dilluns, 31 de març de 2014

de cap cap al decret

AL·LUCINANT !!!

És que no tinc més paraules.
No entenc res.
No voldria barrejar la gestió política a la gestió de bombers... però és que avui m'ho posen molt i molt difícil.
Ja fa setmanes que tot apuntava a que no hi hauria acord entre sindicats i la Direcció General en referència a l'increment horari i les condicions en que es farà. Primer perquè entre els mateixos sindicats hi havia matisos que feia que ni entre ells es posessin d'acord, i també perquè, com ja he dit altres cops, estàvem (i em refereixo a tots els bombers) trigant a prendre una decisió del col·lectiu per escollir un camí o un altre i poder escollir.

El fet que existeixin múltiples grups de whassap i d'altres apps feia volar la informació, i potser alguns amb això ja era suficient, però una cosa és comunicar/informar internament i l'altra és que els sindicats ens diguin realment com es va avançant en les diferents reunions... perquè tinc la impressió que aquesta part no s'ha fet, s'ha substituït per la "desinformació" desorganitzada de les diferents apps.

Però que la "casa" volgués incrementar les hores que fem el bombers professionals era conegut des de fa molts mesos. Personalment em creia que els administradors de la "gene" tenien un talant més negociador i dialogant. Poder arribar a un acord amb la gent de qui depens sembla, a priori, que hagi d'estar a les primeres planes del manual del bon negociador. Però o no se l'han llegit o tenen el seu propi criteri.

M'han aixafat tots els meus esquemes. Puc entendre que vulguin disposar de més personal tant a l'estiu com alguns dies a l'hivern... de fet, els Mossos tenen dins el seu horari una bossa d'hores sense assignar, que els hi programen segons necessitats internes. Aquí aquesta bossa d'hores l'haurien de crear a partir d'un canvi d'horari, però a Can Bombers mai ningú ha estat capaç de trobar la formula ideal. Sols s'ha estat capaç d'oferir hores "extres" primer com a guàrdies d'estiu (des del 1998 fins al 2012), posteriorment es van inventar les hores de MD (que ni la casa no els sindicats s'han acabat de creure mai, tot i que a la RELL se li ha tret molt rendiment a nivell de pràctiques, simulacres, formació, i també d'aportació de personal en parcs i torns coixos), però el més fàcil és trinxar tot el que hi ha i prescindir del que ha funcionat durant 14 anys (CATORZE ANYS) i imposar una raó que està per veure quin serà el seu resultat.
A mi m'obligaran a venir els dies que ells em diguin, ok, vindré, però no espereu que vingui amb ganes ni que hi estigui feliç. Jo quan triava venir a fer les guàrdies d'estiu venia conscient dels dies que triava, que ho feia perquè jo volia. Venia content, i era jo que triava estar 1, 3 o 13 guàrdies separat de la meva família. Ara algú ho triarà amb independència dels meus condicionants i horaris familiars. Augmentaré els dies que deixaré de gaudir de les activitats dels meus fills, perquè algú ha decidit que els bombers treballem poc.
Si fos realment així ens augmentaria unilateralment les hores a treballar sense augment de sou, però no. Ens augmenten l'horari i evidentment el sou. Això no és una necessitat, és un càstig per ser bombers, perquè som gent que aprofitem el temps lliure. La resta de gent aprofita moltes de les seves hores lliures per dormir, nosaltres treballem de nit i per tant de dia també tenim festa. Aquest fet es ven com que els bombers treballem poc.

NO ES CERT!
La nostra feina està en el sentit contrari cap on la gent fuig.
Durant 3 setmanes treballem 4 dies per setmana, fent un total de 48h/setmana i la 4ª en fem 24 entre dos dies (dijous i divendres). I tothom hauria de ser conscient que els festius, ponts, i qualsevol dels 365 dies que té l'any hi ha bombers de guàrdia. I sempre hi ha el mateix nombre de bombers. El dia de Nadal hi ha el mateix nombre de bombers que un dimecres qualsevol de d'abril o un diumenge d'estiu.

