fan eterns o simplement apareixen de sobte. Algun accident de més tindrem aquests dies. També i recordant el tema de neumàtics de l'últim post, amb el terra mullat tot es fa més complicat.

Però que hi hagi boira a la Plana de Lleida no vol dir que a la resta de Catalunya sigui igual. La dita que Catalunya comença a la Panadella també ve perquè és on acaba la boira i comences a veure el sol i tota aquesta terra que tenim. I com que a la resta fa sol i bona temperatura doncs la gent surt a buscar bolets, que és el que toca aquests dies.

A més dels boletaires també tenim els pagesos, alguns ja estan esporgant, i en acabar fan la crema corresponent. Jo no tinc cap problema amb això. Però els anuncis del 112 ens queden gravats a la memòria, i la gent quan veu fum avisa de foc al bosc. Bosc? Quin bosc? No hi ha un camp d'oliveres, ametllers o no sé què al voltant d'aquest fum blanc i concentrat? llavors perquè avises d'un incendi? Potser el problema el tenim al 112 o a casa nostra mateix.
És curiós, en l'última sortida a "no res" (així ho diem al parc), com havia un incendi "de debò" i allí s'hi havia desplaçat el cap de guàrdia, doncs tot depenia d'un altre cap de guàrdia que estava en una altra regió (i evidentment ni idea de com les gasten a Lleida), així que ha sortit la trucada de rigor, a l'hora de quasi fer-se fosc. Una columna de fum vista des de l'autopista. Una multa li haurien de fotre, per no mirar a la carretera! I apa, fes sortir un camió a mirar què era (no res, ja ho hem dit tots 9 això), i mentre anàvem s'ha fet de nit, amb boira, no es veia a 10m... i en sec ens trobem un camió de bombers de cara!!!!! Au, han fet sortir 2 camions de bombers per una columna de fum que havia fet un pagès al mig de la seva finca. Doncs així anem. 2 camions!!! tan locos aquesta gent!!!!
I després diuen que necessiten tenir una xarxa de caps de guàrdia... nooooo, el que fa falta és que els que hi hagi facin la feina bé.
D'aquí a 10 dies comencen els incendis de xemeneia i les calderes que "exploten", com ha de gestionar això algú que es pensa que a tot arreu estan a 10º, quan a Lleida estem a -5º? Aquí les xemeneies se'ls posa llenya, però molta, i es netegen cada 10 anys (sempre et diuen que ho van fer l'any passat) i les calderes... doncs van a tope, i fan pum. Quan ens gestioni algú que mira els serveis des d'un ordinador a 150km anirem segons marca una INT feta des d'un despatx de Cerdanyola i sí, a Cerdanyola hi ha moltes calderes i xemeneies... ja falta poc pel caos.
Comencem bé els primers dies de fred (Lleida 12º i humitat de 96%) ... ai no, que avui a Barcelona tenien 19º (Raval) i van amb màniga curta.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

the waiting autumn

When autumn arrives the watch stops in the firefighter's stations... Wildfires are finished, no ignitions now. Rain wets and irrigates all the lands and forests. Really, not all land are rained with regularity, the rain in the south of Catalonia is not enough.

Now our work days are bored. We are less people, young firemen has finished their work contracts. No fires, no accidents, no disasters... And the calm is reigning our fire station.
Autumn is a great season, Rain, fresh, humidity... mushrooms begin to appear in the Pyrenees, we must to cover ourselves due to the cold, and we will open our heaters soon. All of these natural actions will influence in our firefighter activity. But now we are waiting.

Really the season activity has started a few days ago. Mushroom hunters are walking in out forests and wet road are ever dangerous. And this is the cause of a part of our work. Calls about lost people are increased and the soft rain causes skate wheels and crashed cars.
A popular tool is used to follow many lost mushroom hunters. WhatsApp. Many people do not know that you can send your map position using it. There are other alert tools... Alpify is so interesting. It is very important to reserve battery in your smartphone to send alerts and positions in case of danger.
The traffic accidents under the rain have a common cause... wheels. Many tires are smooth, their engraved is worn out. It is not necessary to drive fast, your car only needs a thin layer of rain to make you to loss the control.
These days everything is quiet, there are tense calm. All of us know that all can happen today or tomorrow, or the next day. Many firefighters live waiting the big service... this can be found in any season.

dilluns, 17 d’octubre de 2016

superant les 200000 visites

Mai m'hagués imaginat arribar fins aquí. Aquesta setmana aquest bloc ha arribat a les 200.000 lectures (o visites).

