dilluns, 27 de febrer de 2012

desprotecció civil

Fa setmanes que volia escriure d'aquest tema, però no sabia com enfocar-ho. Finalment i després de sentir diferents opinions sobre el tractament de les emergències i veure algunes de les reaccions de la gent, que en realitat son del tot quotidians, he trobat la manera d'enllaçar un parell de coses que portava dins.

De fet començaré pel més fàcil, però que no vol dir que sigui fàcil d'explicar.
Des de fa alguns anys, més o menys des de la separació física/real entre la Protecció Civil i l'estament de Bombers l'aplicació de protocols d'emergència (els Plans de Protecció Civil) estan fets més de cara a la galeria que de cara a l'efectivitat real sobre allò que volen regular i per tant preveure facilitar les que es donaran en una situació de risc.

Per començar cal veure'n alguns. El Pla SEQTA i el PENTA son potser els més anomenats, gairebé ningú sap què comporten, però allí estan. Quan passa alguna cosa al polígon químic de Tarragona fàcilment s'aplica. I amb el PENTA tres quarts del mateix. Però clar, primer hi ha hagut l'incident. ahhhh l'incident!

Després vam començar a sentir l'INFOCAT, que acaba sent una mena de protocol d'activació de mitjans des dels locals als estatals i l'ordenació a nivell de les administracions (vaja, qui es posa al mig de la foto)...
També tenim l'INUNCAT i el NEUCAT, que en principi haurien de regular el funcionament dels mitjans (i altres de suport) i l'ordenació admninistrativa (per la foto) però que amb els últims temps sembla que és més d'informació i esverament de la població que realment de regulació dels cossos intervinents i les administracions afectades.

L'últim episodi de nevades ha estat caòtic. Si, això crec. No pot ser que sobreavisem a la població per una situació que encara no s'ha donat. Això no és els Estats Units amb els tifons primaverals. Per començar una nevada no es res de l'altre món. No cauen 50m de cop ni deixen les ciutats soterrades. En realitat estem descobrint que som uns ineptes preparant-nos per les situacions més quotidianes de l'hivern. Però si fa 2 dies que fa sol i ja estem pensant amb la primavera (falta un mes encara) i preparem la Setmana Santa, però si estem començant la Quaresma!. No fotem!
No pot ser que al segle XXI una nevada de les que tenim cada 10 anys (o una pluja de les de cada 15) ens col·lapsi el nostre "modus vivendi". NO HEM FET ELS DEURES i punt. Ni les carreteres s'han fet (ara estarem molts anys a posar-hi remei) pensant en uns bons drenatges per la pluja ni tenim prou infraestructura (o si la tenim la gestionem malament) per evitar que la neu ens saturi una autovia. Ni els ciutadà està conscienciat en portar unes simples cadenes (una de lones) al cotxe durant l'hivern, ni que hi ha gent que amb aquestes condicions segueix fent vida normal. Necessitem que els bombers i la policia ens vinguin a salvar d'una cosa blanca i freda que ha caigut del cel.
En realitat, si entre tots prenguéssim consciència que amb quatre nocions bàsiques podríem fer més normal aquesta situació, permetrien que les administracions (i la Protecció Civil) fessin la feina que li toca fer, que és la de coordinar els mitjans extraordinaris a aplicar per aquestes situacions.
Però el problema ve de molt més avall. Si quan sentim una sirena no sabem com reaccionar!.

A veure senyors de la Protecció Civil, comenceu pel principi. A més de tots els Plans municipals, que si que hi han de ser i els heu d'homologar, cal que feu prendre consciència a la població de com actuar en les coses més normals de les emergències. I això és tant senzill com que algú d'una vegada expliqui que fer en cas d'un incendi a casa. Si, trucar al 112... Perquè? per a que m'afusellin a preguntes i m'arribin els bombers al cap de 20 minuts?. No!, que s'ha de fer vol dir deixar les portes tancades, que sinó després tenim l'escala tota plena de fum; els veïns han de tancar les finestres, que sinó els entra el fum (o el foc) a dins de casa. Els marges de les finques que toquen a habitatges, indústries o granges que estiguin nets de vegetació... i així 50 coses més. Molt senzilles totes elles.

