dilluns, 27 de maig de 2019

Els Bombers del canvi

Sembla, perquè tot està per fer, que la nova direcció està treballant per revertir la situació crítica del Cos de bombers. El més curiós però és que no entenc res de res. Hi ha el mateix pressupost que l'any passat i que l'any anterior, però sembla que ara podem començar a arreglar parcs i comprar camions. Per tant, o es gasten diners que abans no teniem o es gasten diners de forma diferent al que l'antiga direcció havia fet fins ara. I per això, no ho entenc.
Els pressupostos destinats a bombers són els mateixos i ara podem comprar 92 camions i ara comencen obres de reforma... tot poc a poc, però és així. Segurament són curiositats dels números de la conselleria, crèdits i els respectius interessos per pagar obres anteriors, que ja han acabat de pagar, i alguna que altra despesa que han ajustat amb el temps... però clar, en el seu dia ja es va retallar en hores del personal de neteja dels parcs (i així estan de bruts), els manteniments de portes, il·luminàries i fusteria dels parcs també sembla que s'ha millorat respecte al que hi havia anteriorment... o qualsevol dia ens diran que ja no tornen perquè no tenen més pressupost. Però de moment i a compta gotes es va recuperant, una mica aquella infraestructura que es va inaugurar amb tant bombo i platerets.
Ara tindrem 92 camions BRP nous... que fan molta falta. Penseu que fa 10 anys que no es compra un camió, i des de llavors cada any se'n donen uns quants de baixa, perquè han bolcat, tenen una greu avaria o simplement són tant vells que ni per estar al parc serveixen. Però fins a l'estiu del 2020 no arribaran els 8 primers... i arribaran 8 i en 3 mesos arribaran 8 camions més... i 8 cada 3 mesos... així que fins al juny de 2023 no tindrem els 92 camions. Bé, si les dues licitacions són paral·leles llavors els números surten per nadal de 2021... Res, quatre dies comptant des d'avui. Per tant, si cada dia hi ha menys camions i no n'entren fins setembre de 2020... ens queda any i mig de tenir cada dia menys vehicles i més vells.
I amb el personal ens passa exactament el mateix. Ara comencen a l'Escola 125 flamants nous "aspirants a bomber i bombera", els queden alguns mesos de formació a l'aula i als camps de pràctiques, després guàrdies de pràctica on faran 12h o 24 segons s'acabi determinant, i només en alguns parcs de cada regió, els principals, però no són personal exactament operatiu. No poden conduir d'urgència ni entrar els primers en un  incendi ni portar el pes d'un servei de rescat. Sempre van al costat d'un equip de bombers. Evidentment. Però mentre això passi, els dies aniran corrent en contra nostra, alguns bombers es jubilaran, altres s'acolliran irremediablement a la segona activitat perquè els han posat una pròtesi de maluc o una falca entre discs vertebrals (perquè són motiu de segona activitat i lesions molts comuns al Cos). Per tant ens queda un any de ser cada dia uns quants menys als parcs.
I aquest és el panorama que tenim. Els propers mesos (un any aproximadament) seran els pitjors del cos de bombers en molt de temps. Hi haurà menys vehicles i menys personal. Però una cosa també vull deixar clara. Si una cosa ha fet la nova direcció és agafar el problema i buscar remei. Aquesta setmana s'ha signat un conveni laboral que ens ajusta una mica millor les guàrdies que hem de fer i ens maltracta una mica menys (semblava que la culpa de tots els problemes econòmics de la casa fossin cosa nostra). S'ha posat la base per comprar vehicles i que opositin 400 nous bombers fins a final d'any (150 ja són a l'escola).  Haurem de seguir patint manca de material, vehicles espatllats i algunes penalitats més, però poc a poc veurem la llum, just després de la Campanya forestal de 2020 s'obrirà la primera bombeta en forma de 8 camions... i una mica abans els primers bombers fent guàrdia complerta als parcs. Això ens dona esperança, però una esperança a llarg termini. Som-hi, endavant.

dilluns, 20 de maig de 2019

Terror davant la Campanya Forestal 2019

Sabeu perfectament que no sóc apocalíptic, ni exagero de forma desmesurada, però us he de confessar la meva preocupació davant una propera Campanya Forestal plena d'incògnites.

