dilluns, 17 de juny de 2019

Tornar a l'Escola

De nou he passat per l'Escola de Bombers... bé, hi vaig anar el 1995 quan vaig entrar a Bomber professional, uns deu anys després hi vaig tornar per un curs per fer de formador de Teoria del Foc (que no vaig acabar donant mai), però que va ser l'excusa per conèixer alguns companys "locus" pel Risc Químic. I llavors vaig estar un any o dos en que hi havia anat de forma més assídua com a formador de Risc Químic. Després vaig estar alguns anys en que pràcticament no havia donat cap curs, ni tampoc els havia rebut a l'Escola de Bombers. L'any passat, i a consequència de la meva baixa per l'operació de genoll, hi vaig tornar com alumne, al curs d'Accidents de Trànsit. I m'encanta anar  a l'Escola de Bombers. Allí sempre s'hi apren alguna cosa. Potser no exactament el que es pretenia amb el curs, però la gent que t'hi trobes sempre val la pena.
Aquests dies novament hi he tornat. Per rebre evidentment continguts de Risc Químic, biològic i nuclear. Que és una temàtica que m'apassiona. Si, sóc raret. Però és el que hi ha. I sí, en els meus 25 anys de bomber he anat a l'Escola, és perquè hi he estat com a profe i no com alumne (que només ha estat de forma molt puntual.
Com he dit abans, la sensació que tinc a l'Escola és la d'estar acompanyat de gent que sap un grapat de coses. Els últims anys tot ha canviat. Anteriorment els formadors eren generalistes, i això ja no és així. Si, hi havia gent que podia explicar "escalada urbana" sense ser escalador o com m'havia trobat, a posar-se els vestits de nivell II i III sense ells tenir ni idea de com fer-ho i molt menys sobre risc químic o biològic. En aquests moment ser formador de l'escola no és haver presentat un resum extret d'internet (quan no era generalitzat), o saber-te explicar molt bé davant un tribunal (perquè tenies bona làbia), en aquest moment ser formador de l'Escola de Bomber és haver superat uns minims de coneixement sobre el tema. I això n'assegura la qualitat.
Començar un curs a l'Escola a les 8 del matí és una putada. Si, ho és. A mi em representa llevar-me  a les 5 del matí per ser al parc a 3/4 de 6, vestir-me, agafar el vehicle del servei de l'Edifici de Regió (o a on tinguis les claus guardades) i a les 6 partir. A l'Escola s'hi arriba si tot va bé, a les 7:55. Si hi ha trànsit, embús o altres no se sap. Així que si hi has d'anar de formador toca sortir a dos de sis per si de cas.
Aquests dies també hi ha els aspirants de bomber, que fan el curs bàsic. Ells a les 8 són allí, vestits, contents, alegres i ben desperts. Jo faig cara de son. Em fa feliç reconèixer cares conegudes. Gent que ha passat pel parcs de Lleida de forestalillo, fent les pràctiques de Bomber voluntari o perquè d'alguna manera o altra els he conegut fora l'ambient de bombers. I això em fa adonar de la importància del formador. Com he dit abans, un formador ha de conèixer sobre la matèria, però també ha d'ajudar als nous bombers a prendre i alhora no contradir les coses que a ells els exigiran en la seva avaluació. Tu pots exlicar trucs i anècdotes, però això no els afavoreix per passar una prova, els afavorirà un cop siguin al parc. Ara la seva feina és superar l'Escola i per això has de ser bon formador. Els has d'explicar, ensenyar i fer coneixedors de tot allò necessari per poder sortir d'allí amb el "titol" i sobretot la plaça de Bomber que tant anhelen.
Donar classe a l'Escola de bombers és un privilegi i també una responsabilitat. Ni ha de ser fàcil ni és senzill. Has de fer grup amb la resta de formadors, per explicar allò que funciona i allò que no funciona. Allò que els costa i allò que ja porten sabut de la seva preparació prèvia (no els d'has d'explicar algo que ja saben). A l'Escola aprendran a fer de bomber, a conviure amb altres companys i companyes i veuran que hi ha gent que tot i que potser no tornaran a trobar en 20 anys més, els ha ensenyat a moures amb tant material i tantes maniobres, que sense ells no podrien ser els grans bombers en que es convertiran en un futur no gaire llunyà.
Per mi, l'escola és sinònim de Risc Químic (i biològic i nuclear), i també de retrobar-me amb cares conegudes que em segueixen aportant molt. Rodejar-se de gent que en sap, que té inquietud per conèixer i compartir és de les millors coses que un pot aspirar en aquest món bomberil. L'Escola de Bombers (tot i els seus problemes, errors i mancances) em dona tot això. I n'estic molt agraït. Tant de bo, cada 5 anys haguéssim de passar una setmana a l'Escola, i cada any fer guàrdies a altres regions, i cada poc temps moure'ns entre torns i entre parcs. Segur que tots en sortiriem beneficiats.

dilluns, 10 de juny de 2019

Quan arriben els forestalillos

Sortim un cop i un altre, i ara si, arriben els forestalillos. I amb ells seguim apagant incendis, cremes i negligències vàries. Els helicòpters bombarders ja surten (el de Balaguer no para) i venen a tots els serveis de vegetació on l'avís és una mica sèrio.

