dilluns, 18 de desembre de 2017

Resum d'un any no bomberil

Cada any acostumo a fer un resum de l’any bomberil, el tradicional resum, però clar, aquest any no toca. Tot just fa un any que em lesionava al genoll i des de llavors que no he fet de bomber. Per tant no tinc res a resumir.

De tota manera no he perdut el contacte amb els companys. Cada cop que porto els partes de baixa aprofito per parlar amb algun d’ells, algun tècnic o les administratives, que em van posant al dia de les diferents coses. Últimament hi ha força activitat de formació i pràctiques, que pel que sembla va arribar amb certa qualitat fa tres anys i de moment es queda. A veure si quan torno es manté.
La setmana passada varen començar els dinars/sopars de Nadal de cadascun dels torns. El nostre va ser dinar. Va anar prou be. Vàrem retrobar-nos amb els dos jubilats del torn. Segueixen igual (no sé si és bo o dolent això). També hi van assistir els companys que per una raó o una altra no son operatius. Va ser un bon retrobament. Tots els torns tenim alts i baixos i aquest dia vaig recordar totes les bones vivències viscudes. Però sempre hi ha qui aprofita per fer alguna punyalada per l’esquena, però un grup tant gran ja ho té això. Poses un somriure i fas com si res.

Aviat m’hauré d’emprovar els pantalons, no he canviat de pes, tot i portar un any aturat, però segurament hauré fet algun canvi físic. Haure de comprovar si les botes forestals després d’un any sense utilitzar-les segueixen sent flexibles, espero que si, perquè les últimes que donaven no eren ni còmodes i confortables. Tothom en parla malament, a veure si qui fa les licitacions de les botes forestals ho té en compte això i no només el preu i unes prestacions mínimes.
No he mirat si tinc la resta de roba... imagino que me la van tornar després de la mani del 3 d’octubre, algú d’algun parc de fora la va agafar (i em sembla be, eh). Però si que hauré de fer recompte de material, jo tinc el costum de deixar alguna de les taquilles oberta.

Avui tampoc em vull allargar gaire, però si que començo a estar fart de no fer de bomber. Evidentment no m’agrada llevar-me a les 6 del matí, segueixo pensant que a comarques és estúpid començar a les 7, però què hi farem, volen que tots anem igual... que els hi diguin als de Pont de Suert, Sort o La Seu si els agrada conduir a l’hivern a -6°. I en plegar passa el mateix, el diumenge que fas a casa a les 7 del matí? Soroll, molestar, nosa, despertar als nens... per això jo soc dels que es queda dormint al parc.
Va gent, en un parell de setmanes canviem d’any, l’any en que tornaré. Hauré de fer reciclatge, espero que l’haver mantingut viu el bloc durant aquest temps m’hagi ajudat a no perdre molts dels coneixements... però ja ho veurem.

Per cert, tenint en compte que el proper dilluns és Nadal, aquest és l'últim post de 2017. Torno el dia 1 (o potser el 2, que ressacós no es pot llegir).

dilluns, 11 de desembre de 2017

La futura organització bomberil: 4-prevenció

Per parlar de prevenció ho podem fer a diferents nivells. Avui ho faré de com protegir-nos en cas d'incendi. I us ho analitzaré des de dues vessants: l'incendi forestal i l'incendi d'habitatge.

A nivell forestal, no es tracta d'evitar l'incendi. Els incendis hi son i cada vegada seran més potents, per tant és important conèixer el què hem de fer per protegir-nos. En canvi a nivell d'habitatge l'important és evitar les causes que faran que tinguem un curtcircuit o que una paella encengui la cuina.

Totes aquestes qüestions de Prevenció ens haurien de fer reflexionar sobre si el Cos de Bombers fa la seva feina o no. Bombers no només és apagar foc. També és la tasca d'informació al ciutadà, a les associacions i a altres entitats i organismes sobre com evitar els efectes del foc i els incendis: La Prevenció. I per això hi ha uns tècnics i un àrea específica (segurament és l'aneguet lleig del conte) però tot i la manca de recursos humans i econòmics té molta més importància de la que se li dona actualment.

