dilluns, 24 d’agost de 2015

5 anys parlant de Bombers

El passat dia 20 d'agost feia 5 anys de l¡aparició d'aquest bloc. El bloc d'un pobre bomber, al llarg d'aquest temps s'ha anat guanyant un petit lloc en l'espai tecnològic d'internet. Les 150.000 lectures acumulades fins a finals de juliol així ho corroboren. Un any després vaig activar també el perfil a Twitter, que a dia d'avui és seguit per pràcticament 800 seguidors. Tot això m'encoratja en seguir escrivint, en seguir analitzant i en seguir explicant tot allò que veig als incendis i el que envolta aquesta casa de barrets.

Avui he llegit una periodista que comenta que "al·lucina" amb la seva capacitat d'escriure un bloc durant 8 anys... doncs jo que no sóc ni periodista ni de lletres dec ser un bitxo molt raro!.
En tot cas he de reconèixer que tot i la polèmica creada en alguns posts, no tinc mals rotllos amb pràcticament ningú (suposo que els 4 que no em parlen serà perquè alguna raó devia tenir quan escrivia, oi?), perquè gràcies al bloc he conegut gent molt interessant, que sovint col·laboren aportant idees, comentant, puntualitzant, discrepant o simplement fent un retwet o un like.

Parlant la gent s'entén. Aquest és un gran principi. I això el bloc també m'ho ha ensenyat. Perquè què hi ha més bonic que compartir experiències en un descans d'un servei, quan et trobes en un relleu o simplement quan coincideixes de guàrdia o portant papers a oficines? Perquè tots veiem les coses de forma diferent, segons les nostres experiències i també interessos i segurament si ho compartim trobarem punts en comú que faran que al final fem un equip de gent preocupada per les coses, i en el nostre cas per Bombers. En el fons, ni que sigui molt en el fons, tots ens l'estimem una mica. I és per això no paga la pena de barallar-se amb ningú, ans al contrari, el que hem de fer és compartir i divulgar les nostres experiències. I respectant a tothom (això també m'ho ha ensenyat el bloc).

De moment hi ha tema per alguna temporada més, després ja veurem.

Gràcies.

dilluns, 17 d’agost de 2015

Horta i el gran silenci (3ª part)

Finalment, després de deixar passar un any des de que vaig veure la versió televisiva del documental "el gran silenci" he trobat l'ocasió per tornar-lo a veure.

