És bo que no cremin els boscos?

Aquest estiu a Catalunya s'han cremat més hectàrees que durant el 2013. És bo o dolent. Jo crec que aquest cop és bo.

No busqueu en aquest post un estudi tècnic acurat. Jo no sóc enginyer forestal ni he fet formació específica en aquest camp. En tot cas, a més de la meva formació científico-tècnica, llegeixo articles i escolto converses relacionades amb el foc. També visc l'extinció des de bombers i observo alguns dels petits canvis en la filosofia de l'extinció.

Des de sempre els polítics es vanaglorien que en acabar una campanya forestal poden dir que aquell estiu s'han cremat menys hectàrees que l'any anterior i s'inflen encara més si la dinàmica de la dècada és a que cada cop es cremi menys.

Això però dins el món bomberil no ens hauria d'alegrar... i en tot cas ho puntualitzo.

No és el mateix que els boscos estiguin nets i cuidats a que estiguin bruts, per tant al primer cas és natural que tingui dificultats per evolucionar cap a un incendi de moltes hectàrees, en canvi en el segon l'evolució natural seria que es provoquessin més incendis, o si més no que cremessin més hectàrees en un sòl GIF i si no crema és perquè alguns els hem apagat dedicant-hi molts recursos. 

 

La paradoxa de l'extinció (coneguda per la majoria de gent del ram) ens diu que si som molt bons en l'extinció (i no es fa cap altra feina durant l'any dins el bosc) aquest envelleix, hi creix el matollar i espècies arbustives, també es mantenen les branques baixes (vives i mortes) i per tant tenim un bosc amb combustible que va des del peu fins la copa. I un bosc vell, més tupid crema molt més fàcilment i provoca més Calories per hectàrea. Simplificant, un bosc que no el deixem cremar avui i no el "netegem" acaba sent una font de risc d'incendi major.

I això, tot i sent-ne conscients sempre hem pensat que era bo que els boscos no cremessin. De tota manera la història dels bombers és relativament recent. Suposo que algun historiador podrà completar aquest text (oi Marc F.?) i fa 200 o 300 anys els incendis als boscos no s'apagaven i molt menys fa 1000 o 5000 anys. Curiosament avui tenim més del 60% de superfície de Catalunya amb bosc. Realment algú creu que si no apaguéssim els incendis forestals ens quedaríem sense boscos?.

Aquesta setmana via twitter he llegit i he interactuat amb gent del ram parlant de l'extinció. I certament és una cosa que està d'actualitat. Per una part som (amb puntualitzacions) conscients que cada incendi apagat té influència en l'evolució, a curt i mig termini, del bosc i que tal i com estan les coses (sense pràcticament activitat econòmica forestal) a la llarga acabem obtenint un polvorí. Fa uns dies vaig escriure: "cada incendio apagado es un +1 en la intensidad del siguiente".

També ho podem estendre a tota la vegetació de ribera que tenim al llarg dels nostres rius. És intocable! A nosaltres ens dóna molts problemes. Dificultat d'accés, crema amb intensitat, recurrència... I això ens introdueix un altre factor a tenir en compte: Fins a quin punt coincideix la nostra demanda (de la gent de bombers) amb la de la societat? Quina és la correcta? on està el límit?.

Recordeu algunes de les paraules d'en Marc Castellnou a la comissió parlamentaria respecte l'incendi d'Horta: “Vivim en un país que crema, i, a vegades, l'hauríem de deixar cremar.

L'única conclusió que de moment puc (o que a dia d'avui sóc capaç de treure) és que l'extinció dels incendis forestals ha de ser tècnica. I en quin sentit? Be, hauriem de ser capaços de saber triar què cal "salvar", com per exemple algunes zones concretes d'espais ja protegits (Montserrat, el Montseny, el Montsant, les Guilleries... podria ser un començament), altres espais que tenen gens o poc interès i dins unes condicions ambientals es podrien deixar cremar (tenim l'exemple d'aquest any de Tivissa)...

 

Una manera de començar (i molts ho hem fet) és deixar cremar alguna raconada per tal de deixar-lo llest i que no torni a emprenyar durant l'estiu. Doncs ara penseu a gran escala.

Què és millor un GIF cada 10 anys de 20000ha o 100 incendis (10 per any) de 200ha? el primer possiblement arrasa amb tot el que troba, mentre que els altres 100 segurament permeten deixar un mosaic més divers i alhora controlable... possiblement. Això no ens exclou com a societat de realitzar un estudi amb profunditat per analitzar el resultat final dels dos casos.

Hi ha molt a parlar, molt a discutir, molt a treballar...

Us deixo un parell de lectures interessants:
1- "La paradoja del fuego forestal" (Alejandro García) i us recomano també el primer comentari.
2- "Incendios en los Bosques Boreales de Canadá" (Aniol Ferragut)