dimarts, 25 de setembre de 2012

Jo vull una cuba!

He de reconèixer que quan vaig entrar a bombers un dels primers vehicles que em van cridar l'atenció era la cuba. La primera que vaig veure va ser la de Tarragona (L-401). Una mena de "mort" amb tracció simple (no era 4x4) que anava als focs d'indústria de la província. No recordo quanta aigua portava, però sempre patíem quan venia als focs de vegetació, ja que no passava per gaires llocs i a la mínima es quedava enganxat (es clavava amb certa facilitat).
El meu primer parc, com a forestalillo va ser el de Santa Coloma de Queralt, de record inesborrable (per lo bo i lo dolent). I en els focs de sembrat de la Segarra i l'Urgell ens vam trobar amb uns increïbles maquinots que eren de 4 eixos!, Les cubes de Tàrrega i Cervera.
Cervera, amb adaptador per pala de treure neu.
Ja al 1992 o 93, no recordo quin va ser dels dos, van arribar les primeres cubes modernes. A Reus teníem la T-403 i a Mora la T-402, semblants a la de la imatge de sota. Eren més curtes, més àgils que aquells primers monstres. I incloïen un dipòsit d'uns 500 litres per escumogen.
Portaven (i encara porten) un canó al sostre, amb una gran capacitat de tirar aigua i també de buidar la cuba en un parell o tres de minuts. El gran handicap que tenim encara a hores d'ara és la necessitat de trobar hidrants bons, per tal de poder aprofitat aquest canó, que la veritat s'utilitza ben poquet.

Ara tenim màquines més modernes... a Lleida tenim el 3.19.44 que és l'enveja de molts, semblant a la de Balaguer o la moderna de Tàrrega. També tenen el canó, i un segon dipòsit d'escuma, permetent disposar d'escumogen normal i d'AFFF.

Però tanta cuba, tanta cuba... com s'ha d'utilitzar una cuba?
Primer s'utilitzava com a vehicle que et podia portar molta aigua. Els veies a foc forestal, a peu de carretera, com a recurs per a que els àgils "Egipcis" i els lents Comets anessin a trobar aigua a un lloc proper, fent un doble circuit de relleus. Ara ja trobem poques cubes als focs forestals... la veritat és que no devia sortir gaire a compte, s'omplen 2 BRPs i mig.
Després hi va haver la fal·lera de portar-lo al foc d'indústria, per disposar del canó, però com sempre ens podem trobar amb el problema dels hidrants. Per sort cada cop menor, però la xarxa hídrica té la capacitat que té i amb això no podem fer-hi res. Així doncs acaba sent la nostra màquina ideal per tirar escuma i fer instal·lacions de 70mm.

Per incendis forestals i per indústria semblaria indicat que els vehicles que s'haurien de posicionar més a prop i com a bomba d'aigua/escuma de totes les instal·lacions fossin les cubes. Caldria utilitzar-los com a grans reservoris o dipòsits reguladors d'aigua, i anar-los omplint des d'altres BUPs o BRPs i directament d'hidrants propers... però això a la realitat no acaba de funcionar.

A foc forestal tenim la dificultat que segueix sent un vehicle poc àgil, ep, que amb voluntat arriba a gairebé tot arreu, però no és un BRP. Així que quan arriben les cubes, ja estan els vehicles emplaçats i llavors ens costa Déu i ajuda intercanviar vehicles.

A foc d'indústria també caldria fer aquesta operació, però al moure'ns en un espai relativament petit, doncs trobem un grapat de mànegues escampades per tot arreu i això dificulta qualsevol moviment. Llavors... qui té collons de desfer alguna cosa?
Res, que simplement volia aportar el meu granet de sorra, dient que per mi les cubes les poden vendre totes. Tinc un amic que està enamorat de la cuba de Lleida. Si, és molt bonica, sembla que portis un tràiler, per alta i per pesada, però a la realitat no és pràctica. Ben poques vegades l'hem utilitzat. És de llarg el vehicle amb menys quilòmetres del parc. Hi ha mesos que no fa ni 20km i això perquè de tant en tant algú la treu a donar un tomet. Aquest setembre n'ha fet 350 i porta els últims 10 dies parada.

O canviem la manera de treballar o se'ns faran obsoletes i estaran noves quan acabin la seva vida útil (o era vida inútil?).

dilluns, 17 de setembre de 2012

Hi havia una vegada... un GRAF bo (part 1)

l'1 de juny d'aquest any van començar els GRAFs al parc de Lleida. Fins llavors havien estat a Balaguer i uns anys abans a Tremp.
Ara, el GRAF-Lleida es reparteix en dues bases. La de Lleida i la de Tremp. En principi no s'entén, però d'aquesta manera tens gent dels dos "extrems" de la Regió. D'altra forma acabaries limitant l'accés a la gent que viu prop d'aquesta única base.

