dilluns, 26 de juny de 2017

Un desastre de DGPEIS

Fa tot just dues setmanes us escrivia dient que "bombers no existeix", doncs ningú ha estat capaç de dir-me que si existeix. L'únic que m'han pogut escriure és que hi ha un esperit d'equip que ens fa treballar junts... però això, que si que és veritat depèn del torn i del parc. Ni tots els parcs son iguals ni molt menys tots els torns. Ui, per no parlar ja de Regions d'emergència.

Només necessito dos exemples, i son els mateixos de fa dues setmanes, per demostrar que "bombers" no existeix. és pur màrqueting. Però a més és del dolent.
El primer i és molt clar, només cal veure la catàstrofe de la torre Grenfell de Londres. El primer que vaig fer el mateix matí de veure la notícia va ser comentar a un amic que se li girava feina... (pensant que alguna cosa havia de canviar)

I com hem pogut veure als mitjans de comunicació, a Londres han desocupat a 800 persones que vivien en edificis alts per tal de millorar les condicions de seguretat. I aquí no s'ha sentit a cap tècnic de bombers de la Generalitat (ni dels de Barcelona) dient que els edificis de gran altura son segurs per A o per B, o que es faria una campanya d'inspeccions per tal d'assegurar que els materials constructius o d'aïllament siguin els correctes.
Torre Millenium, Sabadell
És cert, a Catalunya i a Espanya la normativa d'edificació és molt complerta, però això no vol dir a Gran Bretanya no ho sigui. Que la Normativa especifiqui que els materials han de superar unes característiques tècniques no vol dir que els 100% dels edificis construïts a partir de l'aplicació d'aquesta norma es compleixin. Per una mostra, la torre Grenfell de Londres...
Plaça d'Europa, a Lleida
Així que estic esperant que algun tècnic (i no miro absolutament a ningú), millor dit, hauria de ser el mateix Conseller qui anunciés que hi haurà una revisió de la normativa, i de les condicions de compliment d'aquesta, a uns edificis amb característiques X. I no tindrien perquè ser edificis de gran alçada, poden ser edificis amb gran nombre d'habitatges però que formin una illa de cases, amb poc accés per les autoescales de bombers, amb possibles deficiències urbanístiques respecte a l'accés a hidrants, etc... i perquè no? hospitals, escoles, teatres, cinemes...
La segona raó per la qual "Bombers no existeix" és tant clara com la primera. El parc de bombers de Pont de Suert. El parc tancarà el dia 30 de juny. Les persones encarregades de gestionar el parc han decidit que amb la gent que son no poden donar el servei que ha de tenir un parc de bombers voluntaris. Es necessita un nombre de gent, amb possibilitats de poder sortir als serveis en una amplia franja horària, de nit i de dia. Però com que molts treballen a la muntanya o en feines que no permeten deixar-la d'un moment a l'altra, doncs amb tot el seu pesar, i d'això n'estic segur, han hagut de rendir-se a la situació.

