divendres, 26 de novembre de 2010

Tècnics i la imputació de “delta 0”

Jo conec molts tècnics, tant de Lleida com de Tarragona i algun d’altres Regions d’Emergències. Amistat en puc tenir amb un parell i amb la resta un bon tracte. Per això em sap greu tot el que diré ara, però com diuen a Polònia... “Ho sento, però algú ho havia de dir”

Des que vaig fer la primera guàrdia al 1991 (llavors com a “forestalillo”) el Tècnic és aquell individu que porta el comandament de TOT l’incendi i a més si hi ha altres serveis coordina la disposició de mitjans i dels que es deixen per la resta de possibles serveis. Des de fa no masses anys, des de “les barcelones” que és com m'agrada anomenar-los, es va portant un seguiment primer i decisió ja a hores d'ara dels serveis, en el que es podria dir una centralització de tot l’operatiu de bombers.

Tot va començar quan un de tants Rovira (sembla que si no et dius així no ets ningú a la casa) es va posar al capdavant de Bombers. Varem començar a veure com es passava d’una vintena de camions a un centenar de vehicles per un incendi, amb la filosofia que si s’hi va s’hi va amb tot.

Això ha fet que els Caps de Guàrdia, per una part tinguessin més feina i per altra que si els manaven des de les barcelones perdien part del seu poder de comandament i segurament s'han anat relaxant en el temps.

També he de dir que és una opinió generalitzada entre els bombers, que els Caps de Guàrdia costa (costava) veure'ls als serveis. Si el foc era forestal i es feia gran s’hi desplaçava, sovint des de l’helicòpter, donava 4 ordres i no el veies fins que es feia fosc, quan es donava una volta amb el Terrano i tornava a Control.

Ara tot això ha canviat una mica. Hi ha tècnics més joves, no tots però si la majoria, que van als serveis, intenten donar les primeres ordres des de Control (a mi no m’agrada la paraula Sala, em recorda als Mossos) i ràpidament venen al servei.
Però la vella guàrdia segueix estant on estava. Alguns han passat de fer la coordinació de les antigues Àrees Bàsiques (un parell de comarques) a portar sols la Logística, la Prevenció, la Zona del Pirineu, la part Operativa, la coordinació del Control de Regió, la part de no sé què... quedant segons en quin cas en funcions que poc tenen a veure amb la feina de tècnic de bombers o en àrees poc rellevants. La veritat és que vist des de fora, com que aquí ens coneixem tots, al final a cadascú l’han posat on li toca.

Dona la impressió que abans tots els tècnics eren similars, i que el més gallito tenia més poder. Amb el temps, tot i els canvis de rol del tècnic les funcions teòriques dins un incendi seguien sent les mateixes. Ara no, va passar Horta i ha fet canviar un munt de coses. Però el que està clar és que els tècnics abans feien el que volien dins els incendis i això semblava una cosa “normal” i la majoria sempre havíem comentat que algun dia en passaria una de grossa i que el Sant que ens protegeix se’n cansaria.

Llàstima que hagem tingut de perdre 5 companys, en el meu cas amb dos hi tenia una molt bona relació, per a que comencessin a canviar les coses.

Us deixo amb una reflexió final:

Si al Parlament l’únic que es va veure és que la coordinació semblava insuficient per la falta de mitjans tècnics i la no distribució de tasques, com queda ara que una jutge imputa a delta 0 per no fer la feina que tenia encomanada?.

Apa, a seguir treballant per aprendre colors, codis i estupideses vàries que s’inventen i a intentar arreglar camions i parcs que “pensen?” aquesta colla de tecnicutxos de les barcelones.

divendres, 5 de novembre de 2010

El RRTT ha mort (oda a un final esperat)

Durant 2004 em van proposar anar a un curs per formadors de teoria del foc. Aqui vaig retrobar-me amb el Jordi Sancho, no ens veiem des de l'escola de bombers al 1996, i al indicar-li que jo era químic em va dir de l'existència del grup de RQ com departament de l'Escola de bombers i que ell i el Sebas Moreno, també en aquell curs, hi eren.
Així que als pocs dies, el mateix Jordi, em va dir d'anar a una reunió del grup. Allí hi eren ells dos, en David Domingo, que tenia vist de Tarragona i l'Albert Ventosa, tècnic també de Tarragona amb qui no ens coneixíem personalment però si mitjançant temes de prevenció en que ell feia els informes de prevenció per la Regió de Tarragona i jo que feia verificacions d'avaluacions ambientals i projectes per entitats ambientals de control.

Em vaig trobar que ells ja havien renovat temaris i moltes de les presentacions. Sols calia impartir les classes als cursos que s'anaven a organitzar. Primer van ser els de reciclatge de RQ als parcs amb furgó i després al Curs Bàsic de Bombers.