On jo estic, a la RELL, hem patit un hivern ple de misèries amb poc personal i dificultat d'arribar als serveis a una hora decent. Tenim algunes zones on es depen gairebé en exclusiva dels parcs de bombers voluntaris, que lluny de polemitzar en si sií o si no, durant aquest hivern i part de primavera no han donat el servei pel qual estan dissenyats. Evidentment la situació referent als Bombers Voluntaris és diferent a la dels Bombers professionals, nosaltres amb venir a fer hores al parc solventem la papereta de la Direcció General. En canvi, els BV són pocs i no poden desdoblar-se ni deixar d'assistir als seus llocs de treball per tal d'anar als serveis. La situació és aquesta: hi ha paisos en que això es viu diferent, però aquí, per molt BV que siguis, si no vas a treballar et fan fora o simplement, no cobres. Ara no parlaré de model, potser un altra dia. Però en aquest moment, la manca de Bombers Professionals es cubreix amb Hores Extra, mentre que la manca de Bombers Voluntaris no es pot cubrir de cap forma, perquè simplement no es pot cubrir un servei que no té gent.

Podriem donar solucions temporals com seria que durant la Campanya Forestal alguns parcs de BV s'obrissin amb personal Professional, aprofitant les guàrdies d'estiu que nosaltres realitzem. Però això necessita un parell de posts, unes quantes pujades de pressió per part d'alguns i potser tres o quatre infarts d'altra personal. Per tant no seguiré per aquí.
Al riu tenim incendis conduits per vent i que fàcilment agafen extensió
El que si que és obvi, és que no som suficients parcs ni persones ni vehicles com per donar el servei durant la propera Campanya Forestal de 2019. I us ho justifico. Aquest hivern hem anat a Aitona, a Torres de Segre, a Almatret, a Serós, La Granja d'Escarp... i triguem gairebé una hora a arribar-hi, perquè és el temps que es triga amb camió des de Lleida, localitzar el foc i rodar pel camí que toca fins la cua de l'incendi. Si comptem, com així ha estat durant l'hivern, que els BV tot sovint no poden fer sortida, les ajudes indiscutiblement ens venen de Mollerussa, Balaguer i Tàrrega. Això si no estirem d'altres regions, llavors en ajudaria Ascó, Gandesa i Mora... tot ben aprop. O sigui, que pel cap baix tenim una altra hora de ruta per a poder tenir pel cap baix mitja dotzena de camions fent la nòria d'aigua, muntant línia d'aigua apagant i encerclant l'incendi.

Això que tants cops he criticat, per exagerat, que és enviar una vintena de camions a qualsevol petit incendi forestal, a la RELL resulta impossible. Exemples en tenim molts. Des de fa molts anys tenim problemes per a que ens envïin vehicles a incendis a a zona del Baix Segre. Quan demanes vehicles sempla que demanis or. És més fàcil que et vingui un helicòpter des de Sabadell que un camió des de la teva mateixa regió.
A la RELL arriba abans un helicòpter de Sabadell que un camió
El que fins ara sempre ha passat al Pirineu, que quan surt un servei a la zona de Sort i necessita ajuda ningú sap quina altra comarca ha de deixar sense bombers (qualsevol Cap de Guardia de la RELL t'ho admetrà en privat), ara també passa al Segrià. El Segrià és com la RELL però en tamany comarca. Allargada, de gran extensió i sense parcs de bombers (professionals, ja m'enteneu, que n'hi ha de voluntaris, però sense gent). Per tant els últims serveis que hi ha hagut a la zona han estat una loteria a l'hora de disposar d'ajuda. Que activin Mollerussa, Tarrega, Balaguer hauria de ser el més normal del món mundial, però no és així perquè et quedes sense parcs al llarg de molts kilòmetres d'autovia, autopista i de capitals de comarca amb força activitat agroindustrial.
Costa molt tenir acumular vehicles per un incendi
Aquesta setmana han caigut quatre gotes, però en una setmana sense pluja tornarem a tenir els camps secs, els boscos disponibles i els serveis aniran sortint com bolets, un darrera l'altra o tots alhora. I aquí és on tenim el perill. Potser acabarem apagant incendis com al 1991, que amb 5-6 vehicles et buscaves la vida, però és que a la RELL només tens 5-6 vehicles per tots els serveis de la Regió, perquè faràs venir Sort, Pont de Suert o La Seu a un incendi al Segrià? Fins que no entenguem, o entenguin que a la RELL hem de multiplicar els parcs, el personal i també les ajudes que ens venen des d'altres regions, estem abocats al fracàs.
Bombers que només es poden veure en un simulacre
I el fracàs a Bombers és que se'ns cremin moltes hectàries, que patim algun incident i que finalment hagi de rodar el cap d'algú de dalt. I ja no sé a quin nivell anar a trucar a la porta. Facin la feina d'una vegada i posin bombers i camions i tot allò que faci falta per a que els serveis de la RELL es facin en les condicions se SEGURETAT i d'efectivitat que són necessàries.

dilluns, 13 de maig de 2019

Premi a l'ACR Bombers Lleida

De vegades comences un projecte una mica pel simple fet de voler-te implicar, de ser una mica més, de voler sentir-t'ho una mica teu, de simplement participar i sentin-te integrat encara més... així és com va començar la meva aventura amb l'ACR. L'Associació Cultural i Recreativa Bombers Lleida va néixer fa un grapat d'anys per part de bona part dels bombers, ara ja jubilats, del parc de Lleida. Molts anys després quan jo vaig arribar en aquest parc poc a poc em vaig anar integrant a la vida d'aquest parc, amb dificultat, perquè tenia reducció de jornada per paternitat, i d'algunes de les coses que s'hi organitzaven jo ni me n'enterava. Però poc a poc em vaig fer un més del parc.