Fa poc més d'un any vaig escriure un article dedicat al GRAF. Era un article de caire generalista, dedicat a la idea general del GRAF i a la visió que en tenim d'ells des d'un parc que no hi tenia cap vincle directe. Com sol passar a la majoria dels meus articles alguns s'ho van prendre pel cantó bo i altres pel dolent. I com ha passat (tot i que no ha plogut gaire des de llavors) és hora d'actualitzar la meva relació amb els GRAFs i posar les meves sensacions al bloc.
Per començar he de dir que vaig mirar la informació que hi ha penjada a la intranet. SI, hi és, però i què? NO tothom te la capacitat de llegir més 30 arxius uns en pdf, altres en power-point, vídeos, etc amb la lentitud dels ordinadors de la casa. A més a la gran majoria de parcs sols hi ha 1 ordinador, que s'utilitza per baixar el correu de parc, el GISBombers, els serveis, les planificacions de torn, les inscripcions a la formació...
que consti que jo ho vaig fer, però en vaig treure un 10% del suc que s'hi podia treure.
Posteriorment em vaig apuntar al curs d'actualització forestal que es feia de forma semi-presencial. Mitjançant l'Escola de Bombers em van donar accés a la plataforma digital on hi havia la "mateixa" informació que a la intranet, però estructurada, ordenada, amb quadres de suport, un professor assignat que et treia els dubtes, corregia errors (amb l'ajuda dels qui havien preparat els apunts) i totes les possibilitats d'una plataforma e-learning.
Aquí si vaig aprendre molt. I m'ha servit per entendre alguns (no se si molts) dels conceptes amb els que es mou el GRAF.

A partir d'aquí? Em vaig trobar els GRAF a l'incendi d'Àger al febrer. Entre ells i el comandament (E0) van ajudar-nos a trobar una bona posició d'atac, elaborar l'estratègia... A l'incendi de març a Calvinyà (La Seu) el comandament màxim del GRAF d'aquell 2n dia, GRAF03, va resseguir tota la línia a peu, i en el nostre cas ens va donar instruccions de seguretat, quina era la labor a fer i perquè. També a l'incendi de Sant Guim el GRAF03 d'aquell dia va anar resseguint el perímetre (amb cotxe) i acabant d'explicar l'estratègia als diferents vehicles.
El meu concepte actual dels comandaments del GRAF (de la UTE?) és força bo. No dubtava dels seus coneixements, evidentment, però sembla que als incendis es comporten com a persones. I això la tropa sempre ho agraïm.

També vull dir que l'1 de juny va començar el GRAF Lleida (que fins la data estava a Balaguer i fa anys a Tremp) a fer les guàrdies al parc de Lleida. Be, això de fer les guàrdies al parc és un dir.
Pel matí de les primeres coses que fan és mirar al "seu" ordinador la previsió i les informacions que disposen de la guàrdia del dia anterior. Parlen amb el comandament central... (GRAF01 i/o UTE) i elaboren (o segueixen) l'estratègia del dia. I repàssen el vehicle i les eixes manuals i mecàniques. Gairebé sempre acaben fent rutes a zones on el risc és més alt, resseguir perímetres d'incendis anteriors, soques o estudiar incendis antics. Per tant fàcilment arriben, estan una horeta pel parc i marxen. A més com sols son 2 (a vegades 1) els solen ajuntar amb Barcelona o Tarragona, fent que cada guàrdia l'acabin amb més de 300km al cul.

Per la nit, quan ja estan al parc descansant i nosaltres tenim sortida tenen la voluntat d'aixecar-se per veure que hi ha i si ens convé alguna cosa. Però el més habitual fins al moment és que estiguin a les ordres de la Sala Central i no a la nostra disposició.
Fins ara la relació ha estat molt bona, tant amb els 2 companys del torn C com amb els dos "pàjarus" que tenim al torn D. Al capvespre o a primera hora del matí (al plegar) ens expliquen aventures amb els companys d'altres regions. Que si que tal això d'estar a Lleida, que si els hi fotem molta canya, que si estan amb elpobrebomber i si és un tio xungo,... pel que sembla hi ha molts mites, de la mateixa forma com nosaltres també els teníem cap a ells.

A la segona part intentaré analitzar/interpretar alguns aspectes tècnics.

diumenge, 9 de setembre de 2012

l'estelada dels bombers

 

És curiós, mentre uns expliquen que aniran dimarts a Barcelona, altres professen les seves ganes de trencar els lligams a l'Espanya que colpeja la ma que li dona de menjar, però com a totes les cases aquí ningú dona cap pas de res... be, potser aquest cop si.

Al parc de bombers de Lleida s'ha comprat una senyera, no diré qui l'ha pagat, ni qui va anar a buscar-la a la botiga. Però he de reconèixer que la gent em sorprèn dia a dia, i aquest cop ha estat per be. Collons i tant que si !!!!

