dilluns, 29 de juliol de 2013

l'extinció per defecte

Ja fa mesos que em ronda pel cap que això d'apagar incendis és una mala costum que tenim els bombers...

Doncs si, encara que sembli paradoxal estic cada cop més convençut que la feina d'un bon bomber no és la d'arribar i apagar foc, que és el que qualsevol mindundi esperaria que féssim els bombers. La realitat però és molt més complexa.
La experiència acumulada en el temps que porto en aquesta casa de bojos em permet veure les coses amb perspectiva i fins i tot (encara que quedi malament dir-ho) a posar en dubte algunes de les actuacions que fem.
Des de fora, qualsevol que veu un incendi veuria que cal posar bombers amb mànegues, helicòpters, hidroavions i també avions com aquell que al 1994 volava per sobre dels nostres caps arrasant tot el que l'aigua trobava al seu abast.
Però un incendi és molt més complex que això. Necessita d'uns bombers i uns vehicles específics (no tots els camions de bombers son iguals), que estan situats en parcs que algú va situar al seu dia per estratègia i distribució de mitjans (i per política també). A més que cal mantenir-los (sous, roba i equipaments, gasoil, recanvis, material...). També necessita d'una estructura organitzativa que està format per caporals (organitzant la seva línia), els sergents i Ecos com a responsables d'un sector, els tècnics de regió (els delta) que segons la llei de bombers tenen la responsabilitat de tot el que passa dins l'estructura d'extinció. Be, això últim és algo que els que estem a bombers tenim clar, però per les últimes sentències i decisions judicials sembla que sol estan com a observadors...
En paral·lel i/o per sota quedarien els responsables de coordinació dels mitjans aeris (que es sol fer des d'un dels helicòpters i que ho fa un altre tècnic) i altres com el de seguretat, logística, etc... a més dels centres de Comandament de Bombers i Comandament Avançat que també es munten a la zona. També tenim l'estructura del GRAF que a nivell molt tècnic (o científic) donen suport al cap de guàrdia i al seu propi equip (unitats GRAFs de cada regió). La sala de Control de regió, la Sala central, els magatzems, tallers ràdio, el sistema de comunicacions, ... I fora del treball operatiu hi ha una estructura amb els administratius, tècnics de prevenció, l'Escola de bombers, i moltes altres funcions...
Uff, quin rollo que us estic fotent, simplement per dir que massa sovint la nostra feina acaba sent la d'anat muntanya amunt (o avall després de pujar-la per un camí) per trobar la línia de foc i apagar-la. Però això que sembla tant fàcil en realitat no ho és. Habitualment el foc puja fent carreres, avança empès pel vent o conduït per corrents propis de les valls o les vessants pre-escalfades pel sol del migdia. Però habitualment estem envoltats per camps de conreu, camins, o simplement la situació és tant fotuda que si féssim anar la lògica no tiraríem ni una sola mànega.

Independentment del problema mediàtic, social i polític que fa que per qualsevol columna de fum una mica important, si està prop d'una zona habitada o un lloc de cert interès "diguem que" natural, fa que es mobilitzi una quantitat inhumana de recursos... (llegiu eficàcia o eficiència de setembre de 2011).
Un exemple molt recent el tenim el passat 24 de juliol on es podia llegir als mitjans digitals que hi havia 44 mitjans terrestres en un incendi de poc més d'11ha. L'endemà es va donar per controlat amb un total de 22ha.

