La trista evolució de l'avituallament

La setmana passada us deia que en aquest post us faria una mica de "publicitat" sindical. Doncs ho deixo per d'aquí uns dies. La setmana és més llarga i us podré donar algun suggeriment de què heu de mirar i buscar entre les diferents opcions. I com deia un, això avui no toca. I què toca?

Avui parlaré de la puta merda de menjar dels packs d'avituallament. Amb això no estic criticant ni el concepte de pack ni el de la necessitat de tenir una solució d'aquesta mena. Us explico.

Fins dissabte passat no havia tingut l'oportunitat de provar, tastar, degustar, gaudir d'aquest avituallament. Per tant sóc dels qui no havia omplert l'enquesta que ens havia preparat la DGPEIS. Si no ho havia provat no podia donar la meva opinió. Però ara estic en condicions de fer un post parlant d'això i de discutir, parlar i donar el meu punt de vista amb tot el coneixement del tema.

Primer he de dir que el concepte pack està més que justificat i per diverses raons. La seguretat alimentària (que és un concepte que conec amb escreix pel meu passat en la consultoria de sistemes de qualitat) no suporta de cap de les maneres la manera en que fins fa quatre dies ens alimentàvem als incendis. El transport no era el correcte, els tempos tampoc, ni els envasos en que es transportava i servia. Qualsevol dia podia podíem tenir un problema d'intoxicació alimentària o una disconformitat del Departament de Salut (que és qui controla els aliments). També queda totalment justificat per la improvisació i necessitats totalment aleatòries dels serveis i nombre de personal que s'ha avituallar a l'operativa del Cos de Bombers. Mai podem preveure quants bombers s'han d'alimentar en els incendis que tindrem la propera setmana. Ni sabem si hi haurà incendis ni la seva evolució. Per tant tenir packs/racions per 1000 persones sembla, sobre el paper una solució eficient. Que si tenim en compte els grans incendis dels últims anys (2022) veurem que 1000 avituallaments es poden gastar en menys d'una setmana. Oks, doncs se'n compren 5000.

I ara la raó principal per la qual s'ha d'anar a buscar packs comprats amb antelació. El Departament d'Economia, els pressuposts de la Generalitat i la llei de contractació pública. Perquè si vaig al bar Amigos a buscar 150 entrepans de truita aquest estarà super content (o no) i el bar Celona es queixarà de perquè no hem anat a ell. A més d'un problema de pressupostos que avui ja ningú ens pot signar el OK per a fer aquest pagament d'urgència (i exposar-se a una inspecció interna per possible frau de llei). No es pot anar a un restaurant a encarregar 300 dinars (o sopars) sense un contracte formal. I com que no es pot anar a un restaurant qualsevol, s'ha de seguir tot un complex sistema de contractació pública. Cal redactar unes condicions del servei, un pressupost i una oferta pública on qualsevol que reuneixi els requisits hi pugui optar.

Així doncs, com complim amb la seguretat alimentària, la disponibilitat de 200 dinars i 200 menjars i alhora la llei de contractació de serveis de funció pública? La solució (i n'hi ha poques més) és la de licitar packs. Ara, què hi ha dins?

Un cop entès tota aquesta prèvia, podem entrar realment a avaluar la merda de menjar que porten els packs d'avituallament. Anem a pams. Un pack es composa de dues parts, els aliments i els complements.

Complements no alimentaris: Coberts (OK), mocadors (OK), desinfectant (OK), bosses per deixalles (OK), bosses per a l'escalfament  (OK), bossa per escalfar líquids (OK). Aquí només dos comentaris. No m'agrada escalfar plàstics (sóc de formació química) els plàstics calents no es comporten igual que els freds. I per altra, prendre cafè en una bossa? Aquí caldria afegir un vas. Però a nivell general li dono bona nota.

