dilluns, 30 de març de 2015

English days

This is my second post in English. Why now? Well, the first was an exercise to be used in my second course, there was an activity to explain our English use experiences, and I talked about my needs of English in my live as a firefighter.
Now my English needs are the same than before, but now I'm not alone... If I want to explain the true, I have to say that one mate was studying English when I wrote my first post, but he has ever stayed one course under mine. At this point, he is in 3rd and he has changed to EOI from IOC, where I am studying since 1B and now I am in 4B (the second semester of 4th).
Actually, in my job team (D team) there are some people in different English levels. After last summer, our School's plan started a grade of technical English and many firefighters got in this course, therefore these weeks there are many people with their laptops with learning exercises and specific activities.

But it is not all, I have changed my situation of the "rare" that is spending all day in front of the computer with his activities to a new position... now I am like the teacher or the helper.
There is another mate that is studying 2nd in the IOC network. He is in his early forties, with a brown beard and well-built also a broad-shouldered man. In punctual moments of the day we have tried to speak a few sentences in English... well, it is not easy with other people that are looking us with their eyes as a plates. But we think it is a great exercise, and it's probably a thing that we will do next days.
Our team leader is studying too, he is in the third level and his face turns in red when we talk him in English, and this was one of the reasons to decided us to try to use English between us.
All these problems are handicabs that we have to change, therefore next day, in our job we will have to speak in English. I hope at the end of the day we will have spoken many times and corrected some of our mistakes. We will be speaking some hours, talking about grammar mistakes and pronuntiation. At the first moment we could be four firefighters acting as four crazies.

Finally I wish this is not the last time I write in English this year, I hope to do it again before the summer. (I've to recognise that I have used some of my new grammar expressions)

Have a very nice Easter week!

dilluns, 23 de març de 2015

La crisi dels comandaments intermitjos

 La crisi, les retallades pressupostàries, l'aturada total de la renovació de personal, les jubilacions, les baixes i un grapat de factors més han provocat que a can bombers estiguem amb una ma davant i una darrera.

Des que van començar les accions més potents per fer front al dèficit de la Generalitat es va establir la política de deixar extingir les places de funcionari, com si totes les places fossin iguals. I no ho son. Amb tots els respectes, però si manquen administratius, auxiliars administratius o personal subaltern les repercussions que hi poden haver envers al servei públic tenen un caràcter menor al que si manquen bombers, policies o altre personal que ha de complir un mínim estructural.
I nosaltres ara, després de 6 anys sense que entri ningú nou i un grapat de places extingides per les jubilacions ens trobem que als parcs hi manca gent i garantir els mínims son un maldecap dia darrera dia. No totes les regions afronten el problema de la mateixa manera, però la RELL és com sempre un cas extrem. Si manca un bomber per disposar de 9 efectius al parc de Lleida et pots trobar que t'enviïn a un company des de Sort (125km i 2h de cotxe) o des de La Seu d'Urgell (130km i 2h també)...
Les tant criticades per alguns sindicats hores de Major Dedicació ens servien a la RELL per cubrir aquestes mancances. Tot això s'ha substituït per un quadrant de 3 guàrdies que distribueix els torns de forma numèrica equitativa, però com està tot tant agafat en pinces a la més mínima baixa d'algú o que hi hagi un canvi de parc o un canvi de destinació apareix l'esquerda a tot aquest muntatge.

Recordo que fa un parell d'anys ja vaig calcular que amb el 5è torn no anàvem enlloc. La seva distribució permetia tant poc marge de maniobra que hores d'ara hauriem d'haver tornat al nostre sistema de 4 torns o la casa gastaria un grapat de diners cobrant hores extra. Ara estem en un punt similar. Si més no al parc de Lleida. Pràcticament cada dia hi ha algú que ve de fora a cobrir els nostres mínims. De fet, al nostre torn, tenim 4 baixes i si s'hagués mantingut l'estructura lògica de comandament ens mancaria un caporal.
Però aquí estem. Dels 4 torns de Lleida som un dels dos que tenim un sergent i un caporal, els altres dos tenen dos caporals. Però no tot acaba en un parc. Si mirem a nivell de Regió tenim que manca un cap de parc, el de La Seu d'Urgell, les funcions estan cobertes per un cap d'un altre parc que actua de forma compartida. Potser si que les funcions de cap de parc no son tant complexes com per ser un cap-un parc però també tenen associades les funcions de Echo. I això vol dir que si manca un cap de parc (7 en lloc de 8) hi ha un comandament menys a la roda d'ajudants de cap de guàrdia, als que afegim la del sergent de formació i el sergent d'operacions.

