dilluns, 28 de novembre de 2016

friendly team

As you have seen in this blog I enjoy with my job, and I write about it. This year has been special for me. I always think that my job mates are not my friends... they are a great group of people, and with the most of them we create feeling and confiance and it is good for the difficult services. I have worked with them for ten years and I think this is my team, this is my people and I don't want to change of job group. No all of us have arrived the same day or the same year, some firefighters have arrived and others have go on during this time. It is a dinanic group but the philosophy of the group has been maintained.
Recent years I decided not to assist to the Christmas meeting dinner, as I have seid they are not my friends. This year many things have happened... injuries are common in firefighters. We are active people and sports, trainings, misfortunes, illness and others have meant that no all of us have arrived able to work at the end of this year.
This year I will go to my team Christmas meeting. I want to celebrate with them that we are a good team, and I want to stay with them many years more. I want to recover my convalescent mates and next year I want to celebrate that all of them are working again.
If I see back I can remember some people that now probably are singing Gregorian chant in Heaven (or extinguishing fire in the hell). In a few years other mates will go with them, others will retire due to injuries... It is the sad part of this job. As my linkage with them is higher, increases my pain. I do not want to be friend of my mates. I want to have good mates, not more. This blog allows me to know many people and not all of them see firefighters' world as I feel it, and all of them are my mates.
Some days, not all of us wants to meeting to take the afternoon tea, or to spend time talking with other about a disagreement, same days we are individualists (there are no problem, all people needs his own time), but I think it is very important to mainaint the force as a team. This year is arriving to its end I want to enjoy with people that makes up my group that we are together.
Since summer there is a challenge to promote caporal and sergeant, and some colleagues maybe achieve it. Probably some people will get injured during next year and is is easy that some of us will be in other fire station. I am feeling different this year. I want to celebrate we are a team, with differences, of course, but a team.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Ricardo i els calendaris

És curiós com ara que s'acosta Nadal (falta més d'un mes) és un no parar d'accions solidàries, que si la Marató, que si les ONGs, que si la pobresa energètica...

Aquesta setmana hem enterrat un bomber, al Ricardo. Era un tio especial, com molts dels bombers amb qui he treballat, però aquest és dels que deixen empremta, Tot i que tots tenim coses un costat bo i un altre que no ho és tant. Ell era dels pocs que tenia plaça a Bombers de la Generalitat i també a Bombers de Barcelona on havia tornat recentment.
En Ricardo era un apassionat de bombers. Sempre que en tenia l'ocasió en feia bandera. Era un paio esportista (de gimnàs) i sempre el podies veure participant al Campionat de Policies i Bombers (World Police and Fire Games), era dels que no hi fallava mai.

No recordo haver-hi fet gaires guàrdies, estàvem en torns diferents, i després va anar a l'aeroport. En tornar a Lleida vaig començar a conèixe'l una mica (a nivell bomberil) i per això dic que era un orgullós de bombers. Aquesta part m'encantava. Era capàs de posar-se un casc antic (dels negres de fa 30 o 40 anys) i deixar-se fer fotos amb ell, a sobre una bicicleta tipus vintage d'algun bomber "modernet". Aquell dia vaig descobrir que en Ricardo tenia ànima de bomber. 
I si per alguna cosa se l'ha de recordar és per aquesta ànima. Et podia caure bo o no, però li hem de reconèixer que era un apassionat. Ell va inventar el calendari de bombers! I tant!!!! Els primers calendaris de bombers, si feu memòria, eren de tios catxes amb poca roba i molt oli a la pell. Doncs els primers calendaris, i parlo de fa un grapat d'anys, eren amb el Ricardo.
Avui els calendaris han canviat molt. Primer es van "professionalitzar" i també "legalitzar" de manera que la mateixa casa en fa una mena de filtre o simplement s'assegura el bon nom institucional. Actualment el calendari té el seu objecte solidari. Ja no treu rendiment de la imatge del bomber "sexi" sinó que vol fer ressò dels problemes de la gent vulnerable. Els últims calendaris son sobretot una ajuda a tota aquesta gent que amb bombers o no es mereixen tenir una vida una mica més fàcil.

Aquesta setmana la tanco pensant en que el Ricardo va obrir la porta al calendari de bombers. És la meva memòria i com a tal així el vull recordar. 