La tàctica un any més és clara. Anar-hi amb tot i apagar-lo el més aviat possible. És igual si ens passem de rosca, l'important és ser-hi. Quan més aviat, més petit. Quant més mitjns, abans ho tindrem controlat i abans tindrem tota la infraestructura necessària per a fer-ho possible. Això que durant molt temps no ho he entès, segueixo sense entendre-ho.
Evidentment, el pobrebomber no és tonto. Tinc molt clara la intenció. Un incendi petit és fàcil i ràpid d'apagar. Si fem números, un incendi gran costa molts i molts diners. Tenir totes les dotacions en un incendi gran, desplaçaments, parcs descoberts (o molt personal fent hores per obrir parcs que han quedat descoberts), relleus, menjar, gasoil, etc. Són molts diners que es fonen per cada GIF. També són hores que has de dedicar a la premsa, crítiques, comunicats, i moltes hectàries cremades. I evidentment això no ven. No ven políticament que s'hagin cremat milers d'hectàries i que t'hagis gastat milions d'€uros per a aquest trist resultat. El resultat final, tot i la infraestructura, formació, etc seria el mateix que els de després de l'incendi del Solsonès i del Bages. Boscos cremats. I evidentment, com ja he dit, això ni ven ni és justificable.
I perquè no ho entenc? Senzill. Cada dia som menys bombers i tenim menys vehicles. Així que si anem als incendis de vegetació amb "tot", ens queda "res" per a la resta de serveis. I tampoc ens queda res per a un segon incendi amb possibilitats de fer-se GIF. Potser si l'incendi és a Girona i el segon surt a l'Ebre encara podriem donar al servei una quantitat relativament bona de recursos, però si això en passa en dos llocs propers, la veritat és que un i l'altra es queden sense reursos (perquè venen de camí) i cal diluir-los entre els dos serveis. Tant si són a prop com si són lluny un de l'altra, el que necessitem és enviar camions i personal. I com que tenim una flota de vehicles limitada i de personal tampoc anem sobrats, ens trobem que en algns serveis que potser al principi anaves sobrat, ara et treuen recursos per enviar-los al gran. El personal porta hores anant d'incendi a incendi, sense possibilitat de descans, menjant de mala manera als camions de camí a un nou servei. Això vol dir que la resposta sigui dolenta, potser és suficient, però cremes els recursos.
A zones com la RELL, on tenim pocs parcs (si compto els de bombers voluntaris que surten també seguim sent pocs) la tàctica és agoserada. Gairebé cada guàrdia ens trobem tots els parcs de la plana amb els vehicles fora del parc, De Tremp en amunt les distàncies augmenten amb escreix i les carreteres fan que sigui més fàcil l'ajuda des de les rodalies de Barcelona que des d'un parc del pre-Pirineu i impossible des del Pirineu. Així que aquí un segon servei important serà impossible de fer compatible amb la tàctica del "tot", perquè evidentment ja no et queda "res" a prop.
Evidentment la solució no és senzilla. Tenim els recursos limitats, sabem perfectament que els helicopters no apaguen els incendis (però ens ajuden molt), som conscients que apagant els incendis al primer moment tot millora, però el preu que cal pagar és molt gran. Deixem tota una gran extensió sense recursos. Els parcs grans ens quedem en parcs petits (i Lleida segueix tenint 120.000 habitants, incendis d'interior i accidents), els parcs petits es queden sense ningú més. I quan surt el servei, per petit i bulgar que sigui, hem de venir des de l'altra punta de la Regió. Els incendis d'habitatge també es fan grans, els accidents van a pitjor (les ambulàncies fan molta feina, però només son dues persones)... i tot un llarg ventall de serveis que queden a l'espera que algun vehicle quedi lliure.

El problema no el tenim apagant incendis, que d'això en sabem un colló, el problema el tenim perquè a l'estiu deixem sense recursos a la resta de serveis, i com ja sabeu Bombers no només apaguem incendis forestals. Apa, bon estiu.

dilluns, 3 de juny de 2019

A tope amb la Campanya 2019

Això ja ho tenim. Els helicòpters ja estan a les seves bases (imagino que dilluns -avui- els convocaran a Cerdanyola per la foto de rigor), els vehicles ja els tenim plens d'aigua (com sempre), la gent ja té les botes forestals ben enllustrades i encerades (per repel·lir l'aigua), les camises amb tots els botons recosits, els guants nous, sense escletxes ni talls, el casc net (desfumat)... i poc a poc es va sentint a la guàrdia el cuquet de la sortida a incendi de vegetació en la que menjaràs fum i et picaran els ulls. Una mica exagerat, però en el fons és el que una bona majoria de bombers sent.

En realitat ja hem tingut el primer cap de setmana amb calor i temperatures superant els 30º, la humitat al centre del dia tampoc ajuda, el bosc cada cop més espès es va posant en condicions de cremar de forma més severa i de fet ja ho ha començat a fer. Portem alguns serveis remarcables les últimes setmanes. Primer per la quantitat i poc a poc per la "qualitat". No és el mateix un incendi on crema a una velocitat moderada i que li costa agafar les capçades, als dels últims dies on el comportament ja ha canviat.
No, no, això no és encara un incendi de 6a generació, ni tampoc són cap GIF. Però es comença a semblar a tot allò que ja hem vist en altres estius "calents". El vent fins ara ha estat moderat i per tant ha estat un factor menys a sumar a tota la situació. Però tot arribarà. Portem 4 mesos de sequera, i la tardor tampoc va ser especialment plujosa.