Estic emprenyat. No entenc com des dels sindicats, que son els únics que poden negociar, no han vist quina era la veritable intenció de la cúria bomberil i els seus superiors polítics. Aquesta ha estat una errada greu dels sindicats. La resposta dels sindicats cap a l'administració ha estat nula! Nula perquè han estat incapaços de portar propostes creïbles i "normals" sobre la taula, no han pogut/volgut parlar amb els bombers i saber cap on volíem anar, i el pitjor del cas és que han estat remenant la perdiu i retardant les reunions amb la "Casa" que al final aquesta ha dit prou. I si no ho ha dit, ho dirà. I nosaltres, els bombers hi sortim perdent.

És per això, que les negociacions, les que en realitat no s'han fet per la poca voluntat dels sindicats i la manca de flexibilitat de l'administració (que no paciència, que n'han tingut), estan en punt mort, i penjant d'un fil tant prim que en realitat ja està trencat. I sense potser voler-ho, els polítics comandants del cos de bombers ens hauran d'imposar per decret unes condicions que no volem.

Estic emprenyat i decebut. Al final de qualsevol negociació entre sindicats i patronal hi ha les votacions del col·lectiu per saber si s'accepten o no. Aquest cop no votarem. No, no votarem.

Per sort, el que no em prendran és el meu dret a pataleta, ni a venir emprenyat a les noves guàrdies... que aviat algú batejarà amb algun nom despectiu, perquè és el que serà, una guàrdia forçada.

dilluns, 24 de març de 2014

Que no ens "embauquin" !

En referència a l'incert futur bomberil, fa dies que no tinc les coses gaire clares. Més que res perquè una cosa és el que jo penso, una altra la que alguns tècnics amb una mica de seny i coneixement poden pensar i l'altra és el que pensa i decideix la "cúria" i tots aquells que estan per sobre, o sigui aquells que es posen a dit (càrrecs de confiança) i els que son votats cada 4 anys.
Primer que sembla força incomprensible que algú que és renovat cada 4 anys vulgui imposar la seva "llei" a algú que d'aquí a 20 anys encara estarà per aquí. En els 20 anys que porto he vist un bon grapat de parcs, companys, instruccions i protocols i sobretot m'he anat fent gran com a bomber i per això em costa pensar que algú que només coneix els despatxos i l'enfrontament amb el personal que en teoria està al seu càrrec no aprengui a dialogar ni a buscar un acord que vingui be a totes les parts. O sigui allò tant senzill de dir que és que totes les parts surtin beneficiades. Però no, aquest no és el pensament de qui ens està regint. Els seus actes denoten (o això sembla) que son uns mals gestors del servei i tant sols son uns "bons" gestors econòmics. Els números son els números, evidentment estem en crisi i la "casa" no té un duro. Ho sabem. Els bombers hem deixat de cobrar molts diners, però molts! I aquesta no ha de ser l'excusa per a una compensació econòmicament ridícula a la seva proposta d'ampliació d'horari.
És curiós i alhora decebedor veure a gent a qui li agrada aquesta meravellosa feina, com està cada dia més desencantada. Com la feina ens agrada ens desvivim en la gran majoria de serveis, vaja, en aquells que son realment importants. Ens la juguem en situacions perilloses com son alguns incendis d'habitatge o fem l'impossible per a treure algú del seu cotxe estimbat. Però la gent al parc cada cop té més ganes de que no soni el telèfon. Perquè som conscients i responsables que la nostra feina ben feta li dona bon nom al Cos i de fons ens sap greu veure que els seus mals gestors en treuen bon profit i apareixen a la foto. Us heu fixat? sempre surten sense americana ni corbata a les entrevistes a peu de CCB. Com si ells fossin els currantes! Tot és una cortina de fum, és pur màrqueting. Mai he estat dins el CCB i per tant desconec tot el que allí s'hi fa i s'hi diu, però segur que s'apropa més a la política que a l'extinció i coordinació. Però del que n'estic segur és de qui mana als incendis i als serveis, la gent de camisa blava i màniga llarga i d'aquests al CCB res de res.
Aquests dies s'està discutint, negociant o simplement volent imposar el nou conveni que afectarà als bombers de la Generalitat de Catalunya. Si hi ha acord, segur que serà un mal acord. Encara no he sentit a cap bomber dient que li agrada la proposta patronal. En canvi hi ha moltes i diverses opinions de com hauria de ser el nou conveni.
Intentaré ser breu en la meva i personal proposta.
Per una banda es necessita un augment de plantilla per cobrir baixes i jubilacions... be, això sol es pot fer amb una oposició, del nombre de gent que faci falta. L'any que ve, el següent o quan acabats els tràmits administratius es pugui. Però mentre tant que?
També fa falta, com es porta fent des de fa 15 anays, que hi hagi més bombers durant l'estiu. Això fins ara s'havia fet amb les "Guàrdies d'Estiu" que des dels acords del 98 funcionaven. El 2013 però es van substituir per les guàrdies en MD (major dedicació) i per tant quedaven fora de l'abast de tota la plantilla. El que es vol ara és passar d'una cobertura voluntària (que funcionava), després substituïda unilateralment per una cobertura restringida (MD) a la d'una possible cobertura de TOT el personal, sense opcions a no fer-la o a tenir-hi variables.