Aquest article es publica el dia 26, però a dissabte 24 de juny encara no hi ha cap solució a utilitzar a partir del 1 de juliol. La Direcció General deu estar pensant, els responsables del servei deuen estar pensant, però queden 4 dies i encara no hi ha res decidit. Si, som bombers, i la nostra actuació sovint és improvisada, però sempre és a partir d'uns protocols, d'una experiència, d'una solució tècnica que finalment s'adapta a cadascun dels serveis.
En aquest cas s'han escoltat un parell de coses, però a dia d'avui, i repeteixo, falten 4 dies, ningú sap res. No és possible que si els bombers voluntaris de Pobla (que son els que estan més a prop, han de venir a fer guàrdies a Pont de Suert que encara no ho sàpiguen i per tant que encara no s'hagin fet la seva relació de dies planificats. I si li toca al parc professional de Sort... doncs el mateix. Caldria fer un quadrant per conèixer qui hi anirà. I si cal obrir-lo a altres parcs, Tremp, Balaguer, Vielha, etc,  tres quarts del mateix.
La solució definitiva és obrir la possibilitat que, com a mínim durant l'estiu, un nombre definit de bombers tingui la seva plaça provisional a Pont de Surt. D'on han de venir? Això també és complicat,, perquè els parcs amb excedent de personal son nuls. Així que donar resposta a 4 dies vista a un problema que es ve arrossegant des de principis d'hivern no és gens fàcil si abans no has plantejat propostes als bombers professionals o voluntaris dels parcs propers.
Bombers no existeix, em reafirmo. Si existís avui hi hauria una conferència de premsa del Conseller anunciant l'estat de les edificacions d'aquest país, i una altra del Director General explicant com es garantirà el servei de bombers a l'Alta Ribagorça i des del Pantà d'Escales, fins l'entrada sud al túnel de Vielha i tota la Vall de Boí. Que son pocs serveis? Si, però a l'estiu hi ha molta gent, vehicles, activitats, que no hi passin coses no vol dir que no hi hagi risc ni que els accidents siguin greus. Tothom es mereix tenir un bomber a 20' del seu problema. TOTHOM.

dilluns, 19 de juny de 2017

mal presagi primaveral

Als que ens agrada fer de bombers sovint ens costa explicar als amics com ens pot agradar estar en un accident o en una gran catàstrofe. De fet, no crec que a ningú li agradi viure la desgràcia d'altres persones. No, no és agradable. Però el fet de minimitzar perills o ajudar a sortir d'una situació complicada a les persones és algo que ens apassiona, i no només això, sinó fer totes aquelles maniobres que coneixem, o que de vegades hem d'acabar improvisant (idees de bombers) per tal que el servei (el que sigui) acabi sortint bé. Curiosament, el fet d'apagar foc, patir la calor d'un incendi i resistir-lo, la foscor mentre avances pel fum i el soroll dels espetecs del foc son sensacions "agradables" difícilment descriptibles. I he de reconèixer que el fum, l'escalfor i el mateix foc tenen un encant semblant al dels ulls de les serps... temptadors i perillosos.
Així doncs, quan arriba aquesta època de l'any, quan ja la calor és forta (i aquests dies son de rècord) el fet de menjar fum, que et plorin els ulls, et caiguin mocs i tenir el cos ben suat perquè estàs apagant un incendi de rostoll, del sembrat i del camp erm de la zona del pla de Lleida et fa tenir una sensació semblant (potser millor) que la de la classe d'spinning que alguns paguen un parell o tres de cops per setmana. La suor i el patiment son signes de l'esforç invertit i el resultat està en la feina acabada (o la millora física en el cas de l'esport). Així que segurament no és tant descabellada aquesta comparació. L'esforç del bombers aquests dies és semblant (o proporcionalment millor) al de l'esportista després d'un dur entrenament.
Quan s'apropa Sant Joan i l'època de la sega els parcs de bombers son un anar i venir de camions que entren i surten. Sovint, a mig matí sona el telèfon i fins a ben entrat el migdia no tornes, després d'un parell de serveis seguits. De vegades menges a correcuita i tornes a tenir un avís i aquest ja et porta a enllaçar serveis (nosaltres en diem empalmar-los). Quan tornes a l'hora de sopar estàs desfet, amb ganes d'una cocacola ben freda i alguna cosa fàcil de menjar. I aquests dies veient els incendis per la premsa i per les xarxes m'entra enveja i enyorança de totes aquestes sensacions (encara que em caiguin mocs, foti olor de fum i l'aigua de la dutxa quedi negre sota els meus peus.

Tot això que és tant "bonic" se't gira de cop i volta quan veus notícies com les d'aquests dies. Primer l'incendi de Londres i després el de Portugal.