Això és molt bonic mentre no passa res més... i no passa fins que passa.
I que passa? Doncs que de tant en tant un cap de parc deixa de ser cap de parc o que un sergent de regió deixa el càrrec... Doncs be, ja la tenim liada. El sergent d'operacions marxa de cap de parc a Amposta. I ara què, que fem? una de dos no passa res, o es crea una cadena de petits moviments. 
Ja tenim tema per les properes setmanes. De moment ens quedem amb un altre sergent menys a la roda de Echos, i per altra un buit en un lloc amb molt recorregut per desenvolupar dins l'àrea d'operacions. I aquí el problema!

Si cobrim la plaça, només hi ha 2 sergents lliures a tota la RELL. Els dos sergents al parc de Lleida, i o els posem a ells o els enviem de cap de parc (o en deixem un altre sense) per a que un dels que ja porten el seu "huevo" ocupi aquest lloc.
Be, tot un problema. De moment ens quedem sense un sergent a la regió... i ja en van uns quants!

PD. Joan, carai, que tinguis molta sort per Amposta! Paciència amb aquella gent, parlen raro, però t'hi acostumes ràpid. Segur que t'il·lustren alguns racons increïbles, que ja faré que m'ensenyis aquest estiu.

dilluns, 16 de març de 2015

A les portes de no sabem què...

Be, avui toca fer una mica de visió en perspectiva.

On estem? Estem en un punt de canvi de campanya. Acabem l'hivern, amb alguns episodis de vent que han anat eixugant la vegetació. No tinc ni idea de com està humitat, però tinc les plantes seques... fa dies que no plou i la calor comença a apretar.
Ja hem tingut els primers avisos d'incendi a la ribera del Segre, que com cada any ens donarà molta feina durant les properes setmanes. No entenc aquesta norma absurda de protegir la vegetació de la vora del riu. Sense cap ordre ni control. I és clar, arriba el dia que s'hi posa foc i crema a l'ample, i nosaltres en perill, perquè cada any algun ensurt o altre hi patim.

Els fruiters ja han florit i amb ells les abelles es desperten i aviat començaran a fer els seus ruscs per tot arreu, també a la ciutat, on la nostra consciència naturalista ens hi fa tenir arbres de floració a qualsevol racó... i evidentment les abelles (que és la seva feina) cap allí van. La veritat és que cada cop som més urbanites, volem totes les comoditats de la ciutat, l'esplendor de les plantes però ens fa nosa tot el mostrari d'animals i animalons que viuen per i de les plantes.

