dilluns, 29 d’octubre de 2018

un zero en prevenció

Com no podia ser d'una altra manera l'estiu arriba a la seva fi. El mapa de risc d'incendi forestal acaba sent més inútil que un pinte per a un calb, ja que amb les pluges (encara que li sàpiga greu a més d'un) arriben inexorablement. Així que aquest any (igual que tots els anteriors) quan acaba l'octubre acaba el risc d'incendi forestal. Després divagarem que si la sequera acumulada, que si els marges que cremen els pagesos tenen la flama més alta que abans, o si un racó de bosc sense valor s'ha cremat perdent 300 m2 de la seva superfície. Però siguem realistes i també científics, la tardor i l'hivern acaben arribant. I a nosaltres què?

Doncs nosaltres tenim els deures sense fer. De la mateixa manera que a incendi forestal estem sobre alertats, controlats i "especialitzats" a la resta de disciplines estem totalment abandonats. Per una banda tenim la prevenció i per l'altra tenim l'actuació.
Així comença
La casa mai ha fet els deures en quant a prevenció d'incendi de xemeneia, no hi ha cap campanya (i això que estem a l'era digital i de les xarxes socials), en que els diferents comptes d'emergències recordin (i hauria de ser un bombardeig constant) la importància de tenir les xemeneies netes (la part interior del tub), revisar que amb el temps no hi hagin esquerdes o simplement fer una avaluació de la seva construcció, ja que sovint estan tocant directament sobre jàssenes, bigues o làmines de fusta.
Així acaba
Perquè això seria el que toca fer ara. La primera xemeneia de la temporada ja ha cremat, i demà (o avui mateix) sortirà la segona. I no només això. Què passa amb les campanes extractores de fum que hi ha a gairebé tots els habitatges? Doncs res, que a la que s'encén una paella, el greix de sobre pren. O filant una mica més prim. Perquè seguim fent armaris i envellidors de fusta al voltant de la zona on cuinem? Què passa, que el foc d'una paella no pot encendre els armaris, travesses superiors, etc després de prendre els olis de la campana? Doncs aquesta és la causa, o el detonant de molts dels incendis de paella que acaben cremant mitja cuina. Que s'encengui la paella li pot passar a qualsevol, però si a més tenim els filtres bruts, les parets dels armaris també bruts i oliosos i a més son de fusta, doncs ja la tenim liada. I així com tots els incendis de cuina als que anem.
Però no tot acaba aquí. Si tornem als incendis de les xemeneies veurem que a muntanya no només crema la jàssena, sinó que es transmet per la sota-teulada de fusta. Però no us creieu que tots els incendis de teulada son per la calefacció. Que no hi ha cuines allí? que no s'encenen les campanes extractores? Doncs ja està. No només necessitem una campanya on es recordi (gairebé s'obligui) a tenir cura de la llar de foc, sinó que també cal tenir neta la campana extractora i tot el seu voltant. D'això n'heu vist mai alguna cosa a les xarxes? jo tampoc.

I segueixo... Estic a la RELL, on pel que sembla només hi ha teulades de fusta a muntanya (que son els que ha tingut alguna jornada formativa al respecte), ja que a les urbanitzacions d'aquí baix no hi deu haver fusta (doncs cada cop n'hi ha més), i son els incendis més complicats als que he anat. Mira, recordo un de fa molts anys a Cambrils (Baix Camp), coneguda per la seva platja no per l'estació d'esquí :-P, o a Torrefarrera, que mentre entràvem els vehicles per la cotxera ens avisaven que la casa que haviem apagat una estona abans doncs tornava a estar en flames.
Com deia, la RELL... terra de boira. I quants cops més haurem d'anar a l'autopista a un accident múltiple? Perquè ara que hi fa negoci la concessionària amb els camions, qui tindrà valor de tancar l'autopista quan faci un dia tancat de boira?, perquè ja la podem tancar tot el gener. I clar la gran mesura son unes bandes de pintura a la calçada que no es veuen ni en dies de sol, llavors com les volem veure amb boira?
Doncs això. Ja estem en època de incendis de xemeneies, de teulades i també les primeres boires, i la casa com sempre sense tenir els deures fets. Perquè a bombers no només apaguem foc... l'hauríem d'evitar. Recordeu què vol dir DGPEI (bla bla bla Prevenció, bla bla bla). Però en realitat no ho fem ni hi creiem. Quantes persones hi ha actualment treballant a Bombers fent prevenció? Aquesta és la pregunta. La resposta millor no saber-la. Perquè revisar projectes, no us enganyeu, no és prevenció, només és fer complir la llei. La prevenció és mirar les estadístiques i saber què causa els incendis i accidents i actuar per a millorar aquesta estadística.