Per la majoria de bombers és tot un repte l'incendi de Londres. Coordinar 200 bombers en un incendi urbà no és fàcil. Necessita l'establiment d'una serie de mesures de coordinació, comandament i estructura operativa. I per part dels bombers que entren a la torre, rescaten persones, fan recerca de gent que s'ha quedat arraconada, que tiren aigua des de dalt de la cistella a gran altura, que pugen les escales (i les tornen a baixar) un grapat de vegades... Fan que aquest sigui, en part, un d'aquells incendis que ens fa recordar la dificultat de tota la nostra feina. El problema està en que per molt be que ho acabis fent sempre hi acaba havent víctimes. En aquest cas perquè hi ha qui s'acaba tirant, altres perquè el fum els atura al mig de l'escala i altres perquè es queden atrapats i els engull les flames. És la part més dura d'aquesta feina. Per molt que facis sempre se t'escapa una part, la que no pots controlar.
Hem començat a veure algun video d'agraïment als bombers de Londres per la seva feina, els veiem cansats, bruts i abatuts després de viure en primera persona un servei d'aquests en que per molt be que ho puguis acabar fent, acaben havent molts factors que se t'escapen i sobrepassen. En aquest cas en tenim dos de molt importants. El material pel qual estava fet l'aïllament (o guarniment) exterior, principal causa (a priori) de la propagació vertical de les flames i el segon és l'altura de l'edifici.

El material el podem anar substituint dels edificis a mesura que fem canvis normatius, però costen diners i no totes les comunitats de veïns podran fer aquesta inversió de nou (ja la van fer una primera vegada). Però l'altura dels edificis és la que és, a l'igual que l'altura a la que arriben les autoescales de bombers. A la Generalitat tenim escales que ens permeten arribar a 32m (30m més la nostra altura i la del braç estirat amunt) a Bombers Barcelona crec que tenen una de 45m. Cap d'aquestes et permet anar més enllà de 9pisos (32m) o 13-14pisos (45m). La majoria de ciutats grans tenen edificis que superen aquestes altures. L'única manera d'evitar el foc és fent que no traspassi del lloc on s'ha generat. Per tant és important la no transmissió vertical per la façana exterior, per la interior, pel forat de l'ascensor i també per l'escala (que permet la pujada dels bombers)... i també l'horitzontal: portes, passadissos, finestres...
http://www.ccma.cat/324/una-mare-salva-la-familia-de-lincendi-a-la-torre-grenfell-inundant-lapartament/noticia/2794758/

Si tot això es compleix un incendi no tindria perquè escampar-se a més enllà del propi habitatge en que hi ha hagut l'incendi. Això permetria que la gent dels altres pisos, estiguin per sobre o per sota, es pogués quedar dins el pis, permetent als bombers, sanitaris i també policia accedir als habitatges per tal d'apagar, assistir i controlar (segons la nostra funció). A més, darrera hi ha totes les mesures de "formació a la població" envers els endolls, l'incendi a l'extractor i/o paella a la cuina i altres accidents domèstics causants de la majoria de focs que permetrien reduir l'estadística d'incendis.
El problema el tenim però a incendis com el de Portugal de l'últim cap de setmana (i que encara deu estar cremant). Un bon nombre de persones ha estat atrapat durant la fugida del lloc de l'incendi. La feina del bomber és apagar l'incendi. I per això necessitem que al bosc només hi hagi la gent de bombers, les urbanitzacions amb les mesures de protecció (les zones de baixa densitat vegetal, franges de seguretat, fins i tot zones buides per a aglutinar recursos, gent, llocs de comandament i coordinació, etc.), i que la gent es quedi allí on està.
A Catalunya ja vàrem tenir un "atrapament" de gent als seus vehicles (perquè els va enganxar circulant, o per què eren curiosos) i també alguns hi van morir. Contra això els bombers poca cosa hi podem fer. Però malauradament la història es repeteix. A Catalunya tenim un grapat d'urbanitzacions en mig del bosc. Les carreteres tenen una capacitat limitada, més en aquests casos on el fum i la curiositat ens dificulten la conducció i on fàcilment podem quedar aturats i engollits per les flames. Estic pensant en llocs tant importants com Collserola, La Pineda i el cap de Salou, Les Tres Cales (entre l'Ametlla de Mar i Calafat) i molts altres on podem trobar veïns i estiuejants envoltats d'urbanitzacions, singles i carreteres.

