dilluns, 29 de maig de 2017

La nit de l'atemptat d'Enpetrol

Còpia íntegra d'un text del José Luís Fau 30 anys després d'aquell atemptat


Aquesta és la experiència d'un bomber:

Aquell 19 de Maig jo també hi era, sóc bomber i aquella nit d'aquell terrible dia era conductor i estava de guàrdia al parc de bombers de Tarragona amb la resta de companys.

Aquell dia acabaven de sopar i estaven tranquils al parc fen petar la xarrada,crec que va ser al voltant de les 10.00 h que tots van sentir una gran explosió, el parc va tremolar i l'ona expansiva de l'explosió va trencar els vidres y la persiana de la finestra de la sala de control de parc. Tos ens van aixecar de cop i ràpidament van mirar en direcció a la Laboral i van veure el dard de foc d'etilè i la bestial flamarada de més de 100 m d'alçada que il·luminava tot el cel .
La reacció dels que estaven allí de guàrdia va ser rapida e immediata, no va donar temps ni per pensar-lo dues vegades, tothom va anar a equipar-se i muntar-se als camions per fer la sortida cap el foc. La sortida aquella, va ser rapidíssim en menys d'un minut, ja estaven tots enfilants amb els camions en direcció al foc, anaven amb l'accelerador trepitjat a fons i les sirenes a tope, dins dels vehicles cares que ho deien tot,el cor ens bategava a mil per hora,el cos estava ple d'adrenalina i tots muts i callats, anant cap al foc no van dir ni una paraula, no feia falta,només ens miraven a l'ull i després, al foc,tot estava dit, tothom sabia el que havia de fer. Sincerament crec que parlo per tots els companys, aquesta va ser una situació perillosa i molt greu amb risc i perill de mort, aquell dia, això era palès en l'ambient, però inexplicablement no teníem por i a més tots eren bombers professionals amb experiència en situacions de risc i estaven entrenats a no posar-nos nerviosos i crec honestament que aquell dia van complir el nostre deure amb la societat i amb la nostra professió

A continuació os faré un relat d'algunes vivències i de les sensacions vívides pels bombers a primera línia de foc

A la arribada anaven tan ràpid que ens van apropar tant al foc que els camions van començar a cremar-se per fora de la calor i tots van haver de fer marxa enrere a tota marxa per tal de no cremar-nos , he de dir que els camions literalment estaven cremant,els plàstics i la pintura.
Aquesta va ser una retirada obligada per les condicions tèrmica del ambient de foc, la primera impressió amb la vestia de foc va ser brutal, però una vegada recol·locats els camions a una distància més adient, mes suportable, doncs he de dir que la radiació de la calor era quasi insuportable i per mantenir aquesta posició als camions se'ls havia de tirar contínuament aigua al damunt per refredar-los. En aquestes condicions tan difícils van començar a desplegar mànegues i començar la desigual batalla amb aquella bèstia, el xaquetó de protecció apenes ens protegia de la calor, per sort no hi havia fum i no van patir el haver de treballar amb equip d'aire doncs la succió del dard de foc evitava l'acumulació de fums,durant la intervenció els bombers de la línia d'atac van haver de patir rebolcades per terra, tot per culpa de les fortes deflagracions que hi havia de tant en tant, això feia que l'onada expansiva de la deflagracions ens arrossegués pel terra un parell de vegades, no passava res ens aixecaven i amb més ganes tornaven a tirar aigua al foc, totes aquestes accions s'havien de fer amb la protecció d'un altre línia d'aigua havia de remullar-los per poder resistir la calor que feia. La calor que van patir va ser el veritable enemic amb el qual van haver de lluita, els camions cremaven, les soles de les botes es fonien, els xaquetons també fonien quant se deixava de mullar-los . En una paraula estaven treballant en l'infern i depenien només de l'aigua que ens refredava de la mànega del company.....després d'unes hores interminables va arribar la matinada i les condicions van millorar, a més amb la llum del dia arribava l'esperança d'aconseguir controlar-lo i també ens arribava el relleu.

A pesar d'estar mullats cansats i amb el xaquetó mig cremat estaven contents per fi podrien anar al parc a menjar alguna cosa,rentar-nos,descansar i poder saber alguna notícia de les nostres famílies.
Aquest descans ús ben asseguro que era merescut

La situació era molt delicada i a pesar de no saber, ben bé , el que s'havia de fer amb aquell monstre d'incendi, no van tindre por i van arribar en qüestió d'un parell de minuts a prop del foc van començar estirar les mànegues i tots fen una pinya van fer allò pel que estaven entrenats, apagar focs.

