dilluns, 26 de novembre de 2018

Bombers desfasats

/
promoció  81/16 -la última-
És ben curiós això de bombers. Quan parles amb els que aviat es jubilaran i que ronden els 60 anys, molts es refereixen a la resta com si fóssim acabats d'entrar, com si només fes 4 o 5 anys que fem de bomber. La realitat però és que pràcticament tots els que estem a bombers portem més de 10 anys a la casa. La penúltima promoció va ser el 2008, mentre que la última (81/16) s'ha finalitzat a cavall de 2017 i 2018, ja que les pràctiques i el període fins a elegir parc va acabar durant la primavera d'aquest.
La realitat però és dura. Actualment ja s'estan jubilant les promocions dels primers bombers de la generalitat. Evidentment se'ns ha jubilat gent abans, però venien d'ajuntaments, de diputacions, o altres circumstàncies. La majoria de parcs sempre havia tingut gent de 30 a 50 anys, més o menys repartida en edat. Tot i això un defecte dels parcs de bombers de la Generalitat sempre ha estat el tenir la gent més jove (o recent arribats) a parcs petits, allunyats i de pocs serveis. D'aquesta manera parcs com Montblanc o Flix s'han nodrit sempre de personal de les últimes promocions, en canvi parcs com Lleida, especialment aquest amb una Regió ben particular pel tipus i distribució de parcs, hi ha arribat bombers amb els 40 anys fets i més de 15 anys a la casa. Evidentment son bombers experimentats, a base de temps i de voltar parcs per anar-se apropant.

No ha estat fins ara un problema especialment greu, però un cop venen les jubilacions ens comencem a trobar parcs que es buiden de personal en uns pocs anys. Tota la generació de les oposicions del 87 i 89 s'estan jubilant cada cop més sovint. I trobem cada poques setmanes que companys de parcs de tot arreu que es van jubilant. No us sorprengui el post d'avui. La realitat avui de bombers és aquesta. Fins ara havia viscut algunes jubilacions, puntuals, cada 3-4 anys es jubilava algú, però aquest 2018 ja porto viscudes potser 10 jubilacions. I el problema no acaba aquest 2018, sinó que continuarà durant els propers 10 anys. Després de la promoció del 98, ve la del 91 i la segueix la del 94 (aquesta amb 220 bombers).
Avui Bombers ja tenim un greu problema de personal. Demà i si no comença a entrar gent nova de forma contínua s'aguditzarà. Això condiciona a tot el personal, ja que ens "obliga" a realitzar un esforç per tal de cobrir la manca de personal per completar els torns. Des de ja fa 6 anys que fem més de 100 hores addicionals a les que ens correspon com a treballadors públics. Ara, i si les negociacions no ho aturen (i no ho aturaran, ja us ho dic ara), farem 150h de més pel cap baix. La realitat és aquesta. Mirant el llistat de personal i les hores que hem realitzat de més (les hores extra), majoritàriament provenen de cobrir els mínims de torn, ja gairebé ningú genera hores per venir a cobrir serveis (sortides de 2-3hores a servei), més del 90% de les hores que fem son hores per cobrir els mínims de parc de guàrdies senceres.