No ho entenc. Fa un parell d'anys en amenaçaven en imposar-nos un horari matemàticament incorrecte amb major nombre de guàrdies i hores a l'estiu i ara proposen dins l'horari de tota la vida mal-pagar unes hores addicionals per tal d'augmentar el nombre de guàrdies (que no son ni complertes!). O sigui s'han inventat una nova proposta de "guàrdies d'estiu" més barates i alhora obligatòries. Curiós. 
Jo ja comprenc que a l'estiu faci falta gent. És evident!, des del 15 de març al 15 de setembre la climatologia canvia en favor de la calor i les condicions son més favorables al desenvolupament dels incendis forestals. El que no entenc és perquè s'ha destruït un mètode que ha funcionat durant 15 anys?

El nou acord o conveni hauria de permetre a "la casa" disposar de gent suficient per l'estiu. Però qui? Jo triaria a aquells que realment volen fer-ho! Per tant hauria de ser un sistema voluntari. Caldria conèixer el nombre de guàrdies a oferir (com sempre això a casa nostra sembla una utopia, perquè els de dalt son els que no rendeixen) i poder decidir si en fas 2, 4 o 22! I el compromís signat per als propers 2 ò 3 anys, que és el temps estimat en que els nous bombers d'oposició trigarien en ser operatius.
Això és com una partida d'escacs amb la mort. (foto de la pel·lícula, El séptimo sello)
Però amb tot això hi ha algo que em grinyola... si aquestes guàrdies sols son per fer-les mentre no entrin els nous bombers, que passarà a l'estiu d'aquí a 3 anys? ja no caldrà? o és que sol tindran horari d'estiu?

El fet que es facin més guàrdies a l'estiu no té RES a veure amb el fet que manquin bombers. De debò, res a veure! I és que amb els nous bombers ja operatius seguirem necessitant augmentar les dotacions durant el període estival. Que ningú es deixi enganyar, les negociacions no son per un problema puntual de manca de personal fins que entri nou personal, és un canvi de model en la regulació horària dels bombers.
Per cert el 24 a l'ISPC, el 25 a Girona, el 26 a Lleida i el 27 a Tarragona hi haurà assemblees per dir si volem o no volem... en hi juguem molt. Més del que creiem.

dilluns, 17 de març de 2014

La passió bomberil

preciosa foto feta per: http://instagram.com/p/lk3MkSsVGX/ al parc de bombers de Lleida

És curiós el paral·lelisme que hi pot haver entre la Passió i el patiment bomberil dels últims temps.

Podem partir de l'època esplendorosa dels bombers, on dia a dia s'ha treballat per apagar els incendis, realitzar complicats rescats de transit o resoldre situacions complexes... que sense ser cap fet miraculós si que ha estat una època fantàstica, plena de qualitat i bona feina per la gent que hi ha al cos. Evidentment és conseqüència d'un canvi generacional tant humà com tecnològic. Aquelles velles glòries alimentades per l'olor del seu tabac, i altres vicis, han deixat pas a un grup de gent que tècnicament son molt bons, els vells vehicles que tot i la seva senzillesa mecànica eren un suplici per les orelles dels qui anàvem dins ara son uns encara ben conservats vehicles moderns, i aquells parcs envellits i mal cuidats com si fossin cases de la por han deixat pas a un bon grapat (no tots) de parcs moderns (tot i estar mal dissenyats i pitjor construïts), que en el seu conjunt humà, tecnològic i d'infraestructura han permès que els pobresbombers estéssim feliços i orgullosos d'ésser en un lloc on podem donar un cop de mà a la gent des de l'esforç de tota aquesta gent. Aquesta ha estat una època de felicitat, com un Diumenge de Pasqua, aclamats per tot un poble joiós del seu Cos de Bombers.