Els 125 opositors que estan a l'escola es miraran aquest estiu des de la barrera, aprenent a utilitzar els equips d'aire, les maniobres d'escarceració i a llegir mapes de cartografia. I la resta estarem als parcs, sortint i caminant per les serres dels nostres boscos resseguint flancs i perseguint flames i focus secundaris.
Aviat ens trobarem sense camions als parcs, perquè només n'hi ha un per parc, no n'hi ha més. En un parell de setmanes hauríem de començar a fer guàrdies d'estiu, reforçant els torns fins les 9 del vespre, però ja veurem si hi ha gent suficient per cobrir des del dia 16 de juny o des del 1 de juliol. I els petards començaran a posar-nos les coses més complicades.
Cada any, l'última setmana dels coles ja ens anima les guàrdies (de fet, des de principis de mes, perquè molts coles no fan classe a la tarda). Petards i bretolades fan que racons urbans i alguns solars plens d'herba creïn els primers ensurts al veïns que veuen com les flames i el fum estan a pocs metres de casa seva. Però llavors és quan arribem nosaltres, rebem tot d'indicacions dels veïns més agosarats (com si jo li digués al paleta com ha de posar els totxos) i controlem la situació en poca estona.

La veritat és que aquests petits incendis en interfície urbana ens donen força feina i estrés. Rodejats de gent que et mira i et grava des del mòbil, el fum, el foc que corre i els matolls secs i força alts et dificulten la tasca d'anar avançant a trobar aquell petit focus que queda més allunyat. De vegades t'enxampa tornat d'un servei i vas amb mitja cisterna i esperes en candeletes l'ajut d'un segon vehicle del teu parc (que és el que arriba ràpid), perquè si esperes el d'un altra parc, el més segur és que et quedis primer sense aigua.
Així que res, poc a poc ens anirem posant en situació. Camises, pantalons i samarretes cap a casa plenes de fum, mitjons sovint de color gairebé negre i els mocadors de paper que ens indiquen que la propera vegada ens hem de posar la mascareta forestal abans. Els mitjans aeris ja els tenim a les seves bases a pocs minuts del parc, en pocs dies els "forestalillos" per aquí, i els vehicles de transport de personal (furgonetes de lloguer, de 9 places) a peu de torre de pràctiques esperant portar-nos al primer relleu d'incendi. Aquest any serà abans d'acabar juny, ja us aviso ara. Bona Campanya Forestal, el tret de sortida ja ha estat disparat.

dilluns, 27 de maig de 2019

Els Bombers del canvi

Sembla, perquè tot està per fer, que la nova direcció està treballant per revertir la situació crítica del Cos de bombers. El més curiós però és que no entenc res de res. Hi ha el mateix pressupost que l'any passat i que l'any anterior, però sembla que ara podem començar a arreglar parcs i comprar camions. Per tant, o es gasten diners que abans no teniem o es gasten diners de forma diferent al que l'antiga direcció havia fet fins ara. I per això, no ho entenc.
Els pressupostos destinats a bombers són els mateixos i ara podem comprar 92 camions i ara comencen obres de reforma... tot poc a poc, però és així. Segurament són curiositats dels números de la conselleria, crèdits i els respectius interessos per pagar obres anteriors, que ja han acabat de pagar, i alguna que altra despesa que han ajustat amb el temps... però clar, en el seu dia ja es va retallar en hores del personal de neteja dels parcs (i així estan de bruts), els manteniments de portes, il·luminàries i fusteria dels parcs també sembla que s'ha millorat respecte al que hi havia anteriorment... o qualsevol dia ens diran que ja no tornen perquè no tenen més pressupost. Però de moment i a compta gotes es va recuperant, una mica aquella infraestructura que es va inaugurar amb tant bombo i platerets.
Ara tindrem 92 camions BRP nous... que fan molta falta. Penseu que fa 10 anys que no es compra un camió, i des de llavors cada any se'n donen uns quants de baixa, perquè han bolcat, tenen una greu avaria o simplement són tant vells que ni per estar al parc serveixen. Però fins a l'estiu del 2020 no arribaran els 8 primers... i arribaran 8 i en 3 mesos arribaran 8 camions més... i 8 cada 3 mesos... així que fins al juny de 2023 no tindrem els 92 camions. Bé, si les dues licitacions són paral·leles llavors els números surten per nadal de 2021... Res, quatre dies comptant des d'avui. Per tant, si cada dia hi ha menys camions i no n'entren fins setembre de 2020... ens queda any i mig de tenir cada dia menys vehicles i més vells.
I amb el personal ens passa exactament el mateix. Ara comencen a l'Escola 125 flamants nous "aspirants a bomber i bombera", els queden alguns mesos de formació a l'aula i als camps de pràctiques, després guàrdies de pràctica on faran 12h o 24 segons s'acabi determinant, i només en alguns parcs de cada regió, els principals, però no són personal exactament operatiu. No poden conduir d'urgència ni entrar els primers en un  incendi ni portar el pes d'un servei de rescat. Sempre van al costat d'un equip de bombers. Evidentment. Però mentre això passi, els dies aniran corrent en contra nostra, alguns bombers es jubilaran, altres s'acolliran irremediablement a la segona activitat perquè els han posat una pròtesi de maluc o una falca entre discs vertebrals (perquè són motiu de segona activitat i lesions molts comuns al Cos). Per tant ens queda un any de ser cada dia uns quants menys als parcs.
I aquest és el panorama que tenim. Els propers mesos (un any aproximadament) seran els pitjors del cos de bombers en molt de temps. Hi haurà menys vehicles i menys personal. Però una cosa també vull deixar clara. Si una cosa ha fet la nova direcció és agafar el problema i buscar remei. Aquesta setmana s'ha signat un conveni laboral que ens ajusta una mica millor les guàrdies que hem de fer i ens maltracta una mica menys (semblava que la culpa de tots els problemes econòmics de la casa fossin cosa nostra). S'ha posat la base per comprar vehicles i que opositin 400 nous bombers fins a final d'any (150 ja són a l'escola).  Haurem de seguir patint manca de material, vehicles espatllats i algunes penalitats més, però poc a poc veurem la llum, just després de la Campanya forestal de 2020 s'obrirà la primera bombeta en forma de 8 camions... i una mica abans els primers bombers fent guàrdia complerta als parcs. Això ens dona esperança, però una esperança a llarg termini. Som-hi, endavant.

dilluns, 20 de maig de 2019

Terror davant la Campanya Forestal 2019

Sabeu perfectament que no sóc apocalíptic, ni exagero de forma desmesurada, però us he de confessar la meva preocupació davant una propera Campanya Forestal plena d'incògnites.

