dilluns, 26 de març de 2012

Manolito té una història

Fa algunes setmanes per no dir mesos que tenim al "Manolito" a la UVI.

Després de veure'l durant molts anys solitari al mig del jardí del parc de bombers de Lleida i en una posició no gaire còmoda, algú se n'ha recordat d'ell.
Desconec el seu origen, l'hauré de preguntar a algú que faci molts anys que està al parc. Jo sempre l'he vist allí, amb el seu perfil trist i abandonat amb els vidres esquerdats, pintura oxidada, neumàtics desinflats....

Tothom se'l mira quan passa pel parc, a tothom li cau be, però com fem amb la majoria de rodamóns ens el mirem amb cara de pena i tendresa i ja està, per després buscar alguna cosa més agradable on posar la vista.
En "Manolito" ja no està sota el desmai, ara el tenim desmuntat entre la cotxera i un dels altells del magatzem. Li estan mirant l'estat dels baixos, el del motor, dels armaris... be, el que en queda. Després d'estar, potser més de 20 anys sota el sol i la pluja, mig tapat pel desmai i ple de branques mortes, ara alguns companys del parc li dediquen hores del seu temps, en no sols una capa de pintura i massilla, sinó en tornar-li una mica de vida, que entre tots havíem permès que se li prengués.
Espero que en un any o dos o potser 3 el podem veure amb el motor en marxa, encenent les llums i tocant la sirena com més de 40 ò 50 o més anys feia.

Manolito! aviat tornaràs a estar entre nosaltres.

dilluns, 19 de març de 2012

quatre apunts de comunicacions

A l'incendi de Calvinyà vàrem tenir alguns problemes amb les comunicacions... de fet això no és estrany, vaja, en principi és normal. Teniem problemes amb algunes cobertures de telefonia mòbil, que són els que tenen la xarxa més extensa, per tant no és d'estranyar que les comunicacions per la xarxa RESCAT també tingui problemes.

S'entén que treballem a zona muntanyosa, escarpada, que els mateixos arbres i l'orografia ens impedeixin tenir una bona cobertura d'algun dels repetidors de la Generalitat. Per això tot sovint ens "desconnectem" dels grups de treball (per xarxa) i utilitzem els canals directes (sense repetidor) ja que a la pràctica ens permeten arribar millor a les zones properes. En principi treballant per xarxa les comunicacions van des del nostre terminal fins al repetidor, que pot estar a uns quants quilòmetres i reenvia la senyal, que reben la resta de terminals que "veuen" al repetidor, o qualsevol altre repetidor que hagi enllaçat amb aquest. (és més complex però bàsicament és així)

Amb els canals directes això no passa, qualsevol terminal que tingui proper rebrà directament la comunicació, sense passar per cap repetidor. Això a la pràctica permet tenir comunicació en espais tancats (des de dins un edifici difícilment arriba la senyal al repetidor més proper (ni anada ni tornada), en canvi en directe si que podem establir comunicacions entre els terminals més propers. L'únic problema és que al no arribar a la Xarxa no s'escolta des de Control ni pot ser gravada pel servidor central, ni tampoc sé quan perdo cobertura...

Bé, això ho coneixem tots els bombers. El que no coneixem gaires (jo fins dimarts 13 de març no ho sabia) és que podem enllaçar els canals directes amb els de la xarxa i els directes els podem "allargar" establint ponts d'enllaç... m'explico:

A l'incendi de Calvinyà durant el matí algú va dir que s'havia millorat una mica la comunicació des de feia pocs minuts... i jo pensava... hauran muntat una antena o algo... però en realitat on estàvem nosaltres (flanc esquerra) des de la major part de la línia ni es sentia el canal de grup (322) ni el directe (2).
Curiosament aquesta setmana com a formació de parc es repassen les comunicacions per emissora... canviar de canal, trucada d'emergència, Pont Ràdio Fix (hi ha un punt a la Segarra que s'ha muntat una emissora que fa de pont ràdio perquè no hi ha cobertura de xarxa)... i com que el nostre Sergent de torn ha estat molts anys a Taller-Ràdio doncs li vam anar fent preguntes fins que vam arribar a la carpeta de "configuració" dins el menú del terminal.