"El Guerrero del Fuego "
sergent JL Fau

dilluns, 22 de maig de 2017

compte enrere a la Campanya 2017

Tot i que falta més d'una setmana per l'inici oficial de la Campanya Forestal de 2017 tots estem ja pensant en aquest nou període d'incertesa...

Ja va arribant "lo caloret" que poc a poc va eixugant el matollar i sotabosc que combinat amb d'altres factors ja han provocat els primers incendis de zones forestals i de matoll. Les tempestes de les últimes setmanes per una part ens donen un respir entre foc i foc, retardant l'entrada definitiva de la temperatura estival, però també ha produït algun llamp, que tot i ser més actius en les tempestes d'agost, ja ens han fet estar en alerta.
Sumem també que a les zones de conreu de cereal aquests es van eixugant i ja ens estampen de tons groguencs els camps de ponent. I quin goig que fan! Però any rera any la mecanitzaciò del camp ens provoca petits incendis que en cas de vent poden fer que se'ns escapi més del compte. És qüestió d'arribar-hi aviat i treballar de pressa.

Ja estem en temps de borrisol i incendis de ribera. Tot i la humitat, l'alta combustibilitat de la primera capa vegetal fa que puntualment tinguem intensitats importants amb algun que altre susto. Però cap d'aquests passa d'aquí. Per sort a la zona de ponent, un cop acaba el bosc de ribera comencen els conreus de regadiu, i com a  molt es cremarà un quilòmetre de llarg de ribera i poca amplada, que s'atura com he dit als conreus (si no han estat abandonats, que son pocs).
El que es respira no és només això... comencem a tenir olor de fum a l'interior dels vehicles forestals, els auxiliars forestals ja han passat per Regió a presentar la documentació pels contractes d'estiu, el magatzem va traient el pols als llistats de forestalillos per recuperar la seva roba i tenir-la preparada el dia que se'ls convoca a la primera formació.

I aquí tenim les contradiccions de la casa, de bombers, del cos d'agents forestals, de la gent del camp, de la agent de ciutat, de la societat en general. Mai arribem a aquest punt amb la feina feta.
Continuem tenint un bosc de ribera protegit per l'agencia de l'aigua, que depèn del departament de Medi Ambient, no es pot tocar. És una zona plena d'arbres morts, vells, matolls immensos i espesos, que quan hi fa calor cremen fàcilment. Si hi sumem el borrisol que crema com si fos polvora, ja la tenim liada. I any rere any seguim sense poder-lo tocar. I no només això, sinó que hi ha una campanya per evitar els incendis de borrisol.
Algú entén alguna cosa? Tenim una ribera massa tupida, amb exemplars vells o morts, i quan arriba aquesta època que és quan la natura (que és molt sàvia) tira el borrisol, inflamable i per tant el moment de cremar de forma natural aquestes zones... va el "listo de turno" i tira un producte compactant per evitar les ignicions del borrissol.
Si tenim les 5 generacions d'incendis per causa de l'home, primer per l'abandonament rural i finalment per anar a viure al bosc, ara hem de sumar l'estupidesa humana, Fem més fortes les riberes dels rius i les zones amb xop, per tal que el matollar es faci més gran i d'aquí uns anys hi hagi una nova generació, els incendis de l'estupidesa. I mentres contractarem personal, llogarem helicòpters i farem més guàrdies a l'estiu. Em sembla que la conclusió podria ser que apaguem els incendis perquè l'any que ve hi hagi més bosc i més risc i així puguem contractar més mitjans...

dilluns, 15 de maig de 2017

comptem bombers

Avui he rescatat un post no publicat que vaig escriure el 2011. No ha costat gaire posar-lo al día, els mals son els mateixos, pero més grans.

