dilluns, 30 de novembre de 2015

Black Friday al torn B

Aquests dies les noticies han anat plenes sobre les rebaixes del passat divendres. Però el que la gent no sap és que a bombers també teníem rebaixes, si més no, les dades així m'ho fan veure.

Si, la setmana ja va començar moguda, doncs hi ha haver un incendi a l'edifici més alt de Lleida. Si, ja sé, pels de Barcelona un edifici de 16 plantes és no res, però per nosaltres son els dos gratacels de la ciutat, on fins i tot un company s'hi va tirar fa no massa anys per fer salt base.

Un incendi en una novena planta no és habitual, crec que el més alt que he tingut ha estat un sisè i collons com costa arribar-hi. Doncs parlant amb els companys, sembla que els que anaven més carregats si que van tenir més problemes, però la resta varen pujar "xino xano" i així van poder fer front al següent repte, obrir la porta.

Però primer calia fer la instal·lació, i en lloc de fer-la seguint l'escala (de baix cap a dalt) la van tirar des del mateix replà del 9è. Per tant més directa i sense l'esforç d'anar movent ni arrastrant. I un cop fet això arribem al proper repte. Com obrir una porta blindada? Doncs a base de cops. La paret era gruixuda i no donava opció. El pla B semblava trencar la paret del veí, des de dins, però entre cop i cop i després de provar-ho 4, el més menut la va empènyer i ja tenien tot el pis a la seva disposició.
Pel que sembla, com les flames ja sortien per la finestra, la temperatura no era cap exageració i va ser un foc més (be, en un 9è) on l'anècdota de tots els torns ha estat la porta blindada.

Però com que això sol era dilluns ara cal arribar al divendres, el mateix torn, El Black Friday del torn B. Aquest dia, per la tarda hi va haver dos focs d'habitatge pràcticament simultanis. El primer i més important va cremar també un menjador i alguna habitació més. però en aquest cas la porta de l'habitatge era oberta. I? Doncs que l'incendi aquí si estava totalment desenvolupat, les flames sortien per la porta envers l'escala, on també hi havia la porta del pis veí oberta.
Flames com les dels vídeos i els cursos de foc d'interiors. "el ball dels àngels"... aquesta és la definició que ens donen els companys d'aquest servei. I de l'altre habitatge, doncs tampoc hi ha massa cosa a dir.

Pel que sembla amb les calefaccions, les estufes i les xemeneies hem entrat ja en la campanya hivernal de bombers. Ara ens toca algunes setmanes amb aquesta tipologia d'incendi. De fet, ja fa més d'una setmana que anem a incendis de xemeneia.
Recordeu de fer periòdicament neteja de l'interior de la xemeneia, vigileu amb com està construïda i el seu aïllant (de vegades inflamable), i també tenir les estufes allunyades dels mobles i les cortines. I sobretot els endolls en condicions i no els sobrecarregueu. D'això ningú se'n selva, i no hi ha classes socials! 
Ahir diumenge, també vàrem estar entretinguts. Foc de xemeneia, el d'una calefacció, un accident cotxe-camió, un porc senglar contra diversos vehicles... o sigui que som-hi, de ple a la campanya del fred.

dilluns, 23 de novembre de 2015

i finalment el món s'atura

Els dies de partit importat tot canvia, ja pot fer sol, pluja o vent, perquè tothom (o la gran majoria) acaben mirant el partit més important de l'any (del que portem de l'any), no importa on, el que importa és mirar-lo.