Va ser el dia 21 de juliol, aquell dia ni m'ho havia plantejat, però va sortir així. Vaig arribar a casa, amb la dona i el gos. Els nens eren fora per uns dies. I la dona havia de sortir, a un compromís, així que en aquell moment de quietud em va venir de gust veure la versió completa.
Havia estat tot el dia amb el cap revivint aquell dia, pel matí havíem fet un petit recordatori al monument que hi ha al costat del parc i de regió Lleida, després vaig acompanyar a un parell de companys a esmorzar, durant la resta de dia havia seguit alguns recordatoris que altres companys feien al Twiter o al Facebook. Però em faltava alguna cosa. En aquell moment, a casa, sense ningú vaig tenir el moment de pausa i de pau i vaig agafar el DVD que feia algunes setmanes havia rebut d'una persona molt especial i vaig posar la màquina en marxa. Potser feia 2 any que no l'engegava. Vaig posar també el so en directe, sense filtres a l'equip d'àudio. Tot estava a punt. Vaig sopar en 5 minuts i pitjava el Play.
Molta calma. El document porta molta calma. Poc a poc va desgranant els diferents moments que es van succeint quan comença un incendi. El relleu des de Sala central, l'incendi durant la nit, l'anàlisi del mateix durant les primeres hores, l'incendi a l'albada, les feines a fer durant el matí fins que arribés el canvi en la situació meteorològica, explicacions varies de com es veia l'incendi durant tot el matí. Tot un seguit de dades mols desfullades i molt concretes que tornant-les a recol·locar et fan reconstruir a la teva ment com era aquell matí a Horta i des de un grapat de punts de vista diferents. Aquí potser observo una petita divergència en com veuen l'estat de l'incendi dos àrees diferenciades. Per una part hi ha qui veu l'incendi sorprenentment be, molt apagat des del punt de vista de fumeroles i sense fronts actius de foc. Per altra banda hi ha qui veu el perímetre excessivament mal cremat, molt sinuós, patint per poder-lo encerclar, la lentitud en que poden avançar les línies d'aigua... per aquí en algun punt es recorda la situació de la deficient política forestal tant a Catalunya com a la resta de país i possiblement sud d'Europa.
Finalment la descripció de com va anar canviant la situació. Un vent que havia de ser mitjà passava a ser molt fort, unes represes que creixien de forma excessivament ràpida, la evolució erràtica de les represes condicionades pel vent canviant. Aquesta és la part diferencialment més tècnica del reportatge i és la que més aprecio.
Em segueixo quedant amb aquesta part. La deducció de com va anar desenvolupant-se l'incendi i també el rescat de la BRIF de Daroca. Aquí vaig observar una cosa que fa un any no havia vist. En aquell moment em vaig quedar en que era lògic que marxessin, era una situació crítica, no podien seguir el seu model de treball (amb l'helicòpter a disposició), i sense comunicació directa ni amb els mateixos protocols de treball que la resta. I aquí apareix un nou vèrtex... Crec que és en Marc Castellnou qui diu que els protocols de treball son diferents i que aquest és un punt a treballar. Tant en reviure les experiències (bones i dolentes) com en la metodologia bàsica a l'hora d'afrontar moments crítics. Aquesta és una porta oberta a treballar. Aquesta, pràcticament em justifica la totalitat del document. I posteriorment la part més emotiva, el moment de l'atrapament, la recerca dels ferits i també el recompte final des de Sala Central.
De tota manera hi ha molt més. Com he dit hi ha tota una analítica i deducció de la situació. Les diferents visions de la situació segons qui ho explica. El testimoni del Pepe. Les imatges (segurament una sobreimpressió de l'hora ho acabaria d'arrodonir). Fa anys que tinc al cap que cal fer un cronograma gràfic de cada moment, ens ajudaria molt, segur.
A partir d'aquí només podem fer que aprendre. Aprendre dels errors i dels defectes. Segurament son defectes el no saber esperar una línia d'aigua o tenir clara quina és la distància que li podem donar. Sempre aniran a velocitats diferents, però hi haurà moments en que caldrà esperar-la. També ho son l'optimisme i la relaxació en veure que la situació (aparent) és millor de la que ens pensàvem inicialment. Aquell dia la Natura ens va donar una lliçó, ella és qui mana, no nosaltres. La suma de factors a tenir en compte i el seu control evidencien que cal tenir un bon equip i ben estructurat per tal d'assumir totes les funcions i també la delegació i traspàs d'informació als diferents nivells de comandament.
Finalment potser una de les coses més importants i que no ho havia vist fins ara, és la necessitat de posar en comú estratègies i metodologies de treball dels diferents cossos i dels diferents països i no sé fins a quint punt arribar-los a validar. Això però topa amb la manera de treballar actual i la visió que hi ha de l'extinció a les diferents comunitats de l'estat i de les empreses que donen el servei (alguns dels grups d'extinció son empreses). Si costa a nivell d'estat no cal tenir gaire imaginació per deduir les dificultats en establir convenis i models comuns entre paisos siguin o no europeus.

dilluns, 10 d’agost de 2015

Seduïts per la crida del foc

No sé si amb aquest títol us haureu fet una idea equivocada del que us vull explicar avui, però cada cop hi ha més gent que sent la crida del foc...
Segurament a tots ens passa que el foc ens crida l'atenció. Veure flames sempre ha estat espectacular. Colors taronges i grocs i de vegades blavosos ens deixen amb la boca oberta. Quantes vegades no heu observat la vistositat de l'horitzó amb les flames d'un gran incendi a la nit?

Però no hi ha millor confort que la feina de treballar prop del foc. En el meu cas, com a bomber de la Generalitat em toca veure diverses tipologies del foc: Incendis d'habitatge, d'indústria, matolls, contenidors, abocadors i algunes varietats més (com pot ser el foc elèctric).
bomber per un dia, ni que sigui per Carnestoltes...
De tota manera col·lectius n'hi ha molts al voltant del foc i també del bosc. A Catalunya podem començar pel CTFC (centre tecnològic forestal de Catalunya) amb els seus estudis sobre l'evolució del bosc abans i després d'un incendi, el DARP, Els de Medi Natural i els els agents rurals, els GEPIF (que venen dels antics Sierra), els EPAF (també venen dels Sierra), les ADF (com a personal voluntari vinculat a la protecció del medi forestal), també tenim grups que han acabat organitzant-se com a empresa (GREM, grup de recolzament d'eines manuals), i el mateix Cos de Bombers de la Generalitat (Dept. d'Interior) amb bombers professionals, bombers voluntaris i els "forestalillos". Podem afegir els Bombers de Barcelona (encara que els veiem més com a bombers urbans) i també podríem afegir als bombers del Consorci d'empreses químiques de Tarragona (amb dos parcs). Per tant ja veieu que el tema podria donar molt de si... potser és una font de propers posts.