Per tant i mentre no entri gent de forma anual i durant deu anys per tal de subsanar aquest dèficit de personal, que existeix, que la casa és conscient, però que tot i això cada cop és més greu, els bombers haurem de fer un sobre-esforç d'hores de treball (evidentment remunerades) per a que els camions de bombers surtin als serveis d'apagar incendis d'habitatge (que aquests dies no parem), incendis de xemeneia (que aquests dies no parem), incendis de vegetació (que aquest estiu ha estat molt fluix), obertures de vivenda i rescat de gent gran (tele-assistències) que tot l'any en fem un bon grapat, accidents de transit (que no és el que era fa 15 anys) però que per nosaltres és un servei pel que ens sentim molt i molt preparats (i que ni és reconegut per la societat ni tampoc per la resta de grups -sanitaris i policia-), o qualsevol altra tipus de servei i que fem amb totes les ganes del món mundial.
El problema de personal és evident, tant com que ens estem quedant sense camions i sense material en condicions. Avui aconseguir unes botes, un pantaló o uns simples guants de bomber vol dir esperar 6 mesos per tenir el recanvi d'una peça que se t'ha fet malbé i hauries de substituir al moment. Tant important és tenir camions en condicions per a fer serveis (portar material, aigua, donar pressió, impulsar l'aigua a la pressió adient, portar el personal, etc.) com que la gent (poca ara com ara) que arriba tingui el equipament de seguretat en condicions. Portem un any amb escassetat d'ampolles d'aire, escassetat d'espatlleres per les ampolles d'aire, anteriorment varen ser les màscares d'aquests equips d'aire que es trencaven i necessitaven un recanvi urgent... quina serà la propera? De fet, els camions se'ns estan caient a trossos. Fa uns dies a la Regió de Girona un camió va perdre una roda en una rotonda perquè se li van trencar els cargols que la subjectaven... però no és un camió puntual, aquesta partida és la que vesteix actualment a la majoria de parcs. Els "Mercedes Atego" amb numeracions de xx.30, xx.31 i xx.34 son majoritaris a casa nostra. I com deia al passat post "només" porten 14 anys a la casa.
Bombers desfasats, com aquesta antiga ambulància del servei
Tenim gent jubilant-se, tenim material caducant-se i tenim camions al final de la seva vida operativa (costa més mantenir-los que canviar-los) i que actualment comencen a ser insegurs a manca d'una posada a punt en condicions. Bombers està en situació crítica, està antiquada, és vella, està desfasada,... necessitem un canvi de rumb que no tant sols ha de ser per una inversió superior a la que ens diuen, sinó que cal tota la formació, material, equipament, vestuari, vehicles, edificis, que facin que recuperem allò que ens varem creure una vegada i en això ens varem crear, Bombers ens crèiem el millor servei dels del nostre entorn, ara estem més fotuts que la gran majoria, i mira que hi ha gent fotuda!.

dilluns, 19 de novembre de 2018

California dreaming

Avui me'n vaig lluny per parlar d'incendis, com si amb els d’aquí no en tinguéssim prou. Però la realitat és que a dia d'avui tot està relacionat. Els boscos de Califòrnia tenen una semblança amb els mediterranis. O és que només els camps de vinya, de fruits secs son l'únic que tenim en comú? 

El clima mediterrani tampoc es tant diferent del règim climàtic de Califòrnia. I Portugal, que tot i estar a tocar de l'Atlàntic, té tot un entorn molt boscós que a l'estiu no deixa de ser “el sud d’Europa” i això el fa comú a la resta de països punters de l'Europa mediterrània. Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia. També hi podem sumar tota la costa Est de França (tota la línea de Nisa, Marsella, Montpeller i Perpinyà). 
Cada estiu sentim incendis a Portugal, Galícia, Andalusia, zones com Guadalajara i la costa valenciana. Però tota la costa Francesa, tant del nord dels Pirineus com de la Costa blava francesa, o la Toscana i la Ligúria italianes també son sensibles als incendis.