Per a que entengueu el que us vull dir. Mireu el següent video dels actuals incendis de California.
Com podeu veure i deduir, per molts bombers i camions que posem al voltant de la urbanització/barri (No sé com considerar als de Belair) això no es pot aturar. Mireu si els incendis no es poden evitar que el 5 de novembre de 1961 hi va haver el gran incendi "Bel Air Fire" que va durar 4 dies. Actualment, les cases segueixen sent de fusta, finques plenes d'arbres, vegetació per tot arreu... I 50 anys després un altre incendi els passa per sobre. I no serà que els americans no tinguin recursos, experiència i reiteració d'incendis any rere any per aprendre'n.

Divendres 8/12/17, en el moment d'escriure el post la situació a Califòrnia era aquesta:
🔥 - 1.660ha 0% controlat 🔥 Ventura - 53.400ha 10% controlat 🔥 San Fernando - 6.200ha 40% controlat 🔥 Santa Clarita - 2.450ha 10 % controlat 🔥 Bel-Air - 192ha 30% controlat
🔥 - 121ha 10% controlat
altres dades:
Fires: 6 Acres: 141,000
Personnel: 8,700
Evacuated: 212,000
Homes threatened: 25,660
Structures destroyed: over 500
Els americans posen els números dels habitatges a les imatges en directe. Però no poden evitar els incendis.
Aquesta vegetació té tots els números per cremar
Per tant l'error, tant dels americans com de Can Bombers és el de no dedicar els recursos a la informació, legislació i inspecció de les urbanitzacions i zones habitades per tal que no només no es cremin els habitatges, sinó el que és més important. Evitar que els recursos de bombers es dediquin a protegir llocs que cremaran i cremaran molt.
Una de les coses que vaig aprendre en un dels meus últims cursos és que si has de protegir una urbanització no ho has de fer a la porta d'aquesta, ni anant casa per casa. El més important és que l'incendi no hi arribi. I aquesta feina que no és de bombers en el sentit estricte de fer tallafocs a l'últim moment, resideix en les comunitats de propietaris que han de fer els perímetres de seguretat i les zones de baixa vegetació per a donar possibilitat als equips d'extinció de fer la seva feina de forma normal.
Can Bombers hauria de fer una campanya REAL, no només informativa, sinó que des del propi departament d'Interior, i el de Territori i Sostenibilitat legislant com fer-ho, quan i alhora proposar les sancions o mesures a adoptar en cas que no es compleixi aquesta normativa.

Aquest vídeo no el podria haver fet Bombers com a Administració responsable de la Prevenció?

En aquest moment comencem a entendre que davant un incendi forestal cal preveure amb molta antelació cap on anirà el foc. D'aquesta manera i amb molt temps per davant buscar el desallotjament de moltes de les persones, poblacions i cases de colònies que es trobarà pel camí. Això és necessari si les nostres cases son d'obra? Si tenim un jardí amb poca vegetació? Si hi ha una franja de seguretat en que la velocitat de les flames disminueixi, l'alçada de la flama tingui un tamany "atacable"... etc? Segurament molta de la gent que actualment volem desallotjar no faria falta, i per tant els recursos tant de policia com de bombers es dedicarien a altres tasques, que de feina n'hi ha molta.
Si, estic criticant la política preventiva de Can Bombers. I tant que si. No es fa prou. Tot allò que se'ns explica als cursos interns i també a les jornades nacionals i internacionals amb bombers sobre la gestió dels incendis no es fa realitat des de la política del departament. Quants anuncis recordeu haver vist a la premsa sobre com evitar que els incendis arribin a zona habitada? (Cap foc al bosc no compta, i és un mal anunci, el foc hi és i hi serà sempre).
Doncs el mateix passa amb la prevenció a la llar. Tots sabem que no hem d'utilitzar l'acumulació d'endolls (lladres), però a totes les ferreteries en venen. Tots sabem que les instal·lacions elèctriques donen problemes, així com les de gas, però la gent segueix fent "xapusses" a casa seva. I Can bombers no fa res per evitar-ho.