dilluns, 22 d’octubre de 2018

La vergonya de la REC

Quina setmana més intensa! A més del curs de conducció que estic fent, la formació obligatòria en incendis d'interior (amb les aventures i desventures que ens passen un cop ens treuen la visió), i tota la revolada de mirar propostes, horaris i conceptes varis en els que diferents grups han estat treballant per tal d'aconseguir alguna cosa una mica més potable que la que ens ofereix la casa, crec que necessito vacances...
Ara seriosament, el curs de conducció m'ha obligat a anar a Manresa a fer la primera jornada. Aquesta es desenvolupa a l'aula de la REC, la qual no consisteix en res més que un mòdul prefabricat. Si, dels que tenen 16 anys. Amb persianes que no obren, sense aïllament (per tant s'escoltava perfectament una radial que algú utilitzava en un lloc proper), els camions entrant i sortint del parc de Manresa per serveis (i les alarmes de parc i sirenes) o els manteniments i pràctiques de la guàrdia... vaja un desastre tot plegat. I no entenc com ningú s'ha queixat, i si ho han fet com és que encara es fa la formació en aquestes condicions? No va ser un dia especialment fred, però si que a primera hora en feia, i clar, era obrir l'aula, tot gelat, tots amb el forro polar i l'aire condicionat que encara estava en mode estiu i calia esperar que l'inverter fes la seva feina.
Això només és el reflex del que passa a la Centre. El parc de Manresa està molt vell, sembla un edifici de la URSS, d'aquells depriments, amb pintura grisa, vella i poc lluminós. La cotxera segueix mantenint aquella mena de vorera que l'únic que fa és que ensopeguis cada cop que entres o surts del parc. I així seguirà durant molt de temps.
Aparcament, zona de pràctiques, de visites, aula... tot junt, barrejat i fent-se nosa.
El pati posterior (perquè davant només hi ha la sortida a la carretera), hauria de ser el pati de pràctiques de parc i de regió, de plegar material, de rentar estris, però a dia d'avui és l'aparcament de la REC, de la gent del parc, de la gent de la Sala de Control de la Centre, i de tots aquells que hi van per a papers, projectes i també les practiques i formació a la seu central de la Centre, i segons com no hi pots aparcar per manca de lloc!
Aquest interior de cotxera és Mora, però podria ser qualsevol altra parc de bombers
I el parc de Manresa no és únic. Recordo fa no massa anys, per la campanya #ruinaparc que podeu trobar a twitter, en que vaig parlar varies vegades amb gent de Solsona per l'estat del seu parc, i les obres que havien de començar de forma imminent. I per evitar problemes ningú va voler passar-me cap fotografia d'aquella ruïna. Doncs a dia d'avui el parc de Solsona segueix sense les obres de rehabilitació.
Però si volem acabar d'al·lucinar només cal entrar als barracons de la REC. Per una banda hi ha els despatxos i taules dels tècnics i administratius, en un batibull de mobiliari i caixes que el dia que hi hagi un incendi és per sortir al llibre dels rècords. I per altra hi ha la part de la sala de control. Per començar no tenen ni la meitat de mitjans que a d'altres. Ni una trista tele/monitor per a posar mapes de risc, dades de distribució de personal, posar informatius (3/24) quan hi ha inundacions, nevades, o situacions d'interès o catastròfiques... potser és que a la RELL estan molt bé, però a Tarragona també hi ha monitors i mapes i fins i tot una càmera/zoom per veure el polígon, columnes de fum a les muntanyes del voltant o altres.
la foto és del 2016, avui està encara pitjor.
Això és un vestidor i alhora sala de descans del personal de control la REC.
Havia vist fotos de la sala de la REC, però entrar a algunes habitacions, vestidors, l'office, o simplement als lavabos és que et fa caure la cara de vergonya de com es pot tenir al personal així al sXXI. Les olors, la llum tètrica, la brutícia dels racons, la mala sonoritat... son tot un grapat de coses que no m'entren al cap. Això no ho mereix ningú i menys quan hi ha bona gent a la sala de la centre.
Entrar a la REC és com fer una pista americana d'entrenament
Jo em queixo, i ho seguiré fent, del mal estat de construcció i de mantenim del meu parc, però parcs com Reus, Tarragona, Manresa, o l'estat dels barracons de la Centre son la VERGONYA de la Direcció General. I cal denunciar-ho. Després de 16 anys no entenc com els mateixos inspectors i sotsinspectors (que són els que haurien de tenir la capacitat de moure prioritats a la casa) i que hi tenen el seu lloc de treball poden permetre estar en aquestes condicions. Increïble.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