En una de les carpetes hi posava: Xarxa, Directe, Repetidor (a l'emissora portàtil amb localitzador). I ens va explicar en que consistia el repetidor.
Si treballem per un canal directe i per exemple estic en un túnel (el de RENFE de sota de Lleida) arriba un punt en que no només no tinc cobertura de Xarxa sinó que pel directe tampoc. Llavors si un terminal el posem en aquesta configuració farà de repetidor (per un canal directe), i per tant si el posem a un punt intermedi enllaçarà els dos terminals extrems que entre ells i de forma directa no s'agafen.

Això ho haguéssim pogut fer a l'incendi de Calvinyà... si el guaixa dels GRAF en lloc de preocupar-se per buscar que li obrissin un nou canal per donar les seves dades meteo sense que li molestéssim la resta de pobres bombers, hagués utilitzat el seu terminal per fer de "repetidor" pel canal 2, possíblement haguéssim pogut tenir una bona comunicació entre els camions de dalt (PEV1), els bombers de la línia i els camions de baix (PEV3) gràcies a que ell estava al davant nostre i tenia visió (per vista i per ones) de tots nosaltres.

Però, com deien els dibuixos de la tele quan era petit: "no se vayan todavia, aún hay más".
Des de l'Incendi d'Horta (l'escric en majúscules, perquè és un incendi amb entitat pròpia) sempre s'intenta treballar en grup, per a que tot quedi gravat, s'escolti des del centre de Comandament de Bombers i hi hagi el màxim de gent a l'escolta...
així doncs el fet de treballar en directe tot i establir aquest enllaç per repetidor portàtil no assegura la màxima seguretat possible, ja en realitat no accedim a la xarxa.
Doncs be, hi ha la solució definitiva! (que exagerat, no? segurament no és exageració).
Les emissores dels CAMIONS i les de E0 (i segurament la de D0) tenen una 4ª funció!!!! la de PONT RÀDIO. Aquesta el que fa és enllaçar el grup (el que nosaltres vulguem) amb el canal directe (també el que vulguem). Això a la pràctica permet que un canal directe sigui escoltat per un canal de grup i que aquest grup sigui escoltat per tots els terminals que també porten el directe (amb enllaç al pont ràdio).

O sigui, que portis canal directe o xarxa seràs escoltat per Control i tots els d'aquell servei (directe o xarxa) que tinguin els canals enllaçats. Atenció, però si estàs en directe i tens funció de GPS segueixes sense poder enviar les dades.
Enllaç del grup 308(RELL5) amb el directe 3 (canal3)
I algú dirà, però per a que ho volem? Fàcil. Des de les línies (a foc forestal) no arribo al repetidor, per tant he de transmetre en directe... si aquell GRAF hagués fet un Pont Ràdio, m'hagués transformat el 2 en el 322 i nosaltres podríem haver escoltat o comunicat amb el CCB, els E21, E05, el nostre camió, els del PEV3... i tots els bombers que estàvem per qualsevol de les línies del flanc esquerre.

Això millora MOLT el flux d'informació que enviem i rebem els bombers (qualsevol, de qualsevol rang). Com al torn D de Lleida som més xulos que ningú vam decidir que, al proper foc de vivenda o d'indústria que sortís, el vehicle del Sergent fes la funció de Pont Ràdio.
Servei al CREA (UdL) 
Curiosament per la tarda vam tenir un servei a Lleida, on una prova científica de la UdL va sortir malament i ens van avisar d'un petit incendi. I a l'arribar el 19.90 va fer el PR. Va resultar que hi havia una fuita d'un producte perillós... i es va demanar informació del producte a CC. Quan aquest la va donar per xarxa (301) tots el bombers que anàvem amb directe (1) rebíem aquesta informació sense necessitat que algun comandament la repetís. I molts sorpresos algun company em deia, Heu fet l'enllaç, oi?, que collonut que va!, va de puta mare!

A l'arribar E0 i D0 els hi vàrem dir que estava tot enllaçat, que amb una emissora feien... com que a ells també els va agradar, a l'acabar el servei els vàrem explicar com es feia.

Vaja, no hi ha com aprofitar la tecnologia per millorar coses. Sols és una de les moltes petites coses que els "pobres bombers" amb una mica de bona voluntat podem fer... altres però costaran més.

dimarts, 13 de març de 2012

la contracrònica d'un incendi

Avui faré un article diferent, en lloc d'explicar les misèries de la casa explicaré les misèries que ens fem nosaltres mateixos i les que un cop més provoca la gestió de casa, no per ser "la casa" sinó per la incompetència d'alguns.

