dilluns, 29 de juliol de 2019

L'estiu més complex per Bombers

Portem setmanes creient que portem setmanes a tope, fent un servei rera l'altra. De fet, no només ho pensem sinó que estem convençuts que és així, i tant convençuts estem, que després d'una setmana entrant dia si i dia no, el cansament ens diu que parem una mica i ens prenguem aquests dies amb més calma.

És a dir, complir amb les guàrdies que toquen i la guàrdia d'estiu que hi ha programada, sense fer gaire cas a si hi ha determinat un M1 o no, o si el torn fantasma està sota mínims. Perquè el cos et demana descans. El cap té dubtes, però saps que si vols, quan tornis a estar "on fire", podràs estar fins a finals de setembre dia per altra de guàrdia.
De fet aquí hi ha dos factors. La sensació real o no, de que hi ha un grapat més de serveis, i la realitat que fan falta bombers cada dia tant per arribar a mínims com per les necessitats puntuals (i no tant puntuals) de les onades de calor, de vent i altres que fan que la Direcció General activi plans per a augmentar -si és possible- la dotació real als parcs.

La realitat però, és molt crua, tot i ser un estiu dur, ja hem fet un grapat de relleus als incendis, a la RELL(Nalec), a RETE (Torre de l'Espanyol) i a la REMS (Capellades). Aquests últims a tocar de la RELL. I amb això no vull dir que la pobre RELL estigui més fotuda que altres, que ho està, però la realitat ens diu que la RELL a més de menjar-se els seus serveis es menja els serveis de la RETE i la REMS, perquè les tenim al costat, i el dia que peti a la REC també s'hi anirà, i no l'endemà o després de 6 hores, sinó que dels primers camions un parell seràn de la RELL.
A dia d'avui la RELL, i també la RETE, tenen pocs parcs, poc personal i a més són parcs petits. Només Lleida té 9 bombers de mínim, tota la resta estan a 4. Així que en un estiu com aquest on se'ns concentren els serveis l'activitat es fa feixuga. Però com he dit abans, l'estadística és molt cruel, i ens diu que respecte als anys anteriors no tenim un creixement extraordinari de serveis. El 2019 és fins ara el 2n en nombre d'actuacions, el mes de juny si que se'ns dispara en nombre d'actuacions, però no el juliol. Per tant, no és una realitat que aquest sigui un estiu de no parar, molt pitjor que en anys anteriors, però si que la sensació és aquesta.

Però aquí hi ha la segona part, la de la mancança de bombers. Aquesta el que provoca és que els torns de 4 (A, B, C, D) de tots els parcs siguin en realitat torns A/C i B/D. Només hem de mirar el nostre entorn un dia qualsevol a l'hora del briefing del matí. Sempre hi ha més gent del torn "fantasma" que del torn titular. I això, només és senyal que els torns es sustenten gràcies a la bona voluntat del personal que ve de guàrdia dia si dia no. I com he dit abans, a Lleida ciutat no ens fa falta l'activació d'un M1 per a poder venir a fer hores, és que sense venir a fer hores no hi hauria parc. És aixi de trist. 
I ara no ploraré. Hi ha 150 nois i noies a l'Escola, hi ha 250 opositors i opositores més a l'espera de la seva dessignació per també entrar a l'Escola, els 250 i 250 dels propers anys... això és real. I algun dia arribaran als parcs. Però aquesta és la realitat i és la radiografia del personal dels parcs. Som pocs i necessitem que vinguin els nous bombers.

El que vull dir en aquesta segona part, és que l'estadística ens ha dit que no hi ha més serveis, però si que com som menys, tot i ser els mateixos mínims als parcs, el que tenim és que treballem més dies, anem a més serveis, i acumulem més cansament i hores de parc que tots els anys anteriors. I això si que també és comprovable estadísticament. A l'aplicatiu del parc no ho puc veure (perquè les dades no ens ho permeten), però si que es podria veure al "despatx" del CC. Ja demanaré si em poden passar alguna dada.
Bé, l'estiu és dur, no només per les onades de calor, altes temperatures i gran nombre de serveis (no més que altres anys), sinó perquè cada vegada som menys i això en obliga a multiplicar-nos, doblant torns i el cansament es va acumulant. El cos ens demana que de tant en tant dormir a casa les hores que toca, fer una vida regular, menjar a l'hora, anar a la piscina a remullar-nos, una mica d'esport (a 42º difícil), i sobretot viure com la resta de persones i fer unes canyes a la nit amb els amics i familiars.

diumenge, 21 de juliol de 2019

10 anys sense vosaltres

Sembla que va ser ahir. Encara recordo el moment en que casualment vaig trobar-me pel carrer un company. Vaig aturar el cotxe i em va dir el que semblava una cosa impossible. L'incendi d'Horta havia atrapat a un grapat de companys nostres del GRAF Lleida, i per tant alguns amics possiblement haurien mort. No eren ni les 6 de la tarda, per tant encara s'estava en mig de la gestió de tot aquell succés.