Desconec com va anar dissabte la guàrdia de l'Hospital Arnau, però la de bombers i la dels Urbanos de Lleida va ser moguda. Vàrem començar el matí amb vent i sol, per sort!, feia més de 10 dies que no el veiem. Fins i tot es sentien rumors que volien tancar l'autopista AP2 per la boira. En 10 anys hi ha hagut dos accidents múltiples per aquesta causa... així que algú vol traslladar l'accidentalitat de l'autopista a la N-240. No sé si per millorar les estadístiques de sinistralitat de l'autopista o per forçar el desdoblament i millora d'una altra carretera nacional que dia a dia està plena de camions anant i venint del port de Tarragona.
Però aquest dissabte ja no hi havia boira, el que teníem era unes ratxes de vent força important. Segurament no hi va haver cap rècord, però després de tanta boira i humitat els arbres estaven tous i els porticons de les finestres oberts per deixar passar la llum.

Poc després de dinar ja portàvem gairebé una vintena de serveis. Arbres, vidres i elements varis de façana havien caigut o posaven en perill la integritat dels vilatans de la moderna Ilerda. Per tant Guàrdia Urbana i Bombers havíem d'anar amunt i avall per tal de reduir tots aquests riscos imminents o retirar arbres del mig dels carrers.

És curiós, a tots ens agraden els arbres grans, alts amb branques llargues i que donen molta ombra, però que en dies de vent fort es retorcen i alguns es trenquen o queden mig penjant en mig d'alguna de les avingudes de la ciutat. 
Vàrem dinar tard, gairebé a 2/4 de 4, alguns encara ho van fer més tard, i ja ens temíen el pitjor, dissabte a les 6 hi havia el Madrid-Barça i si el vent no es calmava segurament no el veuríem... Aquests tipus de jornada acostuma a venir gent al parc (companys amb els fills) per veure el partit, perquè això de pagar per veure el partit sembla que no a tothom li va bé o que veure'l al bar no sempre et ve de gust. Segurament, si ho extrapolem, sembla que no tothom estigui disposat a pagar per veure el partit, segurament és dia de ràdios i auriculars, però el passat dissabte no va venir ningú... l'únic que us puc dir és que tothom devia mirar el partit, perquè per increïble que sembli el món es va aturar.

Poc abans del partit hi va haver un servei, però aquest va ser l'últim de la guàrdia, durant el partit res de res, i després tampoc. Els arbres ja havien caigut tots, a l'igual que els vidres i les finestres mal tancades. Imafino que la gent es va quedar a casa celebrant la victòria o mortificats per la derrota.
Així també es va viure al parc. Un company del Madrid, que va preferir marxar del menjador durant els últims minuts. I la resta de companys eufòrics. Nou persones alabant el joc d'un equip i veient com l'altra era incapaç d'aixecar el cap i a remolc durant tot l'encontre, doncs fa acabar la paciència del que està en minoria.
De tota manera aquests dies també son xulos de viure al parc, els companys de torn son com una família i dies així en que tots (menys 1) gaudeixen d'una tarda entretinguda ens ajuda a unir el grup. A la mitja part entre 4 vàrem pelar un grapat de patates i cebes, per a tenir la truita a punt a final del partit. I un cop assaborida la victòria del nostre equip assaborir també la truita de l'Iba. Això és una dobre victòria.

dilluns, 16 de novembre de 2015

Corre, corre, que me la foto

Amb aquest títol tant estrafolari vull començar el post d'aquesta setmana. Doncs si, pel que sembla l'espai del parc de bombers és un lloc on hi pot passar de tot. Millor dit, hi pot passar tothom.
Els veïns i cotxes creuen pel recinte, com un carrer més de Lleida
Des de sempre, per arribar al parc de bombers de Lleida has hagut de creuar la porta corredora, que queda a l'entrada "nord", com si vinguessis d'agrònoms o de la carretera d'Osca. Per l'altra banda, l'accés "sud" sempre havia estat obert, ni porta ni res. I cap al 2008 a l'inaugurar-se l'edifici de Regió hi varen posar també un porta corredora. Al principi, les dues portes estaven tancades, però poc després es van espatllar i deixar d'utilitzar ja que ni bombers ni telefonistes podien passar la guàrdia pendent d'obrir i tancar la porta cada dos per tres. El "nostre" recinte, segons l'època de l'any, és visitat amb diferent freqüència per la gent que es presenta a les places de forestalillo, gent que ve a buscar informes sobre serveis, les empreses de manteniment, de neteja, visites escolars, altres cossos de seguretat (reunions, actes institucionals, etc...) i a això cal afegir les entrades i sortides de la gent de magatzem, tècnics de prevenció, tècnics a reunions, formadors (a les 6 del matí) i tots el serveis urgents, no urgents i de logística del mateix parc. En definitiva que és (o son) dues portes que necessiten obrir-se un bon grapat de cops durant el dia i també la nit.

