dilluns, 26 de gener de 2015

Un dia a l'Escola

He de reconèixer que tot i que queda molt lluny de Lleida m'agrada anar a l'Escola de Bombers. Queda lluny, per un curs a les 9:30 has de sortir de Lleida a les 7, per a tenir temps per a esmorzar. A la tornada passa el mateix. Un curs que acaba a les 6 (les classes es programen sense tenir en compte que cal recollir el material) pots acabar sortint per la porta de l'Escola a 2/4 de 7, o sigui que a Lleida arribes a 2/4 de 9... i després el temps que tingui cadascú fins a casa. O sigui que si, m'agrada, i sempre que m'ho proposen em costa dir que no, però tantes hores, doncs he de reconèixer que em costa. Després et trobes que la dona també ha plegat tard, o que tens algun crio malalt o que senzillament, tens la nevera buida i a les 9 de la nit on vas a comprar? No és fàcil anar a l'Escola. Has de tenir-ho tot ben lligat.
Vaig anar a un curs per formadors, per poder donar classes d'instal·lacions tècniques (electricitat i gas), que aquest any és el que ha tocat a la RMS i a la RELL. També hi ha els Bombers de Barcelona, que des de fa algun temps compartim alguns mòduls formatius.
Aquest cop reconec que vaig aprendre un grapat de coses. No tinc formació especifica d'aquest tema. Principalment entenc molts dels conceptes de l'Electricitat a partir del desenvolupament de l'electró, que és el que vaig aprendre a la Uni ja fa un grapat d'anys. S'ha muntat un plafó d'instal·lacions de gas, connectat a un compressor d'aire i que permet "veure" com funcionen algunes vàlvules de seguretat...

Des de l'any passat tenim la formació obligatòria dins l'horari, i pel que sembla aquest any tindrem sort i ampliarem els coneixements sobre instal·lacions elèctriques i de gas. Em sembla que és una assignatura pendent. La formació fins ara no era obligatòria ni tampoc s'havia desenvolupat un pla formatiu (espero que realment sigui un pla i no una improvització) per tal d'homogenitzar coneixements i ampliar-los. Altres regions els ha tocat altres mòduls, que aniran rotant dins un quatrieni... després ja veurem si a la Gene encara hi queden bombers.
Però normalment des de l'escola o des de les mateixes regions (quan organitzaven la formació) podem tenir dos errors importants. El primer és donar un nivell mínim per tal que tothom tingui el mateix nivell... això no pots fer-ho si el curs és obligatori o si no has fet una prova de nivell anterior. Et pots trobar que hi hagi gent que sàpiga molt sobre el tema i els tinguis tancats en una aula durant dos o tres dies... perdent el temps. Però també hi ha un segon error. Pretendre que tothom té un nivell mínim per tal de poder donar un pas endavant. En una aula on hi ha una trentena de persones, si en tens més de 5 que no entenen de què parles et trenquen la classe. Només que un et faci una pregunta acabes intentant explicar-li el perquè passa allò i aquí és on et quedes sense temps.
Segurament caldria fer una feina prèvia d'anàlisis individual de què coneix cada bomber i quines mancances té. Tampoc sobre les titulacions... l'experiència laboral de cadascú hi influeix molt, el grau de desenvolupament sobre les TICs i un grapat de coses més. No és fàcil, però els plans formatius s'haurien de fer a mida de cadascú. En els fons tampoc costa tant, cal que algú hi cregui i hi dediqui el seu temps.
De fet, la gran mancança que hi ha a nivell formatiu a bombers és que NO tenim accés als temaris de l'Escola. Es disposa d'una plataforma E-learning, que t'obren només els mesos en que fas un curs per aquesta plataforma... segur que val una pasta, però això hauria d'estar obert a TOTS els bombers. I si no aquesta plataforma doncs a la mateixa Intranet hi hauria d'haver tot el Curs Bàsic i els diferents mòduls que s'estan (o ja s'han desenvolupat) del que és el Modul Formatiu de Bomber.
Un apunt final, llàstima que aquell dia era festa a Mollet i no hi havia ningú. Aquest cop els "vells amics" també eren alumnes i profes del curs, així que a l'hora de dinar vàrem comentar un grapat de tafaneries de la casa i del seu desbastament.

dilluns, 19 de gener de 2015

La traició de les Xemeneies

El títol és una mica cridaner, però amb el temps he après que per a que entreu al bloc he de crear una atmosfera favorable, i una de les coses que funcionen és un títol suggerent. És que m'agrada veure que al cap de la setmana us heu passat pel bloc un bon grapat de seguidors...