Clic AQUÍ per veure el vídeo de l'incendi forestal a Salo - 24 de juliol de 2013

El problema és que portem molts anys amb la creença que hem anar a buscar el foc per fer-li ni que sigui unes poques pessigolles. En realitat hi ha un grapat d'incendis que el que hauriem de fer es esperar, fer anar la torxa (com els GRAFs) per fer una línia de perímetre més lògica, esperar mitja hora a que comenci a ploure i comprovar que és suficient, conèixer l'estat real del combustible per saber si realment cremarà en intensitat o no, o esperar un canvi de vent (per exemple l'entrada de la marinada)... o un grapat de casos més per evitar riscos INNECESSARIS com poden ser pujar una muntanya en plena tempesta de llamps, entrar a una vall abans d'un canvi de vent, o qualsevol de les situacions que molts de nosaltres hem viscut en els darrers anys.
Sempre recordaré´, l'ara fa 19 anys, un Eco i un Delta que ens van enviar camí amunt, pel mig d'una vall a avançar el foc per anar-lo a trobar després, de dalt a baix i fent línia per el verd. Evidentment (encara no sabia que era una carrera, ni un flanc, ni una vessant...) vàrem fugir a temps. Ara amb els coneixements dels tècnics, gràcies a l'ajuda i formació que els han donat la unitat tècnica del GRAF, això avui és molt improbable que passi, però seguim muntant línies inacabables, desfent línies, apagant fumeroles abans de canvis de vent, treballant sota els llamps o simplement fent una feina feixuga d'anar resseguint un perímetre serpentejat quan en realitat amb una mica d'observació, espera i coneixement de les condicions de l'entorn farien que sovint amb menys mitjans i menys esforç acabéssim amb un resultat pràcticament semblant i sense posar en risc al personal.

diumenge, 21 de juliol de 2013

seguiu al nostre cor

Ja son quatre els anys que ens separen d'aquell fastigós dia. Allí, a les muntanyes d'Horta hi vàrem deixar uns fantàstics bombers, millor companys i uns inigualables amics. I és per això que s'hi va perdre una petita part de tots nosaltres.

Des de la distància que ens separen aquests 1461 dies, sols vull dir-vos que seguim escoltant la vostra veu cada cop que sabem d'una nova edició de la Xallenge, veiem créixer els vostres fills o coneixem de noves jornades i premis de la fundació.

Per la nostra part aquí seguirem tancant allò que mai s'hauria d'haver obert.


 en record al David, Ramon, Jaume, Jordi i Pau

dimarts, 16 de juliol de 2013

inici juliol de molta canya!

Deu ni do quin començament de juliol hem tingut!. Portem unes guàrdies en que no parem. Hem tingut incendis de sembrats (els arbres i la massa verda encara no cremen) i tots els camps erms plens de canyissars i matollar sec tiren, i tiren molt.


Portem un parell de setmanes (al "meu" torn i als altres gairebé també, en que entrem de guàrdia, aparentment tranquil·la amb algun servei durant el matí però a a partir de mitja tarda (no podem fer ni el te) es lia. Hem tingut coincidència de varis serveis de vegetació amb d'altres propis d'una urbe com la de Lleida, per tant o estaves embrutant-te i suant als diferents incendis de vegetació estaves suant sota el vestit d'intervenció amb l'equip d'aire.
Hem tingut de tot, o gairebé. Amb pràcticament tots els vehicles fora el parc, sol restava el furgó al parc, o l'escala. Porto un grapat de guàrdies anant a dormir molt tard. Perquè el gruix de serveis s'allarga o simplement perquè cal deixar una estona per sopar abans de posar-nos un ratet al llit. I dic un ratet perquè no hi ha cap nit que no soni el telèfon per anar a més serveis.
Fa dues guàrdies començàvem amb un accident i incendi de vehicle que feia que esmorzéssim passades les onze del matí, i Diumenge, després de rellevar als companys per l'aiguat a Lleida de Dissabte a la nit, vàrem anar de servei en servei fins que passades les 7 de la tarda ens vam aturar per cinc minuts al parc, una parada tècnica per buidar la panxa, canviar-nos la roba mullada/suada... i au a seguir. Per sort, va coincidir amb l'acabament de la majoria de serveis i els afectius van poder retornar als parcs. Hi va haver poc més d'una hora de tranquil·litat, per començar a fer el sopar, tot i que al final sopàvem altra cop molt tard. Després de l'aiguat ara teníem una tempesta de vent que va acabar de malmetre les façanes i arbres que havien resistit amb prou feina el vespre anterior.
La jornada va ser dura no sol per nosaltres sinó per bona part de la Regió de Lleida i altres dotacions d'ajuda provinents de la resta de regions. S'hi havien desplaçat un mínim de 15 parcs més de la Regió un parell de la REMS, de la REMN i també de RET. Entre tots es va fer MOLTA feina. Van ser unes vint hores increïbles en que es van batre tots els rècords del parc. Més de 200 serveis en un dia, que pràcticament doblaven la "marca anterior".
Com haureu vist per un dia el post no ha sortit el matí del dilluns. No vaig poder preparar res de res (sol calia acabar algun dels que ja tinc a mig fer), però a la una de la nit el cos sol demanava estirar-se una estona. Pel matí també ens va despertar el telèfon, pel que la guàrdia va acabar tal com havia començat, amb un nou servei.