Califòrnia té un clima mediterrani, boscos, urbanitzacions, i també el Vent de Santa Anna, que és molt semblant al nostre Fogony. Un vent que un cop ha travessat una cadena muntanyós es torna sec. Això a nosaltres ens passa amb el vent del nord. 
Per tant no som tant diferents a Califòrnia (més de 70 morts), Grècia (91 morts), Portugal (64 morts). Si Califòrnia no és cap país “mindundi” i li ha passat això, ja no ens podem excusar en que Grècia i Portugal son països de baix perfil. Doncs ara feu comptes… si de 5 paisos ha passat a 3, aneu-vos preparant perquè si no fem res per evitar-ho tot això se’ns ve a sobre en uns pocs anys. 
Les causes son moltes. Califòrnia porta sequera acumulada des de fa més de 7 anys (en part el cultiu de l'ametlla de regadiu s'ha afavorit al nostre país per això, perquè allí els ha baixat la producció). A Catalunya portàvem un grapat d'anys acumulant deficiència hídrica, i sort en tenim d'aquest 2018 plujós. Respecte a Grècia i Portugal tenen a l'igual que els americans habitatges dins el bosc, urbanitzacions amb culs d’ampolla, racons on no pots fer passar centenars de vehicles davant un desallotjament massiu… Com aquí ens va passar a l'Empordà, on un incendi va atrapar alguns conductors en una carretera d’un penya-segat i també hi va haver víctimes. I a Catalunya urbanitzacions plenes de bosc en tenim moltes. 
Aquest és un fet del qual hem d'aprendre. Els desallotjaments massius seran una de les accions a fer, preveure, planificar, organitzar i sobretot habituar a la gent davant incendis que es previnguin complexes i que puguin implicar a nuclis poblacionals. 

La prevenció a les urbanitzacions, l'alta eficàcia en l'extinció dels incendis abans que es facin grans, la neteja de boscos encaminada a rebaixar la quantitat de combustible, treballs agrícoles, amb ramats i moltes altres iniciatives que cada dia s'escolten més (una altra és que realment es facin), no son suficients a dia d'avui, per afrontar aquesta tipologia d'incendis. El futur proper hauria (i ha de ser) el desallotjament massiu de poblacions i urbanitzacions. 
Però a més hi tenim un problema afegit. Alguns d'aquests incendis son virulentament ràpids amb el handicap que en uns pocs minuts es desencadena tota una sèrie de factors que accelera l'avanç de les flames i fa impossible la previsió al desallotjament i quan aquest comença ja és tard. 

Amb això no vull espantar a ningú, però si que segurament i en un futur bastant proper s'haurà de desallotjar poblacions situades fins a 20km d’un incendi, ja que en l'actualitat un cop es detecta que tot s'accelera ja és tard.

dilluns, 12 de novembre de 2018

El cobrament dels rescats

Després de la calma del final de l'estiu ens arriba la poc a poc però segura feina feixuga dels incendis dels primers freds. Portem uns dies en que la tranquil·litat del setembre i final d'octubre s'ha trencat. Ja tenim els primers incendis de xemeneia, també és l'època en que la gent descobreix que les calderes de pel·lets, de closca o de llenya donen problemes. No perquè no siguin segures, sinó perquè si utilitzen fusta resinosa aquesta es pot enganxar a les parets de la xemeneia i un dia o altra s'encén. Igual que una llar de foc, com les de tota la vida. Per tant acaben donant els mateixos problemes que ja coneixem fins ara. Tubs metàl·lics que passen prop de jàssenes, tubs bruts que a la llarga s'encenen, mala qualitat de la llenya... i un llarg etcètera. Tot això son detalls que en algun moment o altra us havia explicat en els meus posts de tardor. Bé, que les calderes de cremar de material orgànic donaven problemes no, però si que era el moment en tot això aflora i ens dóna problemes.
Però avui us vull parlar d'un altra tema. Els serveis que cal cobrar o no cobrar. Porto varies setmanes parlant amb gent de diferents àmbits no bomberils que em diuen que si cal cobrar rescats, principalment d'excursionistes. Que si uns van mal equipats, que si altres no tenen experiència, que altres no fan més que posar-se on no toca... 