El que deia, hem acabat un any i començat el nou apagant xemeneies. Crec recordar que no és cap tradició a bombers. El que era tradició era que a finals d'octubre o començament de novembre, moment en que arriben els primers freds i que la gent engega calderes i llars de focs, per una banda que comencessin a petar algunes calderes i vasos d'expansió mal mantinguts i també per la mateixa raó que s'encenguin les xemeneies. Be, en realitat el que s'encén és l'acumulació de porqueria composta per greixos, olis, resines i altres elements que composen la fusta i també el menjar (carn a la brasa) que alguns aprofiten per cuinar.
És cert que si cuidem de netejar les xemeneies un cop l'any aquest risc pràcticament es redueix a zero, però no tothom és conscient d'aquesta necessitat, i ningú és capaç de reconèixer que la seva llenya és dolenta o que de vegades aprofita les brases per cuinar alguna costelleta de corder o algun entrecot de vedella (sort que avui he menjat una de les millor paelles de la meva vida i no tinc gana). Així que s'acumulen restes olioses i resinoses a les parets interiors dels tubs i arriba el dia que fa una mica més de fred, o que tenim una mica més alegria i li fotem un bon troncot al foc i apa aquí, que de sobte comença a fer soroll!

De tota manera no sempre és l'acumulació de porqueries a l'interior... una bona campanya de prevenció evitaria gran part d'aquests ensurts. Hi ha l'altra cara de la moneda. Venim d'una època d'esplandor en que feia falta paletes i tothom volia construir-se una casa amb llar de foc. Però ni tots els paletes eren bons ni totes les instal·lacions es van planificar de forma correcta. El resultat és que hi ha un bon grapat de NYAPS repartits per tot el nostre territori.
Les últimes setmanes hem vist cremar teulades senceres a Vielha i Esterri, i d'altres que no han estat tant espectaculars o que han quedat en "susto" i prou. A la muntanya hi sumem que la bigueria i tancament del teulat son de fusta i com que no hi ha confinament transversal entre habitatges, doncs quan pren una, acaba escampant-se per tot l'interior de la teulada. Aquí al pla no trobem pràcticament unifamiliars amb sostre de fusta, per sort. Però si que hi ha un grapat de xemeneies molt mal construïdes. Be, unes mal construïdes i d'altres mal dissenyades.


De les mal construïdes en podem trobar tot un ventall. Algunes tenen la part d'obra inacabada, com la que varem trobar en que la paret interior no era contínua i estava desplaçada. Un cop encesa la crosta d'aquesta es va desprendre, va caure i es va colar per la part que no tenia paret, així que va anar a la zona d'aïllant i a l'espai de la paret del menjador. Vaja, un desastre. Per molta aigua o extintor impossible d'apagar si no rebentàvem la paret, que és el que es va fer. Altres es construeixen a tocar de bigues de fusta, parets de fusta, aïllaments no excessivament ignífugs...
A la llar de l'esquerra i la de la dreta tenen un travesser de fusta... la primera està sucarrimada
Aquest ja és un mal disseny, però en algunes aquest racó de la dreta és una mena de receptacle. I en una vàrem trobar que simplement no hi havia tancament i queia tot darrera la paret.
Dins de les mal dissenyades podríem incloure totes aquestes de la muntanya, que quan s'encén una passa tot el foc cap a la coberta i al no tenir discontinuïtat horitzontal es crema primer el propi sostre i posteriorment els dels veïns. També hi ha les que venen de "fàbrica", que pel seu disseny en forma de "quatre" obliguen al fum a fer un colze i si cau la costa interior no arriba a l'obertura inferior sinó que es queda en aquesta mena de fals fons. Això comporta que s'hi acumula l'escalfor, la brasa i tota la porqueria que vulguis. Algunes ja preveuen una tapa per tal d'accedir-hi, però clar, qui l'obre un parell de cops a l'any per netejar-la? Poso aquí totes les que entenc que es un mal disseny que en cases noves discorrin a tocar de la bigueria de fusta o tocant directament una paret sigui d'obra o de fusta. En aquest cas recordo una paret de "pladur" i que no hi havia manera que es refredés. Pel el seu interior discorria un tub d'inox, però que l'excés de temperatura havia provocat que s'encengués la llana de roca del seu voltant. Al picar i obrir la paret vàrem descobrir la llana de roca (aparentment no inflamable) que estava incandescent i era tota una brasa. 
Per tant no tot és el mal manteniment d'alguns propietaris que no tenen la consciència que és un dèbil de la seva llar sinó que cal sumar-hi el factor sort en que el dissenyador i posteriorment el constructor i el paleta intervenen en l'execució del projecte.
Evidentment una llar que ha estat instal·lada en posterioritat a la construcció de la casa és més fàcil que el tub passi per llocs sensibles (diguem que al no estar dissenyada per a contenir una xemeneia les bigues i materials fàcilment poden resultar incompatibles), altres però com ja hem vist per molt que les aïllem si no les cuidem doncs ens donaran a mig o llarg termini problemes. Be, jo deia mig, però tal i com anem de serveis a curt també en donen.