On jo estic, a la RELL, hem patit un hivern ple de misèries amb poc personal i dificultat d'arribar als serveis a una hora decent. Tenim algunes zones on es depen gairebé en exclusiva dels parcs de bombers voluntaris, que lluny de polemitzar en si sií o si no, durant aquest hivern i part de primavera no han donat el servei pel qual estan dissenyats. Evidentment la situació referent als Bombers Voluntaris és diferent a la dels Bombers professionals, nosaltres amb venir a fer hores al parc solventem la papereta de la Direcció General. En canvi, els BV són pocs i no poden desdoblar-se ni deixar d'assistir als seus llocs de treball per tal d'anar als serveis. La situació és aquesta: hi ha paisos en que això es viu diferent, però aquí, per molt BV que siguis, si no vas a treballar et fan fora o simplement, no cobres. Ara no parlaré de model, potser un altra dia. Però en aquest moment, la manca de Bombers Professionals es cubreix amb Hores Extra, mentre que la manca de Bombers Voluntaris no es pot cubrir de cap forma, perquè simplement no es pot cubrir un servei que no té gent.

Podriem donar solucions temporals com seria que durant la Campanya Forestal alguns parcs de BV s'obrissin amb personal Professional, aprofitant les guàrdies d'estiu que nosaltres realitzem. Però això necessita un parell de posts, unes quantes pujades de pressió per part d'alguns i potser tres o quatre infarts d'altra personal. Per tant no seguiré per aquí.
Al riu tenim incendis conduits per vent i que fàcilment agafen extensió
El que si que és obvi, és que no som suficients parcs ni persones ni vehicles com per donar el servei durant la propera Campanya Forestal de 2019. I us ho justifico. Aquest hivern hem anat a Aitona, a Torres de Segre, a Almatret, a Serós, La Granja d'Escarp... i triguem gairebé una hora a arribar-hi, perquè és el temps que es triga amb camió des de Lleida, localitzar el foc i rodar pel camí que toca fins la cua de l'incendi. Si comptem, com així ha estat durant l'hivern, que els BV tot sovint no poden fer sortida, les ajudes indiscutiblement ens venen de Mollerussa, Balaguer i Tàrrega. Això si no estirem d'altres regions, llavors en ajudaria Ascó, Gandesa i Mora... tot ben aprop. O sigui, que pel cap baix tenim una altra hora de ruta per a poder tenir pel cap baix mitja dotzena de camions fent la nòria d'aigua, muntant línia d'aigua apagant i encerclant l'incendi.

Això que tants cops he criticat, per exagerat, que és enviar una vintena de camions a qualsevol petit incendi forestal, a la RELL resulta impossible. Exemples en tenim molts. Des de fa molts anys tenim problemes per a que ens envïin vehicles a incendis a a zona del Baix Segre. Quan demanes vehicles sempla que demanis or. És més fàcil que et vingui un helicòpter des de Sabadell que un camió des de la teva mateixa regió.
A la RELL arriba abans un helicòpter de Sabadell que un camió
El que fins ara sempre ha passat al Pirineu, que quan surt un servei a la zona de Sort i necessita ajuda ningú sap quina altra comarca ha de deixar sense bombers (qualsevol Cap de Guardia de la RELL t'ho admetrà en privat), ara també passa al Segrià. El Segrià és com la RELL però en tamany comarca. Allargada, de gran extensió i sense parcs de bombers (professionals, ja m'enteneu, que n'hi ha de voluntaris, però sense gent). Per tant els últims serveis que hi ha hagut a la zona han estat una loteria a l'hora de disposar d'ajuda. Que activin Mollerussa, Tarrega, Balaguer hauria de ser el més normal del món mundial, però no és així perquè et quedes sense parcs al llarg de molts kilòmetres d'autovia, autopista i de capitals de comarca amb força activitat agroindustrial.
Costa molt tenir acumular vehicles per un incendi
Aquesta setmana han caigut quatre gotes, però en una setmana sense pluja tornarem a tenir els camps secs, els boscos disponibles i els serveis aniran sortint com bolets, un darrera l'altra o tots alhora. I aquí és on tenim el perill. Potser acabarem apagant incendis com al 1991, que amb 5-6 vehicles et buscaves la vida, però és que a la RELL només tens 5-6 vehicles per tots els serveis de la Regió, perquè faràs venir Sort, Pont de Suert o La Seu a un incendi al Segrià? Fins que no entenguem, o entenguin que a la RELL hem de multiplicar els parcs, el personal i també les ajudes que ens venen des d'altres regions, estem abocats al fracàs.
Bombers que només es poden veure en un simulacre
I el fracàs a Bombers és que se'ns cremin moltes hectàries, que patim algun incident i que finalment hagi de rodar el cap d'algú de dalt. I ja no sé a quin nivell anar a trucar a la porta. Facin la feina d'una vegada i posin bombers i camions i tot allò que faci falta per a que els serveis de la RELL es facin en les condicions se SEGURETAT i d'efectivitat que són necessàries.