Després ve quan comencen les enveges i el veure perillar algunes cadires dels poders fàctics, i és on s'inicien algunes pretensions de canvi d'horari i les mal anomenades retallades del "privilegis", que en el fons no eren res més que justes compensacions a feines i esforços de molta gent. Tot promogut per una crisi que ni és provocada ni pot ésser solucionada pels pobrebombers. Talment com les enveges i les pors dels poders religiosos de l'època quan veuen perillar la seva cadira i que a ulls del poble comencen a ser posats en dubte.
El més curiós és veure que la història (bíblica en aquest cas) es repeteix. Hi ha un gran paral·lelisme entre Herodes i Ponci Pilat. Un és el "dolent" i inquisidor que escombra cap a casa i l'altre que es renta les mans sobre allò que decideixen l'anterior i la resta de "cúria" bomberil. -Evidentment no dono noms, però penso que s'entén prou be-. Els excessos d'un i la mirada a una altra banda de l'altra fan que no hi hagi tanta distància entre els personatges antics i moderns.

En tot cas, això no és més que una petita llicència que m'he permès després d'anar a veure La Passió d'Olesa. I és que envoltat de família i amics a mitja funció, en veure rentar les mans d'en Ponci Pilat m'ha vingut al cap aquesta analogia.

També tinc clara la idea de qui podrien ser els possibles traïdors, que en aquest cas no es vendrien per 30 monedes de plata sinó per una petita quota de poder... (queda clar, oi?) 

El que més em dol, no és aquesta llicència (un punt irrespectuosa) al mig d'una activitat familiar, sinó que la cúria bomberil, els nostres tècnics més excels, ens veuen com als dolents, oblidant que fa no gaires dies feien guàrdies com nosaltres, i alguns acabaven dormint a casa, o quedant-se a control en la majoria de serveis. Aquests son els que ara malparlen de nosaltres, oblidant que sovint els hem salvat el cul, que com deia al començament, hem donat color i vida a aquest Cos amb la sàvia nova d'oposicions com les del 91 o el 94 i les posteriors, amb gent jove, sana i moltes ganes d'aprendre i fer les coses be. També podria incloure a algunes fornades de nous tècnics.

Esperem que la resta de la història no es compleixi, ja que al protagonista el maten! Perquè al Segle XXI dubto que puguem fer ressuscitar a tot un Cos de Bombers.
En les nostres mans està que això sigui l'ocàs o l'albada

dilluns, 10 de març de 2014

Patró de Bombers 2014

Quines ganes que tenia de canviar de registre! La veritat és que em sap greu que aquest bloc s'estigui convertint en una mena de queixa continua i alhora informativa de quin és l'estat (deplorable) que vivim el bombers. Però per sort hi ha dies i en aquest cas setmanes que el companyerisme bomberil i la bona voluntat dels pobresbombers fem tirar les coses endavant. Per això aquest cop us parlaré de la festa del Patró que fem al parc de Lleida.
Aquesta és una festa organitzada per l'Agrupació Cultural i Recreativa dels bombers de Lleida i per tant en una gran majoria pels pobresbombers, i la casa, hi col·labora deixant-nos el parc, el nom i alguna furgoneta per anar a buscar les taules, cadires, flors, etc. I és per aquesta raó que es pot fer i es seguirà fent mentre siguem nosaltres els que la financem.

Aquest any per raons de calendari l'hem allargat dues setmanes, ja que el dia 8 sempre fem el dinar de germanor entre bombers, personal de Regió (tècnics, administratius, telefonistes de Control, magatzem, manteniment de vehicles, taller radio, etc) i els jubilats. I necessitem d'un dissabte per la jornada infantil s'ha estimat realitzar-la el dissabte 15.
Aquest dia és el que jo personalment gaudeixo més, ja que vinc amb la meva família i passem una bona tarda d'inflables i d'alguna que altra activitat lúdica. Tot i que també t'adones que malauradament ja tenim una edat i que els nostres fills tenen molta vitalitat. Ah, aquest any hi ha trobada de gent d'Instagram...estigueu atents a les fotos!

A la resta d'activitats hi assisteixo en funció de la meva agenda i tinc per costum no anar al dinar de germanor... 

Des del 14 se febrer s'estan jugant diferents partits del campionat de futbol Sala, que conclourà el proper divendres 14 amb les dues finals i un pica-pica i lliurament de premis.