Vaig publicar per primer cop el 10 d'agost de 2010. I des de llavors he après moltes coses, moltíssimes, unes obligat per tal d'entendre millor sobre allò que estic vivint dins la meva feina a bombers i també perquè en altres ocasions hi havia temes que tenia ganes de tractar i que necessitava documentar-me una mica més.
Des de 2012 que les visites son força regulars, sempre hi ha alts i baixos perquè hi ha temes i enfocaments que donen més de si, però al cap de l'any el nombre de lectures és si fa no fa el mateix. Sou regulars, i això és bo (pel bloc, clar).
311 post publicats (313, però 2 els he eliminat) m'han donat molt recorregut, he aconseguit afiançar el meu propi estil "literari" (ara que no em donin cap Nobel, no fotem), i escric amb certa rapidesa, sobretot si parteixo d'una idea que vaig acabant de desenvolupar mentre l'escric. Us heu acostumat al meu estil particular, ja no us queixeu en aquest sentit, i intento expressar-me tal com ho faria si ho fes en una conversa després de dinar plegats.

En aquest moment, a diferència dels primers anys, sóc més conscient de la repercussió del que escric, de les 500 lectures que pot tenir un post normalet poden arribar a superar les 3000 en algunes circumstàncies... i això no només pot crear espectació i polèmica sinó també malestar a algunes persones. I no tothom es mereix un escarni ni ser analitzat. Aquesta és la raó per la qual segueixo dient les coses clares, però segurament de forma menys directa i no posant el dit a l'ull de ningú.
Molts també em seguiu via Twitter, gran eina informativa (desinformativa també), i que em permet arribar al mòbil de molta gent. Aquesta setmana ja son més de 1000 els qui em seguiu per allí.
Només us vull donar les gràcies per no trencar-me la cara quan heu tingut l'ocasió, també us vull agrair la fidelitat i sobretot el més important, que son dues coses, aquest bloc m'ha permès aprendre moltíssim de bombers, però el que més he après és a apreciar a tots aquells que us heu atansat per comentar-me en positiu o en negatiu el que vosaltres opineu. Aquest bloc m'ha donat l'oportunitat de conèixer molta gent i això no té preu.

Gràcies
(p.d, seguiré donant pel sac una temporada més)

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Emergències


Avui us parlaré del nou programa de la tele3, "emergències". Us he de confessar la meva por inicial, ja que coneixent la casa imaginava que el tema propaganda institucional seria ben fart.

Certament m'ha sorprès. Evidentment hi ha una carrega propagandística, segur que no hi ha cap (o gairebé cap) imatge en que els cossos d'emergències surtin compromesos... però he de dir que el programa, fins ara he vist els 3 primers es força bo.
Em recorda, pel seu format, la pel·lícula dedicada als GRAF "el gran silenci", combinant imatges reals amb entrevistes als seus protagonistes. Suposo que deu ser el format de moda a la telecomunicació actual.

El començament va ser molt impactant. Potser els que no esteu avesats al món de les emergències no ho heu sabut captar, pera recordo perfectament les primeres imatges. Una persona en una llitera sent atesa i intentant que tornes a la vida. Un començament molt dur, moltíssim, però es l'essencial de la nostra feina. Situacions crítiques en que la vida de la gent està sovint en joc.
Mes endavant tenim les imatges dedicades a bombers, en aquest cas Bombers Barcelona. Jo sempre m'havia pensat que entre Bombers de la Generalitat i els de Barcelona hi havia una millor complicitat. Però en aquest primer capítol alguna cosa m'ha sonat estranya. Per una banda el comandament de Barcelona defensant la seva posició respecte l'atac inicial i posteriorment el de Generalitat dient que segurament s'ha fet tard (però volent dir com que la resposta ha arribat tard, no perquè el desenvolupament de l'incendi hagi anat així). Si més no, ha estat sorprenent. No he estat l'únic que ho ha vist així, altres companys del parc han coincidit.