Els edificis ruïnosos

Parc de Cambrils, divendres 12/10/18, poc abans de les 12 del migdia

Acabem la setmana amb la notícia de l'accident del parc de bombers de Cambrils. Aquest no és més que el resultat d'algo que es veia a venir. I no és només el parc de Cambrils. Caldria, i ho dic molt seriosament, revisar tots els parcs de bombers realitzats en aquell període, des de 2000 a 2012 perquè tot i les diferents constructores si que hi ha un mal comú, que és la deixadesa en l'execució de les obres, els increments pressupostaris (o de partides) que implicaven retallar per una altra banda, partides molt més que ajustades per executar algunes fases... 
Visita escolar al parc de Lleida (com cada dijous)
I, per tant, ens podem trobar sorpreses com les de divendres a Cambrils on cau una paret (o la part superior de la paret de les portes), i en que per sort no va passar res més. Però imagineu si en aquell moment s'hagués estat fent la revisió dels vehicles de les 8 del matí? O just en el moment d'una sortida a un servei, o tornant-hi, o fent neteja de la cotxera, o anant més lluny... una visita d'una escola, perquè hi ha parcs en que cada setmana ens visita una escola!
Doncs si, us podria posar mil i un exemples. A Mollerussa es va posar una ventilació a la cotxera a base de reixes que a l'hivern hi gelava dins. Solució? Posar plaques d'aïllament. També va ser necessari millorar el terra dels banys, per a que no estiguessin sempre mullats, o posar una porta entre el menjador i la zona de descans... Tot això en principi no dona cap perill però si son errors i mancances que han sortit del dia a dia, que hi sortirà de l'estructura? I us dono més exemples.
Visita escolar al parc de Vic
Vaig viure i patir l'obra de remodelació del parc de bombers de Lleida. Aquest parc que tothom veu tant bonic i que està tant bé. Ho està en comparació a Reus, Tarragona, Girona, Manresa i tants altres parcs que qualsevol dia vindran els del "pasaje del terror" a fer-hi una atracció de Halloween. Dons a Lleida van passar moltes coses i segueixen passant.
Imagineu al Pau Gasol (a la foto) sota les plaques del sostre del parc de l'Hospitalet de Llobregat?
Ja sabeu que des del primer dia els "pixadors" del parc no funcionen. Pecata minuta. Però sabíeu que el pis de dalt té el pes limitat? Si, hi van sorgir diferents problemes estructurals durant la remodelació. En una ala es va tapar una fossa d'aigua soterrada, en una altra l'estructura del terra del primer pis hi van trobar manca de ferro en el planxer i es van haver de fer diferents proves de pes. (Això també va passar a l'edifici de regió, que també mereixeria un past sencer), el gimnàs en conseqüència va haver de modificar-se i les màquines pesades havien d'anar al pis de baix, creant-se una escala nova entre les dues plantes del mateix (tenim un gimnàs a dues plantes (ni que fos el DIR o l'EKKE). De tota manera les màquines les varem reduir de pes i es van mantenir a la planta de dalt.

