Ni vehicles ni mitjans ni ERA ni res de res

A raó del servei de Rubí, de la setmana passada, sembla que s'ha destapat que els nous vehicles de bombers no són tant bons ni bonics ni barats com es feia veure. Això els lectors habituals d'aquest bloc ja ho sabíeu. M'he fet un fart d'escriure que el camió Scania és molt bo, però que el carrossat d'ITURRI és un nyap (o millor, aquella paraula que comença amb "m"). Potser faltava explicar-ho a la premsa, que algun sindicat es posés medalles (cosa que alguns sovint s'auto-imposen) i que sobretot manquessin vehicles en algun parc dels considerats importants.

I aquí ve la meva queixa. Fa mesos que al parc de Lleida només tenim la meitat d'equips d'aire, més ben dit, a la meitat de camions NO porten equips d'aire!!!!. També se'ns espatllen camions, com a la resta de parcs de Catalunya. I a més, som dels qui acabem anant a la majoria d'incendis forestals que hi ha a Catalunya. De fet, com a nombre d'habitants, Lleida és Top10, però també ho som pel nombre de serveis a Catalunya. I si comptem el que a un bomber li costa aconseguir plaça al parc de Lleida, som un parc Top3!!! Vaja, que Lleida, un parc Top 10 en nombre d'habitants, Top 3 en territori que cobreix (una de les comarques amb més territori), on hi ha un alt nombre d'incendis d'habitatge, patim la manca d'equips d'aire des de fa més d'un any.

I malgrat tot l'anterior, el parc de Lleida no surt al mapa dels bombers. Tot allò que no passa a l'àrea Metropolitana no existeix. Ja no és estar més enllà de la Panadella, sinó que passat Martorell no hi ha res. Sembla que a la REL només hi hagi granges i camps de cultiu. Però aquí també patim d'incendis forestals (Baldomar 2022). I malgrat no sortim a la tele per incendis d'indústria, les granges també cremen, que també son indústries. O les càmeres de fruita, que treballen amb gasos refrigerants com l'Amoníac. I no serà que no hagin tingut fuites importants. Si hi ha un furgó de Risc Químic (ara URT) no és casual. Com tampoc ho és que al vehicle de Punt de Transit o de Comandament mitjà hi portem pastilles de Iode (per si anar direcció la Central d'Ascó).

Però el que dèiem, estem sense molts equips d'aire. I la situació és tant greu que la majoria de parcs de bombers voluntaris tampoc en té. I us recordo que la major concentració de parcs de voluntaris son a la REL. Aquí que quan cal reforçar dotacions ho fan obrint parcs de voluntaris (sense equips d'aire) i amb una flota de camions encara més envellida que la dels professionals. Bé, per sort, ja hi ha un parell de parcs de voluntaris amb el camió nou. L'Scania, llàstima que darrera hi hagi un tetris.

Ara una bona notícia. El ventilador que porta és una de les millors eines que podem utilitzar en molts dels serveis a que anem. Al ser a bateria et permet portar-lo a qualsevol lloc. A l'interior d'habitatges que han cremat i cal desfumar, en fuites de productes químics, en descontaminació per aire d'alguns equips i moltes altres utilitats que anirem descobrint.

I una picadeta d'ull a la gent de la RET. És la regió que històricament ha tingut els serveis més bèsties. IQOXE, les bombes de ETA, el petroler danés Robert Maerks al pantalà de Repsol, l'explosió d'Alcanar i un llarg etcètera. Doncs la RET té els dos parcs estrella (Tgna i Reus) que cauen a trossos, però no d'ara, des de fa molts anys. Massa. O Terres de l'Ebre on s'acostuma a començar i acabar la Campanya forestal. I la RETE té el problema dels camions. Les joies de la corona les trobareu allí.