Ara, prefereixo fer un servei darrera l'altra que tenir temps per escriure. Escriure m'agrada, però fer de bomber encara més.



dilluns, 8 de juliol de 2013

jugant amb foc

Efectivament, aquest any la nostra estimada Direcció General ha decidit escurçar la Campanya Forestal i deixar-la sol en dos mesos. Be, les retallades han comportat la optimització màxima de recursos i ha hagut de tirar d'estadística i de previsions. Tothom? mitjans aeris com ja és sabut s'ha quedat amb els mateixos avions i helicòpters, encara que pel que sembla son menys hores.
El que és evident és que les previsions meteorològiques a llarg termini comencen a funcionar i la Direcció General li dedica part de la seva fe i ha allargat l'inici de campanya tot just a una setmana de l'entrada de la calor definitiva. De moment l'ha encertat, ha començat la campanya quinze dies després del que sempre feia... tot i que nosaltres fem el mateix horari sense les RH a partit del 15 de juny...

Curiosament quan sembla que hi haurà un any de bonança climatològica els sindicats proposen mesures de pressió com no fer hores extres, deixar la MD i un grapat de mesures (d'estalvi per la casa) en contra nostra i no és el primer cop que això passa. Fa no masses anys també es van fer mesures de pressió a base de no fer hores extres i aquell any va fer "fred" durant gran part de l'estiu. podeu rellegir "un estiu estrany, una vaga rara rara"

Fa dies que em volten pel cap alguns mals pensaments respecte a la bona sintonia entre sindicats i la Direcció General... més quan durant la primera crisi (les inundacions al Pirineu) es demana tornar a fer hores. Va home, va.
Mapa de Risc d'Incendi a temps real
El que queda clar però és que s'ha jugat amb foc. Aquest any ha plogut molt i acompanyat de la bona temperatura nocturna ha provocat que la bona proliferació primaveral de la vegetació s'hagi eixugat més tard que mai. Ara, després de la primera onada de sud, tenim un bon grapat de combustible fi amb disponibilitat, que farà que encara que els boscos mantinguin bona part de la humitat, el sotabosc que ara és frondós i com ja ha perdut la humitat farà que en cas d'incendi aquests acabin sent virulents.
L'any passat, que la climatologia era molt pitjor, vàrem tenir l'incendi de Freixenet de la Segarra en que van cremar un grapat d'hectaries de sembrats. Dissabte, venint d'aquesta bona primavera, van cremar 60ha també de sembrat.

En aquest món qui juga amb foc té dues possibilitats... s'acaba cremant o es pixa al llit. Ja veurem que acaba passant. Però com he sentit durant molts anys, "quien mal anda, mal acaba".
L'any passat ja varem tenir un avís de que les coses no les controlem tant com ens volen fer creure... l'incendi de l'Empordà n'és un clar exemple. Es va prioritzar un dels flancs i es va deixar més o menys descobert l'altra (Això és el que n'he tret del reportatge del "30 minuts" d'ahir diumenge). Però també em queda clar que la situació del "no control" i d'estar sobrepassats la tornarem a veure. Ningú es preocupa per fer una política de prevenció real i efectiva. I ho demostra que gran part del reportatge sigui veure que fa la gent un any després i que molt poca estona s'hagi dedicat a exposar com solucionar i revertir la situació de desventura que viuen els nostres boscos i les poblacions als quals rodegen.

I si voleu, podeu recordar la meva crònica d'aquell incendi: Em meu foc de l'Empordà

dilluns, 1 de juliol de 2013

Comença la Campanya Forestal de 2013

Foto publicada al Diari Segre el 30/6/2013
Per fi ha arribat.

Aquest any ha estat de nou un any de retallades... cada cop tenim menys material de recanvi, més dificultat per cobrir torns, i fins i tot a Lleida hi ha un camió menys!