Dies com aquell no s'obliden. No els podem oblidar, no s'han d'oblidar.

10 anys després segueixo recordant el somriure del David, l'esperit del Ramon i totes les històries que ens expliquen del Pau, el Jordi i en Jaume.

Son 10 anys en que cada dia, cada guàrdia i cada servei no son el mateix sense vosaltres.

Allí on estigueu, us recordem.

No hem d'oblidar ni en Pepe ni l'Andreu, que també hi eren. Van patir-ho de diferent manera. Per vosaltres també va aquest record, els passats i els futurs.

dilluns, 15 de juliol de 2019

Assistim als actes del 10è aniversari d'Horta

Ja fa algunes setmanes, mitjançant Twitter, vaig veient informació d'alguns actes que es celebraran a final d'aquesta setmana , en conmemoració de l'incendi d'Horta de 2009 i dels companys que hi van perdre la vida.

Una de les coses que mai ens hauriem de perdonar és perdre el record d'aquell dia i molt menys perdre el record dels nostres companys. Un record que no és només pels qui varen perdre la vida sinó als qui també se'ls va transformar. Qui més, en Pepe, a qui he tingut l'oportunitat de conèixer personalment i parlar sobre allò però també de la vida normal i les nostres coses. I sense oblidar a l'Andreu, que també hi era, en aquella ocasió feia de guaita i va ser l'únic que va tornar a casa l'endemà. Tots ells, els que romanen al cel i els qui comparteixen aventures i coneixements aquí no poden éssser oblidats.
Certament, com diu el pare d'en Pau, "ha plogut molt des del juliol del 2009" i vist amb la seva perspectiva, per algú que abans d’aquesta data no coneixia res del món dels incendis forestals, ha estat il·lusionant i emocionant veure com el que va succeir ha acabat sent l’impulsor de moltes iniciatives i d’un creixement exponencial del coneixement sobre la realitat, el comportament i la visió de futur del que ens espera si la societat no aprèn a valorar i estimar el nostre territori.

I per això, en la mesura que tots poguem hauríem de fer l'esforç en assistir a alguns dels actes que es preparen per aquesta ocasió. Són 10 anys, tristos si, que maleit el 21 de juliol de 2009, però hi és i per tant cal tenir-lo present amb nosaltres.
El proper 21 de juliol a Horta de Sant Joan els dia començarà amb una activitat esportiva oberta a tothom. Consistirà en una cursa i una caminada pel Massís dels Ports passant per la Zona 0. Una part del traçat passarà per espais que s’han obert específicament per aquesta cursa. Posteriorment, a les 12h hi haurà un acte institucional al mirador dels Ports, per recordar als nostres companys, amics i familiars. En aquest hacte està prevista l'assistència de les famílies i també d'autoritats catalanes, l'alcalde d’Horta, representats d'institucions, de l'administració, i també de Bombers i amics, i tota la gent d’Horta i comarca que té aquell dia gravat a la memòria.
“Horta 10 anys” és una plataforma que recull, proposa, decideix i coordina diferents iniciatives per tal d’homenatjar i recordar els amics i familiars que ens varen deixar el 21 de juliol del 2019 a l´incendi dels Ports a Horta de Sant Joan, David, Jaume , Pau, Jordi i Ramón. L'equip d'aquesta plataforma està format per familiars, bombers, amics, col·laboradors afins i entitats com la Fundació Pau Costa que aporta la logística i aspectes més tècnics. Aquest és el concepte i objectiu de “Horta 10 anys”

Hi ha un grapat més d'actes i accions al respecte. S'han fet litografies i samarretes per tal de recollir diners per poder costejar aquesta cursa i els actes conmemoratius. Intenteu en la mesura que us sigui possible col·laborar, assistir o simplement recordar.

