dilluns, 11 de febrer de 2019

Els Consellers venen, remenen i sempre marxen

Aquesta setmana hem tingut sarau al parc de bombers de Martorell. Com sempre el polític de torn fa de les seves, i com sempre també, els bombers fem la nostra. Per molt que s'hi "emperrin" això serà sempre així.

Portem moltes setmanes amb les reivindicacions, portem molts mesos amb la carència d'equips vitals per la nostra feina i també per la nostra salut. Els equips d'aire son vitals, i el 2018 ens varem quedar amb gairebé cap. A mesura que passaven els dies teniem més i més equips caducats i mancats de la revisió tècnica. I no és cap cosa sense importància. Les ampolles d'aire dels bussejadors van a 200 atmosferes de pressió (són una bomba), les nostres van a 300 atmosferes!!!! Per tant, les revisions tècniques són molt més que importants. I per tant, a mesura que no es podien fer aquestes revisions, que son periòdiques i saps perfectament els mesos que tens entre inspecció i inspecció, dona marge per poder realitzar les contractacions, pressupostos i licitacions... i si no ho tens clar, per això hi ha els annexats a les licitacions per a que no puguis "plegar" fins que no entri l'empresa nova.
Hem estat mesos amb revisions mínimes dels nostres camions,, altres han estat aturats perquè no es podia fer el manteniment bàsic perquè la partida pressupostària s'havia acabat, i feia falta una ampliació o entrada d'un contracte nou. Hem estat mesos i anys amb arranjaments de llums, aires condicionats, portes, finestres i moltes coses més, que qualsevol de nosaltres arregla (per assegurança o pagant) de casa seva, perquè amb la finestra oberta no pots estar, amb els lavabos espatllats tampoc, amb portes de cotxera (de servei d'urgència) espatllades tampoc... i així una llarga llista que escandalitza a qualsevol a qui li expliquis.

Els pressupostos són gestionats pels nostres polítics i executats pels directius de cada òrgan directiu de bombers. En el nostre cas, el servei tècnic de Bombers, els tècnics responsables i les comissions de subministrament, d'obres i altres... però mai és culpa dels bombers, perquè nosaltres no som els que hem instal·lat manetes per pujar/baixar persianes que es trenquen per la mala qualitat i pitjor instal·lació. Nosaltres no fem manteniments de vehicles posant el mínim del mínim d'oli al càrter dels camions (i a la mínima marquen manca d'oli), nosaltres no fonem les bombetes, ni subministrem mànegues ni bidons d'escumogen... nosaltres utilitzem el material que tenim al nostre abast, quan en tenim, i mirem de no malbaratar-lo, perquè som molt conscients que sovint quan s'acaba triga setmanes o mesos a ser reposat. I això no és un problema que provoquem nosaltres, nosaltres el patim, que és molt diferent.

I per tant, cada cop que algun cap de la casa s'acosta pel parc ens el mirem al recel, ja que sovint ens parlen com si fóssim nens mal criats que només demanem, com si gastéssim el material perquè si, com si el que necessitem i reclamem fos un simple caprici. I encara menys podem entendre com els de més a sobre de tots aquests han permès arribar fins aquí.
 
Els pressupostos del Departament i de l'àrea de bombers s'haurien de fer sempre en funció de les necessitats reals. Si hi ha 200 vehicles, necessitem el manteniment de 200 vehicles, si tenim 2000 ampolles d'aire necessitem el pressupost per a fer el manteniment i inspeccions reglamentàries corresponents, si cada any, estadísticament, es gasten 1000 litres d'escumogen, cal tenir pressupost per això. Si hi ha 74 parcs de professionals (i altres 70 de bombers voluntaris), es necessita arranjament anual d'aquests 140 parcs, i les reparacions, millores i posades al dia corresponents. Perquè un pis de 20 anys necessita ser pintat. Un parc que funciona 365 dies/24h, necessita ser pintat cada 10 anys (i no ho he vist mai) i una infraestructura amb aquest desgast necessita un pressupost fixe.
Tot això hauria d'estar reflectit en el pressupost del Departament, i no hauria de variar per molt que els pressupostos vagin a menys. Perquè una estructura de 140 parcs necessita tot això, amb diners o sense. Els 2500 bombers necessaris per mantenir-los oberts no son cap caprici, son els que hi ha d'haver, i mai sobra cap parc. Bé, potser parcs a menys de 10km l'un de l'altra potser no fan falta (si la densitat de població és mitjana), però si que la distribució de parcs ha de ser homogènia en quant a resposta tipus. Després ja vindran les particularitats de cada territori i els riscos especials.

I aquí és on finalment hi entra el polític de torn. Els pressupostos no els fa el sub-director general Operatiu, ell s'ha trobat amb el desastre de l'anterior equip. Amb el desastre dels que van permetre un pressupost que no complia amb els mínims per mantenir tot això en condicions. Els pressupostos els fan els polítics amb les dades que els donen els de sota. I en aquest moment saben el que costa tenir un cos de bombers operatiu, però malauradament no volen tenir-lo en condicions. Els Polítics estan aquí per un temps curt, per molt que es pensin que estaran molts anys. A veure quants polítics han passat per aquesta casa que tinguin més antiguitat que jo. CAP!, jo porto (en uns mesos els compleixo) 25 anys a la casa, i TOTS absolutament TOTS els polítics, per més xulos, voluntariosos, terribles, inútils o discrets que fossin, TOTS han acabat marxant.
Per tant que un Conseller s'enfadi perquè algú no l'ha volgut saludar, donar la mà, o simplement li ha fet mala casa, me la porta molt i molt fluixa. En realitat TOTS els bombers li hauriem de fer mala cara al senyor conseller de torn. Perquè si el Cos de Bombers de la Generalitat està com està és culpa d'ells, i de ningú més.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!