Després d'un periode en que l'ACR era més una excusa per organitzar partits de futbol i participar en altres campionats, va arribar el moment que calia canviar la junta i la manera de funcionar. Aquí és quan hi vaig entrar. Ho recordo com una etapa molt interessant i intensa. El primer encàrrec que teniem la nova junta era sanejar els comptes, i vendre/treure un grapat de material de merchandasing que hi havia mort de fàstic. Poc a poc es van vendre les samarretes i part del material, varem haver de fer clauers nous, enganxines amb el casc, que en lloc de comprar a un comerciant, els demanàvem diretament a fàbrica.
Les màquines de cafè i beguda varen començar a rendir. La de beguda ja no venia taronjada de marca blanca, i poc a poc varem substituir llaunes que ningú demanava. Varem incorporar la cervesa 00 (que ara és l'única que tenim), i el cafè de la màquina va ser substituit (no sense recances de part del personal) per cafè natural i de bona qualitat. Un cop tot rutllava econòmicament, podiem començar a invertir en nosaltres mateixos. Una Internet que funcionés, els canals digitals, i ja més recentment es va fer portar el cable. Tot això com a contraprestació a la inversió que cadascun de nosaltres fem cada cop que fem cafè al parc o treiem una llauna d'Aquarius. Però això només és una part.
L'ACRBombers Lleida és molt més. La implicació de la gent en la vida del parc, les ganes de fer coses, el bon ambient van derivar en participar a la Batalla de les Flors de la ciutat, i poc a poc ens varem anar integrant en la vida de Lleida. Un dia ens varen demanar col·laborar amb l'AFANOC, un altre amb el Banc de Sang, un altra amb Sant Joan de Déu, un altra amb no sé quina festa i també s'hi va participar.
La Cursa de Bombers de Lleida també ens ha ajudat a ser visibles per la ciutat i les institucions. Es va crear una mascota (el marraquet Bomber) que surt sempre que tenir algun company disposat a portar-lo. S'ha passejat per la festa del Marraco a la Festa Major i altres ocasions... i poc a poc la feina de l'ACRBombers Lleida ha estat molt menys vinculada amb el futbol i més a la ciutat. De tota manaera cal recordar, molt i molt positivament, la gran organització del Campionat de futbol per bombers, amb la participació d'un grapat d'equips de parcs de bombers de gran part de l'Estat espanyol i també un equip andorrà.

Avui, però, escric aquest post, simplement per agrair i felicitar a tots els membres de la junta de l'ACR Bombers Lleida la seva tasca i la seva dedicació. També ho vull fer extens a tots aquells que des d'aquell canvi de junta van donar la volta a tot plegat. Va ser un tornar a començar i que el passat dia 10, a la Festa Major de Lleida es va veure recompensat amb l'obtenció d'un reconeixement per part de l'Ajuntament de Lleida com a entitat solidària amb la ciutat.
Queda molta feina per fer. Per una part cal organitzar la 10a edició de la Cursa de Bombers de Lleida (l'única a Catalunya que organitzem els bombers, amb el suport de l'ACR i també d'institucions com l'ajuntament, la diputació o Bombers), seguirem col·laborant amb l'AFANOC, el Banc de Sang, el Sr Postu i amb tots aquells amb qui es pugui arribar. També tenim pendent d'acabar d'arreglar el "manolito" (aquell vell camió de bombers, que teniem tirat al mig del jardí) esperem veure'l recuparat en un parell d'anys, però no és fàcil ni barat. I tot de projectes de futur que hi ha sobre la taula, al museu o a l'arxiu de l'ajuntament. L'ACR Bombers Lleida té molt vida i moltes ganes de compartir-la amb els carrers.
Felicitats a tots aquells que heu dedicat les vostres hores a fer de l'ACR el que és ara. Per molts anys.