Doncs l'última, sembla que hi ha una consigna (no escrita) d'evitar enviar els nous Scania a foc forestal. Collons! que no eren vehicles aptes per anar a foc forestal? Perquè si només han de substituir als BRP, haurem de comprar 92 BFP més no? Ah no, que això no està al Pla 20-25 ni al 25-30. Doncs potser haurem de fer-nos tots GRAF, per anar en vehicle lleuger i la "torxa" plena de gasoli. Però que tampoc. El GRAF tampoc està tant bé. Ni poden anar tots al vehicle, que es passen de pes, ni tenen jaqueta forestal de recanvi (sempre la porten bruta) ni botes de recanvi. Ser GRAF tampoc és cap bicoca. Portes l'olor de fum enganxat al cul (i al maleter). -ho dic pels contaminants que arrosseguen tot el dia a sobre-

Però com no tot acaba aquí, si parlem de manteniments i contractes ens podem posar les mans al cap. Quants dels detectors de gasos estan caducats? Sembla que actualment no es poden portar a revisió per manca de contracte i manca de capacitat de les empreses que ens els han venut.

Tranquils, tot s'arreglarà les properes setmanes. El corre-corre ens portarà el Pla de Carrera i un nou acord entre la Direcció General i... ella mateixa, perquè a aquest pas, si no tenim camions, els bombers és possible que no puguin anar ni als incendis ni tampoc a signar res amb la DG.

i els programes de gestió de personal què?

Aquests dies estem tots una mica atabalats amb la nova aplicació de personal. No hi ha ningú de la cúpula bomberil que digui que no funciona, ans al contrari, per ells tot va bé. Per nosaltres no. I espero que llegeixin aquest post per a que se n'adonin que encara no funciona com hauria.

Fa pocs dies un amic em preguntava com es feia el control de personal a can bombers. Doncs aquests dies és una mica caos. Hem passat de la trucada diària des de Control, per a confirmar qui hi havia i quins canvis s'havien produït respecte la previsió, a haver de corre-corre trobar totes aquelles casuístiques dins el nou programari, per a introduir els canvis que hi ha respecte la previsió.

Després cal afegir que, justament, ha coincidit amb els primers incendis forestals amb relleu del matí, que obliga a posar prolongacions de jornada, l'entrada dels nous voluntaris en pràctiques (que majoritàriament son d'altres parcs), personal que es posa de baixa, personal que entra a formació, el que va a formació a altres indrets, els que van a fer alguna activitat programada de prevenció, etc. Tot això cal posar-ho a primera hora del matí. Corre-corre.

No estic dient que el programa no estigui bé, ni que no funcioni en absolut. Estic dient que hi ha moltes coses pendents d'ajustar. És evident que, en un programa robust, no s'ha de poder rectificar allò que ja està escrit o validat. Però, hores d'ara, en plena fase d'implementació, caldria saber qui i com arreglar tot allò que no podem arreglar, canviar o resoldre d'una manera senzilla des dels parcs. D'acord, hi ha un correu a qui escriure... però què/qui hi ha darrere? Li podem explicar que "fulanito" havia d'entrar a fer unes hores per a fer la gestió X i que cal anotar per restar-les del horari o que les ha de cobrar per la raó Y. I això quan i com es resol? Perquè si tinc una incidència, el més normal és tenir un número de incidència i que algú em respongui dient que la incidència N està pendent de resoldre... o que la incidència N ja s'ha resolt.

Però no. En aquesta casa et diuen que el programa funciona i no hi ha pràcticament incidències. Doncs parleu amb els caps de guàrdia de Lleida i us explicaran si n'hi ha o no. Avui, el problema no és gestionar serveis. Això està xupat. El gran problema és com gestionar el personal a través del nou aplicatiu!

Tinc la sensació que es vol obtenir tanta seguretat que finalment es crea secretisme amb qui hi ha en cada posició, que no pots arribar a conèixer res que no sigui del teu propi parc. I això és totalment incompatible en quan canvies de parc, simplement perquè només existeixes a l'ordinador del teu parc, no a la resta. I és curiós, perquè al parc només pots veure la gent que està guàrdia operativa, res més, i mira que hi pot haver molta més gent fent coses...

