dilluns, 29 de desembre de 2014

Ha passat un altre any però arriba un final



Cada any quan arriben aquestes dates repasso els últims posts de l'any passat i els primers d'aquest. Curiós, llavors ja vaticinava un  mal 2014...
Actualment el Cos de Bombers necessita ordre i necessita seny. I tal com estan les coses durant el 2014 no serà possible. Les relacions entre les comandaments de més alta graduació, que son els 4 o 5 de dalt de tot, junt amb els dirigents polítics de la nostra Direcció General, estan tancats en una croada de fer-nos claudicar en les seves obstinacions, i això a més de ser un gran error farà que cada cop hi hagi més mala maror.
I per això acabava dient:
És per això que l'esperança per 2014 la tinc perduda al fons d'una bossa en la que ara sol conté ganes de que no em prenguin el pèl ni diners. Evidentment la meva feina la tinc molt clara: Estar preparat per anar a tots aquells serveis on hagi d'anar i donar el màxim de mi. Però abans entrava de guàrdia pensant en el grapat de coses al·lucinants que passarien durant el dia i ara penso més en el grapat de coses que em perdo al no estar amb la meva família.

La veritat és ha passat un any, hem maleit als nostres dirigents un grapat de cops (segur que el deuen xiular les orelles). Però la situació bomberil segueix tant preocupant com llavors. S'han complert totes les malastrugances que hi havia sobre la taula. I ara sol queda esperar a que això acabi a mig termini... perquè acabarà. De la mateixa manera que quan hi havia un tal Pomés, aquest va acabar plegant, també vàrem tenir un tal Gassió, que també va plegar i ara tenim a un altre polític de torn que més aviat que tard plegarà. Aquest plegarà perquè s'acosten unes noves eleccions (com novament passarà) i per tant el nou govern haurà de canviar algunes coses. Potser Interior seguirà a les mateixes mans, potser però segur que les coses funciones diferent. (Ep, tampoc vol dir que hagin d'anar a millor). Però del que n'estic segur que aquest cop, també hi haurà un final. I de la mateixa manera que alguns hem fet festa major al plegar alguns dels nostres Directors, aquest cop la celebració serà massiva i inclourà molts dels tècnics de la casa. Segur. Tant segur com que aquest dia arribarà, que sempre arriba.
Ara, què ens espera? De moment durant el 2015 ens espera navegar sense rumb, patint les tempestes de les planificacions horàries, vehicles amb manteniments més que justets, material cada cop amb menys possibilitats de ser renovat... Fa un any ja parlava del "nou" vestit de bombers. Aviat ja serà vell. Em sembla que durant el 2015 tampoc el veurem. Potser si que arribarà la jaqueta forestal... 6 anys després d'Horta, quins collons.
Per cert, després del temps que ha passat algú ha fet recompte de les coses "operatives" (no les de bones intencions) que realment s'han implantat a Bombers? Ja veig que hauré de fer recompte i analitzar punt per punt quins s'han complert i quins no.

Per cert, aquest any els bombers de Lleida no hem anat al parc de Nadal, Cucalocum, serà que ens hem cansat que ens prenguin el pel. Si algú vol vendre el nom de Bombers, que ho faci, però que ho faci amb la gent que té contenta, la resta ens quedem a casa.

Aquí ho deixo, no vull caure en depressió i molt menys per culpa de Bombers. Vaig (em sembla que és el cop que he escrit més ràpid, ni 15 minuts) i aniré a jugar amb la meva canalla i a aprofitar els últims dies de vacances. Això no té preu.

dilluns, 22 de desembre de 2014

Per un Nadal a Bombers

Feia temps que ho esperava, i he de reconèixer que aquest any he acabat força cremat, per això aquest cop estic gaudint com mai de la meva segona quinzena de vacances.

Ja us he explicat molts cops quins han estat els meus neguits i preocupacions. Les últimes setmanes fins i tot se m'ha fet costa amunt escriure coses noves en aquest bloc. Reconec que m'agradaria escriure coses positives, però se m'ha fet molt difícil. 

Com que ja és hivern i en 3 dies serà Nadal, us deixo aquesta nadala amb el desig que també ens arribi un Nadal als Bombers.

Les dotze van tocant,
ja és nat el Déu infant, fill de Maria,
ja és nat (ja és nat) el Déu (el Déu)
infant fill de Maria,
fill de Maria.

El cel és estrellat,
el món és tot glaçat:
neva i venteja.

La mare i el fillet
estan mig morts de fred
Josep tremola.

Josep a poc a poc,
encén allà un gran foc.
Els àngels canten. (2)

Per això van tots cantant:
"Ja és nat el Déu infant,
fill de Maria".

dilluns, 15 de desembre de 2014

Anem tancant un any per oblidar

Aviat tancarem aquest any tant desastrós pels bombers i pel Cos de Bombers. Algú s'ho hauria de fer mirar. Estem davant el pitjor any de la nostra història recent. Potser abans teníem camions vells, parcs que feien por i gent poc recomanable, però coneixíem les regles del joc. Ara, quan alguna cosa no els interessa o creuen que en poden treure millor rendiment canvien tot allò que fins ara havia funcionat per una nova i il·luminada idea.

