dilluns, 14 de gener de 2019

Reflexions post incendi

És curiós el que et prepara la setmana. Portem algunes guàrdies a Lleida on sembla que sense fer grans serveis la guàrdia acaba acumulant un grapat d'actuacions. Segurament és una sensació que vista des de dins pot ser certa, però quan en parles fora de l'ambient de bombers, la gent en general li sobta quan expliques que tot sovint vas a incendis de xemeneia, a petites deflagracions de calefaccions, obertures de pis activades des del Tele-assistència (gran feina i sobretot necessària), petits accidents urbans o de carretera o a diferents conats d'incendi en llocs varis. Diguem que per nosaltres això seria el més normal del món, però la gent del carrer, pel que sembla, tot això ho desconeix. Això si, sempre veuen passar camions de bombers amunt i avall (deu ser que anem a algun lloc, oi?).
Evidentment serveis amb múltiples víctimes mortals com el de dissabte a París o el de Badalona de l'anterior setmana son excepcionals, però no son estranys, perquè si mirem l'hemeroteca, passen, i passen més sovint del que creiem. Potser és per això (la sensació d'excepcionalitat i desprotecció) que cada cop que n'hi ha un d'aquests s'encenen les alarmes, si més no durant unes setmanes o mesos, i fan que tots els protocols de seguretat en les nostres sortides s'intentin complir amb escreix.
No és anecdòtic doncs, que en els incendis d'habitatge als que hem anat després del de Badalona, a Lleida principalment, ens hagin enviat ajuda de Mollerussa i s'hi hagi estat especialment atent. De tota manera hi ha serveis excepcionals, com el del passat mes d'agost, on en l'incendi d'un aparcament soterrat ens varen enviar bombers de tot el voltant, fins i tot Ascó, Montblanc i Calaf. Allí varem tenir "susto", de fet el varem patir un mínim de 4 bombers, i un 5è també va patir situació d'estrès tèrmic i psicològic. En aquell servei, que finalment ningú va prendre mal, ens varem veure les orelles. I això et fa reflexionar. Aquell dia el podem explicar i sobretot hem d'aprofitar per comprendre i aprendre.

Després de serveis com el d'una explosió de gas, el 2006, a Santa Coloma de Gramanet, el de Badalona de fa pocs dies o el d'Horta de Sant Joan fan que hi hagi un abans i un després en aquesta tipologia de servei. Segurament el toc d'atenció de l'aparcament de l'estiu no serà generalitzat, però si a nivell de parc i també dels parcs que hi van intervenir però no servirà per canviar gaire a nivell de la resta de col·lectiu.
Incendis com el de Badalona ens fan reflexionar sobre si necessitem més vehicles i més personal, que ens puguem plantejar si els parcs d'ajuda han d'estar més propers o si és millor augmentar la dotació dels parcs existents... també ens fa pensar en quin és l'ordre en el desenvolupament de totes les nostres tasques: Rescat, extinció, avís i prevenció de nous riscos, recerca de noves víctimes, com ens hem de distribuir en els vehicles i quins vehicles han de sortir, i així un llarg etc.

Diguem que els serveis excepcionals ens plantegen dubtes, ens fan veure coses que potser abans no havies planificat o senzillament no s'havia ni pensat (com el tsunami del Japó). Tots aquests serveis son diferents, tots comporten un abans i un després. I sobretot son una oportunitat per millorar i créixer.

dilluns, 7 de gener de 2019

La crua realitat

Ara que ja ha passat el Nadal, el Cap d'Any i els Reis, ja tenim clars quin son els desitjos de la majoria de nosaltres. Incloc els nostres principals caps operatius, els que compren, planifiquen i organitzen com volen que sigui el Cos de Bombers. Així que no insistiré.