Complements alimentaris (aquí és quan la maten):

núm10 (per dinar)

• Patates guisades amb pollastre. La presentació sembla papilla. Terrible a la vista.
• Paella valenciana. Terrible a la vista. Textura plasticosa i insípida.
• Codonyat. OK
• Galetes. Tipus cracker. No son dolces, una mica espesses però bones. OK.
• Cafè soluble. Llàstima que s'hagi de beure en una bossa de plàstic.
• Sucre
• Sobre de pols per preparar beguda isotònica (per a 250ml). Em sembla que cap de nosaltres beu només 250ml. N'hi hauria d'haver per preparar mínim un litre (o l'antic tub de pastilles que es repartia fins fa no tant). Però Ok (pel concepte, no per la quantitat)
• Xiclet. Ja que no ens podem rentar les dents... Es podria estudiar la manera de com millorar la higiene personal. Rentar dents però també anar a fer necessitats personals. Ara no tenim paper higiènic. OK, perquè no es pot criticar un xiclet.

núm11 (per sopar)

• Mongetes a la jardinera. No és la millor opció per a sopar. Amb textura i presentació hiper-industrialitzada. Terrible a la vista.
• Paella marinera. Si hem dinat paella, ole per sopar paella. Cap dels que hi estàvem la vam arribar a obrir. Segur que estava tant dolenta com la de dinar.
• La resta idèntic al  núm10

Bossa d'escalfament

Comentaris personals

• La primera conclusió és que va ser una presa de pel i estem emprenyats.
• No és el menjar que els bombers, que estem treballant intensament en un servei hem de tenir per alimentar-nos.
• La manca de tacte per part dels grans comandaments envers la necessitat de consumir, sigui com sigui, aquests packs, per tal de fer net i poder començar la compra de nous packs (que de ben segur han de ser millor). Tot i parlar-ho amb el responsable de la guàrdia, estava lligat de mans i peus. No podia fer res més. Ell no en té cap culpa.
• No és admissible repetir plats de dinar al sopar (paella per dinar i per sopar). De fet, a priori no es pot repetir de número de pack de dinar a sopar. I no només això, el celíac del torn, va tenir número 10 per dinar i per sopar. COLLONS!!!!
• Les condicions d'emmagatzematge han de ser les adients. D'això la DGPEIS n'és conscient. Potser els diferents magatzem de les regions no. A Lleida els packs estan al terra. I això incompleix qualsevol normativa bàsica de Seguretat Alimentària. Tampoc hi ha refrigeració, a l'estiu el magatzem pot estar a més de 40º. A més de compartir espai amb ampolles i màscares brutes i altre material bomberil utilitzat. Això és una línia vermella. 
• He de dir, que en un servei d'un dissabte, en que es va sortir a primera hora del matí, abans d'esmorzar, ens van portar un entrepà a les 12 del migdia (tots entenem la dificultat), però alguns portaven llonganissa crua i altres cremada. (Us poso la foto de la cremada). Una raó més per tenir cura de qui són els nostre proveïdors.
• De fet, no vaig arribar a dinar. A mitja tarda vaig aprofitar el mig entrepà que m'havia sobrat del migdia.
• Tampoc vaig sopar. Vaig aprofitar les galetes del primer pack i l'isotònic.

68% + 23% + 21% = 112%
i a més encara porta grasa de pollo i judía garrafón

Conclusions

Sóc conscient, i per això he fet la introducció tant complerta i explicativa, que el futur a mitjà termini va per aquí. Entenc perfectament el concepte. Però vaig ser incapaç de menjar-me això en un servei. Ni jo ni cap de la vintena de persones que estàvem al servei. Això genera menys residus? Crec sincerament que no. Això estalvia diners a la casa? Si ho hem de llençar, tampoc. Això fa que el bomber es senti ben tractat i confortable durant el servei? NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO

Si aquest és el camí, no anem bé. Tindrem una revolució dels bombers. S'han de canviar moltes coses. Moltes.

I si em deixeu ser positiu... sé que hi ha gent que hi dedica temps i esforços. Per tant, esperem que això millori.