En pocs mesos en quedarem sense els bombers de la Generalitat a l'Aeroport d'Alguaire, la MD, ja desapareguda, que ens va donar centenars d'hores de formació i pràctiques ara és un record, substituïda per un grapat d'hores que l'únic que serveixen és per tapar forats, vehicles mig equipats, camises apedaçades, complements de productivitat impagats (i un grapat de reclamacions)...
Les ventades de l'última setmana va posar de manifest que per molt que es vulgui posar número a les necessitats bàsiques del servei, aquests sempre es veuen superats a la primera de canvi. Centenars de serveis simultanis fan col·lapsar a qualsevol, però en personal i en mitjans. Aquests dies hem pogut veure i sentir molts companys queixar-se que no donàvem a l'abast. Serveis demorats més de 12h, emissores col·lapsades, i pel que sembla algun que altre control de regió (segurament res que no es pugui substituir per un llapis i un paper). Però això posa en evidència la fragilitat del sistema.

Per cert, algú recorda el tema del nou programari d'emergències de bombers? si, aquell que valia un grapat de milions d'Euros... ah, no? és que encara no s'ha instal·lat i per tant no funciona! (recordeu  tecnologia bomberil) així anem. I com que s'han quedat sense diners,  el concurs per portar el manteniment dels camions escala ha quedat desert... o no paguen, o paguen quan voldran o ningú vol treballar per un preu tant irrisori. Per tant el dia que s'espatlli un camió escal s'hauran de demanar pressupostos de reparació. I qui obre un camió sense saber si farà o no la reparació? O qui s'arrisca a fer una avaluació electrònica d'un sistema de control informàtic que dirigeix tots els moviments i mecanismes de seguretat d'unes escales que et pugen a més de 30m?
Cada cop tinc més clar que estem en un vaixell sense rumb. L'únic objectiu és reduir costos jugant amb la probabilitat i l'estadística que en un servei d'emergència se'n va prendre pel sac a la primera ventada, la primera nevada o el primer cop de calor. Només cal que aneu a un parc de bombers qualsevol (sense mirar si son voluntaris o professionals) i beureu que content que està tot el personal i si passeu per les oficines i busqueu als tècnics hi trobareu tres quarts del mateix. Un vaixell, que encara que es vulgui vendre que el problema és que els seus mariners no rendeixen,  no funciona sense els seus mariners. I això es fa més evident quan aquests treballen a base de pa, aigua i cops de fuet.

dimarts, 9 de desembre de 2014

una qüestió d'ordre


Algú s'imagina un comandant de l'exercit rebent ordres d'un sergent o d'un soldat? Us heu parat mai a pensar què és el que passa quan hi ha varis camions de bombers anant cap a un mateix servei? Fa algunes guàrdies varem poder fer palès un cert desordre a l'hora de tenir informació d'allò que estem buscant. En aquest servei, des de Lleida ho teniem una mica més lluny, i érem conscients que arribaríem més tard que els vehicles de l'altre parc. El curiós del cas és que des de Control anaven donant instruccions al vehicle que semblava que havia d'arribar primer, amb els detalls del servei... be, fins aquí pot semblar normal, però no ho era. Aquella sortida es va fer amb Sergent, que a més anava amb un vehicle diferent al nostre. En tot moment les instruccions i indicacions es varen donar al primer camió... però i el Sergent? De tant en tant se'l demanava si també havia rebut la comunicació, però voleu dir que això és de calaix?
Evidentment el màxim comandament d'un servei és aquell que està en el lloc, però si ningú ha arribat? Jo entenc que mentre no s'arriba el màxim comandament és, en aquest cas, el sergent. Quan ja s'hi ha arribat, el bomber o caporal o qui sigui, dóna la informació al comandament, que jo entenc hauria de ser qui va de camí, i si realment qui informa ho té clar ja pot demanar més vehicles i personal a aquest comandament. Tot això ho escolta l'operador de Control, i segon la importància del servei, directament el Cap de guàrdia. Aquest, que és qui coneix les peces del tauler de joc, és qui tria d'on procediran els reforços si son necessaris.
Però si ho fem al revés, ens trobem que aquí ningú mana, o millor dit, que tothom vol manar i decidir. Jo tinc molt clar que si arribo abans que el Sergent faré allò que crec que he de fer, però aniré donant la informació al comandament que està de camí per a que pugui anar fent-se la idea del què hi ha. Però a més li explico a ell i no a un operador (que amb tots els respectes, és el missatger).

Potser el que us he explicat sembla de calaix, o pot semblar una mica excessiu... però us heu parat a analitzar amb qui es parla i amb qui es donen les explicacions sobre el serveis?
Bona part del territori de Lleida està cobert per bombers voluntaris. I son ells els qui majoritàriament treuen les castanyes del foc en la majoria dels serveis al Pre-Pirineu i Pirineu. Sovint son els primers en arribar als incendis de teulada i molts cops son els únics actuants en accidents de transit, per tant decideixen i prenen decisions. Però en el moment en que ens barregem s'haurien de començar a seguir alguns rols. Ara no em posaré a divagar sobre si es fa cas o no als comandaments, que crec que si, el que passa és que des del mateix Control s'haurien de donar les instruccions a qui realment pertoca, que no és més que als caporals i sergents. Una altra cosa és que després l'encertin o no, però com diu el tòpic aquesta és una altra història.

dilluns, 1 de desembre de 2014

la crisi horària

Ja he vist l'esborrany de guàrdies de l'any que ve. De moment no ho tinc pitjor que l'any passat, però hi falta posar una guàrdia, que vol dir treure una RH. Em dono compte però de la barbàrie que és un quadrant d'aquests. Ha de quadrar a nivell de torn, som 14, amb les vacances i garantint un mínim de 10 bombers de torn i els 4 cicles de RH. Un cop tenim això, que no és fàcil, suma-li els altres 7 parcs de la Regió i fes que cada dia a la RELL sobrin 4 bombers (un a Lleida, per això som 10 i no 9, i tres a la resta de parcs).
Aquesta bogeria no té ni caps ni peus. Cada any ja sigui per un canvi de torn o per una baixa/jubilació els torns tenen canvis i com veureu afecten a la resta de parcs. Així que una jubilació a La Seu que comporti un canvi de torn d'un caporal pot influir en la carència d'un altre caporal a Lleida i alhora que s'hagi de moure la carència d'un bomber del seu mateix torn... sabeu allò de la Teoria del Caos? l'aleteig d'una papallona pot influir en el clima a nivell mundial... doncs no tant bèstia però que un moviment avui a nivell d'un parc vol dir que al confeccionar el nou calendari de Regió hi comportarà nous condicionaments.