Però el més greu, és que encara ningú ha explicat a la gent com s'ha d'actuar quan et ve un vehicle d'emergència pel carrer i tu vas amb el cotxe (be, hi ha qui encara pretén creuar el carrer pel pas de vianants a ritme de tortuga) i no saps si anar cap a la dreta o a l'esquerra, si pots passar-te el semàfor per deixar espai... però si està tot inventat! només cal agafar les coses bones d'altres països. Per exemple fa més de 10 anys que conec aquest pamflet alemany. Si jo sé que hi és, segur que algun "lumbreres" amb més galons i més responsabilitats al món de les emergències el coneix. I perquè ningú ha tingut els collons de transposar-lo? A què espereu? Aquí us deixo l'enllaç a un tríptic alemany molt ilustratiu.

dilluns, 20 de febrer de 2012

I la llengua què? Estem en un pais multilingüe però...

Estem en un país multilingüe, no només necessitem el Català i el Castellà, sinó que sovint trobem llibres, bibliografia i articles relacionats amb la nostra feina en anglès i francès. En alemany també, però com que aquest costa més és com si no hi fos. Sabem que hi han els bombers alemanys, més estructurats (o això diuen), però al tenir-hi una barrera idiomàtica doncs estan allà al centre d'Europa, lluny (que està a 4 passes).

A casa, però tenim un altre "enfrontament". Aquest me l'ha fet recordar el que aquestes últimes setmanes hi hagi els Mossos parlant en Castellà. A mi no m'agrada. Avui sóc conscient que faré més enemics que amics, però com sempre he dit, publico el que penso.
Recordo, i en aquell moment no vaig adonar-me, que a l'Escola, durant el meu curs bàsic, al 1995, tots parlàvem en català. Absolutament tots. Algun se li notava poca pràctica o que a casa no era el seu idioma habitual. Cap problema. Tots, i encara segueix sent així, si no acredites un nivell B de Català et fan una prova de nivell, si la passes segueixes amb l'oposició.
Hagis nascut o no a Catalunya l'has de fer o acreditar... en el meu cas el B i C els he obtingut per via oficial, a més d'haver nascut aquí i fet els Batxillerat i COU aprovant les respectives assignatures de llengua. Com vaig néixer abans del 73, tot i tenir el BUP, no me'l van convalidat...
Però estem en un moment de retrocés, que crec que és greu. A l'Escola et trobes alumnes que parlen en castellà, no sols entre ells (que ho podem considerar normal) sinó amb el professorat. Per les emissores de les Regions metropolitanes cada cop és més comú sentir les converses i fins i tot els missatges en Castellà amb i entre el respectiu Control de Regió.
Si, efectivament, el Català i el Castellà son llengües oficials a Catalunya. I es poden utilitzar "indistintament", però aquesta casa no deixa de ser com una empresa més. Té la seva llengua habitual de treball, i en aquest cas és el Català. Sinó perquè ens sobta, i fins i tot molesta, que els Mossos parlin en Castellà?

No entenc com actualment, a bombers, hi ha gent que gairebé sempre, per dir-ho suaument, parla exclusivament en Castellà i la resta ens autocondicionem a respondre en la seva llengua. Certament hi ha més gent que es dirigeix en Castellà i no canvia de llengua que gent que solament utilitza el Català, és per això que qui realment no està respectant al company és qui no s'adapta al mitjà comunicatiu.
Al 1991 quan vaig entrar com a Voluntari i "Forestalillo" hi havia un perfil de bombers molt diferent a l'actual. Molts eren nascuts fora de Catalunya, havien entrat al Cos, quan poca gent volia entrar-hi, sous baixos respecte d'altres feines, que a més estava bastant mal vista. Sempre recordaré la cara del meu pare quan li vaig dir que em volia presentar a l'oposició, però ho va acceptar al dir-li que no deixaria penjada la carrera. Molts d'aquests bombers parlaven en castellà al parc, a mi i d'altres companys se'ns dirigien en Català i jo mai vaig dubtar utilitzar qualsevol de les dues llengües segons la formalitat o necessitat que requeria la situació. Ara però el perfil del bomber és molt diferent. Molts tenim una carrera al darrera, altres no, però porten preparant l'oposició un grapat d'anys. La majoria ja tenen el nivell C convalidat. Però estem perdent el Català a les comunicacions internes de bombers.