Aquesta és la part desagradable de la nostra feina, tot allò que no podem controlar. Tot allò on un departament de bombers no hi pot posar ma. Les mesures de protecció aplicables a la construcció, el comportament de les persones en fugir, la capacitat de les carreteres (i també peatges), les aglomeracions de gent...

dilluns, 12 de juny de 2017

Bombers no existeix

Fa alguns dies que penso en com està evolucionant aquest bloc. Segurament al començament era molt més canyero en quant a crítica al material i el funcionament d'alguns serveis. I tot i que sempre he intentat mantenir una línia, en gairebé 7 anys de bloc no pots parlar sempre del mateix. Així que he anat buscant el perquè de moltes coses que passen a bombers i és del que he acabat parlant.
És evident que hi ha tres temes estrella, que causen interès, un és el del bombers voluntaris, parlar-ne be o malament sempre causa rebombori, i si us hi fixeu per aquesta mateixa raó actualment intento no parlar-ne. La resta de temes son independents al tipus de bomber que hi intervingui. Per una banda us encanta quan descric les meves vivències personals als serveis, incendis, rescats, accidents o qualsevol servei en que pugui descriure emocions personals o de grup. I finalment la que (i estadísticament és així) en aquesta època em surt de forma més natural, els incendis forestals, a poder ser relacionats amb els bombers i els mitjans que hi dediquem.

Porto ja 6 mesos de baixa (i el que em queda), suposo que obtenir informació sobre la Campanya Forestal i l'evolució dels incendis forestals és relativament fàcil. Buscar articles i analitzar dades, tot i ser entretingut és un terreny fàcil per mi. Però parlar de sentiments i serveis en aquest moment és molt complicat.
Puc parlar-vos de cada cop que vaig al parc de bombers, que és setmanalment, per la tarda, al gimnàs. Tot i que hi vaig per "feina" personal, posar en forma la meva cama i genoll, sempre pots veure el resultat dels últims serveis (vestits bruts, desordenats, ...) o camions que no hi son i en funció d'aquests intuir la tipologia de servei al que han anat.

El que se'm fa costa amunt és sentir l'alarma de sortida a servei. Em segueixo exaltant. No estic de guàrdia, ni puc canviar-me i sortir amb ells, però mantinc el neguit. No només això sinó que em fa ràbia veure com organitzen la sortida i jo em quedo a terra. Si, tinc ganes de cridar ben fort "ya voy yoooo". Diumenge pel matí passejava amb el gos pels carrers del meu poble, i vaig escoltar una sirena... tot i no ser el meu parc vaig reconèixer-la i sabia que eren els bombers. Efectivament, mentre arribaven a una cruïlla vaig veure que venia un cotxe, li vaig indicar que parés... i en passar el camió, el conductor em va saludar. Quina ràbia, hagués pujat d'un salt.
És curiós, no poder fer la meva feina, la que m'agrada, em toca molt la moral. I com que el que m'agrada és el món de bombers intento estar pendent de tot allò que hi passa. I com que és així us puc seguir parlant del meu món.

Aquests dies he parlat força d'incendis forestals, de si cal o no apagar-los i què passa (en part és la paradoxa de l'extinció) però també és tot un món creat (bussines) com a negoci que s'hi ha instal·lat de forma paral·lela. Volguda o no volgudament, amb 3% o no, després de tres dècades de "Bombers de la Generalitat" tenim creada tota una gran dinàmica de recursos que hi pengen i és molt i molt difícil canviar-la.