Ja queden pocs dies per acabar de cremar la poda i les fulles, i com sempre els "bons samaritans" ens avisaran de multitud de columnes a l'horitzó. Els del 112 esparverats ens trucaran per salvar el món (deu ser del fum, perquè d'altra cosa) i finalment els canals s'ompliran d'aigua per a regar i com cada any algú hi caurà (o s'hi tirarà).
En poques setmanes tindrem les bases per la campanya forestal... poden passar dues coses. La primera és que, tal com ha passat les últimes setmanes, els bombers voluntaris no els veurem ni en pintura, obligant a la gene a contractar un grapat d'auxiliars forestals i distribuint-los no sé si homogèniament o per zones de perill. L'altra és que, com en els últims dos anys es vulguin estalviar un grapat de diners i comptar sol amb els bombers professionals i alguns forestalillos... però amb la manca de bombers real que hi ha, és una possibilitat perillosa i si la previsió de campanya és que sigui seca i calorosa és una possibilitat arriscada, i si els funciona malament l'estadística de les hectàrees es podria disparar... a més és any d'eleccions. 
O sigui que em decanto per una contractació d'un bon grapat de forestalillos, que complementat amb les nostres guàrdies normals i les nostres 3 guàrdies estivals, pot ser suficient en la majoria de regions d'emergència per cobrir suficientment les necessitats de personal. Be, totes no. La RELL com sempre depèn, principalment de Balaguer en amunt, del col·lectiu voluntari. Tampoc és una zona excessivament conflictiva només recordo un parell d'incendis remarcables, un fa 20 i l'altre 10 anys.
També pot semblar una zona desprotegida el Baix Segre i la zona de les Garrigues, però en realitat tot aquest espai està envoltat de parcs professionals de forma més o menys equidistant. Perdem la intervenció immediata (20-30'), però si que és cert que en una hora hi podem tenir una desena de camions. I per això, si la meva vena pitonissa no em falla, amb un bon grapat de forestalillos, les columnes mòbils (però mòbils de veritat) i les guàrdies dels professionals podem esperar un estiu mogut però amb infraestructura suficient... 
Això també em desperta una curiositat... els parcs de voluntaris poden ser "envaïts" pels professionals? No sé si és molt somiar truites, buscar els tres peus al gat o simplement ganes de tocar la moral, però us imagineu un parc que fins ara era de bombers voluntaris on les guàrdies les fan els bombers professionals, per exemple els de la columna mòbil?

Va, us deixo que us esbatusseu amb els vostres comentaris (que segur que fareu), però també podrieu dir, si això acaba sent així, quins son els parcs que tenen més números per a ser "envaïts".

dilluns, 9 de març de 2015

Medalles

He de reconèixer que m'he sorprès a mi mateix. Sempre havia pensat que quan m'arribés el dia d'anar a buscar la medalla per antiguitat que ni em faria gràcia ni l'aniria a buscar, i que ja me l'enviarien al parc.

Però passats els anys i arribat el dia, després de 20 (ara ja son 21) anys per la casa (laboralment s'entén) doncs em fa certa il·lusió. Bé, més que il·lusió és ràbia. Si, ràbia. És la primera vegada que em donen un "reconeixement" per vell. Uff, fins i tot m'entra mal rollo.
De tota manera no m'agrada tota la parafernàlia que envolta l'acte. Entenc que hi hagi un cert protocol, que sigui un acte arregladet, fins i tot bonic, però d'aquí a que sigui una qüestió de propaganda i màrqueting de la casa ja fa que se'm faci costa amunt.

Mira si és propaganda, que portem tot l'any amb problemes per fer les festes que ens pertoquen, que hi ha gent que encarà té hores per compensar de 2014 (i ja estem a març de 2015) i no hi ha manera de poder-les fer. Abans si feia falta, entrava gent a fer hores, sempre sota control i regulat), però això ja no és així. O sobra gent, i a Lleida en falta sempre, o et quedes sense les festes. I ni plantejar-se la casa que com no s'han pogut fer, per necessitats del servei, com a mínim que te les paguin o les acumulis al següent període.
 
Doncs tot això se'n va a norris per a recollir les medalles. SI, evidentment és un acte propagandístic i és aquesta la raó per la qual el passat divendres cinc bombers que estàvem de torn vàrem poder anar a Sabadell i cinc bombers més veren entrar de guàrdia fent hores extres. Per això si, per un acte de propaganda de la casa si es poden fer hores extres, però per cobrir mínims i que la gent pugui complir la seva planificació horària (incloses les festes) no.

També esperava, com s'ha vist altres anys, que algú amb més o menys gràcia fes un petit acte de rebel·lia i reivindicació per tot el que hem estat aguantant i patint els últims anys.