Em ve al cap la imatge del "pirata" bomberil del "que hi ha de lo meu?" parlant en Català, estil Jénifer, però en Català. Em sembla però que el proper "friki" sortirà parlant en la llengua del Cervantes.

Ai si en Pompeu aixequés el cap.

dilluns, 13 de febrer de 2012

La Cursa de Bombers Lleida ja està en marxa

La CX CursaBombersLleida 2012 ja està en marxa!

Estem a mitjans de febrer i ja hi ha un bon ritmed'inscripcions. Podeu, des de la web de la cursa http://www.cursabomberslleida.com/ inscriure-us com a corredors o com a voluntaris per col·laborar en la molta i molta feina que comporta aquest event.
A la primera edició ja es van superar les espectatives, havent-se d'ampliar el nombre d'inscrita a 1600. De moment el primer tall està definit en 2000 atletes. Aquesta és una cursa popular, no hi ha corredors professionals que ens donen nom, aquí hi ha l'esforç de la gent de la ciutat i de les poblacios del voltant en córrer una cursa pel plaer de córrer per Lleida.

En la primera edició el recorregut va passar per lloc "màgics" de Lleida. Començant des dels Camps Elisis, l'avinguda del Segre, travessant La Mitjana o enfilant, al tram final, l'espectacular pont nou de Lleida.
La cursa va incloure una competició interna de bombers amb l'equip complert. Hi va participar i guanyar un equip de Bombers de Barcelona, també hi havia altres equips de parcs de la demarcació i a més un equip composat per 5 tècnics de la Regió de Lleida.

Al migdia també es van fer curses infantils amb la participació de més de 400 nens i nenes.

Com a complement des del dia anterior es va muntar un VILLAGE, consistent en un parc lúdic per entretenir i viure l'esport d'una manera divertida amb tota la família. Ja des del memont de recollida dels dorsals es podia gaudir d'imflables i zones esportives. Aquest espai va agafar més importància el mateix dia de la cursa ja que volia ser l'espai en que els més petits i les famílies esperaven als seus corredors/corredores.



Aquesta 2ª edició ja ha començat a caminar, amb pas ferm. De fet l'1 de desembre ja es van obrir les inscripcions, que únicament es poden fer per aquesta via. El ritme als primers dies era de 10 inscripcions diàries... actualment ja hi ha més de 1.200 inscrits, fent que l'èxit abans de començar ja estigui assegurat.

Sort companys. Això sols es pot fer des de la il·lusuió del que viuen l'esport i les seves ganes de compartir-ho amb tots.

dimarts, 7 de febrer de 2012

Periodisme catastròfic, la sobrevaloració de la informació

A tots ens agrada veure nevar, i ens sentim cofois al mirar per la finestra i veure com cauen uns quants flocs.
Recordo en temps de l'insti, que pel matí escoltava a un tal Carles Cuní que parlava de fred, nevades i tipus de neu. (Aquí em va començar el cuquet de l'esquí). Recordo com narrava que aquella nit havia fet molt fred, -15º al Pirineu, mentre a Reus amb prou feines arribàvem a 1º positiu, on durant l'hivern sols un parell de matinades s'arriba a una mínima de 6. Evidentment vaig anar a l'insti com gairebé cada dia.

Des de fa no masses anys tenim tendència a fer grans les coses petites o dit d'una altra manera fent excepcional allò que en realitat és normal (poc freqüent però normal).

Cada any per l'estiu, "fa més calor que mai", a la tardor quan plou tot és alarmisme "han plogut 100 litres!" a no sé quin indret...
Des de sempre he vist fotos i reportatges amb neu als carrers de Barcelona (1956, 1962, 1985, 2001, març 2010) i és per això que em sorprèn que una cosa relativament habitual com la neu sigui una notícia tant important.