Imatge d'una pràctica amb gas a Can Padró
Amb el pas del temps varem veure la necessitat de tenir formadors especialitzats i definit cursos específics per bombers, caporals, sergents, tècnics, i gent dels controls de regió i central.
Es va fer un curs d'unes 15 sessions per habilitar formadors i cada regió va fer el seu propi grup de formadors en RRTT. Aquí entrava jo, com a més antic del grup de Lleida i més format tècnicament era el líder a Lleida. Es va aprofitar per ampliar el contingut amb instal·lacions i serveis públics i canviar el nom de Risc Químic (RQ) a Riscos Tecnològics (RRTT)). 

Durant l'organització del curs d'habilitació vaig crear un grup al google per tal de facilitar la comunicació entre tots i tenir un canal de preguntes/respostes, tenir accés a tota la documentació dels nous temaris, les presentacions i actualitzar de forma àgil qualsevol modificació. En Jordi Sancho li va acabar de donar la forma al tema I va ser una bona eina.
En aquesta època es varen fer canvis en el contingut de les presentacions, per fer-les més senzilles i entenedores baixant una mica de nivell. Es van fer els nous cursos més específics, fins i tot a bombers de Barcelona.

Poc a poc s'havia fet un grup de treball important i on tot plegat s'havia fet molt gran. Després de la incorporació de nous tècnics a la casa, a Lleida hi va haver un relleu "natural", on era evident que qui tenia prioritat en la gestió del grup de Lleida era un nou tècnic que ja estava al propi grup.

Tot va anar més o menys be fins que hi va haver el Congrés de Risc Químic a Tarragona. No em van convidar i em vaig sentir molt malament. Havia dedicat moltes hores, totes sense veure un duro! (excepte les classes impartides).
I van i no em conviden!
Quin rebot portava. En una reunió del grup de Lleida un caporal va aixecar una llança en favor meu i va denunciar la incoherència de la gent convidada.
“Antonio t'estaré eternament agraït”.
Als pocs dies em deien que hi podia anar, però ja era massa tard, el mal ja estava fet. Finalment vaig declinar la invitació ja que dues circumstancies personals m'impedien anar-hi. Primer de tot és la família.
Ara porto dos anys en que sols dono classe, però si hi ha algú altre que la pot fer li deixo (això ja ho feia abans).

El grup general ja no sé com està. Els primers integrants van aprovar com a caporal (jo no em vaig presentar). En Jordi Sancho va estar dins la DO com a “currante” de RRTT buscant nous material i fins i tot amb els nous furgons. Des de la distància crec que va fer molt bona feina, ara està a l'escola com a instructor. En Sebas no tinc gaire clar on és, potser també a l'escola, abans havia passat per la sala de CC de Bellaterra. En Lluís Domingo va crear la unitat canina de la que és responsable.
Les antigues funcions d'en Jordi Sancho les van assignar al Joan Salve però després d'un inici on semblava que es farien coses noves, la "casa" sembla que hagi tallat l'aixeta.

A inicis de 2010, durant un curs dirigit als parcs de RQ, en el que em vaig colar, els van explicar com es volia organitzar el tema del Risc Químic però que estava tot molt verd. Ens van dir que volien fer una Unitat Tècnica dirigida inicialment des de l'àrea de grups especials.  El tècnic responsable d'aquest grup va demanar que si hi havia algú interessat que li fes saber. Així que al sortir em vaig presentar i curiosament no em coneixia ni sabia de la meva existència. Algú ha callat com un puta.  Ho sento, però ho havia de dir. ☺

Portem 6 mesos des de llavors.
No hi ha cap pas endavant.
No hi ha moviments en cap sentit.
Els formadors cada cop en saben menys, ja que ningú els ha refrescat res.
Ara es munta un simulacre a TRG i ningú ha dit res. (4 de novembre)

Us ho dic molt convençut, això està mort, però molt molt.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Manifestació dels bombers del 2 de novembre de 2010

Els bombers demanen dimissions per la tragèdia d'Horta


La manifestació va acabar amb escuma a la plaça de Sant Jaume.

(Diari Segre 3-11-10): Més de 300 bombers es van manifestar ahir a Barcelona contra la direcció política d'Interior i per defensar un servei públic de qualitat. Els seus responsables van afirmar que la política d'Interior és un "model d'aparador i malgastador", i van reclamar de nou una escola de bombers pròpia. Així mateix, van lamentar que després d'un any de l'incendi d'Horta, en què van morir cinc bombers lleidatans, ningú hagi assumit cap responsabilitat. El responsable d'UGT-Bombers de la Generalitat, Antonio del Río, va afirmar que les noves declaracions al jutjat de Gandesa "han aportat llum" i va explicar que els comandaments que tenien responsabilitat directa el dia de l'accident han afirmat coses diferents al jutjat i al Parlament. "Ara diuen que s'hauria pogut evitar, que hi va haver descoordinació", va afegir.

"Per un servei públic de qualitat, demanem tres pilars fonamentals: una escola pròpia de bombers, una carrera professional i que la direcció general homogeneïtzi Protecció Civil i Emergències", van afirmar els bombers.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!