El segon capítol ha entrat més en la part humana del personal d'emergències. Alguns ploren, altres criden, altres comparteixen riures i somriures entre companys... és així, a tots els parcs on he estat sempre hi ha lloc per un somriure i una broma, per molt dificultosa i calamitosa que sigui la situació que acabem de viure.
Als parcs més metropolitans també hi ha serveis al metro o als túnels del Ferrocat, però puc entendre que sigui un servei més exclusiu de Bombers Barcelona. De tota manera a la via hi hem treballat tots, per incendis, trens avariats o accidentats i també per persones que hi han anat a parar (volguda o accidentalment).
Molts bombers no coneixem la feina dels GRAE dins les coves, és d'admirar la feina de rescat d'algú en un lloc tant inverossímil. No m'agrada l'espeleo, quedar-se dins una cova a les fosques ha de ser complicat. Certament un rescat d'aquestes característiques és, més que mai, una feina d'equip.

El tercer capítol, de moment el més polèmic de tots. No el vaig veure en directe, però aviat em van arribar missatges i es van difondre comentaris a algunes xarxes sobre els ADF.

Quan vaig poder veure'l em va sorprendre que haguessin triat aquelles imatges. El dia (bombers) i la nit (ADF). No és perquè ara vulgui quedar be, ni molt menys, però ni tots els bombers anem amb la torxa de cremar fotent foc en llocs estratègics ni tots els ADF van a "pecho descubierto", ni trencant tot el que es troben al seu pas.

Aquí és on segurament a algú l'ha traït l'objectivitat. Ei, que bombers cada cop som més tècnics. No puc negar, perquè diria mentida que bombers als incendis forestals es fa un treball molt i molt important d'anàlisi. És així. Cada dia s'analitzen les dades meteo, cada dia es penja a la intranet aquestes dades i algunes de les situacions que fàcilment ens podem trobar en cas d'incendi. El Marc, el Moi i molta alta gent treballen per a conèixer com evolucionarà cadascun dels incendis... hi ha molta feina darrera. I segurament algun dels capítols d'aquest programa en farà esment.
Segurament no és cert (tot i que de vegades ho podem pensar) que les ADF siguin tant "apagesades" com la imatge que se'ls ha donat en aquest capítol. Una de les queixes que els bombers tenim és que precisament les ADF actualment tenen cascos, jaquetes, botes, emissores i molts diners invertits en ells quan a bombers que som els qui realment hem d'apagar els incendis ens manquen molts recursos. I per això sorprèn que els únics ADF que es veuen vagin amb samarreta i pantaló curt.

ADF tenen un vehicle de telecomunicacions, semblant als 6 o 7 de bombers, porten emissores també de la xarxa rescat (com mossos, bombers, ambulàncies i també policies locals). No van amb una mà davant i una darrera. Si mireu a les xarxes socials els perfils d'algunes ADF i també la del seu secretariat veureu que tenen vehicles i camions espectaculars i que poc han d'envejar als de bombers.
No criticaré a ningú per tenir una mala tarda, a bombers tots hem tingut comandaments que passaven per sobre lleis i tenien idees pròpies. L'únic que trobo be de que sortís a la llum aquella situació concreta és que es demostra que tot l'operatiu de bombers (i també d'ADF) ha d'anar coordinat, i que hem de treballar per a que sigui així. Que algú posi foc o algú trenqui una infraestructura dependrà que tot estigui controlat i analitzat, no per una persona, ni per dos, sinó per les persones i equips que tenen els coneixements tècnics, de la situació especifica i de tot el que hi ha en joc en aquell moment. Contrafocs, cremes i moltes animalades sense control es van fer el 98 al Bages i al Berguedà i el foc no va parar fins que ell va voler...
A nivell bomberil el 4t sol ha destacat pel gos del Xavi. realment sorprenent el que fa el seu gos. Els dels gossos son d'una pasta especial. Jo tinc a l'Ernest al torn, amb la Lila i la Inde, son dos "bitxos" que m'encanten per tot el que fan. La resta, neteja de façana o l'olla al foc, res d'especial. Per cert, busqueu que "olla al foc" és un post que vaig escriure ja fa temps.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

carta d'un company de CCLL

Avui us exposo la carta del Ramiro, un company de Control Lleida que fa algunes setmanes em va demanar de penjar en aquest bloc el text que tot seguit us adjunto. (L'únic que faig és donar-li veu).