dilluns, 13 de maig de 2019

Premi a l'ACR Bombers Lleida

De vegades comences un projecte una mica pel simple fet de voler-te implicar, de ser una mica més, de voler sentir-t'ho una mica teu, de simplement participar i sentin-te integrat encara més... així és com va començar la meva aventura amb l'ACR. L'Associació Cultural i Recreativa Bombers Lleida va néixer fa un grapat d'anys per part de bona part dels bombers, ara ja jubilats, del parc de Lleida. Molts anys després quan jo vaig arribar en aquest parc poc a poc em vaig anar integrant a la vida d'aquest parc, amb dificultat, perquè tenia reducció de jornada per paternitat, i d'algunes de les coses que s'hi organitzaven jo ni me n'enterava. Però poc a poc em vaig fer un més del parc.

Després d'un periode en que l'ACR era més una excusa per organitzar partits de futbol i participar en altres campionats, va arribar el moment que calia canviar la junta i la manera de funcionar. Aquí és quan hi vaig entrar. Ho recordo com una etapa molt interessant i intensa. El primer encàrrec que teniem la nova junta era sanejar els comptes, i vendre/treure un grapat de material de merchandasing que hi havia mort de fàstic. Poc a poc es van vendre les samarretes i part del material, varem haver de fer clauers nous, enganxines amb el casc, que en lloc de comprar a un comerciant, els demanàvem diretament a fàbrica.
Les màquines de cafè i beguda varen començar a rendir. La de beguda ja no venia taronjada de marca blanca, i poc a poc varem substituir llaunes que ningú demanava. Varem incorporar la cervesa 00 (que ara és l'única que tenim), i el cafè de la màquina va ser substituit (no sense recances de part del personal) per cafè natural i de bona qualitat. Un cop tot rutllava econòmicament, podiem començar a invertir en nosaltres mateixos. Una Internet que funcionés, els canals digitals, i ja més recentment es va fer portar el cable. Tot això com a contraprestació a la inversió que cadascun de nosaltres fem cada cop que fem cafè al parc o treiem una llauna d'Aquarius. Però això només és una part.
L'ACRBombers Lleida és molt més. La implicació de la gent en la vida del parc, les ganes de fer coses, el bon ambient van derivar en participar a la Batalla de les Flors de la ciutat, i poc a poc ens varem anar integrant en la vida de Lleida. Un dia ens varen demanar col·laborar amb l'AFANOC, un altre amb el Banc de Sang, un altra amb Sant Joan de Déu, un altra amb no sé quina festa i també s'hi va participar.
La Cursa de Bombers de Lleida també ens ha ajudat a ser visibles per la ciutat i les institucions. Es va crear una mascota (el marraquet Bomber) que surt sempre que tenir algun company disposat a portar-lo. S'ha passejat per la festa del Marraco a la Festa Major i altres ocasions... i poc a poc la feina de l'ACRBombers Lleida ha estat molt menys vinculada amb el futbol i més a la ciutat. De tota manaera cal recordar, molt i molt positivament, la gran organització del Campionat de futbol per bombers, amb la participació d'un grapat d'equips de parcs de bombers de gran part de l'Estat espanyol i també un equip andorrà.

Avui, però, escric aquest post, simplement per agrair i felicitar a tots els membres de la junta de l'ACR Bombers Lleida la seva tasca i la seva dedicació. També ho vull fer extens a tots aquells que des d'aquell canvi de junta van donar la volta a tot plegat. Va ser un tornar a començar i que el passat dia 10, a la Festa Major de Lleida es va veure recompensat amb l'obtenció d'un reconeixement per part de l'Ajuntament de Lleida com a entitat solidària amb la ciutat.
Queda molta feina per fer. Per una part cal organitzar la 10a edició de la Cursa de Bombers de Lleida (l'única a Catalunya que organitzem els bombers, amb el suport de l'ACR i també d'institucions com l'ajuntament, la diputació o Bombers), seguirem col·laborant amb l'AFANOC, el Banc de Sang, el Sr Postu i amb tots aquells amb qui es pugui arribar. També tenim pendent d'acabar d'arreglar el "manolito" (aquell vell camió de bombers, que teniem tirat al mig del jardí) esperem veure'l recuparat en un parell d'anys, però no és fàcil ni barat. I tot de projectes de futur que hi ha sobre la taula, al museu o a l'arxiu de l'ajuntament. L'ACR Bombers Lleida té molt vida i moltes ganes de compartir-la amb els carrers.
Felicitats a tots aquells que heu dedicat les vostres hores a fer de l'ACR el que és ara. Per molts anys.

dilluns, 6 de maig de 2019

Sense acte de les Medalles

Condecoracions rebudes
Fa uns dies vaig llegir un Tuit que parlava de la poca sensibilitat de la casa cap a l'acte de lliurament de les medalles als bombers. Jo us vull explicar algunes coses al respecte, de fet en tinc dues, una perquè em tocava i l'altra perquè algú va considerar que me la mereixia...
I aquí és on vull acabar anant al post d'avui. Però primer vull explicar com és l'acte de lliurament al qual vaig poder assistir, ara deu fer 4 anys (si fossin 5 ara me'n tocaria una altra, i no és el cas). En aquella ocasió l'acte commemoratiu es va celebrar a Sabadell, al palau de la Fira. Algunes setmanes abans habiem rebut la invitació i fins i tot podíem portar algun convidat, que no es seuria amb nosaltres, sinó amb la resta de públic. L'escenari era presidit per uns cubs vermells translúcids i cadascun amb una de les lletres de la paraula "B O M B E R S". Un piano a un costat de l'escenari i un faristol des d'on els presentadors ens explicaven algunes coses que no recordo. A l'entrada calia acreditar-se, confirmant l'assistència. Hi havia qui no havia confirmat, o hi havia algun error i van haver de seure entre el públic. (fa 4 anys ja vaig escriure això: Medalles).