Grande Ricardo!

dilluns, 14 de novembre de 2016

El futur dels vehicles de bombers

Feia dies que no treia el tema de vehicles... veieu els camions i 4x4 que tenim en aquest moment als parcs? com els veieu d'aquí a 10 anys? i d'aquí a 20? Us heu plantejat que un camió que es pugui licitar durant l'any que ve i que arribi cap al 2019 potser serà un vehicle desfasat tecnològicament parlant?

Només cal mirar al nostre voltant. Quin tipus de vehicle està començant a mirar la gent en el moment que es planteja canviar el que té? De moment la majoria es planteja un vehicle hibrid, la opció més fàcil. L'opció vehicle 100% elèctric de moment no acaba d'arrelar. Però a nivell vehicle lleuger ja son opcions que poc a poc agafen empenta. Per tant, perquè els vehicles lleugers destinats a mobilització de persones no els podem començar a demanar aquesta opció? No podrien ser el substitut dels models "Ibiza"?
A nivell 4x4 la situació és més complicada. El mercat encara no demanda aquestes prestacions en un elèctric ni un híbrid. Se suposa que per anar muntanya amunt l'augment de consum elèctric li resta temps de treball. Però segur que alguna cosa hi deu haver en un futur poc llunyà. De fet, tampoc és tant ciència ficció, el Toyota Rav4 Hybrid ja existeix (de fa poc i encara és un desconegut).
Això del vehicle elèctric em fa plantejar un punt a tenir en compte. Si som capaços de tenir vehicles per repostar combustible (n'havíem tingut, quan érem rics) perquè a nivell de la USLO no podem tenir un vehicle amb generador elèctric per a fer recàrrega de vehicles als incendis? No tenim Punts de Trànsit, CCBs i altres vehicles "exclusius" per grans serveis? Doncs no és tant descabellat tenir un vehicle (o un contenidor mòbil) amb un generador per recarregar els vehicles als incendis forestals.

I a nivell de camions i vehicles pesats? Com seran els camions bomberils del futur? Si mireu al vostre voltant a nivell de transport de mercaderies no hi ha revolució elèctrica, i la veritat, és difícil que hi sigui. Massa pes. Però què passa amb els autocars? Seran els primers a fer el canvi? No, parlem en present, ja l'estan fent.
Els que sigueu més urbanites, va, els de Barcelona (avui parlaré bé dels de Barcelona) ho teniu clar. Només cal mirar la flota del servei d'autobusos municipal de Barcelona. Hi ha un miler de vehicles, i hi ha totes les possibilitats en combustible. Gasoil, GLP, GNL, elèctrics purs i híbrids. En realitat la meitat de la flota ja és de gas natural. No negaré els interessos comercials de la companyia de gas en fer bandera d'aquest fet, però com a substitut al gasoil sembla una bona opció (parlant a nivell de contaminació per NOx, partícules i altres).
Així que cal esperar que a nivell de camions? Doncs el mateix. Camions duals amb motor gasoil i GNL. És un món totalment en fase de desenvolupament i implantació, però per la vostra informació, ja hi ha un camió de transport de mercaderies que enllaça l'estat espanyol amb Alemanya que funciona amb GNL... així que fixeu-vos els habituals de la A2 que hi circula cada dia.
En resum, els lleugers haurien d'acabar sent elèctrics o híbrids (electrics o de GNL) i els camions híbrids de GNL. Així que en un futur podem afegir a la llista de vehicles "raros" el de Punt de Càrrega Elèctrica (PCE) i el de Càrrega de Gas (PCG). Ànim, que als de la Subdirecció General Tècnica se'ls gira feina... o no, perquè per comprar "monstrus" i "aberracions" sense solta ni volta ja estem be com estem... Les característiques específiques del camió, carrossat i distribució és una feina que no s'ha fet MAI com calia en 35 anys de Bombers.

dilluns, 7 de novembre de 2016

I apaguem incendis a més de 2000m

Aquest matí repassant estadístiques m'he donat compte que hi ha un parell de posts que van funcionar força bé. I me'ls he tornat a llegir detingudament. De vegades em sorprenc a mi mateix de les coses que escric i com les escric. Sóc de ciències i segur que algú de la vesant literària em deu posar a parir cada cop que em llegeix. Però un cop els he rellegit crec que estan prou encertats. Hi feia algunes dissertacions respecte a si calia o no apagar els incendis forestals, i la veritat és que val la pena de tornar-los a llegir (principalment a nivell divulgatiu).
http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/07/hem-de-deixar-cremar-els-boscos.html
http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/07/qui-te-la-culpa-dels-actuals-incendis.html

Un cop llegits i després de passar algunes hores a Esterri d'Àneu (no vaig picar ni apagar cap flama) em ve de gust dedicar algunes línies a aquest incendi, sobretot perquè des de fora s'ha entès poc el que s'hi ha fet allí (i des de dins la majoria de gent tampoc ho sap).