Això sumat a que hi ha més guàrdies, també les guàrdies d'estiu, les "guardies" de formació i les hores que caldrà tornar (sempre preveuen activitats per menys hores de les previstes), doncs acabes triant a principis de novembre les vacances per l'any següent. Si, en realitat les trio jo, però les meves vacances poden influir en l'horari d'un bomber de Sort i les seves en el meu. Doncs el que deia, després de triar les vacances a inicis de novembre ens arribarà l'horari definitu a mitjans de desembre... i aquí cauran les sorpreses. Alguns ens hauran canviat la carència, altres perdut una festa programada (RH) que queia en un festiu assenyalat, i la gran incògnita de les guàrdies d'estiu. Vaja, exagerant una mica, això és un "sin vivir".
Vist des de fora no sembla tant greu, i potser no ho és tant, però que no pugui conèixer el meu calendari de gener i febrer fins a mitjans de desembre vol dir que planificar els caps de setmana amb la família, o qualsevol altre activitat esportiva (som bombers i molta gent fa competicions o sortides d'esport en grups més o menys organitzats) es complica i per tant reservar hotel, tren o vols possiblement acabi sortint més car o que et quedis sense plaça. Ei, no és broma! No seria la primera que he de revendre unes estrades al teatre o canviar la data d'un hotel per canvis en la planificació de les guàrdies.
Be, coses més interessants aquests dies no hi ha. Com ja vaig preveure, hem tingut focs de xemeneia però tampoc s'ha parat el món i aquest últim cap de setmana tampoc ha estat remarcable a nivell de Regió de Lleida. Jo estic esperant la gran nevada i la gran glaçada. Així, potser, el del despatx de Barcelona es trobarà amb la meitat de parcs sense bombers, perquè no hi fa res un cotxe en plena nevada a les cinc del matí ple de bombers travessant Catalunya per anar a fer la guàrdia a Girona o pujant el port del Cantó (que el del despatx no sap ni on és). Perquè fa massa anys que no entren bombers i fa massa anys que no hi ha concurs de trasllats o sigui que hi ha força gent que fa molts quilòmetres de matinada per ser a l'altra punta de Catalunya a les 7 del matí.

dilluns, 24 de novembre de 2014

carn de psicòleg

Fa molts anys vaig llegir en un diari que, després d'un estudi que havien fet un psicòlegs, havien descobert que els bombers teníem un perfil semblant als presos... anys més tard ho vaig comentar a una persona que havia treballat a presons i no coincidia gaire, ja que ara treballava vinculada Bombers i no li trobava gaire sentit a aquesta comparació.

A Lleida, al torn on treballo, des de fa uns mesos tenim algunes dificultats. Res a veure amb la convivència d'un grapat d'individus amb cert ego, ganes de fer broma i alhora de demostrar que la tenim més "llarga" (una manera de dir que som els més millors).
Estem nerviosos per, entre d'altres coses, l'immobilisme de la casa en gestionar algunes coses que afecten les persones (ah, que érem un número, no ho recordava) i per tant que per molt que veiem persones que no saben exercir ni la feina ni l'ofici ens topem amb la llei de Funció Pública i acabem amb la sensació que aquesta només defensa els que la coneixen de fons i s'aprofiten del sistema per treure'n profit. Evidentment no tothom ho pot fer. Has d'haver après a conviure permanentment en els conflictes, barallat amb tothom i fent que la teva "causa" sigui el teu modus vivendi.
Doncs això, fa que la "realitat" d'una única persona acabi afectant al funcionament normal d'un torn, el qual fins ara havia gestionat els diferents esvorancs que havia trobat pel camí. I és per això que vàrem demanar que els psicòlegs de la casa (els de bombers) vinguessin a parlar amb nosaltres i ajudar-nos a gestionar aquest conflicte, que se'ns està escapant de les mans.

La resposta, segurament mal gestionada no sé per qui, ha estat la de enviar-nos, mig any més tard, als psicòlegs de seguretat i salut de l'àrea de Riscos Laborals del departament d'Interior. Curiós. Ens han dit que ens feien un estudi de l'entorn laboral. Tots els bombers del parc varem ser convocats a participar en aquest estudi. Varem respondre un qüestionari "estandard" que servia tant pels treballadors d'una fàbrica com pels d'un burdell, però res a veure en un per la nostra organització regida per Funció Pública.