Així que la millor opció és (tot i tenir les portes reparades, i ja portem 3 o 4 reparacions) tenir les portes obertes. Bé, això no comportaria cap problema si la gent del voltant i el conductors murris ho respectessin.
Però el que tenim cada dia és que a primera hora del matí creuen el recinte bomberil un centenar de cotxes per estalviar-se uns metres i alguns minuts, d'aquesta manera convivim al costat d'un carrer "no oficial" en que els nens juguen al carrer (quan dic nens parlo dels bombers). Si, estem en un recinte en el que contínuament ens passen vehicles i furgonetes, i qualsevol dia fent alguna activitat normal ens passaran per sobre, o el que si que és força provable que succeeixi, que al sortir del parc amb el camió se'ns posi un cotxe a sota el camió. Nosaltres dins el recinte de bombers sortim ràpid, no mirem si venen cotxes per l'esquerra o per la dreta, perquè estem a casa nostra i en principi ningú hauria de passar per aquí.
Però els caps de setmana deixem de tenir circulació de vehicles a les hores punta per tenir gossos, bicicletes i passejadors que els agrada passar pel cantó del parc de bombers, i de la mateixa manera que entre setmana se'ns posarà un cotxe a sota, el cap de setmana podem acabar atropellant un gos, un nens en bicicleta o uns padrins que van de passeig.

La solució potser no serà la de tenir la porta tanca sense un porter o algú amb la funció específica d'obrir i tancar la porta. La solució potser passa per pintar algunes línies al terra marcant "carrils", marcant sentits i algun stop, també caldria posar alguna senyal i rètol informatiu i persuasiu.
Aquest no és l'accident de dissabte al matí, però és semblant
Nosaltres mateixos entrem i sortim del recinte del parc (a les 7 del matí) amb la confiança que a aquesta hora no ens creuarem amb algun camió de bombers. La passada guàrdia varem tenir un avís (no és el primer), va ser a 5 metres fora el recinte, però hagués pogut ser dins. Un cotxe que venia en direcció a bombers va girar presó avall sense mirar ni aturar-se, podia passar un camió de bombers o un cotxe kamikaze dels que ens creua, però qui va passar era un company de torn, el resultat va ser un retrovisor i una lluna del cotxe trencada i el nostre company dalt una ambulància i a l'hospital. Per sort no va ser gaire cosa més (un genoll masegat).
Alguna línia o algun rètol gran i vistós ajudaria a persuadir
Hem de posar solució a aquest problema que se'ns tira a sobre. I no és una manera d'escriure. Algun dia tindrem un vehicle que se'ns ha tirat a sobre, dins el mateix recinte del parc de bombers.

dilluns, 9 de novembre de 2015

Novetats i antiqualles

 
És curiós com ara tenim el neguit (degut a que està de moda) de tenir cura de la "nova" jaqueta forestal, que tenim des de començament de la última campanya forestal. I dic moda, perquè hi ha gent que l'utilitza de jaqueta lleugera i mentre fa fresca la porten durant tot el matí, ja sigui a la cotxera o dins el parc.