Durant un incendi que va més o menys tranquil, com pot ser el segon dia, en que està apagat (no hi ha un incendi que avança) sols queden brases, punts calents i algunes petites represes que s'apaguen en pocs minuts, hi ha moltes estones per parlar amb els companys.

Reconec que a l'arribar al vespre del passat 8 de març vaig pensar, i li vaig comentar a la dona, que segurament em trucarien de matinada per que jo anés abans i fer els relleus a una hora decent... i evidentment a les 2 del matí no puc trucar a ningú per a venir a les 6 o les 7 per a encarregar-se dels nens... així que hauria de dir que s'hi posessin fulles. Però no va ser així. Abans de les 10 del vespre van trucar del parc de Lleida que a les 7 hauria d'estar al parc ja que segons la llista del torn estava de primer bomber i havia d'anar a fer el relleu. Ok! Preparar les 4 coses, a dormir aviat i cap a foc.
Cap a un quart de vuit ja estàvem amb el cotxe carregat. El Pathfinder, que teòricament és de 7 places, portava 4 bombers al relleu (amb tot el material) i un xòfer, sense material. Evidentment no hi cabia ni una agulla!
I pensar que l'estiu passat hi havia 2 furgonetes llogades de 9 places, mortes de fàstic al parc.
Aquí hi ha 2 seients amagats, molt amagats (4 bombers + xofer) 
De camí cap a La Seu, anem comentant com ha anat el dinar del Patró i la gent que ha anat a cobrir tant al parc com a Regió. I és curiós sentir als companys que durant el dinar de germanor han coincidit en comentar que si truquen no contestaran... i al final ha resultat que tots han contestat i han anat al parc una hora abans per fer els pertinents relleus. Si és que al torn som massa bons.

Després arribem al parc de La Seu, sense parar a esmorzar, parada ràpida per fer un pipi, i demanar el mapa d'on anar. Veiem el "tinglado" que s'ha muntat a la cotxera amb el Punt de Trànsit de Bombers i amb el vehicle de coordinació dels ADF a l'exterior.

Allí demanem per l'esmorzar, i ens diuen que tot el que hi ha és pels que baixen del foc, que no agafem fes, que ja ens arribarà... era al voltant de les 9 del matí.
Anem amunt, seguint el camí indicat, tres quarts d'hora de viatge muntanya amunt. Allí trobem els companys del torn C. Algú els havia dit que portàvem emissores i que prenguessin les seves (algun espavilat) i res, ho aclarim i ens quedem les emissores i posem les bateries de recanvi. Allí coneixem als nostres companys de Cardona que ens acompanyen fins l'endemà al seu relleu. Bona gent. A pocs metres teníem els d'Andorra, Torà i La Seu, però com les línies anaven per vessants diferents pràcticament no coincidim.

Fins a les 12 no arriba el "nostre" esmorzar al camió però estic per la línia i acabo esmorzant a la 1 del migdia (sort que portava un petit entrepà que m'havia cruspit a les 11 del matí).
El dinar ens arribava passades les 4 de la tarda i, evidentment, estem tots a la línia (a 40 minuts) i decidim acabar la feina que teníem i al voltant de les 6 de la tarda dinàvem a la vora d'un camí al costat del cotxe dels EPAF de Solsona. Pobres!, ens porten el nostre dinar i com que ningú s'havia recordat d'ells, els seus 3 menús arriben passades les 7 (sort que portaven pa, pernil, tomàquets...). El menú consisteix en macarrons freds, un bistec fred i una poma (o taronja), un parell d'ampolles d'aigua per 7 i gens de pa.
També per aquella hora necessitem mànegues, les nostres s'havien acabat, portàvem les de 4 camions i ens en faltaven unes 10 o 12... truca al responsable de la zona per a que les porti a l'altra costat, que era més a prop, però aquest diu que com és a l'altra costat que el responsable era l'altra comandament...  i aquest també diu alguna cosa similar. Res, al final no sé com va anar, però les vam agafar del camió que hi havia a l'altre punt. En fi, que gairebé deixem en 2 quilòmetres la nostra instal·lació.

Abans de fer-se fosc, el camió de Cardona va al camí de sota, on acaba la nostra línia per donar-hi un cop d'ull. El camió de Lleida aprofita per anar a buscar aigua i posar gasoil... i au, una reproducció prop nostre!. Algú diu..."Que no hi havia 2 camions aquí?" Sort de la "cuba" de La Seu, que va aparèixer al millor moment i amb l'ajuda dels 3 EPAF ràpidament es controla. Un cop s'ha fet fosc la temperatura cau en picat i traiem l'aigua de la línia per a que no es congeli i quedi inservible...