Però com es sol dir, més val tard que mai. I des de fa unes setmanes els bombers de tot Catalunya (no només els de Lleida) estem de reivindicacions. No per tenir un Euro més, sinó perquè els recursos de que pugui disposar la "nostra" Direcció General siguin utilitzats i invertits de manera més racional.
No, no és demagògia. És evident que tothom vol que els recursos siguin ben utilitzats, però sovint la gent no pensa que un camió funciona amb gasoil (que cal posar a la benzinera, com tothom), que els bombers també fem malbé pantalons, camises, samarretes, botes, mànegues, equips de pressió, d'escarcel·lació, bombes d'aigua... i tot això té un cost tant de manteniment com d'amortització (perquè tenen una vida limitada i algun dia caldrà canviar-los per altres de més nous, més potents, o tecnològicament millors). I això en aquests moments sembla que no és així.

Fa molt temps que els magatzems de la casa estan buids, hi comença a haver vehicles amb un grapat d'anys i que no es poden canviar, altres vehicles que acaben el seu renting i que cal renovar o no... com els vestits d'intervenció, que pel que diuen ja fa un temps que es va acabar el renting i primer el van allargar i pel que sembla ara els han recomprat... i els cascs? no tinc clar quina vida útil tenen, però ja porten deu anys en servei i en alguns parcs han estat realment utilitzats en condicions dures de foc i estrès tèrmic.

Però clar, apareixen els vehicles de bombers "pintats" en les fotos dels diaris i els reportatges de la tele i la "Casa" comença a posar-se nerviosa... més que les quatre bofetades entre Mossos i Bombers a les portes del Parlament.
Fa una setmanas (el 25 de juny) sortia al diari Segre un petit reportatge sobre els camions de Lleida amb proclames a les portes laterals... i els pixadors del parc espatllats per tercera vegada en tres anys, i explicant que hi ha material obsolet... I ahir 30 de juny apareix un contra-article amb una entrevista al senyor Ramon Pares.
Curiosament si fas una llegida ràpida (en diagonal, que diuen ara) sembla com si tirés per terra un grapat de les nostres reivindicacions, però si te'l llegeixes més detingudament, potser encara ens beneficiarà!
Els camions no estan realment pintats! A Lleida, Mollerussa, Reus, Terrassa, Girona, ... i gairebé tots els parcs hem posat una làmina de folre transparent (els dels llibres de l'escola) com a base a tots els escrits fets als camions. I quan la gent pel carrer ens pregunta, doncs els hi expliquem i somriuen amb cara de complicitat (idees de bomber, molt be). Però és que ens fan fotos dels camions com mai!

Al parc de Lleida tenim el 3.19.48 que té 20 anys! i no, no és exclusiu pels retens o preventius. Quan hi ha incendi d'habitatge surt! perquè el protocol de la casa diu que han de sortir el camió petit (BUL 3.19.48), l'autoescala i el BUP, i a Lleida això passa varis cops per setmana.

Per fi algú ha explicat que és cert, que no s'han cobert les baixes per jubilació i que fa alguns anys que no entren bombers. Això també és un punt al nostre favor. Perquè encara que no fem hores extres els incendis els apaguem, anem als serveis i ajudem a tot aquell que requereix del servei urgent dels bombers.
Finalment això de jugar amb els números i les estadístiques és més vell que l'anar a peu. Mirem-ho poc a poc: 285 bombers, 740 voluntaris i 26 d'altres característiques.

26... inclou telefonistes, magatzem, taller radio, o son els del telèfon de control? suposo que parla de telefon, per tant la resta estan dins els 285, també inclou tècnics, gent de segona activitat... o sigui que no tots els 285 els veuràs amb la mànega a la ma ni a dalt del camió. Cal comptar-los es períodes de torns de treball, i també hi ha els temps de descans mínims entre guàrdia i guàrdia, o sigui que cal dividir-ho pels torns (que en cas de necessitat es podrien reduir, però fins a un límit).

Si parlem dels 740 voluntaris... cada persona és un món, però d'aquests el 50% poc surten als serveis i la resta s'ho mengen tot quan els avisen, però no viuen als parcs sinó que estan a casa, a la feina o amb la família i si venen és per la seva voluntat i esforç (i que cada cop hi ha més gent a l'atur... que també compta), però el que NO DIU és que la majoria es concentra a la muntanya i és allí on bàsicament es depèn gairebé en exclusiva dels voluntaris.
Apa, a currar, que aquesta setmana comença la calor.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!