Però el mateix podríem dirs dels boletaires... que si no es coneixen la zona, que si no porten GPS, que si van sense telèfon o no porten bateria, que si no porten roba per passar la nit per si passa algo, que si una cosa o una altra.
I en els accidents de cotxe? Quin seria el criteri? Perquè si condueixes cada dia saps conduir més que si només ho fas els diumenges per anar de casa al poble? O com que ets menys a la carretera tens menys possibilitats de tenir un accident? Quin criteri utilitzem? Si has begut se t'ha de cobrar el rescat, l'ambulància i el cotxe de la poli que senyalitza l'accident? Si ets “bon” conductor no se t'ha de cobrar? Com va això? I el mòbil? Si és per culpa del mòbil t'hem de cobrar? O és que com que feies el burro no t'hem de venir a buscar?
Crec que és molt difícil saber quins son els serveis que cal cobrar i quins no. Si se't crema la casa perquè tenies endollats 5 aparells de potència al mateix endoll t'he de cobrar i si en tenies 3 no? Si se't crema la campana de la cuina perquè ets un guarro t'he de cobrar? Si tens la planxa endollada mentre vas a contestar el telèfon perquè et truca un familiar i acabes tenint un ensurt a l'habitació de planxar també t'he de cobrar o li cobro a la tieta pesada que truca quan no toca?

Mil i un dubtes i preguntes em venen al cap cada cop que sento a algú afirmar que hi ha serveis que cal cobrar a la gent que ha patit un accident.
I jo em pregunto? Si sóc capaç d'abocar-me a un precipici per fer-me una “selfi” i acabo caient i algú ha de venir en helicòpter, baixar rapel·lant, o tant senzill com travessar la ciutat plena de cotxes, en horari d'entrada de nens al cole (més transit al carrer), amb vianants creuant els carrers, cruïlles, semàfors, etc perquè no hauria de cobrar el servei? O és que per caure d'’una finestra a la que m'he abocat no he de pagar un “peatge”?. Si a la noia que es fa la foto a dalt del pont li passa algo, qui ha de costejar el rescat i el tractament hospitalari?

dilluns, 5 de novembre de 2018

Una solució per un grapat d'Euros

La setmana passada varem poder veure a un mil·ler de bombers de la Genialiat de Catalunya als carrers de Barcelona, fent la nostra particular processió bomberil. Com en qualsevol seguici hi ha diferents parades i "performances" per tal de fer visibles cadascun dels punts àlgids del nostr particular pelegrinatge.

Així que tot comença a davant de la Conselleria a la qual pertanyem, aquí a més de portar la nostra proposta també fem visible la nostra capacitat i determinació. Per tant, des del minut zero es van tirant petard, traques, coets i tot de pirotècnia que no deixa de fer espetecs fins al final de tot l'esdeveniment. Un nou punt és la concentració de material malmès, que ja no té servei i que no és apte ni per ser reparat o recuperat, i per tant se'l crema a una vora de la via just davant del departament.
El seguici, un cop ha recollit a la gent que ha portat els desitjos i benaurances dels bombers envers als nostres gestors, comença a caminar, seguint el carrer Diputació fins creuar Passeig de Gràcia i situar-nos finalment a la Rambla de Catalunya en front la conselleria d'economia. No, ningú va pujar a cap furgoneta de ningú (no sigueu malpensats ara), estem de processó. Allí més soroll, fum, petards, traques i bengales. El soroll des d'una conselleria a una altra arriba a tres o quatre carrers paral·lels més enllà, fent-nos sentir per tot el barri sencer. Aquesta parada és per demanar al departament que ens doni una mica d'aire en qüestió de diners, que estem molt escanyats i que sense diners (que així portem 10 anys) tenim els parcs que cauen, els vehicles envellits, la roba que no se'ns renova i els mitjans personals que no es poden augmentar per manca de pressupost (entre altres raons)

Des d'allí es segueix avall fins la Plaça Catalunya, fent servir el soroll i la gran quantitat de gent que som, els visitants de la ciutat no paren de fer-nos fotografies (hi deu haver les xarxes inundades de fotos de cascs grocs), fins arribar al bell mig de la Rambla on es fa un minut de silenci. Després de tant xivarri, el minut resulta impressionant, tant pel ser on és com per la quantitat de gent que el configura.
Finalment encarem cap a Plaça de Sant Jaume, allí és on s'obtenen les millors fotos, el carrer  Ferran és gairebé ocupat pels bombers de casc groc (i alguns d'altres colors), deixant fora per un dia als milers de visitats que hi ha habitualment. A la Plaça és on el seguici acaba cremant tot allò que encara li queda, i que és molt i molt. El soroll és ensordidor i no deixa de sorprendre la capacitat que tenim de cridar l'atenció de tots els visitants de la plaça. Finalment, en un ardor final, podem veure un bomber pres en flames, corrent i donant voltes als allí concentrats. És el punt final d'aquesta processó.