Ens hem trobat amb problemes amb la calefacció, l'aigua calenta, circuït d'aigua freda on sortia aigua calenta (als vàters), cablejats de comunicacions, els automatismes de control de les llums automàtiques (que mai han funcionat i la majoria estan anul·lats), les dutxes amb polsadors d'estalvi d'aigua que tiren més aigua que les fonts de Montjuïc... i un llarg etcètera.
L'incendi de l'edifici de la DG a Cerdanyola no va ser casualitat ni mala sort.
L'accident previsible del parc de Cambrils no és un accident aïllat, passaran més accidents. Segur que a parcs remodelats i a parcs nous us heu trobat amb múltiples problemes. Ja no és només els parcs envellits o mal mantinguts, també tenim problemes als parcs nous. Caldria fer una auditoria real i autèntica de l'estat de tots els parcs de bombers. Fer-ho ens pot estalviar una desgràcia major. Cambrils només ha estat un avís.😩

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Nou Objectiu Bombers 2025

Aquestes dues últimes setmanes l'actualitat bomberil ha vingut marcada per les negociacions i "l'oferta" per part de la nostra (aix) Direcció General. Segurament ha propiciat que la gent estigués molt més pendent de les desinformacions i comentaris que hi ha contínuament als nostres grups de xarxes socials que, i vist de forma egoista, a les coses que us he anat escrivint en els meus últims posts. No han anat malament, ni molt menys, però si que hi ha temes i formes d'escriure que per l'experiència sé que no acostumen a fallar i que a més tenen bona acollida. Però com dic, aquestes últimes setmanes no ha estat tant així.

Per tant veig que hauré d'insistir. I no cauré en tòpics ni faré mala sang d'allò que no toca, però si que seguiré burxant i insistint en tot allò que a ulls dels pobrebombers no està bé.

Com deia fa uns dies... no podem anar als serveis amb implicació de persones amb una mà davant i una darrera. Tampoc hi podem anar quan és un habitatge, ja sigui al barri vell o un xalet a la zona elitista. Però això, que sembla que no passi, si ho comparem amb el que fem cada dia quan tenim un incendi de vegetació es molt més que exagerat. La diferència de mitjans quan ens activen per un habitatge o un rescat es totalment minsa en comparació a la d'un avis de columna a una zona propera al bosc.
Per tal de remetre això, i fins ara ningú m'ho ha posat en dubte, no hi ha res més obvi que augmentar els recursos dels parcs de bombers. No proposo anar amb menys mitjans a un petit incendi de vegetació (se suposa que el risc de fer-se gran hi és, i per això es busca el seu ràpid control) sinó buscar que la resta de serveis tinguin la mateixa oportunitat de ser atesos amb la mateixa qualitat de resposta.

Per tant la fórmula és clara. Més bombers, que no més parcs. Si voleu saber perquè, recupereu el post de la setmana passada. Més bombers i de forma quantiosa ens permeten fer segones sortides (vaja, anar a un segon servei sense restar efectius al primer), amb la particularitat que podem agafar qualsevol dels vehicles que hi ha als parcs. Actualment hi tenim 2 o 3 camions d'aigua, així que 2 serveis diferents es podrien fer. El problema actual és que només hi ha personal per sortir amb un o dos vehicles per a un únic servei.
En parcs grans si que es dona la possibilitat de sortir a dos, però si un d'ells és habitatge ja no podem fer aquesta segona sortida complerta de 7 bombers. Per això que aquests parcs també son dignes d'estudi per tal de multiplicar la dotació de personal.

