dilluns, 2 de juliol del 2018

prec al nou Director General

Els polítics que gestionen un Cos de bombers van i venen. Arriben, prometen, expliquen tot de bones intencions, fan gestos de cara a la galeria com visites als parcs, reunions amb els diferents estaments de bombers (tècnics, caps de parc, bombers...)... i cada dos, tres o una mica més aquest anar i venir del polític de torn es va repetint. I un cop i un altra i una altra... i així ja he tingut un bon grapat de Directors Generals. I què han fet? Res. Ni un ni l'altra, ni l'altra, ni cap d'ells.

El millor exemple el podem donar ara mateix. El proper divendres 6 vindrà el nou Director al parc de Lleida, i la veritat és que tenim moltes ganes d'ensenyar-li i regalar-li coses. Però la veritat, es que no podrà ser:

  • El voldríem deixar passar al parc, però no podrà ser, perquè portem varies setmanes sense aire condicionat, i clar es fotria de calor.


  • El deixaríem anar al lavabo, però no podrà ser, i ja van molts cops, tenim els pixadors espatllats. I clar les tasses estan brutes perquè en algun lloc hem de fer pipi.


  • El voldríem deixar passar al vestidor, si aquell que es va fer amb previsió per 20 anys, però es que no hi cabem. Fins i tot utilitzem el vestidor femení, perquè sense aquest hauriem de tenir les taquilles al passadís.


  • També el voldríem convidar a dinar, (amb en Gendrau ho varem fer), però clar molts dies estem 20 persones al parc, i com he dit abans tot se'ns queda petit.
  • El voldríem convidar a donar una volta amb el camió de bombers, però resulta que tenim el furgó de salvament amb una porta (de material) trencada, i el vehicle forestal que té una porta de l'habitacle que no tanca, i no volem que caigui per culpa nostra. Tampoc el podem deixar pujar als vehicles lleugers, amb els que aniríem a fer relleus de personal, perquè tenen la direcció i la transmissió malmeses i en arribar al primer revolt li cauria tot per terra. Res, com qualsevol dels 60 vehicles de bombers de tot Catalunya que hi ha donats de baixa (i un altra grapat amb problemes pendents d'arreglar). També el podríem deixar pujar a altres, però o els hi falten equips d'aire, o tenen seients sense el respatller (clavant-se els ferros de subjectar equips d'aire) o tenen algun cinturó de seguretat malmès.
  • Li voldríem ensenyar com fer les pràctiques d'excarceració, però com vostè no té EPIs no pot acostar-se a la zona sense risc a tallar-se, respirar pols de vidre o embrutar-se del molt oli que hi ha escampat arreu.


  • També voldríem ensenyar-li el lloc per on sortim als serveis, però des de fa algunes setmanes l'ajuntament fa obres als carrers del voltant, i amb prou feines podem passar. A més els hem hagut de dir que ajustin el traçat de pas, perquè els camions no passen amb el nou traçat.


  • Així que quasi millor que li regalem uns pantalons, una camisa i unes sabatilles de les que ens dona el servei. Però caldrà que s'esperi alguns mesos. Resulta que la seva talla (vostè fa mides normals) no n'hi ha, i cal esperar que algú faci la licitació, s'accepti i finalment arribi... vaja, amb la planificació habitual que es fa tot en aquesta casa.

Miri, a mi ja no em preocupa si he de treballar 70 guàrdies o 60 (que si em preocupa, però és qüestió de prioritats), ni si el proper any faré 3 o 4 jornades de formació, ni si les hores extra me les paguen a un preu més baix al de l'hora normal (que ja els val). La meva prioritat, i espero que la de TOTS els Directors Generals que vindran darrera seu (perquè vostè marxarà i jo em quedaré) és que els Bombers puguem fer la nostra feina, i en aquest moment NO LA PODEM FER en condicions.

Els parcs de bombers necessiten reparar-se, altres necessiten ampliar-se, altres fer-los de nou. Els bombers necessitem roba de recanvi, camions en les condicions adients per arribar als serveis, materials i equips en perfectes condicions de funcionament.

Però la culpa de tot això no és ni del seu antecessor, ni del 155. La culpa es de totes les coses i persones que no fan la feina, que no planifiquen, que s'equivoquen, que tenen desídia. La culpa és de totes aquelles persones, i la casa n'és plena, que o no en saben, que no en volen saber o que simplement no serveixen i ningú ha estat capaç de canviar-los de cadira. Al Cos de Bombers de la Generalitat hi ha molts ineptes i alguns a Bellaterra. No pot ser que amb totes les coses que li acabo d'enumerar (i moltes ja les deu conèixer, o no) no hi hagi ningú capaç d'haver-hi fet res. Per tant molt del que hi ha no funciona. 
Canviï, elimini, reestructuri. 

REINVENTI l'organització del Cos de Bombers de la Generalitat.

Si ho aconsegueix els pobrebombers li agrairem infinitament.