I després d'aquest gest de força, què?

Doncs ara ens toca esperar. Aquí estem per treballar, per fer les nostres guàrdies i complir el nostre horari. Però amb això no n'hi ha prou. Manquen bombers, per tant els que estem hem de fer un sobresforç personal per a suplir aquesta mancança i mantenir operatius la setantena de parcs de bombers. Si, els bombers treballem més hores i més guàrdies que les que hauriem de fer si tot estigués normalitzat. Una altra cosa és discutir si hem de fer X o Y hores, però ara en fem un grapat de més només perquè a la "casa" li manquen recursos i com que ella no hi posa solució, doncs ens obliga a posar-la a nosaltres.

Seguim amb els camions que en aquest moment es fonamenta en un bon grapat de "mercedes Atego" carroçats com a vehicles mixtes (BRP) i forestals (BFP), d'una edat aproximada de 13-14 anys, complementada per uns pocs vehicles urbans (BUL) de més de 16. El BUL de Balaguer és a punt de ser nomenat "relíquia", però és que sense aquest a l'interior del casc antic no s'hi podria accedir.

Alguns vehicles més habituals (com escales i nodrisses) són una mica més recents, però al pas que anem els deu anys actuals (d'autoescales) seran duplicats fins a veure el seu relleu.
Els parcs segueixen caient, deteriorant-se, els projectes de rehabilitació estan aturats perquè no hi ha pressupost per a contractar, licitar, tirar endavant plecs de condicions que fa mesos i anys estan redactats. Els contractes de manteniment de portes, de vehicles, d'instal·lacions tècniques, de neteja etc segueixen sent adjudicades a aquelles empreses que no només ofereixen un preu més reduït i una millora de servei impossible de complir, sinó que a més majoritàriament aquestes ni tenen la capacitat tècnica per a fer aquests treballs, ni posteriorment realitzen de forma correcta els seus serveis. I aqui no passa res. Quants contractes s'han trencat, s'han tirat enrere o s'han canviat d'empresa a mitja prestació del servei? Possiblement cap, i per això estem com estem.

La solució, ens diuen, és per un grapat de milions. Fa uns anys per un grapat de milions ens varen comprar BRPs i BFPs (aquests últims no els vol ningú), es varen reformar parcs (que van costar molt més que fer-los nous), es van construir parcs (amb mancances, amb errors, amb baixa qualitat d'execució, amb problemes de tota mena...) ara estem en un moment similar al de fa quinze anys.
Acabem de comprar (fa un any?) uns 4x4 Ssangyong, que per poder tenir 4 cotxes més van ser escollits en detriment d'altres tecnològicament millors, més evolucionats i amb més prestacions en 4x4 que aquests. És una questió tecnològica, de fet, aquest model concret ja no el comercialitzen. OoOoOoOohhhh

La roba, que es compra amb compta-gotes, no segons tallatges ni necessitats reals de recanvi i renovació. Els diferents equips com són els d'excarceració, els d'il·luminació, el material per rescat urbà (tipus escalada), el de rescat aquàtic (principalment en canals i rius), i moltes altres coses que realment necessitem per poder seguir fer la nostra tasca en condicions de seguretat i d'eficiència.

La solució com podeu entendre no és només un problema de diners, és un problema de gestió i de com els utilitza la nostra direcció per a poder donar als bombers, als parcs, al ciutadà que és qui finalment rep la prestació del Cos de Bombers de la Generalitat la resposta que realment ha de rebre.

Sóc conscient que fa setmanes que dono voltes al mateix, però la solució és la que és. Mentre els mateixos problemes també es mantinguin caldrà que seguim fent-ne ressò, ni que sigui a toc de petard.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!