Però si comencem a mirar, això no és suficient. A més dels bombers privats i interns que poden tenir algunes empreses químiques (parcs de bombers interns a la petroquímica de Tarragona, i segurament a Martorell n'hi haurà un altre (oi?), hi ha un seguit d'empreses que s'estan posicionant al sector... Alguna ja té contracte directe amb l'administració (bombers de l'aeroport d'Alguaire), segurament els d'AENA també es podrien posar en aquest sac però no em serveixen d'exemple. I després totes aquestes empreses que poc a poc estan apareixent com a bolets amb l'excusa de realitzar preventius... comencen a tenir camions de bombers, ambulàncies, furgons de material i transport... etc. Si m'apureu podem comptar a alguna de les associacions de protecció civil que han aconseguit finançament (o malbaratament de diner públic?) per comprar-se equips d'intervenció complerts.
Quants errors hi podeu trobar?
Més de 7 segur!!!
A Catalunya fins ara hi ha hagut una política de tot s'hi val i tot és vàlid. A Can Bombers sovint no sabem a què juguem. Compartim terreny de joc amb molts d'aquests agents i cadascú evidentment ha de defensar el perquè de la seva existència i també el seu sou (o remuneració, quan la tenen).
Potser i només potser el problema està en que tots depenent de Departaments diferents... Perquè bombers està sota el mateix sostre que la Policia? Algú ho entén? No seria més normal que Bombers depengués del Departament de Territori i sostenibilitat (antic Medi Ambient i Habitatge)? Així cobrim tant la part "forestal" i d'incendis de vegetació i la part "urbana" i estructural. D'aquesta manera es podria portar un millor control de l'àmbit Preventiu a nivell de control del compliment de la legislació, perquè ara com ara, qui és l'encarregat de fer complir les normes de protecció d'incendi? Quin departament? Interior no ho fa, però a habitatge no tenen tècnics, i han de demanar informes als tècnics de bombers. La veritat és que se'm fa una mica estrany. També es podria portar la investigació d'incendis (vegetació i construcció) de manera més ordenada i organitzada. Ningú entén com Bombers no fan investigació de les causes del foc.
També se'm fa estrany la multitud d'agrupacions i entitats que interaccionen al voltant del bosc, el foc i la prevenció. Que ningú es prengui aquest post com una crítica a cap entitat concreta. Però, oi que seria més lògic que tots estiguéssim al mateix departament? així si cal "vestir" als que fan extinció, es dediquen tots els recursos a aquests, si cal dotar de recursos a prevenció d'incendis a boscos, dons es fa el plantejament que toca, tant per les dades que tenim sobre les estadístiques d'incendis i caracterització, com per les de l'estat dels boscos, l'evolució, etc. Si la necessitat de recursos la tenim en millorar els rescats, en serveis tècnics (llum, gas, electricitat,...) o qualsevol altre de les activitats que fem a bombers i altres organismes paral·lels, doncs també es pot fer el plantejament cap aquest àmbit.
Per no tenir, no tenim ni el costum d'utilitzar l'anagrama "oficial" del Departament.
Aquest l'he retallar d'un document antic, perquè a google no hi és.
Perquè al final, tenim recursos de prevenció d'incendis forestals que venen del Departament de Territori i Sostenibilitat (per exemple agents rurals), altres del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (ADF), de Interior (Cos de Bombers i Protecció Civil)... altres depenen del Departament de Benestar i Família i del Departament de Justícia (associacions de voluntaris i el seu registre com entitat), i entenc que les empreses privades de prevenció i activitats relacionades per una part estaran inscrites al Registre del Departament de Empresa i Ocupació però també al de Interior (com entitats homologades a Protecció Civil i/o per l'Escola de Bombers).

Els Bombers estem al mig de tot arreu i per tant els cops ens arriben per totes bandes. Vivim en un moment en que tothom busca no només mantenir la seva parcel·la sinó que també vol vendre la moto de que son imprescindibles i necessiten més recursos. I per acabar us dono un exemple. Tots tenim clar que la competència de l'extinció dels incendis és dels Bombers (del Cos de Bombers), si, oi? doncs hi ha gent que això no ho té tant clar, com a mínim vol jugar a fer de bombers... Aquí una foto d'un grup de PC que s'han comprat uns equips d'intervenció (els hem vist a accidents i incendis urbans). I també aquesta carta demanant més competències i via lliure pels ADFs (les feines de neteja i acondicionament de la superfície forestal son prou necessàries i estan tant pendents de realitzar que no puc entendre què pretenen), de fet si una cosa caracteritza al Cos de Bombers de la Generalitat és la seva efectivitat, sobretot la dels últims anys, i a més és reconeguda internacionalment.

