dilluns, 24 de juny de 2019

i arriba l'onada de calor

Portem dies conscienciant-nos, preparant-nos, anant als primers incendis dels quals un parell ja han estat bastant més que bons, s'ha fet el primer relleu i poc a poc ens hem posat de ple a la Campanya Forestal. Potser hi haviem entrat sense adonar-nos, però els petits incendis de maig i començament de juny ja eren l'avís que tot seguia el curs anual d'incendis a l'estiu. Per sort una petita treva amb un aminsa pluja ho va aturar tot un parell de dies.
Poc a poc hem anant veient com els helicopters també venien als incendis de sembrat i primers focs al bosc. I dia rera altra hem anat sabent que estem ja en campanya forestal. Durant l'hivern, en parcs grans sobretot, el casc lleuger i la jaqueta forestal es queda a la guixeta d'EPIs, i només tenim al penjador de la cotxera el casc F1, la jaqueta, pantalons d'intervenció i botes industrials. Si havia algun servei que requeria el casc lleuger o altra equipació doncs t'arribaves on el tenies guardat i ja està. Ara però és diferent. A més de tenir les botes forestals enllustrades (crec que jo no ho he fet mai), les tenim a mà, al costat de la jaqueta forestal, el casc lleuger, la motxila lleugera i sobretot l'aigua de la cantimplora canviada des de primera hora del matí quan entres de guàrdia. Tot allí, als penjadors.

Evidentment ja no en tens prou amb un penjador, ara en necessitem 2 ò 3, i poc a poc la peret on deixem els equips es va fent cada cop més petita, o el que és el mateix, està mes tupida en quant a material. Entrar pel matí és fer-nos nosa. Sempre hi ha qui es queda una estona més descansant i no deixa el lloc lliure fins 2/4 de 8 o les 8. I és que qui no aprofita la fresca del matí per fer l'últim tomb al llit, o simplement llevar-se sense pressa, fer un cafè al banc mentre expliques les anècdotes de la guàrdia del dia abans?
Aquest any però, els mosquits del parc de Lleida ens impedeixen fer les tertulies del capvespre, a la fresca del banc del "sinofos" (si no fos pel genoll, la vista, els anys...). Els mosquits ens blaeixen i acabem tots al menjador, mirant qualsevol pel·lícula més o menys heroica. Però sinó allí estariem explicant aventures i desventures, i mil i una històries que havien fet aquells bombers veterans de l'època en que varem arribar nosaltres al parc o ja més lluny, quan varem entrar a bombers fa més de 20 anys.
I any rere any tot es repeteix. En qualsevol moment sona el teléfon. Estiguis dinant, berenant o al banc del "sinofos". I apa, un nou servei. Un dia és una obertura de pis, una fuita d'aigua, un aparcament, una explossió en un pis, o un cotxe estampat en una botiga del carrer major. I és que per molt en que insistim en que és Campanya Forestal (que ho és) els bombers no deixem d'anar a tota una gran verietat de serveis MOLT importants. Fa cinc anys, un mes d'agost l'explosió en un pis, l'any passat l'incendi d'un vehicle (que eren 2) en una segona planta soterrani, i en fa 6 del d'un cotxe encastat dins una botiga al lloc més cèntric i conegut del centre de Lleida.
Però això si, les guàrdies passen d'incendi de vegetació en incendi de vegetció. Quan arribes al vespre, els pantalons en que havies iniciat la guàrdia caminen sols, i abans del tradicional partit de futbol a l'hora de la calor, ja portes la samarreta molla de la suor. Tenir "forestalillos" al parc vol dir a més de que el grup s'amplia, poder repartir, distribuir i donar una mca més a l'abast amb les feines de neteja i posada a punt dels vehicles. No només perquè siguem més, sinó perquè el ritme de sortides i serveis fa que els camions necessitin cuidar-se més. Cal netejar la cabina cada dia, netejar i plegar les manegues tants cops com faci falta, de tant en tant buidar la cisterna del camió perquè en alguna de les basses que hi hem oplert ha entrat una mica de fanc o areneta... revisar les llances perquè alguna sembla embussada, provar el ruixadors,... i alguns direu, i això perquè no es fa cada dia? Doncs si, es fa cada dia, sobretot a l'estiu que és quan és necessari. Però la resta de l'any la cuba, el Punt de Transit, el furgó, el BUL, el BUP, l'Autoescala, l'altra vehicle forestal i tot allò que tenim als parcs grans també es revisa. Però quan arriba l'estiu augmenta la necessitat de posar ordre, de netejar i de tenir-ho tot més a punt en aquells vehicles que ara si surten més.
 