Ens vàrem seure en l'ordre que l'organització ens havia marcat. Per això tanta importància en la confirmació. Havíem de pujar de 6 en 6 (crec que era sis). Tot totalment organitzat, emmaquetat i pautat, sense res a improvisar. Així que vaig seure al costat de gent desconeguda per mi. Alguns de la meva promoció prop meu, però feia 20 anys que no els veia (si més no va servir per veure algun antic company). També hi havia bombers voluntaris, que no havia vist en la meva vida ni els tornaré a veure a menys que vagi a viure a l'Empordà o al Bages.
Fet històric: el 1995 entrà en funcionament el pla d'emergències per incendis forestals
Un acte sobri, sense ni un excés, cap nota de color ni molt menys l'alegria de qui celebra 20-25-35 anys en aquesta casa de bojos. Pujar a recollir la medalla per 20 anys em va representar 0. Ningú va explicar cap anècdota de l'any que "suposadament havíem entrat", ni serveis rellevants, ni vehicles que s'havien incorporat, ni parcs ni jo què sé...

El punt d'emotivitat el tinc en el moment que es donen les medalles per actes i actuacions especials. Aquí és on descobreixes alguns herois de veritat. Les medalles als mèrits individuals són en alguns casos amb una càrrega molt important.
Com una cua de borregos
Però per això caldria millorar l'acte de forma important. Primer s'hauria d'apropar al bomber. Fer-lo sentir el protagonista. Tal i com està plantejat no ho aconsegueix. Ara hi manca la proximitat de la gent que et dona la medalla/reconeixement. El que et dona la medalla un tècnic de no saps on o l'alcalde de torn, et dona la mà i ja està. Cap a baix i que passi un altre. Que a més de rebre-la, immediatament després puguis compartir mig minut amb la gent de la casa a qui coneixes i et valora (en una mena d'espai diàfan al costat de l'escenari, visible per tothom). Bé, només és una idea. Per cert, fer un pica pica sense pressupost i demanant-ho al parc que l'acull és una mostra més de la poca implicació de la casa. Recordo una cola i unes patates de marca blanca, que van ser la cirereta rància d'una celebració descafeinada.

L'acte s'hauria d'acompanyar amb videos ben curts de serveis destacables a mena de resum del que ha passat l'últim any, i abans de cada grup de medalles una petita història en expliqui quatre pinzellades de l'any en que varem entrar a bombers. No sé, aquell any varen aparèixer els "egipcis", o es van retirar, els MB1222, o es va inaugurar el parc de X... clar, el problema vindria quan haguéssim d'explicar de l'any 2010 al 2019... perquè no hi ha res remarcable.
I sobretot és necessari aclarir el criteri amb els quals et donen una medalla de mèrit. No per a que tothom "busqui" obtenir una medalla, però si saber reconèixer quins requisits ha de cumplir un candidat o candidats per a rebre-la. Tots coneixem companys que en mereixen no una, sinó un grapat. Són bombers anònims i que sense ells aquest servei no seria el mateix. I de vegades, trobar-te un accident al carrer pot ser molt heroic o simplement aplicar allò que sabem fer. Tot depèn dels ulls que et miren, però no hi ha dues actuacions iguals, i aquí és on hi ha el mèrit individual o del grup de persones que formem els torns i en trobem en situacions sovint calamitoses per donar un cop de mà a aquella persona que es troba en perill.

I això, com que no ho valorem, ni els de dalt ni els de baix, a la que es pot, uns aprofiten per a fer boicot i altres per treure's l'acte del mig i estalviar-se alguns diners.

dilluns, 29 d’abril de 2019

Ja tenim camions, realment tot funciona?

Aquesta setmana ha sortit finalment ha sortit publicada la licitació dels 892 camions de bombers que portàvem gairebé un any escoltant pels de les promeses eternes... (i els diaris en van plens).

No s'han comprat!, No s'ha decidit res! No s'ha arreglat encara el problema de manca de vehicles, reparacions, i envelliment de la flota bomberil. Però ja tenim al sr Conseller content i orgullós d'haver comprat 92 camions de bombers.

En realitat tots els problemes de Can Bombers estan sol·lucionats. Si oi?. Els parcs estan plens de bombers, els serveis segueixen solventant-se (igual com s'ha fet sempre) i ho seguim fent amb una sabata i una espardenya. Els relleus del proper estiu els farem amb vehicles dels Mossos d'Esquadra en la seva coneguda funció de "taxistes dels bombers" (ja m'han portat a uns quant incendis), el material sanitari, de cures i de rescat segueixen brillant per la seva absència (n'hi ha, però cada dia tenim més coses caducades o pendent de canvi per envelliment o reparació).
La Sala de Regió Centre segueix incumplint un grapat de Normes Tècniques de Seguretat Laboral i punts del Codi Tècnic de la Construcció
Els parcs segueixen pendents d'obres de reparació i de reconstrucció. No han sortit les licitacions d'obra, i no sortiran encara fins passats alguns mesos, perquè el pressupost no hi és, ni la signatura d'aquells qui realment tenen la clau de la caixa dels diners i la paperassa.