Aquest any us recomano dues activitats: El 18 de març, amb una Xerrada Tècnica sobre vehicles tecnològics, on hi haurà vehicles cedits per la ocasió a per veure i comprovar com desconnectar els mecanismes electrònics i/o de seguretat, a càrrec d'un parell de companys del parc i membres de La Colleta. Segur que serà molt profitosa.
I també us recomano la bicicletada BTT del dia 19, on es compartirà esforç amb els bombers del parc de Balaguer.

I no oblideu que la CX Cursa Bombers Lleida és el 30 de març! Inscriviu-vos mitjançant la web de la cursa.

Apa, si veniu en gaudireu de totes les activitats.

dilluns, 3 de març de 2014

El temps s'acaba

Fa varis posts que us explico les nostres misèries, el problema és que aquestes seguiran perquè la cosa no està ni per a que nosaltres ni la gran majoria de gent pugui arreglar els seus problemes. De fet, ara estem pitjor que fa 10 anys... i per molt que vulguem trigarem molts anys a tornar a estar com estàvem. És per això que el proper acord serà difícil de pair. I ho serà perquè serà un "compromís" amb aquell que m'ha retallat el sou, m'ha tret una paga i m'ha tret hores de festa.

Anem a pams. Si es signa alguna cosa, haurà de ser aviat, l'estiu s'atansa i s'haurà d'assegurar qui cobrirà les hores de l'estiu. Hi ha dues opcions, que ho fem nosaltres voluntàriament, com sempre s'ha fet, o que hi hagi un cop de decret, i per tant estem a expenses d'un preu i una quantitat d'hores molt possiblement aberrant.
Si ho fem voluntàriament es pot mirar de buscar una solució que asseguri a la casa gent suficient per cobrir totes les hores que li fan falta (que mai ningú ens ha dit quantes son!) i lo més senzill seria que TOTS féssim 50,80, 110 o les hores que finalment es determini... a costa de la disponibilitat o voluntat personal de cadascú i l'altra seria saber les hores/guàrdies necessàries a cobrir i que cadascú triï la quantitat que vulgui fer (si que és una loteria, però segur que hi ha gent suficient i a més la gent que vindria ho faria amb ganes de fer la guàrdia). El problema és que això JA HO TENIEM!!!! Es deia MD i sigui per culpa de A o per culpa de B ara ja no hi és. I el més curió és que el pressupost de la MD és el que es destinarà a les "noves" hores a fer.
Jo sóc partidari que les coses siguin voluntàries. En realitat ja tenim unes hores fixes a treballar 1680h que ens agafen un grapat de caps de setmana (treballem parcialment 3 de cada 4 caps de setmana) i un bon nombre de festius i ponts. Això a més de faltar a casa en dies molt assenyalats també vol dir dificultat per programar sortides familiars de cap de setmana... Però entenc que es vulguin assegurar el tret i que el major nombre de gent (vaja, tots) acabin fent més hores. S'estalvien conflictes, com els de la MD, que si era oberta o tancada, que si hi havia més gent a repartir les hores o que si no hi havia prou gent. Però crec que si ara es pregunta a la gent de si vol fer 2, 3 o 5 guàrdies més molta gent dirà que si per tant no hi haurà manca de personal per cobrir aquestes hores INDETERMINADES a omplir.

De tota manera i ja ho he dit abans això ja existia, es deia MD.
I tal com m'han dit fa una estona... si m'obliguen a menjar-me una merda o puc triar voluntàriament a menjar-me sol 3/4... segurament hauria de triar que m'obliguin, més que res per a poder-me rebotar i posar-los-hi difícil.

Per tant el dilema seria si triem el fer més hores (a negociar qui, quantes i a quin preu) o que ens imposin els les condicions i anar automàticament al jutjar a posar la denúncia... perquè si segons ells sol falten 54 bombers, sota quin criteri poden obligar a 2500 bombers a fer 120h més?.
Be, ara caldrà que els d'un costat tinguin clar el que volen i els de l'altra que també tinguin clara la seva posició. Nosaltres, els pobrebombers, ens quedarem a l'expectativa... i si, per un polític 2.500 vots potser no van en lloc, però a les eleccions sindicals si.

I no tenim temps, Setmana Santa està d'aquí a 40 dies i l'estiu es planifica llavors...

Vols rebre els articles per correu? apunta't!