El que més em molesta no és això. El que em molesta és que tot això costa molts recursos i ningú intenta fer un estudi real de la conveniència i necessitats de tot plegat. No només això. El més trist és que els bombers únicament som un número. Un número en quant a quantitat de recursos dels que disposa la casa per "vendre" la campanya d'estiu i el sistema bomberil.
Únicament som una xifra i també som un cost. Som un pressupost que alhora de parlar/negociar quantes guàrdies hem de fer i intentar recuperar el sou que teniem fa gairebé 10 anys, és un esglaó impossible de salvar. Doncs senyors aquests no son els únics diners que gasteu. Evidentment gasteu en una partida fixa (sous), però teniu com a variables els costos de la renovació de la roba, els costos de canviar i renovar vestits d'intervenció, renovar flota de vehicles... quan en realitat s'haurien de calcular per la seva vida útil (amortitzacions), i conèixer quin és el seu cost al llarg dels 2, 5, 10 anys que estaran en actiu i posteriorment caldrà renovar.

També hi ha una altra despesa que ningú ha valorat. El cost de les baixes. Les baixes es valoren en funció de la gent que falta i la dificultat per fer els quadrants de personal sense haver de desplaçar bombers o generant guàrdies extraordinàries. Com us he dit abans, els bombers som un trist número. Posem que som 4000 bombers. Doncs som 1400 individus que es reparteixen en els 70 parcs de Catalunya. Així de senzill.
És trist però és així. Ningú m'ha trucat en 6 mesos per conèixer de primera mà com evoluciono de la meva baixa mèdica. Ningú sap què li costarà a la Direcció General la meva baixa. Si no saben què em passa, com poden saber si estaré 2 dies o 2 mesos de baixa? Per tant és impossible que ningú hagi fet el càlcul econòmic per la casa de si falto 6 mesos, 1 any o un any i mig... I perquè calcular-ho? Potser estaria be passar-li factura al departament de sanitat... potser valoraria la necessitat d'avançar les proves d'avaluació, les preparatòries, o qualsevol altra acció que pràcticament no costa ni un duro (programar no costa diners) i que un moment o altre s'han de fer, per tal d'avançar diagnòstics intervencions i processos de recuperació.

Can bombers, tot i ser un nom "amigable" en realitat és la cosa més freda que hi ha. Els bombers, els operadors de control, el personal de magatzem, de comunicacions, etc i fins i tot els tècnics no som res més que un recurs per a fer màrqueting. En  temps del Twuiter només som un d'aquests 100 recursos que @bomberscat diu que assisteixen als incendis forestals, o dels 5 que van a un accident.  Tenim un altre exemple. El parc de bombers voluntaris de Pont de Suert. No hi ha prou bombers voluntaris que puguin/vulguin anar als serveis. La solució és omplir el parc de gent. Com es farà? La casa no en té ni idea. S'han de convocar places de bomber voluntari... i això té tot un procés. D'on trauràs els 15 o 20 persones que fan falta? És una zona amb poca gent i que a més treballen. Un cop les tinguis, si les tens, després has de formar-les. Això son mesos, per no dir un any o dos. I mentre tant?
Doncs això, "Bombers" no existeix. No existeix perquè si no fos així sabria què li costa no tenir bombers als parcs, sabria què li costa tenir zones importants sense cobertura bomberil, també sabria que la gent dels parcs s'han de cuidar, respectar i de tant en tant escoltar. Sabria que la meitat de tècnics passen de tot i l'altra meitat estan cremats i no es senten valorats. Sabria també que no tot és la publicitat enganyosa dels recursos. Si, tenim un pressupost limitat, molt, però sabent exactament les necessitats de cada àrea, tant de personal, vehicles, material, equips i altres recursos segurament tot seria molt més senzill. Si algú es descuida de fer una comanda de pantalons o simplement no n'hi ha i cal esperar al pressupost de l'any que ve, aquí no passa absolutament res.
Senyors siguem seriosos. Bombers no existeix. Som un grup de persones individuals, que no pensem com a grup. Bombers és la suma individuals de cadascun de nosaltres. Si som 4000, doncs som 4000 individus i entre tots no sumem aquest 1 que es diu Bombers.