De fet sembla com que si no portes la jaqueta és que no vas vestit adequadament... segurament a foc és així, sobretot tenint en compte l'última modificació de la INT de vestimenta. Però cal recordar que fins fa 4 dies (i és pràcticament literal) ningú tenia jaqueta, a excepció dels GRAF que a més portaven un model més gruixut i pel que sembla menys transpirable.
Un comentari comú de molts companys és la sensació de que et protegeix poc, en el sentit que és pràcticament tant prima com la camisa que teníem fins ara (la qual es pot seguir portant a sota) però que en teoria et protegeix de la flama directa (i no ho he provat, ni ganes) però no del calor directe. Aquí hauríem d'entrar en detalls tècnics que no puc comprovar a curt termini, però en principi et dóna protecció sobre la radiació i sobre el contacte directe de la flama (però sol de la flama), això vol dir que la flama escalfa la roba, que no es crema però que passa la calor per contacte directe... en tot cas et dóna uns segons per tal de marxar del lloc on estàs (o simplement apartar-te).

Però bé, això és el que tenim, i les proves prèvies de material donaven valors de protecció molt bons. Per tant, la tenim, és un equip de protecció i ara cal utilitzar-lo adequadament. Però també mantenir-lo en condicions. I aquí és on començo a no entendre ni el que fem ni el que fan.
Per començar, encara no tinc clar quí rentarà la jaqueta, que avui tinc neta però demà possiblement estigui molt bruta. Fins ara, al tornar d'un incendi de vegetació et canviaves la camisa, ja que quedava impregnada de fum i segons com de cendra, restes de fang i altra brutícia, així que a la primavera i estiu rentem la camisa i pantalons pràcticament cada guàrdia, i ara amb la nova jaqueta anirem bruts, acumulant tota mena de porqueria a sobre i respirant tot d'emanacions.

Aquí tenim les dues opcions. Si la rentem nosaltres un cop al mes (després de 6 a 8 guàrdies) aquesta pot acumular una bonica quantitat de components nocius... Si ens la renten (i encara no hi ha contractat cap sistema fix de recollida/neteja) sol hem tingut la opció d'una neteja durant l'octubre. I aquí et podies trobar jaquetes molt brutes, brutes o pràcticament sense embrutar. Així que n'ha fet ús poca gent, només qui la tenia realment bruta. I jo l'he embrutat un cop acabat el termini del servei. Què hi farem. L'hauré de posar a la rentadora del parc (que no és del servei, és dels bombers). I aquí és on comença realment el post d'avui, en fer-vos veure que no som coherents.
Sabem que la jaqueta forestal es pot rentar fins a 30 vegades (és pel que garanteix les seves característiques tècniques). Quants de vosaltres coneix quantes vegades es pot rentar la samarreta ignífuga?, o la camisa? i els pantalons? I sabeu quantes vegades les heu rentat? Segur que més de 40 i més de 50, principalment si esteu en parcs una mica grans... També tenim el protector de cap i, quants cops l'hem rentat?
Doncs mira si som poc coherents, que portem un grapat de roba de la que no coneixem com mantenir-la en condicions i en canvi estem preocupats per la jaqueta, que és nova i porta 0 o 1 rentades. Per cert, quantes rentades porta el vostre equip d'intervenció, ho sabeu?. Apa bona nit, ara vaig a posar una rentadora amb la roba de bomber, com quasi cada endemà de guàrdia.

diumenge, 1 de novembre de 2015

Roba pels refugiats de Síria

Fa alguns dies els companys del parc de bombers de La Pera estan recollint roba d'abric que s'enviarà a la zona propera a la frontera de Sèrbia amb els Balcans. Així es podrà donar aquesta roba a tota aquella gent que viatja des de Síria cap a Europa fugint de la guerra.

Avui aprofito aquesta plataforma per arribar a molta gent.

Si us plau, poreu la roba d'abric que us sobri, que ja no utilitzeu o simplement que vulgueu que arribi a aquesta pobre gent, al parc de Bombers de Lleida, des d'aquí ens coordinarem amb els companys de La Pera i la farem arribar al seu destí.
Les primeres donacions 

Veniu a l'edifici del parc (a la dreta de les cotxeres)

Vols rebre els articles per correu? apunta't!