dilluns, 24 de desembre de 2018

És Nadal a Bombers

Portem setmanes, mesos i fins i tot anys de reivindicacions, però ara és Nadal i com aquells soldats que van aturar una guerra per jugar un partit de futbol entre els dos bàndols, nosaltres, ni que sigui per un dia també haurem d'aturar-nos una estona i apreciar i agrair tot allò que tenim.

Nadal és moltes coses però la més important és la d'agrair als teus tot el que son per tu la resta de l'any (això ho hauriem de fer cada dia, però per desgràcia la societat actual ens ha portat cap un altra camí). Per tant el post avui el dedico a tots els meus companys de bombers. Sense ells no podria tenir el millor treball del món. Sense ells no podria tornar sa i estalvi de la majoria de serveis, sense ells no podria tenir l'experiència ni el saber que he pogut acumular fins a dia d'avui. Sense ells no sabria portar un camió de bombers, no sabria cuinar per un grapat de gent (em costa, eh), no sabria improvisar ni ser company. Ser company no s'improvisa ni s'estudia en cap escola. Ser company es viu guàrdia rere guàrdia i es millora cada dia.
Nadal entre bombers és viure'l amb la teva segona família. Una família que t'acull, et protegeix i t'escolta com qualsevol altra família "normal" però sense cap mena de lligam familiar. Aquí els problemes ens els mengem, els patim, els passem com podem, els perdonem, els oblidem però sobretot es deixen al parc cada cop que sona la campana per anar a un servei.

El Nadal a Bombers és fer l'esmorzar de parc, reunir-te amb els companys ja jubilats i saber d'ells, és trobar-te al "xinxe" de l'altra torn i acabar jugant a billar amb ell mentre descobreixes que en el fons té un cor infinit, és compartir cua per treure un cafè de la màquina mentre ens fem bromes i amb picardia li fas pagar el cafè a l'altra o simplement li prens el torn (altres dies ho ha fet ell).
Nadal és anar a fer un dinar a un restaurant de Lleida i que ningú del torn falti (de vegades hi ha excepcions, però sempre son per causes ineludibles), és riure, explicar les anècdotes de sempre, és parlar d'aquell servei mentre li prens una patata fregida al del costat que s'ha distret. Nadal és reunir-nos tots (i mira que estem hores junts) per compartir un dinar més, però que aquest cop ens el serveixen, ens el recullen i que ens portin el cafè a taula.
Nadal és obrir una barra de torrons després d'un dinar de guàrdia i tenir un petit instant per brindar pels anys que ens queden a la casa. Nadal és compartir una taula plena de tè que ha preparat un company amb ganes de compartir una tros de tarda abans d'anar al gimnàs. Nadal és pelar les patates per fer una truita de 18 ous i posar-les a fregir entre 3 paelles. Nadal és fer tot allò que uneix al torn.
El pessebre del parc de Lleida
Nadal al parc de bombers és ajudar a l'Amàlia (que fa la neteja del parc) a posar el pessebre, el dia que no hi sigui potser no n'hi haurà. Nadal és tenir guarniments en algunes finestres que ens alegren la cara els matins gelats i plens de boira de l'hivern a Lleida.

Nadal a bombers no és anar a comprar a les parades dels mercats nadalencs dels nostres pobles, ni anar a comprar regals. Nadal és estar amb els companys que un dia t'han tret d'una situació complicada o que una tarda qualsevol va perdre una estona per practicar amb tu aquella maniobra que tenies rovellada, per ensenyar-te alguns trucs per treure millor rendiment a alguna màquina. Nadal al parc de bombers és estar amb tots aquells amb qui sempre aprens i sempre aportes.

Nadal al parc de bombers és un dia qualsevol a la guàrdia d'un bomber. Nadal al parc de bombers és compartir cada dia una mica amb els teus companys de torn.

BON NADAL

Vols rebre els articles per correu? apunta't!