Conclusió. Que el programa funciona per a coses normals. Malauradament a bombers no fem coses normals. Canviem de parc, entrem a fer pràctiques, anem a altres regions a portar vehicles, gent que entra de segona activitat, gent que fa guàrdies de suport, altres que van a simulacres d'altres regions, i tot un llarg etcètera que hores d'ara encara no sabem (els pobrebombers) com gestionar-ho. Entrar un nom en una llista i que no es pugui acabar guardant no és, a priori, un problema greu. És greu quan cal comptabilitzar-ho per a compensar, cobrar, restar o acumular-ho (que tot son diners). I de vegades has de constar en dos llocs, un per a ser-hi i en un altre per a cobrar/comptabilitzar.

Avui el post és curt. Però diu allò que tots pensem i patim. Tenim un nou programa de gestió de personal, però que enlloc de treure'ns feina ens n'està donant molta i a més ens crea molt neguit. Esperem que a ningú li faltin hores (ni de les de guàrdia ni de les de cobrar). Paciència, de la que cada dia n'anem gastant una mica més.

Una nova edició del Patró de Bombers

Com no podia ser d'una altra manera, aquest post l'havia de dedicar a la celebració del Patró de Bombers. Si, aquella figura que hi ha penjada en algunes cotxeres, que els més joves ja no saben què és. Hi ha parcs que es troba sobre un petit pedestal, presidint la cotxera, en altres sobre una estanteria al menjador, o potser arraconat en algun magatzem del parc (i en altres potser l'han llençat al contenidor).

Tal com us deia fa un parell de setmanes, els bombers que hi havia als parcs fa 40 anys (i en els parcs municipals això es pot remuntar a 100 i 150 any enrere), la gent no tenia tanta cultura, ni formació, ni les amistats es consumaven com les cuidem ara. Abans els bombers no compartien les seves pors, les amagaven. No anava tot el torn a esquiar, ni quedaven per a fer una xocolata amb xurros sortint de guàrdia un diumenge qualsevol. Tampoc "celebraven" que havien fet un molt bon servei de rescat en un accident molt complex, ni compartit viatge a l'ISPC comentant tot d'anècdotes divertides i no tant divertides tot anant camí a un curs.

1950 en una explosió al Canal de Seròs

En aquella època es bevia molt alcohol, es fumava, es feien els homes i tots amagaven la seva por. També era l'època dels "señores arquitectos y los señores ingenieros" i que juntament amb el "señor alcalde de la ciudad" venien als parcs amb el seu puro i traje per donar una empenteta als bombers i fer-se la foto amb aquells paletes, manyans i fusters, que per dos rals es jugaven la vida per apagar incendis. Doncs evidentment aquells pobrebombers tenien por. No tenien ni formació  ni pràcticament cordes ni mètodes per estar segurs sobre una teulada. I a més, jugaven a veure qui era el més machito.

Avui, a molts parcs de bombers, encara es conserva aquella figura del sant patró, que veneraven com a gairebé únic confessor de les seves pors. Era qui els protegia. Per tant, tinguem o no creences en les divinitats, hem de mantenir un respecte a aquest fet. Potser algun dia decidirem treure la figura del capdamunt de la cotxera, però aquell dia també perdrem una part de la nostra història com a bombers.

Aquesta setmana, a Lleida, s'ha fet cessió de documentació, fotografies i escuts antics que segur que en algun moment devien ser beneïts pel mossèn de torn, sota la mirada de la figura de Sant Joan de déu. Avui en alguns parcs encara conservem la missa del dia del patró. Cada cop hi assisteix menys gent. Cada cop tenim més formació tècnica i qui ens dona la seguretat és el saber que el material que utilitzem és l'adient, que les coneixements que tenim ens permeten afrontar amb seguretat la majoria de serveis als que anem, que els companys en saben tant o més que nosaltres i que a més tot això ho fem de manera coordinada buscant l'acció de grup i cada dia més professionalitzada.