Parcs repartits per arreu amb la particularitat de fer dues sortides. No és ficció. Sabeu el nombre de serveis que "no fa" un parc com Montblanc, al mig de tot, i que no surt perquè no hi ha ningú més a la seva àrea? Podria anar a ajudar Mollerussa, les Garrigues, parcs de Tarragona i Reus, etc, que sent un parc molt ben situat, fa al cap de l'any un nombre irrisori de serveis. En aquest sentit, a la RELL trobem Mollerussa que poc a poc ha anat augmentant els serveis convertint-se el segon més potent de la regió. I és que a la mínima surt en ajut de Lleida, Balaguer o fa la sortida de les Garrigues que sovint es queda sense altra resposta immediata.
Doncs això ha de ser exportable a molts altres indrets. Evidentment cal mantenir l'estructura de la resposta immediata en 20-30'  minuts, però també hem de començar a exigir que sempre hi sigui, i tant per un segon servei (que ara no es compleix), com per a que aquest primer sigui en les millors condicions possibles.
L'augment de les plantilles durant l'època estival ha permès en els últims anys fer un "experiment" que ha sortit molt bé. Avui anem als incendis de vegetació sobrats de mitjans i ens permet remetre'ls en poc temps o simplement de forma eficient, ja que en cas de que es faci gran ja hi tenim molts recursos assignats. Això, que des d'un començament semblava agoserat, ara ens serveix per a poder demanar exactament el mateix però amb l'objectiu de que el receptor no és un arbre o un bosc, sinó la persona a la que se li crema la casa, el que ha tingut l'accident, l'excursionista que ha pres mal saltant d'una pedra o el boletaire que s'ha desorientat o ha caigut d'un single.

El futur dels Bombers de la Generalitat ha de passar per a una millora substancial del seu servei. La "carta de serveis" que fa alguns anys algú va inventar (i que ningú s'ha cregut) s'hauria d'implementar en un futur no gaire llunyà, fent possible allò que avui és impossible a casa nostra: Donar servei a dues emergències importants en un mateix territori. Aquest és el nostre futur. L'Objectiu en que hauria de treballar Can Bombers, Objectiu Bombers 2025 ha de ser tenir un 25% dels parcs actuals totalment preparats per a fer dues emergències simultànies, i això a més, ha d'estar repartit de forma equidistant a tot el territori. Apa, que se'ns gira feina.

dilluns, 1 d’octubre de 2018

Per un futur del Cos de Bombers

Aquest va ser el meu primer escut de bomber de la Gene
Ha acabat la setmana amb un parell de temes candents, per una banda hi ha el tema de la negociació de nous acords laborals... la veritat és que de moment la cosa no pinta be en quant a trobar un acord a curt termini i farà falta molta paciència (i aquest cop no penso dir absolutament res). L'altra tema, i és prou coneguda la meva opinió, seria que per fi es comencen a moure fitxes en quant a que potser no tots els incendis els hauriem d'apagar. No donaré detalls tampoc, no em correspon a mi fer-ho. El que si que tinc clar és que cal d'una vegada per totes definir les diferents condicions per a poder "deixar cremar" un incendi. "Deixar cremar" vol dir gestionar moltes coses, controlar condicions meteo,  l'evolució del foc, preveure la seva evolució i fer monitorització per comprovar que es compleix aquest pla... i  un grapat de factors més.
Però amb això no solucionem els problemes d'arrel del Cos de Bombers. Els problemes els tenim a molts fronts. Per una banda seguim esperant noves convocatòries de personal, les quals ens permetran assumir amb millors condicions les guàrdies. Disposar de més personal als parcs no és res més que assegurar la millor resposta possible a la gran diversitat de serveis que fem.