Doncs res, que arriba l'onada de calor entre Sant Joan i Sant Pere, així que aprofitarem per anar de festa en festa i quan estiguem de guàrdia farem el mateix que la resta de dies. Entrarem, ens canviarem, deixarem les coses a punt i a esperar que soni el teléfon (que sonarà com ho està fent ja fa algunes setmanes). I així farem mentre els boscos, els prats i el camp estigui ple de vegetació. Com deia algun geni... els incendis s'acabanan el dia en que s'acabin els boscos. Mentretant el 70% de superfície a Catalunya té bosc. No nem bé.

dilluns, 17 de juny de 2019

Tornar a l'Escola

De nou he passat per l'Escola de Bombers... bé, hi vaig anar el 1995 quan vaig entrar a Bomber professional, uns deu anys després hi vaig tornar per un curs per fer de formador de Teoria del Foc (que no vaig acabar donant mai), però que va ser l'excusa per conèixer alguns companys "locus" pel Risc Químic. I llavors vaig estar un any o dos en que hi havia anat de forma més assídua com a formador de Risc Químic. Després vaig estar alguns anys en que pràcticament no havia donat cap curs, ni tampoc els havia rebut a l'Escola de Bombers. L'any passat, i a consequència de la meva baixa per l'operació de genoll, hi vaig tornar com alumne, al curs d'Accidents de Trànsit. I m'encanta anar  a l'Escola de Bombers. Allí sempre s'hi apren alguna cosa. Potser no exactament el que es pretenia amb el curs, però la gent que t'hi trobes sempre val la pena.
Aquests dies novament hi he tornat. Per rebre evidentment continguts de Risc Químic, biològic i nuclear. Que és una temàtica que m'apassiona. Si, sóc raret. Però és el que hi ha. I sí, en els meus 25 anys de bomber he anat a l'Escola, és perquè hi he estat com a profe i no com alumne (que només ha estat de forma molt puntual.
Com he dit abans, la sensació que tinc a l'Escola és la d'estar acompanyat de gent que sap un grapat de coses. Els últims anys tot ha canviat. Anteriorment els formadors eren generalistes, i això ja no és així. Si, hi havia gent que podia explicar "escalada urbana" sense ser escalador o com m'havia trobat, a posar-se els vestits de nivell II i III sense ells tenir ni idea de com fer-ho i molt menys sobre risc químic o biològic. En aquests moment ser formador de l'escola no és haver presentat un resum extret d'internet (quan no era generalitzat), o saber-te explicar molt bé davant un tribunal (perquè tenies bona làbia), en aquest moment ser formador de l'Escola de Bomber és haver superat uns minims de coneixement sobre el tema. I això n'assegura la qualitat.
Començar un curs a l'Escola a les 8 del matí és una putada. Si, ho és. A mi em representa llevar-me  a les 5 del matí per ser al parc a 3/4 de 6, vestir-me, agafar el vehicle del servei de l'Edifici de Regió (o a on tinguis les claus guardades) i a les 6 partir. A l'Escola s'hi arriba si tot va bé, a les 7:55. Si hi ha trànsit, embús o altres no se sap. Així que si hi has d'anar de formador toca sortir a dos de sis per si de cas.
Aquests dies també hi ha els aspirants de bomber, que fan el curs bàsic. Ells a les 8 són allí, vestits, contents, alegres i ben desperts. Jo faig cara de son. Em fa feliç reconèixer cares conegudes. Gent que ha passat pel parcs de Lleida de forestalillo, fent les pràctiques de Bomber voluntari o perquè d'alguna manera o altra els he conegut fora l'ambient de bombers. I això em fa adonar de la importància del formador. Com he dit abans, un formador ha de conèixer sobre la matèria, però també ha d'ajudar als nous bombers a prendre i alhora no contradir les coses que a ells els exigiran en la seva avaluació. Tu pots exlicar trucs i anècdotes, però això no els afavoreix per passar una prova, els afavorirà un cop siguin al parc. Ara la seva feina és superar l'Escola i per això has de ser bon formador. Els has d'explicar, ensenyar i fer coneixedors de tot allò necessari per poder sortir d'allí amb el "titol" i sobretot la plaça de Bomber que tant anhelen.
Donar classe a l'Escola de bombers és un privilegi i també una responsabilitat. Ni ha de ser fàcil ni és senzill. Has de fer grup amb la resta de formadors, per explicar allò que funciona i allò que no funciona. Allò que els costa i allò que ja porten sabut de la seva preparació prèvia (no els d'has d'explicar algo que ja saben). A l'Escola aprendran a fer de bomber, a conviure amb altres companys i companyes i veuran que hi ha gent que tot i que potser no tornaran a trobar en 20 anys més, els ha ensenyat a moures amb tant material i tantes maniobres, que sense ells no podrien ser els grans bombers en que es convertiran en un futur no gaire llunyà.
Per mi, l'escola és sinònim de Risc Químic (i biològic i nuclear), i també de retrobar-me amb cares conegudes que em segueixen aportant molt. Rodejar-se de gent que en sap, que té inquietud per conèixer i compartir és de les millors coses que un pot aspirar en aquest món bomberil. L'Escola de Bombers (tot i els seus problemes, errors i mancances) em dona tot això. I n'estic molt agraït. Tant de bo, cada 5 anys haguéssim de passar una setmana a l'Escola, i cada any fer guàrdies a altres regions, i cada poc temps moure'ns entre torns i entre parcs. Segur que tots en sortiriem beneficiats.