He pujat grapat de vegades a Prades o al Coll de la Teixeta per veure la neu que hi cau gairebé cada any. Fins i tot un any vam fer 4x4 per alguns caminots impracticables. Quan estava a Montblanc més d'un cop a les 6 del matí passava per la zona de Vinaixa tot nevant cap a fer la guàrdia. A Mollerussa un cop, al voltant de Nadal, teníem l'A2 mig tancada, però al ser diumenge no va passar d'aquí. Durant la nit tot i caure 2 pams de neu, no hi va haver cap sortida.
Recordo, cap al 2006 anar cap a Vic amb l'eix nevat (i nevant) des de Cervera. Ja al març de 2010 hi va haver una nevada generalitzada, i l'endemà jo cap a l'auditoria d'un client (de l'oficina) i vam acabar a Les Planes de Sant Cugat del Vallès. Aquí em va sorprendre veure un Terrano de l'ajuntament amb una pala de treure neu. #etfelicitofill. Em va agradar perquè és una manera fàcil d'anar tornant a la normalitat circulatòria, o si es fa des del primer moment ja no tens ni problema.
A l'octubre de 2010 hi va haver una altra nevada a Barcelona (la 2ª en un any) i aquesta va quallar i el caos va regnar a reu de Catalunya (a no, de Barcelona).
És habitual que nevi a la majoria de poblacions del nostre país (ni que sigui 1 cop cada 5 anys). Només cal buscar a l'hemeroteca.
l'acudit del Diari Segre
No criticaré el que un Conseller, que va criticar al seu antecessor per activa i per passiva, de gestionar malament l'emergència blanca de 2010 hagi pecat de prudent. Crec que ha fet la seva feina. Ha escoltat les previsions i ha decidit. Potser s'ha passat, però ha fet la seva feina, que en els temps que corren... #oletu.

Després, però, tenim als periodistes que moguts per algun afany de fer el millor, el més espectacular o simplement el primer reportatge (ja se que la competència és dura entre els mitjans), no han sabut discriminar el que era una previsió de risc al que ha acabat sent, per la seva condició de comunicadors, un alarmisme desbocat.

A migdia començava a nevar a Almacelles, i per la ràdio i les xarxes socials no es sentia res més de que venia el caos. Que els col·legis havien de tancar. I em van trucar, "Tanca el cole d'Almacelles" i au, jo cap  a la web del club de rítmica per penjar un comunicat que ni per la tarda, ni divendres ni dissabte hauria entrenaments. Als 2 minuts truco al cole on van els meus fills, a 10' del poble i situat en una cota més alta. Pregunto per com està la situació i em contesten "Tranquils" "Que no ho saps tu això?".. Clar, jo ja imaginava que estava tot be, però com que tot eren notícies dient el contrari...

M'agrada saber com estan les coses al meu voltant, llegeixo amb interès si neva a Tiana, Sant Llorenç Savall o Matadepera, però pel fet que hi nevi no vol dir que tot Catalunya estigui igual o que jo ho visqui de la mateixa manera. Estic segur que en Marc, en Joan o la Gemma veien i vivien la boira i el gebre de les últimes setmanes a Ponent de diferent forma a la que he viscut jo.
Els polítics s'han resguardat les espatlles, els periodistes han informat del que han vist i del que els han avisat que passava/passaria, altres han descrit per les xarxes socials el que passava a cada terme. Però algú ha reflexionat sobre si això és tant, tant, però tant excepcional?
Tinc un amic que dijous (en plena hecatombe) va marxar de Lleida per anar a Barruera, i amb 2 collons va acabar anant amb BTT. I per la nit estaven a -23º!.
La notícia ha estat que havia de nevar un grapat i que el fred pararia el món.
Les informacions ens han explicat això i molt més, però la realitat ha estat una altra, el món ha seguit girant.

He fet una consulta i m'han fet arribar aquest enllaç del Telemonegal que després de les presentacions parla de les nevades i els meteoròlegs. http://www.btv.cat/alacarta/telemonegal-1/14131/ *** gràcies Silvia.

De la mateixa manera que hem d'aprendre a llegir i escriure emails (quants malentesos ens haguéssim estalviat) hem d'aprendre a explicar i a llegir notícies i a fer i interpretar els twits.

Després surt l'incendi de l'Albiol i la noticia és que han cremat 50 ò 70 ha. NO HOME NO!!! La majoria de la gent no coneix que a l'hivern hi ha risc d'incendis i ningú els hi ha explicat. I tampoc ningú s'ha fet ressò de l'autèntica NOTICIA del cap de setmana. Ha estat un dissabte molt ventós i a l'incendi de l'Albiol hi volaven 3 helicòpters. Recordo un incendi d'estiu (marinades i tal) en que els helicòpters no podien volar. Caram, caram...

Vols rebre els articles per correu? apunta't!