dilluns, 17 de juny de 2019

Tornar a l'Escola

De nou he passat per l'Escola de Bombers... bé, hi vaig anar el 1995 quan vaig entrar a Bomber professional, uns deu anys després hi vaig tornar per un curs per fer de formador de Teoria del Foc (que no vaig acabar donant mai), però que va ser l'excusa per conèixer alguns companys "locus" pel Risc Químic. I llavors vaig estar un any o dos en que hi havia anat de forma més assídua com a formador de Risc Químic. Després vaig estar alguns anys en que pràcticament no havia donat cap curs, ni tampoc els havia rebut a l'Escola de Bombers. L'any passat, i a consequència de la meva baixa per l'operació de genoll, hi vaig tornar com alumne, al curs d'Accidents de Trànsit. I m'encanta anar  a l'Escola de Bombers. Allí sempre s'hi apren alguna cosa. Potser no exactament el que es pretenia amb el curs, però la gent que t'hi trobes sempre val la pena.
Aquests dies novament hi he tornat. Per rebre evidentment continguts de Risc Químic, biològic i nuclear. Que és una temàtica que m'apassiona. Si, sóc raret. Però és el que hi ha. I sí, en els meus 25 anys de bomber he anat a l'Escola, és perquè hi he estat com a profe i no com alumne (que només ha estat de forma molt puntual.
Com he dit abans, la sensació que tinc a l'Escola és la d'estar acompanyat de gent que sap un grapat de coses. Els últims anys tot ha canviat. Anteriorment els formadors eren generalistes, i això ja no és així. Si, hi havia gent que podia explicar "escalada urbana" sense ser escalador o com m'havia trobat, a posar-se els vestits de nivell II i III sense ells tenir ni idea de com fer-ho i molt menys sobre risc químic o biològic. En aquests moment ser formador de l'escola no és haver presentat un resum extret d'internet (quan no era generalitzat), o saber-te explicar molt bé davant un tribunal (perquè tenies bona làbia), en aquest moment ser formador de l'Escola de Bomber és haver superat uns minims de coneixement sobre el tema. I això n'assegura la qualitat.
Començar un curs a l'Escola a les 8 del matí és una putada. Si, ho és. A mi em representa llevar-me  a les 5 del matí per ser al parc a 3/4 de 6, vestir-me, agafar el vehicle del servei de l'Edifici de Regió (o a on tinguis les claus guardades) i a les 6 partir. A l'Escola s'hi arriba si tot va bé, a les 7:55. Si hi ha trànsit, embús o altres no se sap. Així que si hi has d'anar de formador toca sortir a dos de sis per si de cas.
Aquests dies també hi ha els aspirants de bomber, que fan el curs bàsic. Ells a les 8 són allí, vestits, contents, alegres i ben desperts. Jo faig cara de son. Em fa feliç reconèixer cares conegudes. Gent que ha passat pel parcs de Lleida de forestalillo, fent les pràctiques de Bomber voluntari o perquè d'alguna manera o altra els he conegut fora l'ambient de bombers. I això em fa adonar de la importància del formador. Com he dit abans, un formador ha de conèixer sobre la matèria, però també ha d'ajudar als nous bombers a prendre i alhora no contradir les coses que a ells els exigiran en la seva avaluació. Tu pots exlicar trucs i anècdotes, però això no els afavoreix per passar una prova, els afavorirà un cop siguin al parc. Ara la seva feina és superar l'Escola i per això has de ser bon formador. Els has d'explicar, ensenyar i fer coneixedors de tot allò necessari per poder sortir d'allí amb el "titol" i sobretot la plaça de Bomber que tant anhelen.
Donar classe a l'Escola de bombers és un privilegi i també una responsabilitat. Ni ha de ser fàcil ni és senzill. Has de fer grup amb la resta de formadors, per explicar allò que funciona i allò que no funciona. Allò que els costa i allò que ja porten sabut de la seva preparació prèvia (no els d'has d'explicar algo que ja saben). A l'Escola aprendran a fer de bomber, a conviure amb altres companys i companyes i veuran que hi ha gent que tot i que potser no tornaran a trobar en 20 anys més, els ha ensenyat a moures amb tant material i tantes maniobres, que sense ells no podrien ser els grans bombers en que es convertiran en un futur no gaire llunyà.
Per mi, l'escola és sinònim de Risc Químic (i biològic i nuclear), i també de retrobar-me amb cares conegudes que em segueixen aportant molt. Rodejar-se de gent que en sap, que té inquietud per conèixer i compartir és de les millors coses que un pot aspirar en aquest món bomberil. L'Escola de Bombers (tot i els seus problemes, errors i mancances) em dona tot això. I n'estic molt agraït. Tant de bo, cada 5 anys haguéssim de passar una setmana a l'Escola, i cada any fer guàrdies a altres regions, i cada poc temps moure'ns entre torns i entre parcs. Segur que tots en sortiriem beneficiats.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!