dilluns, 5 de juny de 2017

be wild

The forest campaign 2017 has arrived, all equipments, people, and logistic systems are ready to work. The budget for all these agents is completely justified. Fire risk has a toll, and it's called "forest campaign".
Forests tasks and prevention actions are ended last weeks. Now all depends of weather and people. Weather provide us of summer heat (your tanned skin), rain (to hydrate plants and ground), wind (to dry all it touch), electrical storms (lightning fires). People can change the evolution of a quiet summer... mowing, plowing and agricultural work can produce fire ignitions. Bonfires, fireworks, firecrackers, oversights or negligences are other human causes.
Incendis el 2016
All are factors that can't be controlled with extinction media, however the money (budget from taxes) is spent in equipment, people and logistics to control wildfires produced due to weather and people items. It seems an easy  reasoning. And this often used by politicians to justify this spenditure. They count burned hectares.

Is it so simple? NO, it is not.

What are the real causes? What can we do to reduce the number of causes, the potencial of these causes,
Actually the main problem is heat potential. It is produced by acumulations of combustible like dense forests, understorey, brushwood that produces a vertical continuity of dense vegetal layer of forest, abandoned farming field that produce a great extension of vegetation. When spring has brought little rain, and temperatures are higher than previous years all vegetable contains less humidity. 

Furthermore, in recent years there is deficit of rain, and therefore there are many dried branches and leaves and these are the main factor of fast growing of fire. Accumulations of dried combustible are cause of high heat and it is the engine energy in wildfires. This big problem is growing every year, not only by climate change (it is a real problem, boreal forests suffer it yet) and also because our extinction method has changed our scenery.
Font: Estadadística del Ministeri d'Agricultura
more forest in a century
What is happening? European Firefighters' Administrations are spending their budgets to reduce burned hectares, and statistics are clear: Burned hectares are decreasing. And what is the environmental cost of it? Spanish forest is increasing to levels near Scandinavia and center european area. Is it possible? Maps indicate it. For unexperienced people it may seem that this is goog, but it is not.

As I have explained in other posts, Boreal forests have a new enemy. Climate change is melting snow some weeks early from a few years ago. Heat dries the ground, and the wildfire season is extending as well as the number of ignitions and wildfires. A big green area is transformig in a new fire danger zone.
Why has to be right to have a dense forest area in a southern european peninsula? Mediterranean coast has spring windy weeks, hot summers, pyrophyte plants and adapted seeds, that promote fire and a fast regeneration. But humans are believed wiser than nature. We need to unlearn this cultural cliché. All types of forest are not beneficial to society. And Nature is wise. If fire exists is because it is a natural tool to reduce and to control vegetal growth. The Nature' slogan is "be wild". It means that we have to let nature act with all their weapons, including fires and wildfires.
We are modifying the natural protection of Nature. Fire is used to reduce large areas of forest, to create free trees zones. to reduced dead specimens, and to create a resistent vegetal layer. Now we are in the opposite side, Fire is awful. The consequence of this human action is: more forest, more hazard, more heat to be used for wildfires engine,... and The Beast is comming.

All of these reasonings are not a new discovery, many technical experts are claiming to the society about the importantce of preventive work that has to be made throughout the year. It is necessary to reduce understorey and brushwood, and to decrease trees density. The consequence is easy, fire hazard would be reduced therefore less ignitions, less fire attempts, less available energy to the engine of wild fire. And why not? Whay can not we let fire burn?
Maybe the question is another... why we need to spend so much money in equipment, people and logistics to extinguish fire? Because fire is a bussiness, and it feeds many people, many projects, many enterprises...

Vols rebre els articles per correu? apunta't!