Però perquè s'ha anat a apagar un incendi de "pastures" allà dalt? S'ha de tenir en compte que allò està al costat d'un parc Nacional i per tant hi ha una sèrie d'espais protegits no només per l'acció humana sinó que en realitat es vol preservar algun tipus de fauna o flora determinada (no només un espai que és molt bonic, sinó tot el valor que aporta a l'ecosistema). I aquí és on hi ha una de les prioritats que es van marcar a l'inici de l'actuació de bombers...

Algú coneix la sargantana pallaresa? no? Doncs sou uns ignorants de barretina i espardenya. Aquesta espècie és autòctona del Pirineu català. Només hi ha dos llocs al món on es pot trobar, a pocs centenars de metres d'on hi havia l'incendi i també a la zona propera a la Pica d'Estats.
La sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) és de la família Lacertidae, Endèmica del Pirineu centro-oriental. I per això és important, pel seu gran valor biològic. I què feien els bombers? doncs prioritzar la supervivència d'aquesta espècie... la resta? doncs podia tenir un valor més estratègic, ja que en un incendi d'alta muntanya, en que podia durar varis dies, aquest es podia obrir (ara ho explico) i afectar a una zona més gran que la originària.
foto espectacularment preciosa de Joan M (del Pallars)
Un foc quan va cap avall va poc a poc. Tenim moltes coses al nostre favor, però en aquest cas la nit en aquesta orografia impedia el treball nocturn (per seguretat). Però com que seguia cremant per la nit, aquest el que feia era anar eixamplant-se a mesura que avançava muntanya avall. De 5 de la tarda a 8-9 del matí hi ha moltes hores per a que aquest es pugui moure. A 10m per hora son 130m en que el foc ha anat lliurement. Aquí pot haver fet un canvi de pendent (per una aresta, un vèrtex, etc.) o que simplement en obrir-se (fer-se més ample) troba zona no cremada per sobre seu. I apa, ja tens l'incendi corrent muntanya amunt. Buscant nous espais per cremar. Així que cada matí era una sorpresa el que s'hi podia trobar.
I perquè no es va poder treballar per a encaixonar-lo durant el dia i evitar l'avanç nocturn? Doncs això, les prioritats. Un incendi d'aquestes característiques és molt diferent als que trobem a l'estiu al bosc. Al bosc situem diferents punts de vehicles i bombers i el vas encerclant. Aquí aquesta estratègia no funciona. Tens un temps molt limitat, no hi ha aigua, i els mitjans aeris no penetren en alguns dels espais esquerps i rocosos en que la vegetació queda amagada.
6/11/2016. Incendi nevat
Per tant si el que cal és protegir la sargantana, es prioritza la sargantana, després veus que hi ha possibilitat de que s'acosti a una zona boscosa que li donaria combustible i alhora continuïtat (segona prioritat) i així anar sumant zones que l'anàlisis tècnic ens diu que poden donar problemes. I quan s'apaga l'incendi? De dues maneres, una quan es poden tancar tots els punts conflictius i l'altra quan plou i neva. I aquí en realitat s'han fet les dues coses. Primerament s'ha anat evitant que s'obrís i accedís a zones que li haguessin donat revolada i quan ja només quedava la vessant d'Isabarre, ha vingut la pluja i l'ha acabat de rematar. De fet quan ja només quedava aquest últim front, estava totalment encaixonat i l'únic que quedava esperar era si hi havia algun punt on es pogués obrir lateralment.
No us explico anècdotes, que en qualsevol incendi n'hi ha moltes. He tingut la sort de poder anar-hi i entendre com es gestionen aquesta tipologia d'incendis. Ah, recordeu el canvi climàtic. Recordeu els boscos boreals? Cada cop més disponibles. Doncs els incendis d'alta muntanya hi tenen gran similitud. Aneu acostumant-vos a pujar a un helicòpter per accedir a la zona de foc. Ara que tenim per la mà l'estratègia dels incendis de bosc ens arriba un nou tipus d'incendi... Encara ningú l'ha batejat, però serà aquesta la 6ª generació?

Vols rebre els articles per correu? apunta't!