Estadísticament hi ha més de 4000 bombers. Tots preparats per igual per a tot. I amb algunes especialitats dignes de qualsevol cos d'èlit com les que depenen del ministeri de defensa o d'interior.
A Lleida hi ha... 800 bombers, més o menys. D'aquests 600 son voluntaris. Per a que no s'enfadi ningú diré que tant bons com els altres 200, però jo no m'ho crec. Entre els 200 bombers professionals es fan les guàrdies de 24h, a repartir entre els 8 parcs professionals (mixtes, si voleu ser tiquismiquis). Hauríem de tenim una mitjana de 25 bombers per parc i 6 per torn. Al parc de Lleida però el torn hauria de ser de 13-14, compteu vosaltres, però no surten els números. Als parcs hi ha molts torns de 5 i Lleida amb prou feines son de 12. Dels aproximadament 230 bombers que hauríem de ser amb prou feines arribem als 200, si a això li sumem les properes jubilacions, personal en grups especials (GRAF i GRAE), baixes (sempre hi ha un nombre estadístic de gent de baixa)... podríem arribar a dir sense gaire equívoc que no som ni 180 per cobrir un servei d'emergències de 24h que hauria de disposar d'un mínim de 230 persones.

Actualment el curs bàsic dels nous bombers de l'Institut de Seguretat Pública dura uns 3 mesos, de dilluns a divendres, després tindran un grapat de pràctiques en parcs grans, amb activitats obligatòries i avaluació al final de cada guàrdia. Durant l'estiu segur que ja els destinen a parcs, per tal de cubrir aquestes mancances (que la casa sempra nega) i així "reforçar" torns. 
A més cal sumar que els parcs de bombers voluntaris no van gaire sobrats precisament. Alguns per "cansament" altres perquè la vida dels bomber voluntari ha de compaginar-se amb la vida familiar i mentre tens 20 anys és molt fàcil però quan en tens 35, dona, canalla i una feina al camp o amb contractes poc estables, l'últim que fas és jugar-te la família i/o la feina. Així que caldrà esperar la nova promoció de voluntaris. Que també han de passar un procés selectiu, un curs bàsic (en horaris adaptats, i per tant acaba trigant més setmanes a completar-se, i finalment algunes guàrdies en un parc de professionals (be, en algun proper al seu, no tots son grans).

Ara no entraré en la diferència  de formació entre uns i altres. Però al final tots comptem dins l'estadística de bombers que poden pujar a un camió. Així que dins la manca d'efectius podem sumar a la manca de bombers professionals, la manca de bombers voluntaris. Però el problema greu no és aquest, el problema el tenim en que hi ha parcs que comencen a no poder donar servei de bombers. Això sempre ha passat, no ens enganyem ara. Sempre hi ha hores i dies en que costa més (o no es troba a ningú) disposat a fer una sortida en un dilluns laborable a mig matí, un relleu d'un incendi forestal de començament de campanya. Però des de fa alguns anys hi ha problemes per tenir disponibles alguns parcs de voluntaris ja no només durant els dies laborables de la setmana sinó durant els caps de setmana. I ja ens trobem amb parcs que no poden estar "oberts" (amb personal operatiu al parc) durant la major part de la campanya forestal.
De sempre (i jo també ho era) hi ha hagut bombers voluntaris que han fet de "forestalillos" durant la campanya estival. Un contracte de 3-4 mesos per un estudiant és algo molt golós (tant econòmicament com en temps per estudiar o lleure). Estadísticament tot suma. Els "forestals" disposen del seu nº de forestal, i el seu nº de bomber voluntari. I aquest estiu ens trobarem amb bombers en pràctiques amb el seu nº de bomber professional i alhora el seu nº de bomber voluntari...
Però tots, absolutament tots, surten a l'estadística. Som 4000 bombers i el rati és de puta mare... Alguns portem 5 mesos de baixa, altres es jubilen les properes setmanes, altres fa mesos que no van a un trist servei, altres parcs fa setmanes que no poden confeccionar una sortida, però els números per la campanya forestal de 2017 diuen que tenim molts bombers, molts vehicles, molts mitjans (helicòpters, avionetes, Punts de transit, remolcs, ...).
Com sempre les números son pur màrqueting, pura parafarnàlia, pura imatge... Potser hauríem de fer la vista enrere i comprovar la realitat passada. Quants parcs realment van obrir tot l'estiu, quantes persones d'aquests 4000 surten a l'estadística de sortides fetes, quantes hores extra s'han generat per manca d'efectius (per què hi havia sortida i calia cobrir el parc i també quantes per manca de personal per fer el mínim de personal de guàrdia)... son dades que quan es fan la presentació de la campanya forestal no s'expliquen mai.

dilluns, 8 de maig de 2017

els nous bombers bruts

Aquesta setmana he vist algunes fotos que m'han donat la base per escriure el post d'avui, Recordeu aquesta cançó infantil dels bombers?

Som els bombers 
que venim d’apagar foc
amb la camisa bruta
i el bigoti tort.