Tenim els parcs de bombers oberts. Iuju!!!! Però a base de tenir fins a 16 bombers fent hores extraordinàries (La RELL divendres passat), això son 384h extraordinàries en un sol dia en una única regió, quantes hores eren per TOT CATALUNYA?????!!!!! No m'atreveixo a traduir-ho a diners, em falten zeros.
Doncs aquesta és la realitat d'avui a Can Bombers. Hem "encomanat" a les empreses un pressupost per a construir 86 camions de bombers, ara falta que algú s'hi presenti, que amb les condicions que ens presentin la casa els vulgui construir i finalment l'empresa guanyadora els haurà de construir.... això són pel cap baix 15 mesos. Fins passada la Campanya Forestal de 2020 no tindrem tots els camions als parcs, així que de moment ens haurem de menjar els BFP amb la seva cisterna transversal un parell d'estius més. En el millor dels casos potser en podrem "tastar" algun just a inici de la CF de l'any que ve, i serà el moment on comprovarem que, com sempre, han posat el material més pesant (que és el que s'utilitza menys) a les zones altes i el material fàcil a la part de baix. Potser té una petila lògica, però el tenir material pesat a treure de la part de darrera d'un armari, de la part alta d'un camió i trobar que no hi ha escales ni agafadors fa que la part de l'Ergonomia sigui una assignatura pendent de la casa.
Evidentment la previsió dels 150 bombers d'aquest any, la dels 250 que sortirà properament i les convocatòries de caporal, sergent i oficial fa que en un parell d'anys comencen a tenir personal als parcs, que serà insuficient, mentre se'ns jubilaran 200 bombers, que sumats als més de 1000 que ja ens falten haurem d'esperar a tenir les coses més fàcils per regularitzar els torns. Una cosa queda clara, que a la RELL la manca de bombers no l'arreglarem en un parell d'anys, per a fer-ho haurien d'entrar aquestes dues promocions integrament a la nostra regió, i n'hi ha 6 més esperant els nous bombers.

Apa, celebrem que ja tenim camions nous i tots els parcs oberts. Però que la felicitat no us deixi dormir, les coses segueixen estan igual que ahir, bé, pitjor, els camions tenen un dia més, i els edificis i els personal també.

dimarts, 23 d’abril de 2019

Preparar-se pels Incendis

És curiós com aquests dies i a raó de l'incendi de Notre Dame es parla força del paper dels bombers. Aquí ser Bomber, depèn de qui en parla, pot ser una mena d'heroi, pot ser un "funcionari" que només pensi en un sou i en mantenir el seu xiringuito, o simplement una colla de cossos catxes que posen pel calendari anual de Bombers.

Però la desgràcia sempre posa a tothom al seu lloc. Aquest any ja hem tingut l'incendi de Badalona i aquesta mateixa setmana l'incendi de l'Hospitalet de Llobregat. Aquí és on es veu l'ànima dels Bombers. Gent que, tot i exercir una feina molt digne, sempre fan el millor que saben per a rescatar a les persones (malauradament no sempre s'hi arriba a temps), i que estan preparats per a multitud d'actuacions.
No cal anar gaire lluny per veure amb quines coses ens trobem els bombers. Des de fa alguns mesos tenim bombers voluntaris en pràctiques al parc de Lleida. S'han trobat en incendis d'habitatge, incendis de contenidor cada dos per tres, rescats de persones que han caigut i fa dies que no se'n sap res d'ells a casa seva (els aparells del tele-assistència haurien de ser obligatoris a patir del 75 anys per a tothom), accidents de trànsit, rescats d'animals a rius, recerques de persones al camp... i un bon grapat més de serveis que fem en un parc com Lleida.

Però tot això no es resol per casualitat, ni per haver fet unes pràctiques ni una formació a l'Escola de Bombers. Tot això es resol perquè tens les coses preparades. I aquí és on avui vull anar a parar.
Si analitzem les imatges i llegim alguns articles de la premsa internacional (no tot el que hi ha escrit ens aporta informació de qualitat), podem extraure que a Notre Dame no es va improvitzar gaire cosa. Allí feia falta molta aigua, i l'aigua la tenien al riu. Doncs els plans d'actuació ja contemplaven disposar d'embarcacions impulsores d'aigua, material disposat per a fer el transport d'aquesta aigua als camions i que finalment seria impulsada cap als braços articulats i autoescales que la llençarien en alçada per arribar a una coberta siruada a mes de 25m del terra.