Vigileu amb les xemeneies!

dilluns, 12 de gener de 2015

Motivacions

Fa dies que em costa trobar un tema que realment em motivi per tal d'escriure. He escrit molts dels meus post amb l'emoció de crítica (constructiva o no) de moltes de les vivències viscudes com a bomber. Aquest estiu em va començar a envair una sensació que no hi havia temes a tractar, si més no, de manera que em motivés i que realment pogués aportar alguna cosa a ni que sigui a un sol dels que teniu per costum llegir-me.

Sovint alguns companys em demanen d'escriure sobre coses que els hi passen a ells i jo gairebé mai ho he utilitzat. Se'm fa difícil escriure en nom de gent situacions que no he viscut. Altres cops però he aprofitat articles de diari, informacions, o situacions d'especial interès per tenir la meva pròpia opinió i després de fer autoaprenentatge he acabat traient un bon text. És el cas de la trilogia que vaig dedicar a l'accident de Fukushima. Era un tema que m'interessava, que seguia a la premsa i que vaig publicar majoritàriament com a recull de premsa, amb alguna falca meva.
Des del primer dia m'ha preocupat la falta d'inspiració. Jo sóc de ciències! i això d'escriure des del no res sempre m'ha costat. Normalment aquesta inspiració m'arriba sola, dels propis esdeveniments que es generen a la casa, en un servei, en una jornada formativa o qualsevol altra activitat interessant o simplement una circumstància desastrosa. Tot això fa que en poca estona tingui clar el que he de dir i que un cop assegut davant el teclat pugui treure un post amb una certa facilitat que sovint em sorprèn a mi mateix. Les últimes setmanes, tot i haver fet vacances hi havia tot de notícies i comunicats referents a les últimes sorpreses que ens dona la casa... realment ha estat molt fàcil escriure el que en penso. Però no sempre he d'escriure sobre això, el bloc d'un pobre bombers no és un bloc necessàriament que va en contra de la casa. Va en contra d'allò que va malament i a favor, molt a favor, d'allò que es fa be i sobretot d'aquells serveis que serveixen per aprendre coses noves.

Sempre he pensat en quan serà el final d'aquest bloc... intentaré que no sigui per falta d'inspiració, sempre hi ha coses per dir, l'únic que cal és trobar quines. Tenia un parell de dates en ment. Una, que em motivava especialment, ja ha passat i hagués estat com deixar la feina incompleta i jo després de quatre anys i mig vull que aquest bloc hagi servit per alguna cosa més que per que se m'acostin els companys d'altres parcs, a qui no conec, i em diguin que em segueixen. Ep! això em motiva molt.
Tot i això, del que estic més orgullós és d'haver arribat a escriure més de 225 posts (aquest el 226) i que el 200 fos un de molt particular. Va ser després de la meva trobada amb una persona molt especial, i aquesta em va canviar la manera de veure algunes coses. També em va fer obrir els ulls sobre la repercussió dels meus texts, i em va obrir les portes a conèixer la realitat d'altres persones.


Per desgràcia però, des de la meva posició poc puc fer per canviar realment les coses, però és el que realment m'agradaria. Tampoc vull ni puc anar a passejar-me per Bellaterra ni el Carrer Diputació a fer obrir ulls i que aquells que prenen decisions ho facin sabent que aquí baix estem persones, i que la nostra feina és ajudar a la gent.