samarreta: http://horta10.com/2019/06/27/samarreta-horta-10/
litografia: http://horta10.com/2019/06/22/litografia-commemorativa-horta10/
cursa: http://horta10.com/2019/06/13/carrera-i-marxa-de-muntanya-a-horta-de-sant-joan-en-record-i-homenatge-a-david-pau-jaume-ramon-i-jordi/

dilluns, 8 de juliol de 2019

la perspectiva del temps

No sempre som conscients ni suficientment objectius a l'hora de valorar les coses i sovint no tenim en compte l'evolució d'aquests mateix fet al llarg dels últims anys. Evidentment no estem al millor dels moments, sovint els mateixos gestors, directors i responsables del servei ens expliquen que hem arribat a un pou, que estan treballant en sortir-ne i que no serà fàcil, sobretot perquè disposar de personal nou comporta molt temps i recursos. Igual com comprar vehicles és "fàcil" però que arribin ja és una altra història, perquè ningú et fabrica 92 camions d'un dia per l'altra. I si ens posem a parlar d'edificis, de renovacions i de parcs nous podem estar parlant a 10 anys a 15 o fins i tot a 20. Com ja vaig estriure una vegada renovar 70 parcs de professionals o 140 entre professionals i voluntaris vols dir que si vols tenir-ho al dia en 10 anys et toca 14-15 actuacions per any. Venim de gestió 0 amb 0€ en els últims 10 anys, per tant necessitem fer tota aquesta feina en menys temps. Però cal ser realista i primer és el primer. Comencem pel Personal, seguim pels camions i continuem pels edificis...
Mentre tant tot això es posa en marxa, en realitat els dos primers ja estan desencallats, haurem de buscar la manera de que algun parc de bombers comenci a caure a terra de debò, per tal que els d'encara més amunt vegin que no n'hi ha prou amb el pla d'infraestructures sinó que cal fer alguna cosa extra (extraordinària?) per tal que tinguem renovats, ampliats, i acondicionats gairebé TOTS els parcs de bombers de Catalunya.

Si anem a una part més operativa, els canvis de dinàmica comencen a veure's. Només cal comparar l'incendi de La Jonquera el 2012. He recuperat un post d'aquella setmana (9/8/12) que com veureu vist aquells dies i vist ara tot ha canviat molt. https://unpobrebomber.blogspot.com/2012/08/menjar-als-incendis.html