Això no vol dir que haguem de deixar de creure, de tenir records, ni que haguem d'abolir tots aquests símbols, que un estat "aconfessional" no ha de promoure en cap sentit. En tot cas, els sants que hi ha a les cotxeres, les espelmes (o bombetes) que alguns encara tenen, les ofrenes al Patró, la celebració del Patró, son símbols i demostracions del sentiment de grup i que ens dona humanitat i humilitat com a persones. El dia 8 de març també es celebra la nostra festivitat. Sant Joan de Déu és el nostre nexe amb tots els bombers i bombers d'arreu. Portem casc, jaquetó, guants, llencem aigua amb mànega, portem camions i pugem per escales per baixar fent ràpel. Salvem persones, rescatem gats i sobretot, sobretot intentem tornar al parc i a casa quan pleguem. Doncs que sigui per moltes raons (formació, coneixement i material en condicions), però si Sant Joan de Déu m'ha de salvar la vida només que sigui un cop, valdrà la pena haver-lo venerat tots aquests anys. Visca Sant Joan de Déu.

De la IA als programes de gestió de personal

Avui us faig dos posts en un de sol. Començo per la part experimental. Llegiu el primer post:

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya som un dels grups més importants en la gestió d'emergències i situacions de risc a Catalunya. Així mateix, Bombers realitza una tasca importantíssima de preparació, formació i entrenament per a la gestió d'incendis i la resta de situacions de d'emergència.

Recentment, vaig tenir l'oportunitat de treballar ala Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre per a participar en un exercici simulacre. En aquesta ocasió, el simulacre es va centrar en una fuita de gas amb foc. També hi van participar altres cossos com la pròpia empresa (SEVESO), el SEM, CME i Protecció Civil.

Per tant, vaig poder participar i veure com Bombers treballem de forma coordinada amb altres cossos en situacions d'emergència. El simulacre va ser una nova oportunitat per a practicar les maniobres d'intervenció en Risc Químic i establir el zonatge necessari per a protegir tant l'entorn immediat com les persones més properes.

Així mateix, vaig poder retrobar vells companys i altres bombers que segueixen els meus posts d'Unpobrebomber. Va ser una gran oportunitat per a intercanviar idees i coneixements amb altres bombers i també amb la resta de professionals del sector, i veure dinàmiques de treball en una Regió d'Emergències diferent a la meva.

En conclusió, la visita a la Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre va ser una experiència enriquidora i important per a veure el treball en equip que realitzem els Bombers de la Generalitat de Catalunya en situacions d'emergència. Així mateix, va ser una oportunitat per a seguir aprenent i intercanviant idees amb altres professionals del sector. Tant mateix, és vital seguir visitant altres Regions d'Emergències per a ampliar els nostres coneixements i aplicar-los en la gestió de l'emergència.

Aquí comença el segon post. Què us ha semblat? Molt semblant als altres 650 posts anteriors, oi? Però estic segur que els més habituals haureu notat alguna cosa estranya... Aquest escrit NO l'he escrit directament jo. Només l'he corregit. L'ha fet una màquina d'Intel·ligència Artificial. Evidentment li he posat alguns paràmetres: Quí havia al simulacre, on era, una mica de què havíem fet i amb qui havia parlat... i el resultat ha estat pràcticament el que heu llegit. Sense gairebé canvis. Només he escurçat algunes frases i he canviat un punt per una coma per a fer-ho més llegible. Però tot ha estat escrit per la màquina. I amb això què us vull dir?

Doncs que ho proveu en tots els àmbits de bombers que pugueu. Oi que no renuncieu a la tecnologia en moltes de les vostres activitats? Els tracks per a fer ciclisme, servidors meteo al parapent o muntanya, ni de l'Excel a l'hora de fer quadrants, ni al Word a l'hora de fer informes? Doncs no renunciem a aquesta nova eina i no deixeu de fer-hi noves cerques i nous models amb l'objectiu de millorar la nostra tasca a Bombers. I us posaré exemples del perquè és necessari fer-ho.