De tota manera ho vaig viure molt diferent a tot això. Fins aquí ho havia escrit durant els dies previs, però des d'aquest paràgraf està escrit després d'anar a l'acte de Sabadell.
L'acte, després d'un petit assaig per a que tot vagi correctament, es desenvolupa de forma senzilla. Després d'unes paraules d'introducció a l'entorn (aquest any era Sabadell, la fira i el seu parc) i també de l'alcalde es passa al lliurament de les medalles d'antiguitat de 20, 25, 35 anys i també als que s'han jubilat amb més de 30 anys de servei. Aquest punt el vaig trobar molt fred, en el sentit que la gent està asseguda per ordre alfabètic i en el meu cas no coneixia a la gent del meu voltant. Es segueix amb el reconeixement dels companys d'altres cossos que han ajudat en la resolució de serveis o altres tasques de prevenció. Després s'inicia la part més emotiva. Aquesta és el reconeixement a la gent que ha fet actuacions considerades excepcionals. Aquí hi ha dues que em van emocionar, la primera la d'una infermera de la casa que fora de servei es va trobar amb un accident múltiple i va fer una sèrie d'accions per tal d'organitzar tot el rescat posterior. El segon és el moment en que es reconeixia a un bomber que va perdre la vida l'any passat i que la vídua recollia el guardó. En aquest moment tot l'auditori es va posar den peus i els aplaudiment van sonar molt i molt fort. I finalment el discurs, una mica massa llarg del conseller on va repassar promeses anteriors i en va fer de noves... be, em reservo el comentari, però hi vaig trobar a faltar alguns xiulets per part dels assistents.
Però si vaig assistir a l'acte no va ser per recollir només una medalla de reconeixement a la "feina" de vint anys, sinó que a més a nou companys del parc de Lleida i a mi se'ns havia concedit una medalla d'argent com a reconeixement per un servei en el que havíem intervingut un vespre del passat mes d'agost. Aquest reconeixement no ve per una acció única, o personal, sinó que és per la unió d'un grup de persones que hem fet la nostra feina i és per això que per treballar en equip es va poder operar en un servei complex. Els coneixements els tenim, l'experiència també, la capacitat d'improvisar també l'hem après al llarg d'aquest temps, i solament amb la unió i compenetració d'un grup ha estat possible donar valor a tot això donant com a resultat la consecució d'un servei on a més de l'explosió inicial hi havia l'extinció, la propagació i protecció, la recerca de persones, el seu confinament i el seu posterior rescat.

També varen rebre una felicitació alguns companys del torn B i del parc d'Almacelles per una actuació conjunta en un accident de camió a Gimenells.
He d'agrair a una persona, que aquests dies estan sent especialment durs per ell i la seva família, la proposta d'aquest guardó. És el tècnic que aquell vespre també estava de guàrdia. Una part d'aquest guardó també es teu.

dilluns, 2 de març de 2015

Seguim amb pifies dignes del segle XIX

Mira que porto pràcticament 5 anys amb aquest bloc i n'he dit de tots colors. La veritat sigui dita alguna cosa s'ha millorat, no sé si arran de dir-ho jo o perquè al final algunes coses eren de calaix... però ara com ara aquestes millores segueixen sent minoria.

Les poques millores han vingut per la distribució que des de regions fan dels seus pocs recursos. També em va sorprendre que alguns vehicles fossin intercanviats entre parcs per raó del seu estat i quilòmetres. Semblava  que alguna cosa es movia, però res més lluny de la realitat. En realitat les millores no venen en la millora de la concessió de licitacions, propostes tècniques i plecs de condicions. Aquestes segueixen sent una proposta de les coses bàsiques sense especificar res més... ni temes d'ergonomia, ni de "lògica" bomberil, ni ningú és capaç, a l'hora de rebre aquesta comanda, de fer una revisió crítica de què està be i que no. M'explico i fàcilment ho veureu.
Un dels primers posts que us vaig escriure era sobre la "gran cagada" que era el 3.19.40, un camió nou, carrossat com un BUP immens. Aquest portava barres de protecció externes que li disminuïen la visibilitat (es van fer treure), se li va afegir una ballesta ja que el "morro" mira cap amunt (o tenia l'eix posterior enfonsat), no sabem si per excés de pes sobre aquest tren posterior o que havien pujat el davanter per encabir-hi un canvi automàtic... be, un mega-super-plus-canvi automàtic, que a l'hora de la veritat ni és super ni és res. Des del primer dia fa soroll com si les dents dels rodaments dels canvi anessin a trencar-se, a més que de tant en tant apareixen avisos de pseudo-error, i per treure'l has de parar, posar neutre i tornar a entrar la marxa (la imatge d'una icona amb una palanca de canvi dins una roda dentada no ens és gens estranya). També vàrem canviar la distribució dels armaris, afegir mànegues (és urbà, no industrial), algunes modificacions ergonòmiques al generador elèctric... i un grapat més de detalls.