dilluns, 6 de maig de 2019

Sense acte de les Medalles

Condecoracions rebudes
Fa uns dies vaig llegir un Tuit que parlava de la poca sensibilitat de la casa cap a l'acte de lliurament de les medalles als bombers. Jo us vull explicar algunes coses al respecte, de fet en tinc dues, una perquè em tocava i l'altra perquè algú va considerar que me la mereixia...
I aquí és on vull acabar anant al post d'avui. Però primer vull explicar com és l'acte de lliurament al qual vaig poder assistir, ara deu fer 4 anys (si fossin 5 ara me'n tocaria una altra, i no és el cas). En aquella ocasió l'acte commemoratiu es va celebrar a Sabadell, al palau de la Fira. Algunes setmanes abans habiem rebut la invitació i fins i tot podíem portar algun convidat, que no es seuria amb nosaltres, sinó amb la resta de públic. L'escenari era presidit per uns cubs vermells translúcids i cadascun amb una de les lletres de la paraula "B O M B E R S". Un piano a un costat de l'escenari i un faristol des d'on els presentadors ens explicaven algunes coses que no recordo. A l'entrada calia acreditar-se, confirmant l'assistència. Hi havia qui no havia confirmat, o hi havia algun error i van haver de seure entre el públic. (fa 4 anys ja vaig escriure això: Medalles).

Ens vàrem seure en l'ordre que l'organització ens havia marcat. Per això tanta importància en la confirmació. Havíem de pujar de 6 en 6 (crec que era sis). Tot totalment organitzat, emmaquetat i pautat, sense res a improvisar. Així que vaig seure al costat de gent desconeguda per mi. Alguns de la meva promoció prop meu, però feia 20 anys que no els veia (si més no va servir per veure algun antic company). També hi havia bombers voluntaris, que no havia vist en la meva vida ni els tornaré a veure a menys que vagi a viure a l'Empordà o al Bages.
Fet històric: el 1995 entrà en funcionament el pla d'emergències per incendis forestals
Un acte sobri, sense ni un excés, cap nota de color ni molt menys l'alegria de qui celebra 20-25-35 anys en aquesta casa de bojos. Pujar a recollir la medalla per 20 anys em va representar 0. Ningú va explicar cap anècdota de l'any que "suposadament havíem entrat", ni serveis rellevants, ni vehicles que s'havien incorporat, ni parcs ni jo què sé...

El punt d'emotivitat el tinc en el moment que es donen les medalles per actes i actuacions especials. Aquí és on descobreixes alguns herois de veritat. Les medalles als mèrits individuals són en alguns casos amb una càrrega molt important.
Com una cua de borregos
Però per això caldria millorar l'acte de forma important. Primer s'hauria d'apropar al bomber. Fer-lo sentir el protagonista. Tal i com està plantejat no ho aconsegueix. Ara hi manca la proximitat de la gent que et dona la medalla/reconeixement. El que et dona la medalla un tècnic de no saps on o l'alcalde de torn, et dona la mà i ja està. Cap a baix i que passi un altre. Que a més de rebre-la, immediatament després puguis compartir mig minut amb la gent de la casa a qui coneixes i et valora (en una mena d'espai diàfan al costat de l'escenari, visible per tothom). Bé, només és una idea. Per cert, fer un pica pica sense pressupost i demanant-ho al parc que l'acull és una mostra més de la poca implicació de la casa. Recordo una cola i unes patates de marca blanca, que van ser la cirereta rància d'una celebració descafeinada.

L'acte s'hauria d'acompanyar amb videos ben curts de serveis destacables a mena de resum del que ha passat l'últim any, i abans de cada grup de medalles una petita història en expliqui quatre pinzellades de l'any en que varem entrar a bombers. No sé, aquell any varen aparèixer els "egipcis", o es van retirar, els MB1222, o es va inaugurar el parc de X... clar, el problema vindria quan haguéssim d'explicar de l'any 2010 al 2019... perquè no hi ha res remarcable.
I sobretot és necessari aclarir el criteri amb els quals et donen una medalla de mèrit. No per a que tothom "busqui" obtenir una medalla, però si saber reconèixer quins requisits ha de cumplir un candidat o candidats per a rebre-la. Tots coneixem companys que en mereixen no una, sinó un grapat. Són bombers anònims i que sense ells aquest servei no seria el mateix. I de vegades, trobar-te un accident al carrer pot ser molt heroic o simplement aplicar allò que sabem fer. Tot depèn dels ulls que et miren, però no hi ha dues actuacions iguals, i aquí és on hi ha el mèrit individual o del grup de persones que formem els torns i en trobem en situacions sovint calamitoses per donar un cop de mà a aquella persona que es troba en perill.

I això, com que no ho valorem, ni els de dalt ni els de baix, a la que es pot, uns aprofiten per a fer boicot i altres per treure's l'acte del mig i estalviar-se alguns diners.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!