dilluns, 28 de juliol de 2014

Hauria de ser temps de canvis (2ª part)

Ja portem un grapat de setmanes de Campanya Forestal. Seguim, com en les anteriors setmanes amb incendis forestals i de vegetació, persecucions de fumeroles i focs de llamp, serveis standard del tipus "3 accidents de camió" en una mateixa guàrdia, un pati ple de palets al mig d'una tarda de molta calor... I evidentment segueix la vaga de bombers professionals i la indisponibilitat de bombers voluntaris.

De moment ho hem salvat. Ni se'ns han cremat excessives hectàrees, ni la superposició de serveis ha col·lapsat el sistema. Hi ha efectivament dues raons. Per una amb gent de reforç (les maleïdes guàrdies d'estiu) i els "forestalillos" permeten en els parcs del pla de Lleida fer dues sortides forestals (o una forestal i una altra a allò que surti) i al parc de Lleida entre 3 i 4 serveis simultanis. (uns 12 bombers i 5 o 6 "forestalillos").
La casa aprèn ràpid. Si durant l'últim any va estar amb els parcs buits, quan hi havia serveis i ningú anava a cobrir, es va fer treballar als parcs de voluntaris. Ara que els parcs de voluntaris no surten... tampoc es posa en cap compromís a la "casa". De fet, durant la vaga d'hores dels professionals es van estalviar molts diners i ara amb la de voluntaris també se n'estalvien un grapat.

Els pagesos son conscients de que les feines agrícoles tenen el seu risc i per això estan agrupats i s'ajuden mútuament. Tampoc es queixen. Fins ara han rebut subvencions per poder-se equipar primer amb cubes i ara amb camions, cascs i roba EPI específica.
De moment ja tenim tres equips per jugar la "lliga" del foc. Fins ara fa no massa dies, els equips potents per jugar érem dos, teniem alguns partits tensos i altres amigables. En aquest moment estem jugant una triangular. Avui a la banqueta "descansant" hi ha els bombers voluntaris. Si el partit actual dóna joc i és vendible (que de moment ho sembla) potser no caldrà fer canvis d'equip...

En tot cas, qui organitza el torneig té un as a la màniga. Té un quart equip esperant. Les empreses privades fa dies que ja estan muntades. Algunes fan preventius per les festes majors i actes diversos, altres es poden contractar per feines diverses de camp... Totes elles legals i que poc a poc es van formant i adquirint experiència. Potser algun dia els deixaran jugar... i ja serem 4 equips. Qui jugarà llavors?

I no em vingueu en que, perquè no podem jugar tots?. Tot en aquesta vida té un cost, principalment econòmic. Si algú surt molt car... doncs apa adéu. El Barça durant els últims anys ha venut un grapat de jugadors cars i els ha canviat per altres més econòmics. Semblava que tot anava be fins que l'enemic va guanyar la "décima" i ara toca invertir i renovar.
En el nostre cas, l'enemic és el foc. No, no és el foc. L'enemic és el bosc. I tots sabem que el bosc cada dia està pitjor.  Esperem que triguem a veure-ho, però a mig termini pinten bastos per tots nosaltres.

dilluns, 21 de juliol de 2014

recordant lo grans que éreu


Avui, cinc anys després
continuo escrivint-vos un missatge,
dedicant-vos aquestes quatre lletres
en el vostre sentit homenatge.

Segueixo recordant lo grans que éreu,
l'esperit de superació, l'empenta, l'alegria,
la màgia que hi posàveu,
fer les coses amb bondat i valentia.

Sempre fidels a la muntanya,
res no atura la veritat
ni vostra bondat humana.

Un crit de ràbia
i un sentit record
per la gent més sàvia.

dilluns, 14 de juliol de 2014

Hauria de ser temps de canvis (1ª part)

Ja portem un grapat de setmanes de Campanya Forestal. Hem tingut incendis, accidents de camió, parcs infectats, vaga de bombers professionals i indisponibilitat de bombers voluntaris (per dir-ho d'alguna manera).

Anem a pams, per una part se'ns exigeix als bombers que coneguem les condicions del territori i del foc. Hauríem de conèixer les previsions meteo, les previsions dels patrons de crema, els històrics dels últims incendis, entendre perquè incendis com el de Tivissa se'l va deixar cremar durant les primeres 24h, perquè els focs de llamp de la següent setmana eren tant crítics i com a conseqüència es van mobilitzar tots o gairebé tots els mitjans aeris disponibles i un grapat de camions anant d'un lloc a altra...