Semblava impossible que gent amb qui no hi confiaries gaires coses (excepte la vida que en aquesta feina la confiem amb el 95% de companys), acaben liderant la compra d'una estelada pel parc i que acabi penjada en un lloc visible, molt visible i complint les "regles" del joc de la hipocresia institucional. Els tres pals de les banderes tenen noms i cognoms, així que el lloc d'honor per la nostra estelada ha de ser un lloc realment destacat.

I, i tant que n'és de destacat!!!.

La guàrdia del divendres 7 em trobo la senyera penjada de la torre de pràctiques, a 20m d'altura, visible des de molts punts de la ciutat. Quin goig que fa.

Si, certament no som els primers. Hi ha parcs que ja ho han fet abans, però cap és el parc de referència de la seva Regió. I cap l'ha penjat d'un lloc tant visible i emblemàtic com la torre de bombers.
Vic
Un cop més, molts dels bombers i els seus parcs demostren que estan al costat de la gent. Els bombers tenim aquesta vocació, la d'ajudar a la gent quan te necessitats i ara és un moment que CATALUNYA necessita del suport de tots els seus ciutadans i també dels que treballem per ella.

Però com gairebé tot en aquesta vida hi ha un però... aquestes fotos son instants concrets. Tenim una ordre interna recordant que sols es poden penjar les banderes oficials... fer la foto i cap a casa.

Per cert, al primer paràgraf he dit una frase, que malauradament a dia d'avui no puc rectificar "com a totes les cases aquí ningú dona cap pas de res". Espero que algú agafi les regnes de tot aquest moviment i faci com el "Yeltsin" de la Rússia de fa un parell de dècades (que va pujar sobre un tanc) i exerceixi de lider de la revolució... després ja el posarem al seu lloc, però de moment cal que algú foti un cop de puny sobre la taula...

VISCA CATALUNYA LLIURE !

dilluns, 3 de setembre de 2012

l'olla al foc

A Lleida, com probablement passa a moltes poblacions amb un nombre mitjà-alt d'habitants, sovint ens activen per foc de vivenda, sempre hi ha algun endoll en mal estat, estufa massa aprop de les cortines o dels llençols del llit.
Però no tots els focs de vivenda son iguals. Alguns son simplement paelles que mentre realitzaven la seva feina han expulsat alguna espurna o s'ha encès l'oli i ha provocat, per la manca de neteja, que s'encengui l'extractor de la cuina. Aquest servei si s'hi arriba aviat sovint no passa d'aquí, tot i que alguns cops es comencen a socarrimar els armaris del voltant. Alguns bombers amb traça acaben posant cinta aïllant als cables de l'extractor i pots tornar a donar la llum a la cuina i la resta de la casa. Això a l'hivern o si hi ha nens petits és d'agrair.
Altres cops, quan l'ensurt és provocat per l'endoll, l'estufa, la planxa... l'incendi acostuma a ser més aparatós, ja que es sol cremar el menjador, la sala de planxar (o de mals endreços), el dormitori... i si les portes de l'interior de l'habitacle eren obertes o si qui estava dins no ha tingut la precaució de tancar la porta de l'habitació ni del propi pis, acostuma a liar-se bastant, pel senzill fet de l'aportació d'oxigen per corrent d'aire (o no quedar aïllat en la pròpia habitació). Aquests incendis no son problemàtics en si, però si espectaculars, és la típica foto dels diaris o les televisions en que veiem sortir les flames per la finestra (o finestres).
Finalment hi ha l'incendi vivenda típic del segle XXI, que és l'olla al foc. Be, la "senyora Maria" ja se la deixava algun cop al segle passat, perquè anava a buscar sal a cala veïna, i acaba explicant les tafaneries de mig barri. Però al segle XXI aquest servei es dona molt més sovint. No conec les estadístiques concretes, però ha pujat, i ha pujat molt. A Lleida gairebé cada setmana es va a un foc de vivenda (l'avís és que surt fum per la finestra o per sota la porta, o que puja un fum per la galeria) i només arribar a peu de casa ja notem aquella oloreta típica del menjar cremat i alguns cops amb l'afegit de la pudor de l'oli recremat.
El servei no passa d'aquí, entrar, tot sovint també arriba l'inquilí/na i ens obre amb les claus. Entrem, retirem la paella (generalment olla) del foc i obrim finestres per a que ventili l'habitacle, a vegades cal engegar el motoventilador. I és que al segle XXI la mobilitat de la gent ha fet que siguem molt més internacionals i aquelles costums que tenia la nostra mare o àvia ara han tornat. Molts de nosaltres, els que hem nascut aquí, no dinem a casa i al migdia no hi ha ningú, però hi ha gent que a les 8 deixa l'olla encesa amb el fogó al mínim i si no hi posen prou aigua l'olla s'acaba assecant i cap a les 12 del migdia ja comença a fer fum... i els bombers a córrer.

Per cert. Algú podria dir als veïns que tanquin les finestres i deixin de guaitar? Més que res perquè se'ls omple la casa de fum i pudor. Algun dia acabarem tenint algun susto.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!