Actualment, i és així des de gairebé sempre, a l'estiu es contracta gent, auxiliars forestals, mitjans aeris, personal de reforç a les sales de control, augment de guàrdies a l'estiu dels mateixos bombers, impossibilitat de fer festes en funció de l'evolució del risc d'incendi, personal de taller radio, personal sanitari de suport, conductors per a logística, magatzem i comandaments, i un grapat de mitjans més que farien aquest post infumable.
Per tant amb un augment real de la plantilla no només ajudaríem a mitigar les mancances de l'estiu, tot i que s'hauria de continuar contractant gent i mitjans, sinó que l'augment de la durada de la Campanya forestal en anys de sequera seria menys traumàtica ja que la base en personal ja estaria reforçada. I no només això. serveis com els d'aquests dies amb multitud de gent buscant bolets, els muntanyencs de tardor (que els agafa el fred del vespre en cas d'incidència), els incendis de xemeneia que ens venen en poques setmanes (just a 1 setmana de l'arribada del fred), els incendis de teulades del Pirineu un cop començada la temporada d'esquí i molts i molts altres tipus de serveis estacionals, es veurien gratament millorats en quant a resposta ja que la casa disposaria de més personal disponible.
Una de les coses que ens impedeix augmentar el nombre de parcs de bombers són els costos d'estructura. Compra i construcció de parcs, costos d'electricitat, aigua, gas, telèfon, etc fan que sigui pràcticament impossible obrir un parc nou. I tampoc serveix aprofitar l'estructura dels parcs de bombers voluntaris. No son el mateix. L'exemple el tenim al parc de Pont de Suert. Aquest ha funcionat durant molts anys com a parc de bombers voluntaris, per tant no és un "lloc de treball" i no havia de complir els condicionants legals de ser-ho. Per entendre's, molts hem estat en parcs d'estiu que no complien ni per a ser un humil habitatge, però que per la temporalitat d'ús i horari eren vàlids per a fer-hi les 90 guàrdies d'una campanya forestal. Doncs això, amb millors condicions passa als parcs de bombers voluntaris.

Pont de Suert només ha fet que visualitzat aquest fet. El parc com a caserna temporal ha estat un lloc fantàstic. Com a lloc de treball per a estar-hi 24h i 365 dies no ho és. Hi ha problemes de sectorització, d'ergonomia, etc. I és totalment reproduïble a la majoria de parcs de bombers voluntaris. No us escandalitzeu, actualment hi ha alguns parcs de voluntaris millors que parcs de professionals com els de Tarragona, Reus, Mataró, etc...
4 + 4 + 2 + 4 + 2 =16 bombers son els necessaris per fer la sortida complerta amb cada un dels camions. A l'H son 8 de guàrdia.
La solució per tant no està en obrir nous parcs, sinó en reforçar els actuals, i a la RELL també. I reforçar no vol dir posar un o dos bombers més per torn. Reforçar vol dir posar una altra "sortida complerta" als actuals parcs. Perquè no doblar el personal de guàrdia de Tremp o de Sort? Això et permet tenir personal per a enviar-lo a ajudar a qualsevol altra parc a totes les sortides sense haver de deixar orfe de bombers un parell de comarques. De fet l'actual sistema en xarxa funciona si només hi ha una sola necessitat de servei. A la REG també passa el mateix. Ells el que tenen son molts parcs, gran cobertura de territori però amb molt poc personal. I perquè no ho pensem al revés?
El futur no passa per un gran desplegament amb poc personal, perquè un segon servei ens desmunta tot l'operatiu. El futur passa  per tenir una organització capaç de donar resposta a un segon servei. I això perquè?
1- Perquè ens assegura donar una resposta suficient al primer dels serveis. Ja sigui un boletarie, incendi d'habitatge o de teulada, accident de transit o un incendi forestal. Sense haver de pensar en si surt el parc X i deixem més de 100km lineals sense cobertura d'un parc de bombers.
2- Perquè en cas d'un nou servei serem capaços de donar idèntica resposta al primer. I si és un accident podrem enviar 5 bombers, un furgó, un camí d'aigua, i si ho tinguéssim també enviaríem personal sanitari de suport. Si fos una recerca tindríem gent propera al lloc que en poca estona estaria al lloc, organitzant, acotant sense donar temps a que les distàncies de recerca haguessin augmentat. I sobretot en cas d'incendi forestal mantindríem la possibilitat d'enviar vehicles des de la gran majoria de parcs. I aquí és quan compro la possibilitat d'enviar personal helitransportat a alguns serveis. Però només en cas de disposar de parcs molt i molt potents distribuïts al llarg de tota la geografia.
Augmentar la plantilla no només ha de significar permetre donar un respir als actuals bombers (menor estrés laboral, càrrega de feina, precarietat...) sinó que ens dona la possibilitat de millorar les sortides. Millorar les sortides vol dir que el segon servei el podem fer en les mateixes condicions que el primer. Això ara per ara no és possible, ni a la RELL, ni a la REG ni tant sols a les Metropolitanes.

Ens queda molt camí per recórrer.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!