Tot aquest coneixement no el podem adquirir per art de màgia. Per una part al torn en que estic tenim la sort (alguns dies és sort altres és una putada) de tenir un equip del GRAF Lleida. Des de fa un parell o tres de setmanes pel matí, si la seva feina i la nostra ens ho permet, coincidim una estona a l'aula del parc i allí ens exposa les condicions meteo i de patró de comportament dels incendis sobre els llocs indicats a la previsió de risc. Reconec que alguns dies costa, no tots estem acostumats a certs tecnicismes ni entenem perquè tota aquesta informació... però poc a poc s'hi enganxa més gent.
Incendi Seròs 10/7/14
La guàrdia del passat dimecres varem tenir un avís de foc de matolls poc abans de les 6 del matí (del ja dijous)... que va acabar en 8,8ha. Nosaltres varem ser el primer camió en arribar i vàrem distribuir la feina dels primers vehicles que ens varen arribar. Després la feina de caporals i Ecos va seguir el seu camí. Per cert, ningú va activar al GRAF.

Nosaltres varem entrar per on vam trobar camí, i allí estava la cua i el que semblava flanc dret... el dubte era si començar allí o anar a buscar l'esquerra, que veiem molt lluny... varem triar flanc dret. Ningú ens ha vingut a explicar si varem triar be o era millor anar a buscar l'esquerra. Be, diumenge ho vaig aclarir directament amb un company GRAF.

Però el cas és que divendres els GRAF varen anar a veure l'incendi (el torn d'abans si hi havia treballat) i van estudiar el foc. El mateix diumenge, els GRAF de guàrdia van anar a l'incendi per veure'l in situ i poder extraure les conclusions pertinents. Nosaltres varem estar tot el diumenge al parc esperant un altre incendi. 
Tivissa, foto del 18/6/14
Pel que sembla la informació dels incendis passats els pobrebombers no l'hem de tenir... això es demostra molt fàcilment. Perquè els GRAF si van a veure els incendis i nosaltres no?, i si nosaltres tenim altres feines que ens ho impedeixen, perquè no ve ningú i ens explica algunes conclusions? Ara em direu que hi ha informes a la intranet, ho sé. I us penseu que amb això n'hi ha prou?. (les biblioteques també tenen llibres de medicina, enginyeria i diccionaris d'idiomes, i no per això acabem sent metges, enginyers ni parlem idiomes).

No és lògic que avui, 3 dies després, no tinguem la retroinformació de l'incendi de 8,8ha de Serós/Granja d'Escarp. Però el que és encara més incomprensible: si no ets de la Gene, tranquil, tens visita guiada. Perquè l'incendi de Tivissa l'han vist un grapat de persones alienes a bombers de la Generalitat i en canvi nosaltres (que si hi varem treballar) ni l'hem vist ni està previst (a curt termini) que coneguem perquè es va decidir el que es va decidir.

No és una crítica, és enveja cotxina.
Bombers d'Andorra visitant l'incendi de Tivissa

dilluns, 7 de juliol de 2014

Reflexions en veu alta

Avui us escric un post diferent a la resta. Porto des de fa ja alguns dies que el meu cap dóna voltes, primer a un i després a molts altres temes. He parlat amb un grapat de persones, algunes no les coneixia personalment i altres son companys amb els que hi tinc una especial confiança. Ara toca posar cada cosa al seu lloc.

Primer vull donar dues explicacions molt importants, sense les quals no podria continuar fent aquest bloc.

La primera és referent al Josep Pallàs i al seu documental. És el seu documental. Això és així. No hi ha punt de discussió. I li hem de respectar. Jo l'hagués fet diferent, però no he passat pel que ha passat ell. Darrera el que heu vist hi ha més entrevistes i més paraules, que hores d'ara no han vist la llum. Però sapigueu que tampoc tothom ha volgut sortir. I finalment que hi havia 52 minuts que ho limitaven, potser en una versió més extensa hi cabran. I de la mateixa manera, quan surti el llibre aquest serà el seu llibre.

La segona és demanar disculpes públicament al Marc Castellnou, i per això fa uns dies he esborrat un post d'octubre de 2012 (el vaig trucar per dir-li). El post volia ser una crítica a la divinització i no a ell, però com que un cop revisat i entenent que era més nociu que altra cosa i no vull que les crítiques de "unpobrebomber" siguin (excepte alguna excepció) personalistes ni de crítica directa a les persones, he decidit eliminar-lo.