La cançó és molt bonica, i de fet sap explicar perfectament l'esforç dels bombers, ja que arriben amb la camisa bruta i el bigoti tort.

Però això tant normal i senzill d'entendre no ho sabem transmetre entre nosaltres mateixos ni a la gent nova que s'incorpora a l'escola de bombers.
M'explico, quina és la imatge que hem pogut veure aquests dies dels companys de l'escola? Doncs que estan fent pràctiques amb foc, i orgullosos de la seva experiència amb l'escalfor, la radiació, el fum, la foscor, l'excitació i l'adrenalina que desprens amb tot això (i que seguiran sentint cada vegada que estiguin apagant un incendi d'interior o un gran incendi), han acabat fent-se fotos després d'aquesta experiència. Felicitats, jo també me'n vaig fer el seu dia.

No, no hi ha res dolent amb això, no us equivoqueu, La reacció és la més normal del món. De fet, al lateral d'aquest post hi ha una foto meva després d'una pràctica a la torre de Lleida,
El problema no està aquí. El problema és la manca de conscienciació que tenim amb la brutícia que portem a sobre. Què portem a sobre després d'un incendi? Portem restes de tot allò que ha cremat. Oi que els de les barcelones comenceu a tenir (perquè la teniu, oi?) consciència de tota la contaminació atmosfèrica a base d'Òxids de Nitrogen (NOx) i de matèria en suspensió -PM- (bàsicament compostos orgànics) procedent de la combustió dels motors dels vehicles? Doncs el mateix, però a gran escala en el fum dels incendis.

Si a la combustió dels combustibles dels vehicles hi destaca el CO2, NOx i PM, ara al fum hi afegim la descomposició dels mobles, pintures, resines, plàstics i tota la resta da materials artificials que hi ha dins un habitatge o una indústria... us podeu fer a la idea del què portem a sobre?
Tot això està sobre els equips d'intervenció: Vestit, botes, espatllera, ampolla d'aire, casc, sota casc, llanterna, guants... també sobre els estris que hi hem utilitzat... I si queda alguna part del nostre cos exposada al fum doncs també queda contaminada. I la contaminació no és només per contacte, sinó que s'absorveix a través de la pell i també mentre roman sobre la nostra roba va entrant als nostres pulmons per la pols que es desenganxa pel fregament o els gasos que hi ha dissolts i que poc a poc es desprenen.
Fotografia dels meus companys de torn, esmorzant en un descans durant un servei d'ensorrament
No és només els contaminants de la pols i els fums dels incendis, és tot allò que queda "incorporat" a la nostra roba. Una de les coses que primer hem d'aprendre en el nostre ofici és a treure'ns la roba. Si, la roba de bombers després de qualsevol servei és molt contaminant (està molt contaminada) però sobretot taca i empudega tot allò que toca. Oi que si ens emboliquéssim amb un llençol blanc el deixaríem negre? Doncs tota aquesta negror ens està penetrant per la pell, per la respiració, per la saliva...
Si us plau companys que esteu a l'escola, tingueu consciència de que sou una massa de contaminant. Vosaltres i els vostres propis companys. Quan abans us tragueu la roba, quan abans us dutxeu menys productes tòxics introduireu al vostre cos.

Per cert, benvinguts, que per molts anys puguem compartir serveis.