Aquí com podeu veure hi ha dos factors principals. L'hora (distribució, logística, agilitat) i la qualitat. El primer és culpa nostra (qui diu culpa diu responsabilitat) i la qualitat depen dels diners, pressupost i voluntat de la conselleria en creure's que els bombers no podem viure un dia (de més de 24h de treball fort i condicions meteo complicades) amb uns entrepans o uns talls de llom ressec. Tot és ben complex.
Però com deia, la casa poc a poc hi està posant remei. Ara als incendis s'hi posarà un responsable d'avituallament, això soluciona la primera part. L'hora. L'hora en que TOTS menjarem i l'hora en que TOTS beurem. I si això s'engega (i a la Torre de l'Espanyol s'ha engegat) podrem descubrir que algunes de les coses funcionen i altres encara no. Un incendi amb les característiques d'aquest, moltes hectàries, molts punts de vehicles (més de 30) implica un esforç logístic important. Cal arribar als que estan al primer punt i també als que estan a l'últim. Si estas 10' a cada lloc i en tens 30 això son 300 minuts per repartir el menjar i el beure. Clar que arriba l'aigua calenta!.
No és el menjar ideal, però és el menjar somiat 😋
No em queixo, només exposo les dificultats que el propi "sistema" s'ha trobat a l'hora de repartir els avituallaments. 300' son 5 hores. Si ho fas amb dos vehicles son 2,5h, si ho fas amb 4 trigues una hora i quart. Tot depèn dels recursos que s'hi posin. Si pots prescindir de 4 vehicles lleugers i 8 persones (o de segona activitat o d'altres posicions) pots aconseguir una distribució força acurada. I així va passar algun dels dies de l'incendi. Ho explico per dues raons. Una perquè és bo conèixer les dificultats que la casa es troba per repartir l'avituallament i l'altra per a comparar el que passava fa 5 anys i el que la casa està proposant. El canvi? Segur que és bo. Suficient, sembla que no. Però si els responsables son capaços de reconèixer els encerts i els errors, ja tenim el primer pas per poder seguir millorant.
La qualitat però ja no depen tant directament de nosaltres. Si tenim un pressupost baix doncs acabarem menjant entrepans i macarrons cada relleu. Si el pressupost puja ni que sigui un euro tindrem per una mica de suc o sopa en bricks, una llesca de pa i potser un meló per vehicle. Però això no és suficient. No podem deixar a expenses del restaurant o càtering l'elaboració del què es cuinarà/aportarà. Només és una idea, però si avui li toca al restaurant 1 i fa macarrons, demà potser el restaurant 2 que està a una altra comarca (o una altra provincia perquè estem a un altra incendi) també fa macarrons, doncs menjarem macarrons dos, tres o 4 dies seguits... potser, i només és potser, una idea. Perquè no es pot establir que els dilluns sempre es serveixi macarrons, els dimarts amanida d'arròs, els dimecres amanida de pasta, dijous llegums, etc... així cuini qui cuini mai repetirà els que s'ha menjat el dia anterior. Això o potser és més fàcil. Si cal fer 400 menús, doncs 100+100+100+100 i deixar als mateixos bombers o a la distribució un repartiment equitatiu de tot plegat? Com dic, només és una idea. No hi ha tants establiments que puguin fer-te per d'aquí a 2 hores 50 menús i que a més no coincideixi amb que un altra restaurant va fer per un altra servei.
Menjar en un isotèrmic
I una vegada dissenyat tot això falta saber quant i el què. Amb aquestes calors necessitem beure tot sovint. Una ampolla d'aigua al foc de la Ribera d'Ebre et durava com a molt una hora. Si t'arribava estant assedegat i després de treballar, només 5' i no en tornaves a tenir fins al proper repartiment... Així que l'aigua cal repartir-la tot sovint i encara queda el menjar. Aigua fresca i menjar temperat (o fred segons el cas). Gens fàcil. Però com us volia explicar avui. Algunes coses comencen a canviar, algunes funcionen i altres no. Avui no he apagat cap incendi ni he arreglat cap parc de bombers. Però en un  servei tant important com el de Torre de l'Espanyol 400 persones repartides per la muntanya implica també alimentar-les i hidratar-les. Gens fàcil.

dilluns, 1 de juliol de 2019

bombers col·laboratius

Ja tenim el primer gran gran, però gran incendi de la temporada. Allò que els grans gurús portaven avisant des de feia alguns anys, finalment, s'ha complert. Els tertulians dilluns (avui, ahir, o el dia que sigui) faran l'agost. Tots entenen de foc, d'extinció i també de boscos. Qui més qui menys té un amic que ha regat les plantes i per tant és vàlid per a parlar de boscos, sequera i sobretot de la feina que han de fer els bombers. Anem a pams.
El foc crema. Aquesta que és la primera i única premissa sembla que és la única que la gent oblida. Perquè tothom especula sobre quina hauria de ser la feina que han de fer els bombers a cada lloc i punt del territori, sobretot el seu. I clar, després arriba la tele i a qui entrevisten? Doncs a aquell que diu que els bombers arriben tard, que no portaven aigua o que han passat de llarg, perquè anaven allà on, segons el seu parer, no tocava. I clar, ja comencem amb els experts.
La feina que fan els bombers és molt complicada i multidisciplinar. Per una banda hi ha la part analítica, molt complexa tècnicament i que a més de dades de satèl·lits incorpora estudis de simuladors matemàtics per a la predicció d'escenaris. Per tant, aquest grup analític el que fa és avançar-se algunes hores a l'incendi per a poder buscar els llocs on sembla més raonable i sobretot possible poder aturar el foc. I això que podria sembla fàcil, (anem tots cap allí?), resulta d'allò més complex. Perquè escenaris n'hi ha molts, i el foc no és un punt, és una franja, un perímetre i a més té punts on l'incendi avança a velocitats diferents. El foc és dinàmic. Així que no és avançar-se a un punt, és avançar-se a molts, trobar els llocs segurs per ubicar camions de bombers, definir quines són les maniobres a realitzar i trobar el moment oportú per fer-les (finestra d'actuació). I si els condicionants et diuen que no és segur, doncs no pots fer-ho i cal re-ubicar i re-calcular i tornar a trobar... 
La part tècnica és la que defineix les estratègies, segons els models predictius, la informació meteo i també els mitjans disponibles. Els que hi ha, els que venen i els que podrien venir. Algú es creu que quan surt un incendi d'aquestes característiques hi ha els 90 camions de bombers al lloc de l'incendi? No, no hi són. Per tant els vehicles vindran de llocs com Ascó i Flix però també de Reus, de Pont de Suert i de Terrassa o de la regió de Girona. I d'aquests alguns arribaran en 1 hora i altres fins a després de 6 ó 7h de l'inici del foc. Per tant des del minut zero no tenim tots els vehicles a disposició immediata, ni els tenim ni es poden tenir.

