Com gairebé cada estiu el juliol comença amb força activitat "incendiaria" ja sigui per les segadores de cereal... que a més es van movent pel territori cercant el punt òptim de cada varietat o també pels llamps de les diferents tempestes que de forma puntual acostuma a haver durant la primera part de l'estiu. I son especialment potents quan arrosseguem alguns dies de molta calor. Aquest any hem tingut un juliol calorós, les dades així ens ho indiquen, també poca pluja. Fins aquest últim cap de setmana on de forma generalitzada hi ha hagut tempestes amb component elèctrica. Aigua? Doncs ha anat per sectors, però molts dels llamps arriben a terra. Alguns d'ells ho fan via arbres i aquests mantenen l'escalfor, o van cremant com un tronc mal apagat d'una llar de foc, i en unes hores o un parell de dies acaben fent la flameta que genera un petit incendi.
ixí que tot i la pluja, aquest començament de setmana viurem fumeroles als nostres boscos. I com els darrers anys, aquest que és un tipus d'incendi natural, el seguirem apagant, enviant-hi les unitats més ràpides i neutralitzant un dels 4 components naturals de la vida (terra, aire, aigua i foc). És curiós, la majoria som conscients que cal preservar el terra evitant la contaminació, mantenir la qualitat de l'aigua no tirant-hi porqueria i respirar aire bo sense dioxines, CO2 ni NOx, però i el foc? Els bombers som així, tots parlem del bosc, de la prevenció, de la feina de l'hivern... però i la feina de la natura? Doncs el foc el volem com a eina, no com a un component natural més, és com aturar el curs d'un riu pel fet que ara allí hi volen construir cases, o un càmping... i quantes cases i caàpings s'ha emportat l'aigua? Doncs el mateix passa i passarà amb el foc. El foc natural seguirà cremant i generant-se pels segles dels segles i per molts mitjans que hi dediquem es seguiran creant "sleepers" (nom que donem als arbres tocats per un llamp i que acaben despertant i cremant en uns dies).
Però aquest no és el pitjor dels mals d'aquesta campanya. El foc seguirà, els bombers el continuarem perseguint, i les hectàrees les seguirem recomptant amb els gps i separant les que son de bosc de les de vegetació general (així maquillem l'estadística a la nostra mida).
L'escalfor real la tenim als parcs de bombers. Aquests dies ho vivim intensament als parcs de bombers. La casa és incapaç de fer les coses be, amb coherència i el més important, ho fa sense previsió. Aquí ningú anava de farol.
Davant la possible situació de tancament d'un parc de bombers la solució plantejada per la "nostra" (la paguem entre tots, oi?) direcció general ha estat deixar consumir els dies. No ha mogut fitxa, i a dos dies del tancament del parc de Pont de Suert s'ha reunit in extremis amb els bombers d'aquell parc i els polítics de la zona per tal de buscar alguna solució. I clar, a dos dies ni hi ha nous bombers voluntaris, ni nous bombers professionals, ni comissions de servei ni res de res. Segueixen sent 4.
 |
| solucions de joguina... |
Avui segueixen sent 4. No ens enganyem. Ningú té la plaça modificada ni com a bomber voluntari ni com a bomber professional. Ni en comissió ni en moviment temporal. Res de res. La solució és tant provisional que no s'aguanta per enlloc. Alguns bombers voluntaris es desplacen fins a 150km per anar a Pont de Surt i mantenir obert el parc. Lloable? si, evidentment. Coherent? Després de la crisi que TOTS hem viscut des de 2007, em sembla que qualsevol Euro gastat en excés es podria arribar a considerar de pornogràfic.
El personal dels parcs professionals no entenen la mesura. A 24h del 1 de juliol ja hi havia un bon grapat de gent disposada a fer les seves guàrdies a Pont de Suert. Gratis? No, però sense nous bombers. Per tant l'opció era una reubicació en forma de comissió de servei. Gent que ja cobrava per les seves guàrdies, en lloc de fer-les a Martorell, Cassà de la Selva o Cervera, i que en realitat resideixen a les comarques lleidatanes, deixaven de fer grans desplaçaments i quedant-se molt més a prop de casa. Alguns d'ells segur son gent amb ganes de muntanya, i que possiblement haguessin agafat casa a l'Alta Ribagorça, altres (com molts hem fet molts anys) s'haguessin apropat a casa en espera d'un nou concurs de trasllat per obtenir plaça a vora de casa (uns 15 anys fins que arribes a Lleida ciutat).
La solució actual, tot i ser provisional, tampoc ha satisfet a la gent de la Vall de tenir gent del "país", tots els que venen marxen a les 24h. Pel matí a les 7 tots tornen cap a casa a un grapat de quilòmetres. Ni s'ha solucionat el problema, a 1 de setembre estarem igual, ni la vall ha guanyat en ciutadans o clients dels seus negocis.
Els parcs de bombers estan calents. Uns perquè volen mantenir de forma artificiosa un model que en alguns parcs i zones ha caducat i els altres perquè no entenen com es pot jugar amb un ofici i un lloc de treball. Ser bomber no és vestir-se de blau i passejar la bola per aquests mons de Déu. Ser bomber és donar un servei al ciutadà. I aquí la qualitat, la eficiència i el servei se l'han passat pel forro.