D'aquí sòl hem sabut que dos torns necessitem ésser "estudiats" de forma individual. El nostre pel que us comentava abans i suposem que l'altre per la convivència amb els GRAF i l'afectació al torn, potser no tant a nivell genèric sinó a un nivell més personal (segurament no tant bèstia com l'assumpte del nostre torn)
Així que fa uns dies varem rebre a un grup de 5 psicòlogues i de forma individual varem seure als divà. No, no hi havia divà. Asseguts cara a cara, davant una taula i la psicòloga prenent nota de tot allò que anàvem explicant referent a com veiem la casa, els superiors i també l'assumpte de fons. A mi em van preguntar que com solucionaria jo les diferents qüestions. Jo? Be, s'agraeix la pregunta, però això no està a les meves mans i tampoc a les seves. La casa està com està i mana qui menys creu i sobretot qui la té més llarga. Aquí si, la posen sobre la taula i un és qui guanya.

Jo no vaig preguntar gaire sobre en què consistia exactament l'estudi. Però vaig explicar tot allò que penso funciona malament (el bloc al llarg de més de quatre anys m'ha ajudat a posar-hi ordre i també prioritats) en aquesta casa de bojos (potser a més del psicòleg necessitem també un psiquiatra). Un altre company si que va poder treure una mica de llum a l'enigma. Pel que sembla aquest estudi ja l'han aplicat a d'altres parcs i coincidint amb el nostre conflicte ara han decidit passar per aquí.
Segurament hem estat els conillets díndies d'un estudi intern per conèixer les repercussions de la gestió dels recursos propis, del funcionament dels torns, i principalment per conèixer de primera mà els efectes de les retallades als bombers. Espero que serveixi per a que es donin compte de la magnitud del fracàs gestor dels nostres dirigents bomberils, del mal humor dels bombers i de que estem pitjor que mai. Però em temo que el que volen és saber si encara tenen més marge per apretar-nos i de treure rendiment de la gent dels parcs.

S'ha de reconèixer una cosa. Aquesta colla de buròcrates i gestors econòmics dels recursos de bombers han aconseguit que tant bombers professionals com bombers voluntaris estiguem enfadats, dolguts i sobretot enrabiats contra la casa. Entre nosaltres no som massa amics, però és possible que al final ens entenguem i tot. Com si fos l'abraçada entre dos polítics antagònics després del 9N.

dilluns, 17 de novembre de 2014

Ens menyspreen

El títol d'avui és especialment dur, però si parles amb la majoria de companys, la veritat és que estan fins al capdamunt de les jugades, una darrera l'altra, que ens estan donant aquesta colla de buròcrates.

Estic segur que la gran majoria de tècnics no estan d'acord en moltes de les mesures que ens han d'aplicar, que "la casa" amb l'excusa de la crisi, la retallada de pressupost, la manca de personal i la impossible generació d'hores extraordinàries, ha acabat imposant.

Portem patint, des de l'inici d'aquesta "crisi", retallades de sou, augment d'hores de guàrdia, pèrdua de dies festius (d'assumptes propis, que en diuen), i un acotillament general de totes les condicions de treball que l'únic que fan és demostrar dia a dia que qui organitza i pensa com s'organitza el Cos de Bombers només ho fa des d'un punt de vista econòmic i sense tenir en compte "l'esperit bomberil" (que tampoc té tothom). Però més val una bon grapat de treballadors contents, que barrejats amb els que ni els va ni els ve, fan un equip de persones en les que la gent fins ara hi ha confiat. Vist des de dins i vist des de fora, nosaltres som els que arreglem (fins a cert punt) els problemes de la gent o els rescatem d'un bon ensurt, tot que de vegades quan arribem ja no hi ha res a fer. Però com deia, millor disposar d'un grup de bombers de gent motivada i altres que no tant, que el que estan aconseguint amb les mesures dels últims anys.
A més d'haver deixat d'ingressar molts diners (nosaltres sempre hem cobrat en blanc, pagant Impostos, no com altres amb comissions o sobres de sota mà), hem perdut dies de festa, ens han començat a no programar una de les guàrdies anuals (sota un horari tabulat) per recuperar aquestes guàrdies pendents els dies que a "ells" els hi va be (que normalment eren guàrdies pre-programades entre setmana) i ara ens les posen preferentment quan manca gent, durant un dissabte o un diumenge).

El nostre horari és "circular", o sigui cíclic. Després de tres guàrdies et toca una "d'ajust", d'aquesta manera tots complim un mateix patró, que fa que més o menys acabem fent un nombre similar de guàrdies en festiu, a excepció de les que et puguis saltar durant els dos períodes de vacances. Però no, això tampoc els agrada i ara et compten tots els festius i si veuen que te'n surt un de menys (perquè les vacances ho han provocat) et treuen un dels "ajustos" en cap de setmana (hi ha qui ha perdut un 25 o un 31 de desembre). Això em fa pensar en la malícia del de dalt. Creient-se que el nostre horari, que ja ens fa treballar caps de setmana i festius (ell no els treballa), es privilegiat. Potser ho és que tres dies pugui portar als meus fills al cole, però no ho és que no hi sigui quan la festa del cole, el dia de la mona o el dia de Reis.
Abans ho podíem mig arreglar perquè disposàvem de  3 dies de lliure disposició (3 festes personals que en diem nosaltres), però com que ara sol ens n'ha quedat una, doncs et perds molta vida familiar.
En aquest moment, tenim un dia (24h) i 17h40' de festa de "lliure elecció", una guàrdia que devem (que ens programen tot sovint en cap de setmana), les 3 noves guàrdies de l'estiu (moltes d'elles TAMBÉ en cap de setmana), la formació que tot i comptar-la en guàrdia també l'han afegit al còmput horari, i i les 6 hores d'horari per fer la revisió mèdica (de les que sols en gastem 2, o sigui que n'hem de tornar 4... en aquest moment de la meva vida bomberil tinc la sensació que passo més hores al parc que a casa.
Això sòl demostra que son mesures econòmiques, sense tenir en compte les necessitats psicosocials dels nostres "clients" ni de la gent que anem a aquests serveis (i que sovint porten una gran càrrega emotiva associada). Aquesta forma tan mesquina de fer només pot estar feta des d'un despatx, amb les finestres tapades per cortines opaques i amb el seny i el sentit de la responsabilitat impregnat de rancúnia contra els treballadors que li treuen les castanys del foc.

