dilluns, 30 de novembre de 2020

Les coses del Centralisme Bomberil

Tot allò que els catalans denuncien de l'Espanya centralista ho podríem aplicar a cadascuna de les regions d'emergència de Bombers respecte a la Direcció General i al Cos de Bombers. També ho podem aplicar de Sala Central a les Sales de Regió. I de la nostra "estimadíssima" sala de regió a cadascun dels parcs de bombers. Evidentment hi ha parcs i parcs, torns i torns i sales i sales, però en general cada dia ens trobem amb el centralisme del propi servei de Bombers.

Sense anar gaire lluny ho podem aplicar directament als serveis. Des d'un despatx de cap de guàrdia o des de la taula del TEOC (amb tots els respectes per ambdues figures) sovint no s'entén el que passa als serveis (a peu de carrer) i xoca clarament amb allò que s'interpreta o sembla que es vulgui entendre que és un servei en determinats casos.

I us poso dos exemples molt senzills. En un, l'avís consistia en una fuita d'aigua i en arribar aquesta era d'una escomesa general, provocant un gran forat, brollant aigua a l'ample del carrer, inundant baixos d'edificis i preveient-se el tall d'una gran avinguda. En aquest cas, des de sala de regió no entenien com es demanava la presència del cap de guàrdia ni la importància del servei. Una fuita d'aigua és tancar una aixeta i prou, no cal un tècnic de bombers. Però en aquest cas hi havia afectació d'estructures en edificis, totalment fora de la capacitat de la dotació d'un camió de bombers. Finalment, i després de molt demanar es va aconseguir que vingués. (parlo de fa ja alguns anys). En un altre, i molt més recent, necessitàvem la presència de la Policia Local per un problema entre veïns. I en demanar-los se'ns va contestar que ja estaven avisats des del primer moment. Però clar, no era el que dèiem, els necessitàvem si o si, i per tant calia reclamar-los de nou, perquè del primer avís a la necessitat actual hi havia diferència. Finalment vàrem marxar del servei passada una bona estona i sense que la PL acabés arribant.

Per tant els ulls del servei, que som nosaltres, sovint (i ho dic a consciència), en els serveis urbans no som escoltats, principalment en les assistències tècniques. En molts casos cal la presència del tècnic municipal, que és l'autoritat en la prescripció de mesures contundents sobre els immobles, però també sovint se'ns delega als bombers tasques de revisió per la qual no estem preparats. Esquerdes, petits ensorraments de bigues o parets, humitats o un arrebossat de paret són avaluats pel bomber (caporal o no) que intervé en el servei. I això sovint ens dona una responsabilitat per la qual no estem preparats ni tècnicament ni competencialment.

Però quan parlem de la centralitat de la DG no és només en aquests aspectes de delegació i defugi de responsabilitats. Sinó també en la diferenciació real del territori. Evidentment hi ha representants del territori (els cap de regió), que amb més encert o menys aporten el flux informatiu i de necessitat en ambdós sentits. Cap a Cerdanyola i cap als parcs. Però tot i aquesta funció la centralitat es fa palesa quan des del territori es demana material específic per a les particularitats de cada indret.

Fa alguns dies parlava de la necessitat de disposar de lliteres i material de transport de persones de gran volum i pes. Que segurament caldria ampliar en algunes demarcacions. Però quan arriba la tardor i l'hivern és quan es veu perfectament que el servei està pensat (en quan a recursos particulars) per a l'entorn de Barcelona i la resta hem de disposar del mateix material comú de la resta de parcs d'arreu. I aquí és quan s'equivoquen.

No és el primer cop que es demana que els parcs del Pirineu disposin de rodes de contacte, tant a vehicles grans com petits, també se'ls ha demanat roba pel fred i material específic de rescat per a la recerca de persones. I clar, dir que hi ha un material específic a demanada al GROS, centralitzat en aquest moment a Cerdanyola, doncs demora algunes actuacions, i més si les distàncies i els desplaçaments són els que són.

Qualsevol bomber del GROS o altre àmbit de suport que puja al Pirineu se n'adona que el folre (que cada comanda és més prim) no dona escalfor suficient, ni disposa de botes calentes per caminar per la neu, ni té material impermeable de qualitat per caminar pel camp a l'hivern en plena tempesta o simplement estar en un reten (o un simple servei de matinada a -5º). Així que la demanda de material específic d'hivern s'ha fet crònica. I més quan els suposats folres van arribar als parcs ja fa alguns anys. Però no és el mateix el rendiment d'un folre prim a Cerdanyola o Badalona un 30 de novembre, que en un servei a Tremp, Sort o a la Cerdanya el mateix dia. Mentre a Barcelona fa sol i una temperatura força agradable, a la muntanya el que més, està a 5º. El que qualsevol de nosaltres per sortir a passejar ho faríem amb jersei i jaqueta gruixuda quan estem de guàrdia ho hem de fer amb un folre que transparenta i sense jaqueta (o l'impermeable taronja, que tampoc està pensat per donar gaire escalfor).

I és que sovint des dels despatxos de Cerdanyola, o qualsevol altra parc de la Metropolitana, es veu Catalunya com la veus des de la finestra de casa. En canvi, sortir a donar una volta pel Pre-Pirineu o el Pirineu et fa adonar que les distàncies per anar a l'Escola passen de 30 minuts a més de dues hores, que el fred a l'hora d'arribar a l'ISPC passa a l'hora d'esmorzar però que a la muntanya no et treus el fred si no et poses al costat de la calefacció.

A veure, si aquests posts, que de vegades, serveixen també per millorar i que algú obri els ulls, donen als parcs de muntanya, una mica més de material i també de comprensió. També des de Ponent demanem que l'ISPC no comenci els cursos a les 8 del matí, perquè la realitat és que a més d'estar lluny de BCN, entre nosaltres de vall a vall ja tenim més d'una hora. I aquesta realitat comporta que qualsevol servei mínimament gran es fa etern, esperant l'ajuda del parc més proper, que està a una hora de camí, doncs imagineu-vos la resta de dotacions.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!