Això ja no és el que era. No ho havia vist mai en tots els meus anys de bomber, que ja comencen a ser un grapat. I arriba un moment en que sé més per vell que per haver anat a l'Escola...
Porto tot l'estiu observant als meus companys de torn, als del torn fantasma i també als dels torns entrant i sortint. En tots passa el mateix. Fins i tot se'n fa broma entre companys, perquè l'ànsia ens motiva i ens fa estar atents a qualsevol document que caigui entre les nostres mans. Avui és un post de l'ànsia per aprendre...
Aquest any hi ha mitja plantilla de bombers que es presenta a oposicions internes. Els bombers a caporal, els caporals a sergent i cosa mai vista, els sergents estudiant per oficial!!! A més cal sumar les hores que els forestalillos dediquen a estudiar per les properes convocatòries a bomber que sortiran els propers mesos i anys.
Estar de guàrdia s'ha tornat en una mena d'anar al cole, i un cole de motivats. Jo no em presento a res, ni a president de l'escala. Només veure a tota aquesta gent llegint, passant fulls, consultant per internet, concentrats i motivats em fa sentir raro, és així. Però ja els passarà. Uns perquè aprovaran i altres perquè es quedaran a les portes.
És curiós com uns i altres es motiven mútuament. Alguns utilitzen les pissarres de l'aula per explicar-se i compartir informació, ampliar-la o senzillament comprovar que han entès allò que llegien una estona abans. Apunts amunt i avall, dades i més dades, detalls que tenien oblidats per poc importants però que en una opo tot val i tot pot sortir...
Aquí tothom està per estudiar. A la que algú té un dubte apareixen dos o tres bombers que es posen a debatre si A o si B, els brifings dels matins també serveixen per comprovar com el torn anterior en un brot de motivació extra ha revisat algun estri (que segur està al temari, o hi podria estar) i que tenien la necessitat imperiosa de comprovar "in situ", i clar, nosaltres a mig matí fem el mateix. Revisem els dels del dia anterior i hi sumen alguna cosa més. I els de l'endemà també revisen tot l'anterior i apliquen el seu punt de neguit addicional. Vaja, que ni a la Universitat s'estudia i s'investiga tant!
I això cal afegir-ho també al que posem als Whats del torn i al del parc. Abans la gent penjàvem fotos de les vacances, de la cerveseta a la platja, d'algun parc de bombers que havies trobat en algun racó de món, alguna broma de més o menys mal gust. Però ara ja no. Ara tot son vídeos de cotxes cremant i alguna actuació nefasta d'altres bombers i comentaris al respecte, incendis i explosions en habitatges i tota l'anàlisi posterior, i fins i tot acabem descobrint que els cotxes no exploten (encara que ho digui la Vanguàrdia) sinó que són els airbags d'un vehicle elèctric. (enllaç a la notícia)
La ciència ja ha arribat a bombers. Abans els incendis s'apagaven des del sofà del parc, en una tertúlia a l'hora de dinar, entre fum de cigarreta i alguna ampolla de licor. Avui això ja no és així. Tots sabem d'internet, de trobar vídeos al Youtube i informació a les xarxes. Avui qualsevol servei el pengem als nostres grups interns de whats i telegram, els comentem, en fem un estudi més o menys acurat del perquè, de com i fins i tot de què fer per a actuar-hi millor.
Això em recorda, no fa tants anys, quan varem posar foc a la base de la torre de pràctiques, que estava inundada d'aigua i hi havíem abocat alguns litres de querosè vell... o quan amb butà líquid dins una paella li preníem foc, o inflàvem globus també amb butà líquid i veiem com sortien bombolles quan apropàvem la mà.
No hi ha res inventat. Però cada generació arriba a un punt més que l'anterior. I avui toca llegir i revisar tots aquells aparells i maniobres que tenim al nostre abast per a fer la nostra feina, cada dia una mica millor. Demà potser ja ho posarem en pràctica. Al final qui se'n beneficia és el nostre client, i de vegades l'alertant.