La setmana anterior havia de fer una presentació per la REL parlant d'instal·lacions d'amoníac. Sabeu què em va escriure la IA? Una merda punxada en un pal. Una IA no és una veritat absoluta ni coneix res que no li haguem ensenyat. Si no coneixes d'un tema no li pots demanar a la màquina que t'escrigui res coherent. Tot allò que li vaig demanar jo ja ho sabia (o ja ho tenia redactat) molt millor. Conclusió? Ningú fins ara havia demanat a la IA que parlés amb concreció d'instal·lacions d'Amoníac ni de quin era el nostre paper específic com a bombers. Doncs JA ESTEM TARDANT. No pot ser que a dia d'avui encara estiguem utilitzant Bots de Telegram (que van molt bé però que en necessitaríem 50 més) per a tenir la info de protocols i llistats d'accions ràpides en un servei. Perquè no acabaríem mai d'afegir-hi pàgines. Actualment al bot hi necessitem introduir encara massa informació en forma de pdf i anar-lo configurant amb tot de menús. I amb les IA? Doncs a mesura que li demanem i/o introduïm tota la nostra informació posteriorment li podrem demanar/exigir que ens ho torni en el format que nosaltres precisem en el moment que ens sigui necessari. Avui però això no és possible.

Oi que poc a poc (i la casa no hi creia) hem introduït Drons? Oi que s'han comprat nous maquinaris per a fer detecció de gasos (i també de líquids i sòlids)? Oi que ara a les recerques hi tenim al GRCR i s'ha ampliat per a tenir tot un operatiu complet amb la UCM (i els seus programes) i fins a una vintena de persones? Doncs estic segur que acabarem utilitzant la IA en els serveis, en la formació i en la gestió interna.

La tecnologia la tenim des de fa molts anys i està per quedar-se i evolucionar amb nosaltres. Llàstima però que nosaltres siguem una mica ciber-boina (ens costen els canvis d'ordinador i de programes). Ens costa tot allò que és tecnologia. Sense anar més lluny. Quants de vosaltres heu tingut problemes per introduir la vostra guàrdia, el canvi de guàrdia o la guàrdia d'ajust al nou portal de gestió de la guàrdia? No tants. Simplement que estàvem molt ben acostumats a l'antic GestParc (i que funcionava molt bé, quan el vàrem conèixer la majoria de nosaltres).

Una altra cosa és que les guàrdies tenen un bon grapat de casuístiques i que fàcilment podem fer "petar" el sistema. I en aquest sentit, de tant rígid i organitzat que és, quan hi ha alguna cosa que falta, no hi ha manera de poder-la introduir. I aquí és quant a tots ens entren les pors. Aquí és quan puc parlar en primera persona. Bé, hi ha guàrdies i situacions concretes que no estan encara organitzades i que cal una mica de paciència. Esperem que aquesta paciència no ens faci perdre diners. Segur que més d'un hi ha trobat dificultat. Sobretot els comandaments dels parcs, que ara han de fer la previsió a primera hora del matí, just entre la revisió de material, la gestió matinal del torn i esmorzar (n'he vist més d'un menjant l'entrepà davant la pantalla en plena videoconferència. Doncs aquesta és una de les situacions a evitar. No hem d'arribar al punt d'haver d'esmorzar davant l'ordinador. la tecnologia està per ajudar-nos i no per posar-nos dificultats. Les queixes les tenim a tots els nivells. També dels tècnics que han de validar i resoldre dubtes als parcs als validadors (i personal de recursos humans) que no estan en un parc de bombers per comprovar el nostre dia a dia.

De la mateixa manera que la Intel·ligència Artificial encara no la tenim prou ensenyada amb les nostres coses bomberils, els nous programes de gestió de personal, el d'incidències mecàniques i de parc encara els utilitzem en fase de "pràctiques" i la casa no ens pot demanar d'un dia a l'altre que siguem hàbils en uns programes que ni els hem dissenyat nosaltres ni que la majoria de bombers estem habituats en la manera com estan estructurats. La tecnologia la fem les persones i està per donar servei a les persones. Quan això no es compleix és que alguna cosa s'ha fet malament. Per Bombers les IA potser encara les hi falta, però els programes de gestió de personal haurien de funcionar com un rellotge. Per cert, per quant un programa on tothom hi tingui el seu currículum i historial i fer els concursos de trasllat una mica més àgils?