I aquí? Aquí no tenim la meitat de planificacions que podien tenir en aquest cas concret. Segurament una actuació al museu del Louvre ha de tenir un Pla similar a aquest. Disposar d'un riu a pocs metres ajuda a tenir aigua de forma infinitat, en cabal i pressió. Aquí això no existeix. Només ho he vist en fotos al Port de Tarragona en una pràctica. Doncs a Lleida hauriem de tenir una instal·lació mòbil per obtenir aigua de forma massiva sense haver d'hipotecar camions.
A Catalunya tenim el Segre, el Llobregat, el Besós, el Ter o l'Ebre. Són fonts infinites d'aigua que tenim desaprofitades. El dia que sapiguem treure'n profit, aquell dia, haurem fet un altra pas per millorar les nostres actuacions. Però tot i així seguim mancats de Plans d'actuació per a grans infraestructures. Quants cops hem revisat el pla d'actuació al túnel i a l'Estació de tren de Lleida? O quants cops hem revisat el pla de La Llotja, el Teatre Principal o els cinemes d'Alpicat?
Realment estem preparats per tot això? O improvisarem com el dia de l'incendi en un aparcament de l'avinguda Segre de l'any passat i encara estic esperant que algú de Regió (la Granja) em pregunti que què va passar per a què m'hi m'haguessin de treure? O com és que només em van sentir dos companys quan allí erem més de 10? I si se n'ha fet l'anàlisi, com és que encara ningú ha vingut a fer-nos l'explicació del "post-incendi"?
Som Bombers, per molta gent som herois i per altres només ho serem el dia que ens necessitin, això no ho podem canviar, però ho hem de ser i hem d'estar preparats per a quelsevol mena d'actuació, encara que la probabilitat sigui molt baixa. No havia de cremar el Liceu i va cremar, no havien de cremar ni caure les Torres Bessones i van caure, no havia de cremar Notre Dame i ho ha fet... que no ha de passar i passarà? Preparem-nos i si no passa, doncs millor. Els coneixements i la preparació mai fan nosa.

dilluns, 15 d’abril de 2019

La repetició de la jugada

Diari Segre de dissabte 13 d'abril de 2019:
El conseller d’Interior, Miquel Buch, va anunciar ahir la licitació del projecte de l’edifici del nou parc de Bombers voluntaris de Seròs, que substituirà l’actual, i les obres del qual podrien començar l’any que ve, amb una inversió inicial de 800.000 euros. L’anunci el va fer després d’una reunió a la Diputació de Lleida amb responsables del cos de Bombers, portaveus dels grups polítics i presidents dels consells comarcals que volien traslladar-los la preocupació per la falta d’efectius i d’infraestructures a la província.

I resulta que aquest "paio" ens ho explica com a novetat!. Doncs jo us asseguro que he estat en reunions amb Secretaris de la Conselleria, Directors Generals i també responsables de Bombers i això ja m'ho havien explicat fa alguns mesos i amb més detall.
A veure si ens entenem. Les notícies son notícies per la seva novetat, perquè expliquen coses noves i no perquè algú repeteixi com un mico, en escenaris diferents, que cal fer inversions a Can Bombers. Això mateix ja es va explicar al Parlament de Catalunya fa un parell de mesos. Exactament el mateix. I és exactament el mateix que m'han explicat a mi en diverses reunions al carrer Diputació de Barcelona.
Si voleu us avanço uns quants titulars... Una nova Regió d'Emergències al Pirineu, i per això la inversió al parc de la Seu serà molt més alta... han de fer oficines i sales de reunions i posar monitors i teles amb connexió directa a la sala de Control de Bombers a Bellaterra. I si també posem la mísera reforma del parc de Balaguer, les obres a la RELL s'acaben aquí. No hi ha res més. Ni reformes al parc de Pont de Suert, ple de mancances per a ser un centre de Treball que no compleix amb la Llei de Riscos laborals i l'avaluació de riscos (plena d'actuacions de millora importants), tampoc hi ha res sobre la millora de l'heliport del parc de Lleida, ni molt menys de la seguretat de les instal·lacions (qualsevol dia tindrem un més que susto). O res dels parcs que manquen per a la correcta cobertura de la Regió. Tampoc hi ha cap referència al nombre de bombers, Caporals i Sergents que manquen per tal de disposar amb la dotació necessària (la teòrica) que des de fa molts anys està incomplerta. Ni res sobre vehicles nous, material de seguretat ni material tecnològicament més modern. Tampoc res sobre els pobres bombers abandonats de Mollerussa, que tenen un furgó de Risc Químic, que només serveix per a la foto i poca cosa més. (I jo sóc químic, que sé de què parlo!)

Així que mentre tinguem aquest tipus de gent al capdavant de les conselleries, venent la moto als polítics del nostre voltant i amb ciutadans que llegeixen el diari i no ho posen en entredit... estem perduts.
A la RELL hi tenim molts problemes. Molts. Som una Regió dispersa, amb molts quilòmetres entre parcs, de nord a sud i separats per valls profundes. Això a més d'una dificultat a l'hora de desplaçar efectius també ho és per la climatologia local. Cada vall té el seu vent, les seves hores de canvis de direcció, la seva temperatura, la seva solana i la seva obaga. Tot això ens afecta de forma molt considerable a nivell operatiu.

Un incendi en un pàrquing a Lleida, en un  carrer prop del riu, es veu afectat pel vent i pels canvis de corrents de l'aire. Per tant ens podem trobar que l'aire empeny el fum i la temperatura cap un costat de carrer, empenyent el fum per una porta i en pocs minuts tenir la situació contrària. O el que és pitjor, una situació de canvis constants i per tant un vent errant que fa que el fum surti a ràfegues per les diferents portes sense cap sentit aparent. Això que passa en incendis urbans a Lleida ciutat, passa també en incendis de vegetació a les vall del Segre, des de Balaguer fins a La Seu, des de Camarasa fins a Pobla, des de Pobla a Sort i des de Rialp a València d'Àneu.
Som una regió gran en extensió, gran en diversitat i molt petita en quan a recursos humans, distribució de parcs i de material. Som la Regió "més petita" en recursos per metre quadrat. Som una Regió que li vens que invertiràs 800.000€ en un nou parc i sembla que tots els problemes se'ns hagin d'acabar, i no és així. Els problemes som molt importants i és de vital importància arranjar-los per a poder fer la nostra feina amb seguretat i garantia. Apa fins la propera Fakenews de la conselleria.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!