El sopar? a la 1 de la nit. Aquí podem triar, o algun menú que ha acabat sobrant del migdia o una ensaladilla russa (molta maionesa) i escalopa arrebossada (freda) de vedella, de postres una taronja o alguna poma del migdia. Ara ens donen 3 ampolles d'aigua. Cap a les 3 de la matinada ens porten una mica de cafè.
La nostra línia és pràcticament incaminable, i per la matinada fem inspecció dels extrems de la linia. Ja a les 6 del matí, amb la primera llum, plantejem un "coast to coast" i fem la línia sencera, trobem un parell de punts calents que amb l'aixada arreglem ja que l'aigua segueix gelada. I ens recull el camió de Cardona, que ja té el seu relleu a l'inici de la instal·lació.
Però a les 9 del matí, algú ha decidit que s'havien apagar les soques que hi ha a la vora del camí, entre metres i metres de cremat a banda i banda, creant-se el conseqüent caos de vehicles lleugers pujant/baixant i nosaltres amb el camió! Alaaaaa. Fem apartar un parell de camions que s'han anclat al mig del camí, altres estan fent el relleu de personal, al mig, amb tota calma i no aparten el cotxe per res... i finalment ens trobem amb els de Torà que baixen (també apagant soques) i fem passar 2 camions, l'un pujat al voral i l'altra a punt de caure pel terraplè. (Potser no tant, però així queda més literari). Home, un retrovisor va sortir mal parat, això si.
El vehicle de Cardona ple de bosses (3 bombers + xofer)
Mira que van fer viatges un grapat de vehicles fent relleus, a ningú se li va acudir pujar esmorzars a la gent que estàvem a dalt. Home, si les coses funcionessin com han de funcionar, se suposa que tots els que sortíem hauríem d'estar a les 9-10 al parc de la Seu... però no era així.

I finalment l'eterna espera del nostre relleu. Vam ser els últims!!!! Els de Tortosa van fer-lo abans i tenen dues hores més de camí! A les 12 del migdia sortíem de La Seu. Visca el companyerisme d'alguna gent d'altres torns i d'alguns dels comandaments del parc, que encara ho justifiquen.

Per cert, del tema comunicacions  en parlaré al proper article... tenim moltes coses que no apliquem. Per això anem com anem.

dimecres, 7 de març de 2012

Amb un sensor al cul

Si heu seguit el Mobile World Congress, que a part de les visites nocturnes a les cases de barrets, alguns dels expositors/visitants han passat per un estand de Telefónica Moviles de España on s’exposava un maniquí guarnit amb el vestit d’intervenció de bombers de la Generalitat amb el seu casc groc.

La notícia que hem pogut llegir tant al servidor de premsa de la “gene” com als mitjans de comunicació és que s’ha signat un conveni per tal de estudiar i posar sensors als vestits de bombers: "els Bombers de la Generalitat han cedit material (jaquetó d’intervenció), en el qual han inserit un polsador d’alarma i uns sensors que, en cas de detectar gasos, generarien automàticament l’alarma. Aquest material estarà exposat a l’estand de Telefónica, al Mobile World Congress"