El furgó 3.19.50 també ha tingut els seus moments de "gloria"... de les últimes coses explicables és quan es va trencar el tràctel (per un accident) i van muntar un aparell nou, però no la instal·lació elèctrica (perquè no sortia a la foto). Ningú la va demanar o ningú va comprovar que hi fos en fer la recepció de l'equip. Uns dies més tard, quan algú el va voler posar-lo en marxa es van adonar de l'error. Au, a fer una nova obertura de l'expedient de reparació pel tema elèctric. I quan semblava que ja funcionava, fa unes poques setmanes, mentre érem a la cotxera revisant camions, algú va sentir un soroll, va mirar i va veure sortir fum i flama de tràctel. Ostras, amb el vehicle parat al parc es va cremar la instal·lació elèctrica!!!!.

I la última, que ha trigat uns 4 anys a sortir. El fabulós calaix on hi ha les eines d'escarceració... amb totes les mànegues dels pistons, cisalles i separadors doblegats, perquè algú ho va dissenyar malament. Ara, han començat a petar els "manguitos", per estar 4 anys doblegats.

El Servei Tècnic després de 5 anys segueix sent igual de desastre, fa un temps van fer la comanda de nous vehicles. I què tenim? Algun qashqai com a x.00.80 per a algun "jefe" (Collons!), vehicles sense 4x4 als parcs (i després surten serveis de recerca ala muntanya i no es pot arribar a tot arreu). Han canviat els luxosos Pathfinder (top gama) per uns Xtrail sense bloquejadors de diferencial. D'aquesta manera ja no assegurem que els comandaments arribin a qualsevol racó de la muntanya passant per un camí en mal estat o puguin sortir-se d'un lloc on estigui.
I la ÚLTIMA i més genial de totes!!!! Als GRAFs de Lleida els acaben de donar un nyap de vehicle!
Com el 3.19.40 fa 5 anys, queda el cul enfonsat, la bola de remolc sembla una eina de llaurar (a ran de terra), el pes tampoc sembla que l'hagin calculat, ja que amb l'equipament de vehicle GRAF i 5 ocupants sobrepassa el pes màxim. (OJU, OJU!!). I quina és la solució? doncs posar una nova ballesta i potser treure la bola.
Però això no és tot. De la mateixa manera que amb el Xtrail s'han perdut els bloquejos de diferencials amb aquest vehicle sembla que també, vaja els GRAFs sense bloquejos!!!.  A més de que aquest tampoc és un vehicle de sèrie. És una versió inferior per a "professionals" que per tal d'estalviar estalvia fins i tot en els protectors sonors del motor, així que la funda interior del portó del motor brilla per la seva absència. O sigui que algú va pensar que els GRAFs, que van tot el dia amunt i avall, no necessiten insonoritzar l'habitacle... realment, raro raro. I la llista la podem fer inacabable si mirem el maleter, amb espais per garrafes de gasoil amb tornilleria inferior que grata i fa malbé la garrafa... que després fa poros i es perd el combustible al propi maleter sense forat de sortida, o tampoc s'ha previst que les moto-serres acostumen a perdre oli lubricant... vaja, que estan més estona netejant i acondicionant que mirant planos.
Sabeu què? aquests del Servei Tècnic, els que fan els plecs de condicions i els que fan les acceptacions de vehicles es segueixen lluint. Si més no, això és el que veiem des dels parcs. En lloc de bombers dels segle XXI aviat serem bombers del segle XIX.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!