Tampoc fa res per tal d'ensenyar a la gent què fer si tens foc a casa. Quants de nosaltres hem vist portes obertes perquè els veïns han sortit cames ajudeu-me... Altres mirant-s'ho amb la finestra oberta i el fum que els entra a casa. Quants de vosaltres us quedaríeu a casa sabent que el pis de sota està cremant? Doncs aquests i altres errors s'evitarien amb campanyes de prevenció realment eficaces. Revisant les lleis que regulen Bombers, podem llegir-hi que tenim la funció no només de prevenció sinó la d'inspecció.
Actualment, i si sou seguidors de twitter, us haureu adonat que després d'un servei important es dona la informació de com evitar o gestionar aquella emergència... Anem tard companys. Això funcionaria si la gent ja sabés que ha de fer, i veuria que ha anat malament i podria entendre com fer les coses millor, però com no tenim els coneixements simplement ens alarmem amb la notícia i "mirem" sense interioritzar els consells de com evitar o gestionar un problema amb el foc i la seguretat a la llar.
Necessitem recursos per tal que la política preventiva sigui una realitat. Les estadístiques anuals sobre els tipus de serveis no son res si al costat no hi ha els recursos dedicats a prevenir-los. Els accidents no s'eviten amb més ambulàncies oi? Doncs els incendis no s'eviten amb bombers apagant foc, s'eviten anant escola per escola ensenyant a nens i professors com evitar el foc a casa, anant a les associacions forestals a ensenyar els punts dèbils d'urbanitzacions i finques que és per on entrarà l'incendi i buscant com millorar les condicions (menys densitat vegetal), però també es fa amb l'activitat inspectora d'anar lloc per lloc comprovant que tot estigui segons marca la normativa. Perquè si hi ha l'incendi els bombers hi aniran, amb instal·lacions correctes o no, amb urbanitzacions protegides o no, i per tant si no estàs bé i no fas res per complir amb les condicions de seguretat el més normal seria rebre una sanció. Però els bombers hem de ser els bons de la pel·lícula.

Els bombers apaguem foc i rescatem persones, oblidant que primer de tot al nostre nom hi posa prevenció (Direcció general de prevenció, extinció d'incendis i salvaments).

dilluns, 4 de desembre de 2017

La futura organització bomberil: 3-On trobar als bombers?

Avui us volia bombardejar a números, dades i gràfics per tal de comparar el Cos de Bombers de la Generalitat amb la realitat d'altres països d'Europa... però finalment de desistit. Simplement ha estat una qüestió logística meva. Els gràfics ja fa setmanes que els tinc a l'igual que les conclusions, però abocar les dades així de forma directa m'ha semblat massa heavy, i per tant avui us faré una petita aproximació.

Perquè en realitat què fa un cos de bombers? Doncs fa moltes coses. Una, i no menys important és baixar gats dels arbres. No rigueu no. Recordo de petit a l'edifici on jo vivia a Reus, al tomb de ravals, que un gos es va protegir a la nostra escala. Tothom li tenia por, i al final varen venir els bombers a treure'l. Era petit i no recordo gaires detalls. Amb això el que vull dir és que els bombers fem de tot. No només apaguem focs.
Sovint la gent no sap que son els mateixos bombers (les persones vull dir) els que apaguen incendis en habitatges son els mateixos que després et rescaten d'un vehicle en un accident de transit, i que potser el mateix dia han apagat un incendi de vegetació a la població veïna. I aquests mateixos a la guàrdia anterior han anat a rescatar algú que havia caigut al canal o s'havia quedat tancat a l'ascensor que puja a la Seu de Lleida.


Si, els Bombers de la Generalitat de Catalunya (i també els Bombers de Barcelona) fem pràcticament de tot. Evidentment hi ha especialistes, uns pocs, uns en rescat, altres en recerca i altres en anàlisi i maniobres especialitzades en incendi forestal. També hi ha una part tècnica de control de projectes i plans d'Emergència, però aquest cas és diferent, ja que son tècnics els qui ho fan (tot i formar part de l'estructura de bombers).
Així doncs ens trobem que hem de tenir una distribució geogràfica dels pobrebombers, sota criteris principalment de densitat de població (on hi ha més habitants hi ha més bombers) i també un rati mínim de temps de resposta, per tant una isocrona, que garanteix que tothom hauria de tenir un camió de bombers amb la seva dotació de personal a uns 20 minuts del lloc on es trobi, sigui on sigui del territori. Bé, podríem donar això com a norma general, tot i que sabem que hi ha algunes bosses de territori on no es compleix plenament.