I un últim apunt, l'any que ve, que comença ja i que programem aquests dies, haurem de treballar 1790h dividides en 72 guàrdies de 24h i altres coses. D'aquestes, 2 son "voluntàries", per tant si no es fan ens seran descomptades del sou, i es farà de cop, uns 400€ per guàrdia. El sindicats segueixen amagats. Qui calla atorga. Em sembla que en aquest moment hi ha una nova tongada de carnets estripats.
La veritat, si no fos pels diners, avui a bombers no hi treballaria, potser tornaria a ser voluntari (perquè els serveis en que intervenim son l'únic que em motiva), i triaria quan vull venir i quan no.

dilluns, 10 de novembre de 2014

Respecteu els mínims

El següent document ha estat lliurat al Registre de la Generalitat dirigit a diferents comandaments i directius del Cos de Bombers de la Generalitat.

Els bombers del parc de Lleida reunits el dia 16/10/2014 manifestem:

EXPOSICIÓ de motius:

1.- Que les nostres condicions laborals es veuen alterades quan el personal GRAF entren a torn comptant com a mínims del parc.

Aquesta alteració de les condicions laborals crea un greuge comparatiu amb la resta de bombers d’altres parcs de la Generalitat de Catalunya que no tenen personal GRAF als seus torns.

Aquest greuge comparatiu el patim principalment:

a) Incrementant-se el nombre de vegades que els bombers i bombers GRAF han d'anar a cobrir a altres parcs, en el moment que el personal GRAF passa a comptar per a mínims de torn.

b) Alteracions importants en la planificació diària dels torns (previsió), ja que els GRAF tenen un altre horari laboral. També cal esmentar els problemes de coordinació entre Sala central i Sala Regió de Lleida, ja que el personal GRAF depèn de sala central. Així mateix volem denunciar el gran nombre de circulars emeses en aquest sentit i també l'incompliment d'aquestes circulars en alguna ocasió.

c) Problemes a l'hora de cobrir el parc per manca de personal, ja que en el moment en que el personal GRAF finalitza les seves activitats i entra a torn comptant com a mínims, es poden donar els següents supòsits:

  • El bomber que estava cobrint el parc ha de marxar cap a casa abans de l'hora acordada prèviament.
  • El bomber que estava cobrint fins a una hora acordada i el personal GRAF no ha finalitzat les seves activitats, retardant la sortida del bomber o deixant el parc sota mínims.

Aquest fets provoquen la inseguretat dels bombers a l'hora de venir a cobrir el parc, per la incertesa que aquests fets ocasionen en l'organització de la seva vida familiar.

Tots aquests motius exposats anteriorment, generen problemes de convivència i conflictes entre els dos col·lectius. Tensions laborals, mal clima laboral, insatisfaccions ... Creuríem molt oportú la seva valoració a través dels tècnics del Servei de Vigilància de Salut Laboral de la Subdirecció General de Prevenció i Riscos i Salut Laboral del Departament d'Interior.

Aquesta situació ja va quedar reflectida en una reunió realitzada a la seu de la regió de Lleida en data 18-2-2014, amb la presència del cap de la Divisió operativa de Grups operatius especials Sr. Sebàstià Massegué, el cap de la Regió de Lleida Sr. J. S, l'inspector de la Regió de Lleida Sr. E. M, el Cap de la unitat GRAF Lleida Sr. R.V, Els caps de parc de Lleida Sr. X. S. i Tremp Sr. J. T. i diferents comandaments dels parcs de Lleida i Tremp.

En aquesta reunió es va exposar la problemàtica de convivència i operativitat dels dos col·lectius i el sr. Sebastià Massegué es va comprometre a buscar una solució i un nou encaix de la situació. A dia d'avui, no s'ha rebut cap resposta en aquest sentit i la última circular (amb data 3/10/2014; nº ref. 339/2014­­_SGO­­_SGO) emesa per la Direcció General no satisfà les demandes sol·licitades en la citada reunió. 

2.- Que la circular (8/10/2014) reguladora de la cobertura de les posicions d’ajudant/conductor del cap de guàrdia i del sots cap de guàrdia, en el següent punt: “quant no hi ha sobremínims a la regió i la seu del cap o sots cap de guàrdia és un parc de mínims igual o superior a 8, el comanament responsable del torn assignarà un ajudant/conductor a aquestes posicions de guàrdia, minorant el torn amb un mínim d'un membre “ és un altre greuge comparatiu amb la resta de parcs de la Generalitat de Catalunya. No entenem com a tots els parcs de la nostre regió d'emergències es permetrà cobrir fins al seu número de mínims habituals, i nosaltres, el parc de Lleida, és una excepció, podent-nos quedar amb 8 bombers de mínims (un per sota els mínims habituals) essent el parc amb més sortides i amb les exigències a les què a vegades ens veiem sotmesos (multiplicitat de serveis o gran nombre de serveis).

Aquesta petició coincideix amb l'opinió d'altres parcs de bombers (de 8 o més mínims) de la Generalitat de Catalunya que es troben en les mateixes circumstàncies que nosaltres. 