Però si que el que toca és fer recopilatori d'on estem. I estem aquí, amb un grapat de parcs de bombers tancats cada dia, perquè simplement no hi ha gent. No ens enganyem, la causa no és que no vulguem fer hores, les hores son voluntàries, nosaltres complim amb el nostre horari, com qualsevol altra persona normal. Que hi ha feina? per exemple un servei, una recerca, etc... no deixarem res per tancar ni sense gent, però si simplement la rotació de personal no dona per a omplir el personal de guàrdia aquest no és el nostre problema, ho és de la "casa" que és qui ha de convocar les places suficients per a tenir els torns de treball complerts i dimensionats suficientment per a tenir coberta la guàrdia.
I com ho tenim tot? Doncs a la Regió de Lleida cada dia falta aproximadament de 7 a 10 bombers, per tant de 45 n'entren cada dia menys de 40. La resta haurien d'entrar en hores extra. Aquestes durant el 2017 i 2018 s'han cobert de forma voluntària fins a 500.000 hores per a tot Catalunya, unes 250 h/bomber i any. Que a més hem d'afegir a les 102 hores que per decret i per tant "imperatiu legal" hem de fer perquè la casa al 2014 ens va obligar a fer més hores perquè en aquell moment ja va considerar que com no tenia personal suficient havia ad'ampliar-nos l'horari. Però a dia d'avui, tot i fer 102 hores de més, hi ha la necessitat (i aquests dies es demostra) que en total hauriem de fer més de 350 h cada bomber per a que el servei funcionés amb el mínim. Perquè el que fem és donar mínims.
Mínims vol dir el personal just per a cobrir la guàrdia, el retén. La resta de personal, que hauria de sobrar (i ara no és el cas) podria fer feina de prevenció, de simulacres, de visites a llocs de pública concurrència, túnels, hospitals, escoles, etc per a poder actualitzar la informació, plànols i fitxes d'actuació en cas d'un sinistre. Però com dic això sense una dotació suficient de gent als parcs no és possible.
A la Regió d'Emergències de Lleida no ha fet falta tancar cap Parc de bombers, una de les causes és que hi ha pocs parcs i la dotació habitual és de 4 bombers, aquests dies al poder fer mínims (per una instrucció temporal deguda a la manca d'efectius) es permet tenir parcs amb 3 bombers, així que es desplaça el personal arreu de la regió per acabar de completar els parcs que ho necessitin, així ens trobem que pràcticament cada dia a Lleida ciutat hi ha 7 bombers, a Balaguer -5 i a la resta 3 i puntualment 4. El que deia 35-40 bombers dels 45 necessaris.

Però hi ha regions que estan molt pitjors. La Regió Centre és una àrea petita també amb pocs parcs i com molts tenen dotació de base reduïda fàcilment es troben que no poden cobrir-se entre ells i per tant opten per aglutinar efectius allí on es creu que son més necessaris (Manresa i Vic) i van tancant la resta en funció de les mancances diàries.
El més greu però està a la REG. Aquesta sempre s'ha caracteritzat per tenir molts parcs de bombers amb poc personal, tots de mínims 3, excepte Girona ciutat. Aquí la bona comunicació i la poca distància entre parcs ha permès la cobertura del territori mitjançant el desplaçament de dotacions (camió i bombers) en ajuda als serveis. Per tant qualsevol petita necessitat de bombers comporta l'activació de dos parcs (quan a la RELL això només passa en cas d'incendi d'habitatge). Degut a la situació actual de manca de bombers, cada dia han de tancar dos i tres parcs per a poder completar la dotació de la Regió. El dia 4 i el 5 tancaven tres parcs, el dia 3 tancaven cinc parcs, el dia 2 eren dos, el dia 1 tancaven 4. I així cada dia.
Una de les lectures que ja fa dies que volten per la casa és la de tancar alguns parcs de bombers per a fer més "lògic" el servei. I evidentment la REG té tots els números, però això ha d'anar acompanyat també de la millora en quant a estructura humana de la resta de parcs. Girona hauria de ser com Tarragona, Reus, Lleida o Badalona, amb 8 o 9 bombers per dia, i la resta amb un mínim de 5. Els que tenen vehicle autoescala necessitarien ser 7. Així que si fem números podem veure (en condicions normals) que el fet de tancar un parell de parcs tampoc soluciona la dotació de la resta, ja que 6 bombers (3+3) no omplen més que dos parcs. Això si, la isòcrona de temps de resposta a la REG poc variaria en alguns casos.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!