A partir d'aquí podem veure que hi ha comarques amb una gran densitat de població amb molts parcs de bombers, aquestes son principalment les de l'àrea metropolitana de Barcelona, també hi ha parcs propers a la zona del camp de Tarragona, en aquest cas la població i la gran densitat industrial en indústria química bé ho justifica. Penseu que el Baix Camp és una de les comarques amb més parcs tant de professionals com de voluntaris i tots ells tenen feina. Després tenim el cas de la Regió d'Emergències de Girona, que arrossega des de fa anys, el que alguns anomenaríem anomalia, ja que disposa d'un bon grapat de parcs de bombers, amb dotacions reduïdes, que donen justificació a un model particular de treball en xarxa portada a l'extrem, on la resposta és molt ràpida, degut a aquesta alta concentració de parcs, però que necessita del treball col·laboratiu dels parcs del voltant per a donar una resposta efectiva.

Aquest no és el post on parlar si aquest sub-model és bo o no ho és. Però podria ser l'inici per tal de parlar de la idoneïtat de la ubicació dels parcs de bombers. La diferent densitat geogràfica d'ara a la de fa 20 anys, la millor comunicació per carreteres i la creació d'un bon grapat d'autovies ha canviat el dibuix que es va utilitzar quan es va "crear" el Cos de Bombers de la Generalitat al llarg dels anys 80.
L'evolució dels serveis també han modificat les necessitats de recursos bomberils. Actualment hi ha molta gent anant a la muntanya, excursionistes, gent fent esports nàutics o senzillament desplaçant-se per les carreteres encara que faci molt fred i hi hagi avisos de nevada a cotes realment baixes. Tembé ha canviat la tecnologia als vehicles (elèctrics, gas, ...) o instal·Lacions de generació d'electricitat a medi urbà i els parcs eòlics (que provoquen incendis i caigudes d'aspa).
Podríem dir, a mode de resum que la comunicació entre poblacions a la Plana de Lleida ha millorat molt amb la construcció de l'autovia A2, i tot l'eix Lleida (des del límit territorial amb Aragó) fins a Igualada permet una bona resposta en cas d'accident de transit o d'incendi en els camps de cereal i les moltes industries agràries. També la zona de la costa de Girona té una bona cobertura en el triangle Girona-Tordera-Palafrugell, alhora que l'eix central (C-25) ha permès la obertura cap a Osona. La zona central (Manresa) no només té millors carreteres (sembla la pota del Pirineu) sinó que l'obertura de la Regió d'Emergències, ha fet que els Bombers hi tinguin un paper molt més important.
Potser la gran oblidada és la zona sud. Àrea on des de sempre s'hi han concentrat molts dels grans incendis que recordem. Una zona abrupta, amb poca població  a l'interior que ha viscut molts anys a l'ombra de Tarragona i Reus, però que poc a poc va agafant entitat, però que la C-12 segueix comunicant a gairebé dues hores Lleida del Delta de l'Ebre. Per tant tota la comunicació Tortosa-Amposta-El Delta amb les comarques del nord no permet una àgil resposta. Sovint els bombers lleidatans no som conscients que la Central Nuclear d'Ascó és més a prop del que ens pensem, perquè una hora de carretera és molt temps, però la distància en línia recta és molt curta.
Qui en surt més mal parat és el Pirineu, tant el de Lleida com el de Girona (a nivell de parcs), i també els seus accessos des de Lleida. Les carreteres son les que son, la densitat poblacional justifica l'actual model amb un gran nombre de parcs de bombers voluntaris, però que el turisme de caps de setmana d'estiu i hivern i el gran nombre de desplaçaments justificarien si més no un anàlisi una mica més acurat del servei que reben aquestes comarques. Només un detall, Solsona, que pertany a la demarcació de Lleida, a nivell de Bombers, Policia i Sanitat està lligada als seus centres territorials de Manresa.

Fins aquí aquesta aproximació, que us ha de fer entendre els propers posts sobre propostes, canvis i altres dades que us mostraré en properes setmanes.

Per cert, no he rebut res de ningú... vosaltres mateixos, si al final em deixo algun racó de món o a algú després no us queixeu.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!