Fins aquí, d’acord (i qui sóc jo per estar o no d’acord?). Després si es llegeix la notícia en tot el seu contingut la cosa ja no és com podríem imaginar. Pel que sembla els sensors seran per detectar fins a 9 gasos perillosos ... vaja jo que m’havia fet la il·lusió que serviria per alguna cosa... doncs no. Seguirem igual de rucs i anirem plens de coses inútils, pesants o poc pràctiques com fins ara.
Quan es parla de posar sensors als vestits de bombers des d’una plataforma de telecomunicacions, com pot ser movistar, un s’imagina que estarem en contacte permanent amb una central de recepció i anàlisis de dades. Si algú ha pogut parlar amb els de la UME (Unidad Militar de Emergencias) haurà pogut comprovar com els seus vehicles ESTAN SENSORITZATS. Consisteix amb seguit de sensors que comunicats permanentment amb un dels vehicles de control (que també està al lloc de l’incendi) et permeten saber la quantitat d’aigua que hi ha a cada vehicle, si han bolcat, si estan drets,... i després tota la localització via GPS per coneixer on estan en tot moment i si es mouen o estan estàtics... Jo, realment vaig imaginar una sensorització semblant per als nostres vestits. Seria bo conèixer quan entrem a un habitatge, des d’una pantalla TIC, per on transcorren els nostres bombers, si estan drets, es mouen, si parlen (i sentir-los), fins i tot una petita càmera al casc, un sensor de temperatura per conèixer si les condicions son més que extremes... Si es posa a les camises o als casc d’incendi forestal podríem conèixer coses semblants (i faríem més àgils els terminals de radio) i sabíem on para tothom i les condicions ambientals que té cadascun i fins i tot es podria fer un mapa de condicions meteo al voltant de l’incendi. Però no, no van per aquí els trets. I mira que això que he pensat és fàcil de portar a terme, més que el que volen fer!
Sembla ser que seran sensors per conèixer si l’atmosfera en que ens movem és tòxica o és tòxica (vaja, sempre és tòxica, no cal que m’ho recordin). Han de posar 9 sensors al vestit d’intervenció. Si, aquell que pesa un disbarat, que tots n’estem farts perquè no transpirem, que a l’estiu és inaguantable i a l’hivern l’utilitzem d’abric a la majoria de serveis. Tothom demana a crits que se l’alleugereixi per poder anar als accidents de trànsit amb més soltura i patir menys calor. Hem vist dibuixos fent mofa de com anem vestits amb el casc amb llanterna, l’emissora, la llanterna al pit, les botes, l’arnés, una sirga de subjecció, un parell de mosquetons, etc... i a més els bombers ens hem comprat (per uns 20-25€) un auricular per sentir l’emissora. O sigui, tota una proesa poder-se moure en les condicions que ho fem.

9 sensors per conèixer les condicions de l’atmosfera que ens envolta... a veure, en un pis on hi ha foc hi ha fum, negre (que se’t cola per tot arreu i estàs dies a treure-te’l), calent i tòxic, molt tòxic. I a mi què si hi ha 9ppm o 500? He d’anar amb màscara connectada a l‘equip d’aire (ERA) i encara que hi hagi poc fum hi ha les partícules sòlides o sigui que sempre aniré amb la màscara... i el vestit el portaré perquè hi ha escalfor, brutícia, fum, dioxines, contaminació i també per no tallar-me... o sigui que les dades que em donarà ja les sé. I els que hi ha fora també les saben, on hi ha foc o fum hi ha temperatura i gasos tòxics i una bona quantitat d’inflamables, i si no us ho creieu torneu a mirar el vídeo de l’explosió que van tenir els Bombers de Barcelona fa poques setmanes o busqueu vídeos de backdraft.
El que no tinc tant clar és quin tipus de sensors posaran. Jo els que conec fins ara son els normals que tenim als detectors portàtils (un a cada parc) i que sols detecten la inflamabilitat dels gasos. Si aquest detector el posem en un ambient de fum (com per exemple un incendi d'habitatge) es fa malbé el sensor!, per tant hauran de posar algun sensor electrònic que no tingui interferències amb el fum. De moment a la casa sols hem sentit a parlar dels més habituals que son els Sensors d’Oxigen, de gas inflamable, Electroquímics, els Tubs Colorimètricos i els PIDs (detectors químics d’ampli espectre).

Després hi ha altres inconvenients. Els nostres vestits es renten de tant en tant. S’haurien de poder treure, i al manipular-los caldrà calibrar-los i comprovar que funcionen correctament i ens donen dades correctes... ah, i gasten piles/bateries, que s’hauran de carregar o canviar tot sovint. No sé, voleu dir que val la pena? A, però segur que a algun il·luminat se l’acut allò que no cal que ho portin tots, ho deixarem pels caporals i sergents, aquells que tot sovint es queden fora o a la porta, no perquè s’escaqueigin, sinó perquè la seva feina sovint és la de coordinar i organitzar, entrar amb la mànega és feina dels del casc groc.
Com veieu no he entrat a parlar a fons en el tipus de sensor ni coses rares, podria entrar-hi a fons però no ho faré. Tot i ser químic no en sóc cap expert i no conec aquest tema en particular (segurament a nivell electrònic hi ha vàries possibilitats) però segur que es topen amb el problema de l’opacitat del fum i les partícules sòlides que contenen. Perquè un detector de fums (com un sostre qualsevol) no serà, oi?

Com m'han comentat recentment: Em sembla que hi ha algú que es tindria de ficar el sensor al cap, que quan s'il·luminés amb aquestes brillants idees li fes una descarrega elèctrica per resetejar-li les idees...

Vols rebre els articles per correu? apunta't!