Per tot l'exposat anteriorment, SOL.LICITEM que: 
  • Els bombers GRAF, com a cos especial amb les seves particularitats, necessitats i planificacions horàries, NO comptin com a mínims dels torns com succeeix amb la resta de cossos especials dels bombers de la Generalitat (GRAE’s)
  • Les mancances estructurals de la DGPEIS no recaiguin als parcs amb seu GRAF ni parcs amb mínims iguals o superior a 8 bombers.
  • Es valori el clima laboral a través del Servei de Vigilància de la Salut Laboral de la Subdirecció General de Prevenció i Riscos i Salut Laboral del Departament d'Interior. 
  • Siguin respectats els mínims del parc de Lleida (9 bombers) segons l'exposat amb anterioritat en l'apartat exposició de motius punt 2.
Atentament:

Els bombers del parc de Lleida

dilluns, 3 de novembre de 2014

tu apreta que això no peta

A l'últim post parlava de quina seria la propera... i be la propera ja és passat, perquè aquesta setmana amb la nòmina es va cobrar (millor dit, es va deixar de cobrar) el segon tram de productivitat. I dic deixar de pagar perquè tot i no tenir els nombres reals s'estima que sol l'ha cobrat el 15-20% de bombers.
Si, després de fer la preceptiva revisió mèdica, la course Navette, la formació obligatòria de dues sessions (inútils, això si) i fer les 69 guàrdies que hi posa als acords de fa ja alguns anys, ara ens apliquen el decret (que no acord) aprovat la passada primavera (per la productivitat de 2013!) i per tant qui hagi deixat de fer alguna guàrdia de les que superen les 69 preceptives fins aquell moment han begut oli.

Aquests dies comencem a pensar en les vacances de 2015. No perquè tinguem el cap en un altre lloc, sinó perquè abans del 15 de novembre les hem d'haver confirmat. Això, i si farem 70, 71 o 72 guàrdies. I aquí és on està el dilema...
En principi el decret d'horari i jornada de treball, autoaprovada pel govern, ens diu que hi ha 72 guàrdies, però que dues son voluntàries encara que poden no ser-ho per necessitats del servei. I aquí el problema. Diu el conseller que falten bombers perquè fa 5 anys que no hi ha hagut cap oposició i que durant aquest període s'han jubilat un grapat de bombers. Així que convocarà aviat una opo de 150 a 160 bombers. I això que vol dir? que si tots decidíssim fer 70 guàrdies n'acabaríem fent 71 ò 72, perquè no quedarien coberts els forats estructurals.
He fet números. Una guàrdia nostra, no treballada i per tant descomptada del sou surt a uns 429€, que per les 24h que fem ens dóna la xifra de 17,875€/h , i un cop descomptat el tram de l'IRPF queda a 10,725€/h. Doncs si, això és el que em hauria de cobrar net després d'una hora de treball, inclosos dies festius i assenyalats. De tota manera n'hi ha per pensar-s'ho... 257,4€ nets per una guàrdia acaben sent un bon feix de diners, ni que 171€ més vagin a Hisenda.
Però no tot en aquesta vida son els diners, de fet aviat ja no caldrà ni patir per les sortides. Portem un grapat de mesos en que quan arribem al servei, ja hi ha arribat la guàrdia urbana, els mossos i l'ambulància medicalitzada. Per sort, als serveis de foc no ens anul·la ningú, però d'accidents ja en porto uns quants que no arribem ni a sortir del recinte del parc. M'explico. Ens avisen per emissora o telèfon, agafem dades i organitzem la sortida... això és poc més d'un minut. Anem als vehicles i sortim... mentre l'ambulància ja ha arribat al servei i també la policia. No ho entenc.

En teoria els avisos al 112 emeten una "carta" electrònica (o era elèctrica?) que arriba als sistemes dels 3 serveis (SEM, CME i Bombers) i algú, a més, deu avisar a la guàrdia urbana de Lleida. Doncs pels serveis que he anat d'un temps ençà (i els que he deixat d'anar) quan els bombers estem sortint del parc la resta d'efectius ja han arribat a lloc. Fa pocs dies en un petit incendi a l'interior d'un pis vàrem ser els últims i això que estava relativament proper del parc. Costa de creure, però és així.
La sensació que et queda quan arribes a un foc i trobes que tothom ha arribat molt abans que tu és rara. En un incendi hauriem de ser els primers en arribar (tot i que operativament, trobar-se el transit tallat i una mica d'espai pels vehicles s'agraeix). Al donar-li voltes, et ve la paranoia de que si aquells 10 segons en mirar el mapa, per tenir la millor ruta i confirmar el lloc, han estat excessius, però això son uns pocs segons i ben invertits. Per tant hi ha alguna cosa externa que se m'escapa. No puc entendre com als dos minuts de rebre l'avís al parc algú ja ha arribat al servei, ha avaluat i a més ha decidit que no necessita cap mena d'ajuda.
Al final el moriré d'esperar alguna cosa bona...
Be, com us deia a l'inici. Cada cop estem més "contents" això funciona a tope! La màquina engrassada i el personal satisfet. Vaja, mira si estem be, que no trobo a faltar ni als sindicats ni als sindicalistes. Calla, calla, que com despertin la tornen a liar.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

a punt per petar

Estem a les portes de l'entrada del fred. aviat la gent encendrà calefaccions als pisos, unifamiliars o xalets i alguns dels que no s'han netejat o simplement es van construir malament (que d'aquests n'hi ha un grapat) començaran a donar-nos problemes.