Properament vull parlar del Decret de Guàrdia, i aquest em serveix de preàmbul.
Resultat d'imatges de bombers regio lleida
Primer de tot, i abans de expressar els meus pensaments, voldria presentar-me. Ramiro Monfort i Cabane, Tècnic Operador de Control Central de Lleida.

Vull donar també les gràcies al titular d’aquest web per deixar-me aquesta “atalaya” per poder fer arribar els meus pensaments, (i crec que de molts dels companys del meu col.lectiu), a tot el personal del cos de bombers i a totes les altres persones que el segueixen.

També vull “exonerar” de tota responsabilitat a aquesta web i al seu titular de tot el que jo pugui dir en aquesta carta oberta,

Dit això, començaré fent una mica de memòria a tothom, per tal de situar en el temps la raó de la present carta.

A final de 2015, en una reunió de treball de la comissió de seguiment de temes de Control Central, el Sr. Manel Bosc va prendre la iniciativa de la reunió i va explicar de veu i amb power point la idea que tenia la Direcció General de la modificació del Decret de Guàrdia. Aquesta presentació va portar molta ansietat i angoixa a tot el personal dels diferents controls. Angoixa perquè entre d'altres coses (que el col·lectiu no vol entrar a valorar)podria comportar la unificació de diferents controls i el conseqüent moviment de personal per tant de poder crear l'estructura necessària per la realització de les guàrdies amb àmbit supraregional. Tothom pot entendre que això voldria dir un canvi de destí de lloc de treball del personal adscrits als controls. Canvi de tot el personal del controls, no solament del que es tanquessin, sinó també del que passessin a ser seu de guàrdia. Davant d'aquesta possibilitat, els diferents sindicats de personal laboral van realitzar una ampla campanya d'informació i mobilització per evitar la centralització del serveis de Sales Centrals, per intentar continuar amb el model que ,no fa tants anys, els mateixos comandaments de l'operativa de Direcció General va considerar idònia.

Fins aquí, diríem que tot correcte. El problema ve quant a meitats de Juliol, els sindicats de bombers ,els mateixos els quals que formen part de l'estructura de la que pengen els sindicats de personal laboral, els mateixos que estaven informats de la possibilitat de la implantació del decret de guàrdia, i els mateixos que es nodreixen de les quotes de tots els seus afiliats, fins i tot personal laboral, es reuneixen amb la Direcció General i signen uns acords en els quals, entre d'altres coses ,autoritzen a la Direcció a tirar endavant el Decret de Guàrdia, signant en aquell moment, la pena de mort del col.lectiu, dels seus companys de cos, de feina i fins i tot de sindicat.

Srs. Sindicalistes del Cos de Bombers (em refereixo a tots els sindicats firmants de l'acord) quan es forma part d'un col·lectiu, cal tenir en compte les accions que es porten a terme per tal de no trepitjar a ningú i molt menys al personal del mateix col·lectiu. Vostès, com a sindicalistes tindrien que tenir molt clar que vol dir trepitjar a col.lectius. Son moltes les vegades que he assistit a reunions i se'ls plena la boca amb aquesta frase. Doncs bé, això que tant “cacareixen” es el que han fet amb nosaltres.  

Vull pensar que aquesta situació es deu a la poca formació, ineptitud o “desidia” del personal sindical que ha format part de l'anteriorment citat acord. No vull pensar que eren conscients a l'hora de signar el document del què signaven. En aquests cas, tot el col·lectiu de laborals ens tindríem que replantejar la relació laboral amb el cos de bombers i la sindical amb els sindicats representatius.

Espero que d'una manera o altra puguin reconduir aquesta situació i demano, demanem, que abans de signar qualsevol document, els passin als seus òrgans superiors perquè puguin coordinar als diferents col·lectius implicats i d'aquesta manera, no trepitjans la mànega entre bombers.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!