Aquests dies, i parlo exclusivament de l'àrea de Lleida, hem tingut un grapat de serveis cada dia. Incendis d'habitatge, accidents de trànsit (n'hi ha cada dia), recerques, rescats, incendis de vegetació, de marges, de sembrats... això vol dir que TOTS els bombers de Catalunya NO poden anar a l'incendi de Torre de l'Espanyol. I també cal garantir el descans i relleus a la gent que hi ha al lloc de l'incendi. El qui treballa avui, demà ha de poder descansar. I qui descansa avui, demà haurà de fer la guàrdia, a l'incendi o al seu parc, allí on es designi. Perquè hi ha d'haver bombers disponibles per la resta de serveis.
I amb tot això no és suficient. Per apagar un incendi d'aquestes característiques fan falta moltes mans. Les dels agents rurals (analitzant sobre el terreny, calculant  i valorant pèrdues agràries), les de les forces de l'ordre (tallant carreteres i accessos) impedint a qui no és necessari estar allí on no toca. Tenim helicòpters, avionetes, avions de l'exèrcit, altre personal com són ADFs, les maquinàries pesades i també la UME... i tot això ha d'ésser sota control. Ningú ha d'estar allí on no toca. I tothom ha d'estar monitoritzat.

Avui no podem tenir ningú sense controlar dins un bosc que està cremant. Perquè cal conèixer qui hi ha i cal mantenir-hi el contacte, també cal saber que has de tenir una zona de seguretat i una ruta d'escapament. I si això no ho tens assumit no t'hi pots posar. En un incendi es pot col·laborar de forma externa aportant aigua als centres de comandament i ajuntaments afectats, que els repartiran entre el personal. Ajudant als llocs on es fan entrepans, aportant logística o simplement oferint-te a l'ajuntament. I sempre, sempre, els bombers estem molt agraïts a totes aquelles persones que ens donen un cop de mà. Un entrepà o una ampolla d'aigua poden ser or per nosaltres en un moment donat. A tall d'exemple, aquest últim dissabte un veí de Lleida ens va donar 12 ampolles d'aigua mentre estàvem en un accident de transit a 42º. Aquesta persona va ser tant important com els 5 bombers, personal sanitari i policia local per poder aconseguir la millor resolució del servei.
La feina de bombers és COL·LABORATIVA, intervenen molts mitjans, tots ells especialitzats en diferents àrees de coneixement. I amb això ens hem de quedar. No podem venir a un incendi criticant a qui realment s'hi juga la vida, s'hi esforça i fa tot el possible per a que tot vagi bé, i pensar o creure que ho fan malament perquè no fan el que a nosaltres ens sembla que haurien de fer. Primer cal saber què es fa, què passa i entendre tot allò que és necessari fer. Un incendi d'aquestes característiques no s'apaga com al Solsonès en que cada camió anava per allí on podia i anava protegint de masia en masia de forma desordenada. Un incendi és una situació molt complexa, plena de tàctica i en que cal anar molt coordinat. Evidentment sempre hi ha coses que cal millorar, fer millor i dels errors se n'aprèn, però del que si estic segur és que un incendi s'apaga sumant esforços, no amb soroll.
Evidentment a qui se li ha cremat una granja, una finca o ha vist les flames al costat de la seva llar veu que els mitjans no hi han pogut arribar, ho han fet tard o que no han pogut fer res per evitar-ho. Cal assumir però que sovint hi ha llocs que son inabastables, perquè la dimensió d'un incendi de 5000 hectàrees és superior a la d'una finca i també d'una petita vall, els bombers sovint hem de donar zones per perdudes per tal de poder fer mal a l'incendi en un lloc que sigui més segur i més efectiu.

Que divendres hi hagués cops de calor entre el personal d'extinció, l'únic que demostra és que el personal que hi havia a l'incendi treballava molt. Potser en alguns moments massa, a 40º cal vigilar la salut i la integritat, també la dels bombers. Com diu la dita, poc a poc i bona lletra.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!