dilluns, 3 d’agost de 2015

l'incendi perfecte

l'incendi d'Òdena vist des del vol Irlanda-Barcelona
Doncs si, ja tenim aquí el primer GIF de la temporada. Al millor moment, al lloc perfecte. De fet començavem a pensar-nos que érem bons, molt bonts. Tota la península cremant i a Catalunya ho apagàvem tot, fins i tot hi havia qui a nivell de parc parlava be del GRAFs. Però si ho mirem objectivament, i si som realistes, tampoc ha cremat tant ni ha pres mal ningú. Ara és qüestió d'explotar-ho.

Va sortir dins un horari habitual, cap a l'hora de dinar. El moment perfecte per a que pràcticament tot el personal anés hidratat i menjat (per tant pots esperar un bon rendiment del personal), situat al centre de Catalunya i molt ben comunicat amb tot arreu. A poc menys d'una hora de Lleida, hora i mitja de Tarragona i Girona. Qualsevol altre lloc hagués estat més problemàtic (Garrigues, Empordà, Noguera, Terres de l'Ebre...). Per tant els recursos van arribar gradualment i amb certa celeritat. El lloc també era prou mediàtic, el vent de Ponent l'empenyia aparentment cap a Montserrat i El Bruc i amb una previsió de Marinada que l'arrossegaria cap a Manresa i la Catalunya Central (incendis del 98)...
Factors a tenir en compte. Baixa humitat, temperatura elevada (35º o més) i un factor diferencial respecte d'altres jornades com és el vent de Ponent que feia que avancés amb força a la recerca de zones seques on la pluja no havia fet pràcticament acte de presència els últims mesos. La Marinada, en canvi, permetia preveure un bon treball nocturn aprofitant l'augment de la humitat i la disminució de la temperatura.

Teníem tots els recursos disponibles. Milers d'efectius bomberils i ADFs salvant el País. Per sort no va haver cap altre incendi en tota la jornada, perquè tothom era a l'incendi d'Òdena.
Tenim un servei propi d'enregistrament de video que eclipsa qualsevol altra imatge presa per les televisions i agències de notícies, com a molt, només es podia complementar amb entrevistes a gent que se li havia cremat prop de la casa o la terrassa del restaurant, però davant els centenars d'evacuats i nens "rescatats" de la casa de colònies, qui volia escoltar a algú dient que els bombers no li havien apagat el jardí?

Ara era qüestió d'aprofitar la situació. El bosc era brut. Molt brut. Sec i espès,  per això cremava. Però finalment ja va sortir el reportatge de torn explicant que hi havia un projecte de "neteja i aclariment" del bosc finançat amb diner públic, que com era inacabat (porta uns pocs mesos respecte a un pla  d'alguns anys de treball) per tant "algú fa els deures" però no ha donat temps suficient... és l'excusa perfecta.
Tots anem de groc. Bombers i ADFs anem amb jaquetes semblants i els ciutadans no saben distingir qui és bomber i qui ADF (pràcticament tots ja utilitzen casc també). Fins i tot es va demanar que no vingués gent voluntària (per ser perillós per ells i també perquè sovint fan més nosa que servei) que ja hi havia prou personal operatiu fent feines d'extinció.
Al juliol encara tenim a molts polítics a peu del canó. Recentment ens han canviat el nostre conseller i evidentment aquest no pot agafar vacances el primer mes... Així que ja tenim interlocutor oficial. Va fer la seva estrena. Quatre conceptes mig tècnics que li han explicat una estona abans, un discurs de tranquil·litat i de control de la situació, vestit amb paraules com "flanc", "centre de comandament", "mitjans aeris", "condicions atmosfèriques", "en fase de control", "estabilitzat"...  Sort en vàrem tenir que al 3/24 qui parlava eren els tècnics. Aquí si que podies entreveure com anava tot.