No sé si tothom ho entendrà o no. Però si vull ser sincer amb mi mateix us ho havia d'explicar. Evidentment seguiré escrivint i mostrant-vos la "meva" realitat. I és meva, per això quan no hi esteu d'acord teniu l'opció de fer el vostre comentari al mateix bloc (rarament els esborro). Per cert, el meu telèfon no és públic però sempre està obert. El mail tampoc, i també és obert. Gràcies per respectar-los.
Els que em coneixeu sabeu que sovint intercanviem opinions, gairebé sempre de forma civilitzada. I m'agrada entrar al joc d'estar una bona estona escoltant-vos i jo donant les meves raons. I no sempre coincidim ni coincidirem. Per això he d'agrair a aquest bloc l'oportunitat de conèixer a un grapat de persones que lluny de buscar l'enfrontament s'han acostat a mi per a buscar les coses que ens uneixen.

Be, la setmana que ve seguiré tocant la moral. Però avui havia de fer aquest exercici de salut mental.

Per cert, aquest és el post publicat número 200. Valia la pena arribar fins aquí.

dimecres, 2 de juliol de 2014

Horta i el gran silenci (2ª part)

He vist i he viscut el reportatge del Sense Ficció al parc de bombers, estant de guàrdia. Porto tota la tarda amb dues emissores a la mà escoltant l'evolució de diferents incendis que hi ha hagut (i encara s'hi treballa) a Terres de l'Ebre. He tingut alguns moments de debilitat i he plorat un parell de cops i és que el reportatge tenia una forta càrrega emotiva. Però penso que tot aquest reportatge ens ha de donar algunes lliçons generals, però que les més profundes les veurem quan l'hagem vist 10 o 25 cops.

Bàsicament us escric aquest post perquè us el vaig prometre i també perquè des de fa una hora s'han disparat les visites a aquest bloc i sento que puc dir-vos algunes de les coses que he vist. Altres però de moment me les quedo. No per amagar-les, sinó per pair-les, visualitzar novament el reportatge i també per properament contrastar-les de primera ma (de fet he d'agrair aquest privilegi).

Primerament em quedo amb vàries imatges i alguna frase. Són molt importants les primeres frases dient que creien que es podria arribar a encerclar i controlar el perímetre abans de l'entrada de determinades condicions meteo. Ho entenc com un excés de confiança en que es podia arribar a controlar l'incontrolable.

M'he emocionat molt quan en Josep Pallàs explica com era cadascun dels seus companys, perquè realment eren així i així és com els recordem.

Una de les imatges més impactants, i que en 2D deu-ni-do el que transmeten (veure-les en persona ja pot ser molt més colpidor) son quan en Marc Castellnou puja a una roca per veure per sobre els arbres. Brutal. La paret, la perspectiva del bosc atapeït per tota la vesant i el gran desnivell del terreny.

M'ha agradat tota l'explicació d'en Marc Castellnou sobre que els de la BRIF tenen diferents protocols de treball, que tampoc no portaven ni les mateixes comunicacions ni eines i d'altres elements imprescindibles que fan que qualsevol organisme es pugui coordinar correcta ment amb la resta d'operatius. I això ens fa comprendre perquè ells varen marxar en una situació tant complexa.

Una altra imatge que em queda és veure (i ja l'havia vist, però avui encara n'he pres més consciència) de la zona tant petita de seguretat o d'emergència en que es varen quedar els GRAF Lleida. Evidentment condicionada per les dades i la visió que tenien del que podia estar passant.

També em quedo amb la visió que hem d'actuar segons el que passarà i no el que està passant. I això em fa encara més feixuc entendre (i ho he escrit molts cops) perquè sabent que per la tarda venien maldades encara hi havia tanta gent per allí. I després de la imatge d'en Marc a la pedra (de visió general) i la frondositat del bosc que envoltava als GRAF Barcelona i Lleida és que encara se'm fa més coll amunt.

És molt bona la didàctica i el missatge al gran públic que darrera una actuació de bombers (tot i que aquesta va sortir malament) hi ha molta organització, molta tècnica i també molta feina. Fins avui segurament ningú extern a Bombers ho havia vist des d'aquest punt tant tècnic. Però això ja ho tenen els GRAFs, darrera seu hi ha moltes hores de treball, de camp i també molta ciència.

Llàstima però que no tots els bombers, ni aquell dia ni encara ara tinguem ni les dades ni la capacitat d'anàlisis de multitud de factors tècnics.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!