Aquest any de moment seguiré donant guerra.

dilluns, 5 de gener de 2015

Desitjos per 2015 i la publi de Can Bombers

Com l'any passat no faig un post de carta als Reis. Perquè sé que el que demano és impossible, i per tant ho deixo en desitjos. De tota manera amb el simple fet que reflexioneu sobre què estem vivint a Can Bombers em conformo.
Una nòmina real, del mes de desembre
El dia 1 vaig tenir guàrdia i ja vaig tenir la primera sorpresa. Des de 2014 l'assegurança que ens cobreix als bombers professionals cotitza a l'IRPF com una forma de sou en espècie. Així que pel fet de ser bomber m'he de "pagar" la meva assegurança (que ara surt a la nòmina) i que no puc canviar (home, ja que pago voldria acabar de completar-la, no?). Vaja, seria el més lògic, perquè si vull contractar-ne una de forma particular se'm multiplica pel tipus de professió, doncs ja que me la "pago" de la pròpia butxaca el més normal seria poder acabar de donar-li les condicions que més em puguin interessar (generalment augmentant la prima de rics)... Vaja, que el dia 1/1/2015 ja em va mal fario per com la casa ha gestionat el tema. Un petit comunicat a la intranet i la sorpresa de la nòmina amb la retenció de TOT els 2014.

Aquest dies podem veure tant per Facebook, Twitter i les notícies corporatives que un grapat de ciutats organitzen el seu Saló de Nadal i que allí hi ha bombers que fan les delícies dels més petits. Jo he tingut nens petits (be, encara ho son una mica) i per tant puc entendre a tots aquells que diuen que cal anar-hi per la il·lusió de la canalla, que veuen als senyors (i senyores també) bombers que els fan somriures, els tracten amablement i que mostren la seva part més humana. Doncs si, és una bona raó per anar voluntàriament a aquests salons a fer-nos veure com gent "normal" i alhora amable i solidària.

El que no m'agrada però és comparar-me amb urbans i policies de la "Gene" que per estar allí reben la compensació de les hores (les hores al saló son iguals a les hores de guàrdia) i també de bon grat fan somriure a la canalla i els tracten amablement. De fet, sempre he pensat que ser amable amb els nens, i els ciutadans en general no depèn de si cobres o no, sinó del tipus de persona que ets.

En tot cas, els cops que hi he anat m'ho he passat molt bé. Veure a la canalla al·lucinar al tenir un bomber al costat, fer-se una foto amb nosaltres, pujar dins un camió de bombers, tocar la sirena, fer una petita escalada en un rocòdrom... son activitats que compensen un matí o una tarda al parc.
De tota manera cada any he tingut menys ganes d'apuntar-me. No sol pel fet que la casa no em compensa, ni tan sols m'agraeix el fet d'organitzar (a Lleida ho muntem els propis bombers a partir de l'ACR-Associació Cultural i Recreativa dels Bombers de Lleida-) sinó que aprofita per fer tota la propaganda del món mundial com si estand l'hagués muntat la casa. I aquest any ha estat el primer, des de fa uns 7-8 anys, que no hem anat al Cucalòcum de Lleida. Raons n'hi ha moltes, cadascú té la seva en particular, però la veritat cada any costa més arrossegar a la gent a anar-hi.

De fet, he començat dient això de Facebook, Twitter i les xarxes perquè mirant les fotos i els comentaris que hi presenten es veu de manera molt descarada que tot és part de la maquinària del màrqueting bomberil. Porten tres o quatre anys parlant malament dels bombers (que si sempre estem de baixa, que si fem massa festes, que si en algun parc hi ha mals rotllos amb els voluntaris, els "inútils" bombers de l'aeroport... etc) i arriba el parc de Nadal i no només hi hem de "treballar " gratis sinó que hem d'aguantar tota la seva falsa publicitat.

Aquestes fotos són d'escàndol:
Aquesta ambulància NO és operativa, o és que estaria aquí si estigués en servei?
Només hi ha ambulància operativa al GEM.
El Jaquetó GROC és MENTIDA, sol el tenen els GRAF (uns 60)
Els jaquetó groc no el tenim (fa més d'un any que ens el prometen), i tampoc tenim aquesta màscara facial ni els guants. Tot és propaganda. Per cert, si estem faltats de camions, com pot ser que en puguin tenir un parat pel saló de Barcelona? Si a més a Barcelona els Bombers no són de la "Gene"!

Una altra punt que m'agradaria que reflexionéssiu és el que us proposa el Pablo en aquest apunt del diari,  no té desperdici:
La foto és ampliable (en Català)
El podeu llegir a:
i a:

I finalment la gestió dels bombers de l'aeroport d'Alguaire, que seran substituits per uns pringats que per menys de la meitat de sou estaran a Alguaire i a La Seu d'Urgell, també és de jutjat de guàrdia.

Reflexioneu. Traieu les vostres reflexions sobre com està Can Bombers, amb això ja serà suficient.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!