Bombers desfasats

/

promoció  81/16 -la última-

És ben curiós això de bombers. Quan parles amb els que aviat es jubilaran i que ronden els 60 anys, molts es refereixen a la resta com si fóssim acabats d'entrar, com si només fes 4 o 5 anys que fem de bomber. La realitat però és que pràcticament tots els que estem a bombers portem més de 10 anys a la casa. La penúltima promoció va ser el 2008, mentre que la última (81/16) s'ha finalitzat a cavall de 2017 i 2018, ja que les pràctiques i el període fins a elegir parc va acabar durant la primavera d'aquest.

La realitat però és dura. Actualment ja s'estan jubilant les promocions dels primers bombers de la generalitat. Evidentment se'ns ha jubilat gent abans, però venien d'ajuntaments, de diputacions, o altres circumstàncies. La majoria de parcs sempre havia tingut gent de 30 a 50 anys, més o menys repartida en edat. Tot i això un defecte dels parcs de bombers de la Generalitat sempre ha estat el tenir la gent més jove (o recent arribats) a parcs petits, allunyats i de pocs serveis. D'aquesta manera parcs com Montblanc o Flix s'han nodrit sempre de personal de les últimes promocions, en canvi parcs com Lleida, especialment aquest amb una Regió ben particular pel tipus i distribució de parcs, hi ha arribat bombers amb els 40 anys fets i més de 15 anys a la casa. Evidentment son bombers experimentats, a base de temps i de voltar parcs per anar-se apropant.

No ha estat fins ara un problema especialment greu, però un cop venen les jubilacions ens comencem a trobar parcs que es buiden de personal en uns pocs anys. Tota la generació de les oposicions del 87 i 89 s'estan jubilant cada cop més sovint. I trobem cada poques setmanes que companys de parcs de tot arreu que es van jubilant. No us sorprengui el post d'avui. La realitat avui de bombers és aquesta. Fins ara havia viscut algunes jubilacions, puntuals, cada 3-4 anys es jubilava algú, però aquest 2018 ja porto viscudes potser 10 jubilacions. I el problema no acaba aquest 2018, sinó que continuarà durant els propers 10 anys. Després de la promoció del 98, ve la del 91 i la segueix la del 94 (aquesta amb 220 bombers).

Avui Bombers ja tenim un greu problema de personal. Demà i si no comença a entrar gent nova de forma contínua s'aguditzarà. Això condiciona a tot el personal, ja que ens "obliga" a realitzar un esforç per tal de cobrir la manca de personal per completar els torns. Des de ja fa 6 anys que fem més de 100 hores addicionals a les que ens correspon com a treballadors públics. Ara, i si les negociacions no ho aturen (i no ho aturaran, ja us ho dic ara), farem 150h de més pel cap baix. La realitat és aquesta. Mirant el llistat de personal i les hores que hem realitzat de més (les hores extra), majoritàriament provenen de cobrir els mínims de torn, ja gairebé ningú genera hores per venir a cobrir serveis (sortides de 2-3hores a servei), més del 90% de les hores que fem son hores per cobrir els mínims de parc de guàrdies senceres.

Per tant i mentre no entri gent de forma anual i durant deu anys per tal de subsanar aquest dèficit de personal, que existeix, que la casa és conscient, però que tot i això cada cop és més greu, els bombers haurem de fer un sobre-esforç d'hores de treball (evidentment remunerades) per a que els camions de bombers surtin als serveis d'apagar incendis d'habitatge (que aquests dies no parem), incendis de xemeneia (que aquests dies no parem), incendis de vegetació (que aquest estiu ha estat molt fluix), obertures de vivenda i rescat de gent gran (tele-assistències) que tot l'any en fem un bon grapat, accidents de transit (que no és el que era fa 15 anys) però que per nosaltres és un servei pel que ens sentim molt i molt preparats (i que ni és reconegut per la societat ni tampoc per la resta de grups -sanitaris i policia-), o qualsevol altra tipus de servei i que fem amb totes les ganes del món mundial.

El problema de personal és evident, tant com que ens estem quedant sense camions i sense material en condicions. Avui aconseguir unes botes, un pantaló o uns simples guants de bomber vol dir esperar 6 mesos per tenir el recanvi d'una peça que se t'ha fet malbé i hauries de substituir al moment. Tant important és tenir camions en condicions per a fer serveis (portar material, aigua, donar pressió, impulsar l'aigua a la pressió adient, portar el personal, etc.) com que la gent (poca ara com ara) que arriba tingui el equipament de seguretat en condicions. Portem un any amb escassetat d'ampolles d'aire, escassetat d'espatlleres per les ampolles d'aire, anteriorment varen ser les màscares d'aquests equips d'aire que es trencaven i necessitaven un recanvi urgent... quina serà la propera? De fet, els camions se'ns estan caient a trossos. Fa uns dies a la Regió de Girona un camió va perdre una roda en una rotonda perquè se li van trencar els cargols que la subjectaven... però no és un camió puntual, aquesta partida és la que vesteix actualment a la majoria de parcs. Els "Mercedes Atego" amb numeracions de xx.30, xx.31 i xx.34 son majoritaris a casa nostra. I com deia al passat post "només" porten 14 anys a la casa.

Bombers desfasats, com aquesta antiga ambulància del servei

Tenim gent jubilant-se, tenim material caducant-se i tenim camions al final de la seva vida operativa (costa més mantenir-los que canviar-los) i que actualment comencen a ser insegurs a manca d'una posada a punt en condicions. Bombers està en situació crítica, està antiquada, és vella, està desfasada,... necessitem un canvi de rumb que no tant sols ha de ser per una inversió superior a la que ens diuen, sinó que cal tota la formació, material, equipament, vestuari, vehicles, edificis, que facin que recuperem allò que ens varem creure una vegada i en això ens varem crear, Bombers ens crèiem el millor servei dels del nostre entorn, ara estem més fotuts que la gran majoria, i mira que hi ha gent fotuda!.