Així que tenim un incendi mediàtic, prop de Montserrat. En un lloc cèntric i proper a la gran majoria de parcs, molt ben comunicat. Des d'un primer moment un grapat de camions de bombers disponibles. Proper a la A2 des on és fàcilment visible (hi ha imatges del núvol convectiu per donar i vendre). Tot i fer vent aviat es fan públiques imatges des de l'helicòpter. Bosc, flames, fum, i molt terreny per endavant.
Des del parc podem anar veient la posició dels vehicles... quan calculem 200ha, per premsa en diuen 100, quan diuen 400 nosaltres ja n'encerclem més de 800... també calculem 1200, però no és fins l'endemà i a compta gotes que van dient 1000, 1100, 1200. Com si 200ha s'haguessin dilatat de no se sap on, perquè a la matinada l'avanç de les flames va quedar pràcticament acabat.
Finalment va aparèixer el culpable de tot plegat. Un pagès, que pobre desgraciat estava llaurant el camp un diumenge al migdia (que no van a la platja aquestos pagesots?). Doncs diumenge és un dia tranquil, ningú t'emprenya ni t'espera enlloc, un dia perfecte per anar a llaurar i preparar el camp per la sembra de les properes setmanes. Qui no coneix un pagès que treballa fins diumenge al migdia? Feia calor, però l'onada de calor ja s'havia retirat, de fet, bufava una mica de Ponent que tot i ser sec venia precedit de tardes amb tempesta i llamps. El risc d'incendi tot i ser alt no havia fet tancar cap massís, ni el Pla Alfa tenia comarques en nivell 3. Per tant feia el que molts pagesos fan aquests dies: Llaurar la terra i preparar-la, un dia com qualsevol altra. O és que tots hem d'anar a missa i a fer el vermut a la plaça del poble? O a cremar-nos la pell a la platja?

Així que ja tenim tots els elements que conformen la situació ideal per a que algú en tregui rendiment. Ja ningú recorda que hi ha com a mínim 300 bombers menys (la majoria jubilats o en baixa operativa) sense recanvi, algun que altre vehicle menys, roba de vestir sense reposar, sense recanvi de mànegues i altre material d'intervenció. Ja ningú recorda que a Can Bombers les coses no van be. Les imatges son clares. Ja sigui a la "tele3", youtube o notícies internacionals... Tots els bombers porten casc, ulleres, una jaqueta groga, guants. Tots anem molt llampants! Ole!
I no es para d'explicar que els bombers han anat a l'incendi amb molts mitjans, pràcticament tots els parcs teníem un camió a Òdena (pocs més en quedaven per un segon incendi forestal)... tot d'helicòpters i avionetes volant. Aquest potser és el primer cop on dominen les imatges dels equips terrestres (hi ha personal de bombers) i del centre de comandament (hi ha una gran i bona organització) en lloc de la dels mitjans aeris.

Finalment la imatge que tots tenim a la retina, bombers amb la torxa (si, la regadora aquella de fotre foc es diu torxa), de fet son GRAFs (el que ara anem tots iguals, excepte el protector facial). Veus que bons son TOTS els bombers? Ara em venen al cap les imatges d'una entrevista infumable on un periodista sensacionalista i un sindicalista (poc votat entre bombers) ens fan quedar més que malament a tot el col·lectiu, amb el beneplàcit de la casa.
És per això que per una part m'alegro que tot hagi sortit tant be. Perquè s'ha treballat molt be i s'ha fet una gran feina que ha resultat útil. Per altra però hi ha tot el rendiment que se'n traurà. Un a nivell de la mateixa casa, on de portes enfora es dirà que tot va be i tot funciona i per altra la del rendiment polític. Un culpable (el pagès), un dia de vent, un bosc ENCARA massa espès (com si ja hi hagessin mesures d'actuació preventives de neteja dels boscos catalans), bombers, adf i voluntaris a "tuti pleni"... tot a poques setmanes d'unes eleccions en que si Catalunya no funciona és tot culpa dels de fora i dels astres, perquè nosaltres som els més millors.
Un primer reportatge de TV3 de la setmana passada parlava d'un projecte LIVEMontserrat, posteriorment aquest cap de setmana ha sortit aquest més complert: Regeneracio de boscos cremats el bruc

Urbanització al mig del bosc (prop d'aqui van aturar l'incendi)
Un altra urbanització al mig del bosc (cap aquí anava el foc durant la tarda)
La realitat però és que no som els més millors. La realitat ens diu que tenim un grapat d'urbanitzacions, cases de colònies i masies envoltades de bosc, sense franges de seguretat, que condicionen en part les tasques dels equips de bombers. Els boscos son bruts i espessos i cal anar amb la motoserra obrint pas a la mànega d'aigua. I que aviat n'hi haurà un altre, potser no aquesta setmana ni la que ve, però que l'incendi hi serà, perquè va iniciar-se el dia que algú va deixar de preocupar-se per l'estat dels boscos.

Així que a partir d'ara qui es creurà que manquen bombers?, Que no hi ha mitjans? que ens falta molt encara? I la política forestal, on és? Què se n'ha fet de la indústria d'explotació forestal?

Vols rebre els articles per correu? apunta't!