dimarts, 2 de maig de 2017

la paradoxa de l'extinció

Doncs si, pel que sembla aquesta paradoxa no ens l'acabem de creure. Si hi creguéssim no faríem el que fem. Per una part només s'apagarien, millor dit, es redirigirien, els incendis que si poguessin afectar a una part de la població o de la fauna o una part del territori declarada d'interès natural o d'especial protecció, però la resta la deixaríem fer. Es monitoritzaria i ja està.
Però seguim fent el mateix que fa 30 anys, que fa 20 i que fa 10. Dedicant tots els recursos i esforços a apagar un incendi i a crear-ne un de més gran i virulent. "La Bèstia" no deixa de ser la conseqüència d'allò que fem els mateixos bombers.
Per això vaig escriure fa algunes setmanes els post "prescribed fires" (en Anglès), per tal que coneguéssiu aquest tipus de feina tant important i alhora i promocionar-la. En aquell post ningú va posar el crit al cel. Doncs ho podíeu fer: Bombers posant foc al bosc. Ah no, la maleïda cançoneta del "cap foc al bosc" Au, hores d'ara això hauria d'estar penat pel codi civil català, l'espanyol i l'europeu. Però malgrat tots els esforços que es fan en explicar que la feina bona es fa a l'hivern, ens trobem que les associacions, els ajuntaments i la major part de la societat volen que els focs s'apaguin, hi hagi recursos i hi hagi coordinació. Doncs això no és el que toca.
Collserola, incendi de 21Ha del 2016. Encara es veu negre des de la capital?
No hem après res des d'Horta? Ni de Rasquera?, ni del Berguedà '98 o de Breda '94? Ni de cap incendi dels que hem anat a apagar durant tots aquests anys? Seguim dedicant tots els esforços de la casa a l'estiu. Els tres miserables mesos d'estiu (quatre segons es mirin) son el maldecap de la casa. Can bombers només pensa en què farà durant l'estiu. Ara tenim un Director General del Berguedà, us imagineu un incendi com el del 98 al Berguedà en aquests moments? Quin desastre per ell. Però i pel bosc? i per la gent? I pels bombers? Al final tot seguiria igual, en deu anys tornaríem a tenir bosc, les subvencions haurien pagant la major part de les pèrdues materials i els bombers seguiríem fent guàrdies, això si, amb subdirector i director nous. El conseller? va, aquest no se'n entera de la missa la meitat. Sinó el que faria és una altra política bomberil i forestal.
Així es prepara una campanya forestal
En realitat la campanya d'estiu es prepara com les 30 campanyes anteriors: IGUAL. Que si lloguer d'helicòpters, que si personal d'estiu, que si rutes amb les AVA, que si més vehicles als parcs de professionals, que si obrir els parcs de voluntaris (com si no poguessin "obrir" la resta de l'any, ah no, ara remunerat, encara que no surtis). En resum, reforçar tots els mitjans i personal de cara a l'estiu. Per tant dedicar tots els esforços a reduir el nombre d'hectàrees cremades. No dèiem que ens creiem allò de l'error del lema Cap foc al bosc? Doncs així que fem? Què coi estem fotent amb tots aquests recursos?

I no escarmentem. Ara la casa, els nostres dirigents i salvadors de can bombers volen novament revisar el desastre de la nostra organització i distribució de guàrdies anual. Seguim sense els nous bombers. Be, ara hi ha uns 150 a l'escola. Però això no arreglarà res. Han d'entrar encara un bon grapat de promocions fins tornar al nombre de bombers que realment fan falta.
Si fan falta 600 bombers i l'escola sol en pot assumir 150 per tongada, perquè no es fa una oposició cada 6 mesos? perquè no podem utilitzar més aules de les que hi ha a tot el complexe de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya? (el conjunt d'instal·lacions entre l'antiga escola de mossos i l'escola de bombers). Si fan falta 600 bombers... perquè us poseu tossuts en no augmentar la plantilla i seguir amb la desastrosa dinàmica d'obligar-nos a fer 200 hores més per bomber? Que no volem! Que no ens dóna la gana! Que si volem més sou ara ho tenim molt fàcil, només cal despenjar el telèfon i dir si a la propera guàrdia en que hi falta personal. Que sí, que falten 600 bombers. I hores extra se'n generen a grapats! Amb la quantitat d'hores que es generen no podeu veure que la gent ve igualment a treballar?
Deixeu-nos tranquils, no som la salvació de res. Els bombers fem la nostra feina perquè ens agrada. És així. Quan hi havia els focs del 94, del 98, o qualsevol altre gran incendi en que la casa ha necessitat del seu personal, on érem? a casa o als parcs i als incendis? Només cal recordar que tothom ha respost quan la situació ho ha requerit. El que necessitem és que els parcs s'omplin de gent, bàsicament de bombers de menys de 35 anys. Però hi ha algun bomber de la Generalitat  amb menys de 35 anys a Catalunya? Aquesta és la gran necessitat de can bombers per la campanya de 2017.
Recordeu que el Bosc SI pot cremar, i que HA de cremar. No son importants els helicòpters, ni els Eòlias (Eòlia), ni molta de la parafernàlia propagandística per l'estiu. El que és important és el personal, que ha d'estar preparat per tot allò amb el que s'ha d'enfrontar (eficiència -del post anterior-) i per això necessitem que la gent pugui disposar de les seves hores per fer formació, intervenir en els simulacres, provar els plans d'emergència, i sobretot ser feliç. Perquè si tu tens a un bomber feliç el dia que el necessites et respon al 150% i fa allò que ningú més fa en cap altra feina: Anar allà on tothom fuig. Perquè això és el que ens agrada.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!