Aquest ha estat un estiu en que hem fet algunes guàrdies de més, però que també ha estat plujós i per tant l'únic que s'ha aconseguit és crispar més a la gent. Vaja, tenir a més bombers als parcs per a no tenir més incendis no és precisament una mesura popular entre els bombers, potser serà mediàtica, però a nosaltres ens fa sentir més com a número que com a persones.
En acabar l'estiu surten comunicats com els de la revisió mèdica en que ara ens la faran ràpid i corrents per a que sol puguem "gastar" 2 hores del total de les ja aproximadament 1900h. També és temps de la formació obligatòria dins l'horari, organitzada a corre cuita. De fet, si he de ser sincer i alhora pràctic, potser millor així. Perquè tinc una trentena d'hores de festa per gastar i ja veig que no podré gaudir-ne. La setmana passada va sortir el comunicat definitiu!
Quan hi ha gent de baixa (nosaltres tenim dos persones de baixa des d'inici d'estiu) encara que siguin de llarga durada, no es poden cobrir, per tant si per poder fer festa (a la que hi tinc dret) es queda el torn sota mínim, doncs ja hem begut oli, que ara ja no es pot fer. Porto vint anys a la casa, i quan hi havia algun company de baixa, a partir de la 3ª setmana ja es podia cobrir la seva falta per tal que la gent pogués disposar de les seves festes... doncs ja no tenim ni això. Si em poso de baixa ara putejo a la resta de gent del torn. Curiós, com si la gent s'agafés la baixa perquè si. Jo en aquests 20 anys he agafat la baixa dos cops, una per operar-me de lligaments (6 mesos) i l'altra per un petit accident muntant a cavall (una setmana).
Estic esperant quina serà la propera... suposo que al final el cargol d'estrangular es trencarà, però pel que sembla els sindicats estan per alguna altra cosa.
Doncs be, amb aquests ànims estem esperant trencar la tranquil·litat dels dies de tardor (a excepció d'alguna puntual jornada de pluja i inundacions) amb els primers focs de xemeneia, mala combustió d'alguna caldera i properament pels incendis de teulada que últimament freqüenten l'hivern. I és que com deia abans, hi ha moltes xemeneies mal construïdes i que a la muntanya a més discorren a tocar de jàssenes, parets o tancaments de fusta. En tot cas, aquí al pla hi ha molt xalet i casa adossada de construcció relativament recent (menys de 10 anys) i també ens donen força problemes.
Recordo dos casos curiosos, un a Alpicat, on s'havia encès el tub de la xemeneia, i l'habitació d'un dels fills petits mantenia la paret molt calenta. Al final la vàrem rebentar... Hi havia la malla de guix i la llana de roca incandescents. Des d'aquell dia tinc clar que la llana de roca si crema. Evidentment la construcció de les conduccions interiors eren un desastre. L'altre cas que recordo no era molt lluny del parc, en un habitatge unifamiliar. Aquí el tub de la xemeneia no era estanc, hi faltava algun tancament de paret interior i al encendre's va escampar brasa per l'interior de la paret. Vaja un altre nyap.
Doncs be, suposo que a finals de novembre (que el tenim a tocar) ja us podré parlar dels primers focs, també de la formació en dues jornades i segurament seguiré sense poder gaudir de les meves preceptives hores de festa...

dilluns, 20 d’octubre de 2014

tapant forants

Després de no sé quant temps sense empresa de manteniment (sol s'arreglaven les coses urgents/importants) per contractació (imagino que directa), des de fa algunes setmanes tenim un operari de manteniment que ens visita tot sovint. Han posat algunes bombetes que estaven foses, avui han canviat els llums d'emergència (que feia mesos que feien pampallugues a totes hores, a la nit també)...
Les barres de protecció ja fa alguns anys que les van treure, per sort.
Però el 19.40 segueix anant tant malament com sempre. Divendres varem tenir 3 serveis en que el vaig haver de passejar per dins de Lleida. El primer abans de les 8 del matí, un possible foc en un pàrquing. El vehicle sortejant rotondes i cantonades pels carrers de Lleida em van demostrar a cada revolt que es tomba més que el Marc Márquez. Després a un simulacre d'accident laboral al túnel de l'AVE, a la boca que hi ha propera al lloc on fa uns dies podíem veure a un home amb un ganivet clavat. I finalment a mitja tarda a un accident de varis cotxes també a l'interior de Lleida.

Encara no sé si m'he recuperat de la marejada que em va agafar (en to irònic), però per molt que l'hagin retocat de ballestes això segueix sent un camió ideat per portar pedres de cantera en cantera i no per conduir-lo dins una ciutat. Doncs be, algú va comprar mitja dotzena d'aquests camions i els va fer carrossar com a BUP (Bomba Urbana Pesada). Per cert, una curiositat, he escrit carroça i el google em dóna 2 suggeriments de correcció: carro cagarro. Potser si que el 19.40 és una carroça...
I ja que he parlat del simulacre de divendres...Els simulacres sempre tenen coses bones i dolentes. Les dolentes (segons com t'ho miris) son que posen en evidència a algunes persones, alhora que serveixen per justificar algunes feines que, la veritat, si no hi fossin tampoc passaria res. També demostra que sovint els bombers anem un pas per endavant. Va que us explico l'anècdota:

El simulacre consistia en un treballador que havia pres mal a l'explotar-li una ampolla de gas. Doncs be, els treballadors de RENFE, catxondos ells, van pensar "metemos al Paco que pesa 120kg, y es asín de grande y verás como nos reimos de los bomberos" . I certament això és el que ens varem trobar. Doncs be, com aquesta pràctica ja l'havíem fet i sabíem que caminar per la gravilla i les travesses no és cosa fàcil, en lloc d'entrar amb la taula rígida es va entrar amb la de plàstic enrotllable, que utilitzem per rescats al camp. I au, el treballador, després d'empaquetar-lo, en lloc de pujar-lo a pes (us recordo 120kg) entre 4, va ser arrastrat i estirat per sobre el terra formigonat (d'aquesta part del túnel). Tots es van quedar amb un pam de nas. De fet, van poder comprovar que les idees de bomber existeixen.
Va, per acabar, que m'estic animant per moments i abans de perdre massa oli... Divendres al torn vàrem signar un altre paper oficial, convocant-nos per un assumpte concret. El primer que s'havia signat va donar lloc a un acte tot formal. Alguns era el primer cop que els donaven un CD després d'una entrevista. El proper esdeveniment serà omplir un test individual i anònim. Ja era hora, després de molts mesos algú ens avaluarà. Doncs be, aquí deixo una imatge i l'agafeu-la com vulgueu. Però després de la reunió que hem tingut aquest matí amb el "jefes" i en buscar imatges per aquest post, en veure-la l'he trobat ideal per acabar-lo. Ja veig que m'hauran de lliurar un nou CD.
Aviat és Halloween, oi?

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Estem venuts

 
Qui més qui menys té un familiar o un molt conegut als Mossos. Aquests dies he pogut saber que ells tenen regulat el nombre de guàrdies mensuals en cap de setmana. També el nombre de nits i així algunes particularitats més del seu horari. tot això son coses que els seus sindicats han negociat. Estic segur que no han aconseguit tot el que volien, però com a mínim tenen on agafar-se en quant a l'organització horària. Molt possiblement a nivell de comandaments també hi deu haver un nombre mínim de comandaments dins la seva estructura. La direcció de Bombers, des d'aquell despatx humit i fosc de Cerdanyola i el del carrer Diputació (amb més humitat i foscor que l'anterior) només fan que buscar la manera d'omplir forats en els quadrants de planificació de personal, sense importar si la gent perd caps de setmana, dies assenyalats, o les festes de la teva ciutat.
Totes les guàrdies que ens han posat de més durant l'estiu han impedit que poguéssim realitzar canvis de guàrdia per tal de mantenir algun viatge (familiar o no) programat des de feia temps, i succeeix el mateix amb l'acumulació de les jornades de formació. Tot això fa que un cop sumat no puguem realitzar quatre guàrdies alternes (si 3 però no 4) alhora que garantir un descans de 12h abans d'entrar a la guàrdia, etc. fent impossible moltes de les excuses que la mateixa casa et donava per tal que poguéssim gestionar els teus compromisos familiars, escolars o purament de lleure. Sempre et deien que gastessis un festiu, fessis un canvi de guàrdia amb algun company, que compensessis les hores acumulades de formació, etc)
Avui ens trobem que ens programen jornades de formació a menys d'un més vista. sense pràcticament possibilitat de poder canviar el dia per un altre (l'altre està quan ja tens guàrdia). I si ja tenia un bitllet d'avió comprat? O si aquell dia li havia de fer una guàrdia que m'havia demanat un company (i que possiblement ell ja m'ha fet a mi)?

En aquest moment estem a les seves expenses. La casa ens posa guàrdies, formació, i qualsevol cosa que se li acudeixi (amb l'excusa de que ara fem més hores) moltes en cap de setmana o sense possibilitat de canviar-te el dia.
I els sindicats on son? Si que estan fotuts? Amb la mesura de la vaga (ja no recordo ni que buscaven amb això) han perdut el nord. Diuen que lluiten per restablir les condicions anteriors, que lluiten per a que entri més gent, etc. però mentre tant que fem?

No veig ni una queixa perquè haguem de treballar durant tres o quatre caps de setmana seguits. No veig cap queixa perquè moltes guàrdies (per exemple al parc de Lleida) no hi hagi cap comandament (i això que hi ha 9 persones de guàrdia)!, no hi ha cap queixa perquè els "ajustos" ens els treuen dels dies festius programats, no diuen res de la formació afegida amb calçador i amb una possibilitat molt remota de triar el dia a fer-la...
Per la casa senzillament som un número. Aquest diumenge un bomber de La Seu d'Urgell va venir a cobrir el parc de Lleida, i cap sindicat posarà el crit al cel, ja tenim el final de campanya dels GRAFs, ara entren a torn, però alguns dies hi entraran a mitja tarda, doncs a partir de llavors anirem a cobrir on faci falta, La Seu, Manresa o Amposta.

No entenc que fan els sindicats en aquest moment. Suposo que amb el lio del 9N no deuen voler molestar per tal d'ajudar a que fora ens vegin com que estem units. Però el més trist és que no té res a veure una cosa amb l'altra. Jo creuré o no amb la independència de Catalunya, però aquesta no farà que els sindicats treballin (perquè mai ho han fet) ni que aquests procurin per a que "la casa" sigui justa amb els seus treballadors, ni negociaran sense tenir deutes de cap mena (subvencions, cursos ocupacionals i favors varis).
Per molt temps seguirem enfonsant-nos en la misèria. Ens la claven per totes bandes. Més guàrdies, més festes, més formació (i ara computable com horari)... em sembla que al final em vendré el pis i em quedaré a viure al parc, possiblement hi surti guanyant.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!