dilluns, 10 de juny de 2019

Quan arriben els forestalillos

Sortim un cop i un altre, i ara si, arriben els forestalillos. I amb ells seguim apagant incendis, cremes i negligències vàries. Els helicòpters bombarders ja surten (el de Balaguer no para) i venen a tots els serveis de vegetació on l'avís és una mica sèrio.

La tàctica un any més és clara. Anar-hi amb tot i apagar-lo el més aviat possible. És igual si ens passem de rosca, l'important és ser-hi. Quan més aviat, més petit. Quant més mitjns, abans ho tindrem controlat i abans tindrem tota la infraestructura necessària per a fer-ho possible. Això que durant molt temps no ho he entès, segueixo sense entendre-ho.
Evidentment, el pobrebomber no és tonto. Tinc molt clara la intenció. Un incendi petit és fàcil i ràpid d'apagar. Si fem números, un incendi gran costa molts i molts diners. Tenir totes les dotacions en un incendi gran, desplaçaments, parcs descoberts (o molt personal fent hores per obrir parcs que han quedat descoberts), relleus, menjar, gasoil, etc. Són molts diners que es fonen per cada GIF. També són hores que has de dedicar a la premsa, crítiques, comunicats, i moltes hectàries cremades. I evidentment això no ven. No ven políticament que s'hagin cremat milers d'hectàries i que t'hagis gastat milions d'€uros per a aquest trist resultat. El resultat final, tot i la infraestructura, formació, etc seria el mateix que els de després de l'incendi del Solsonès i del Bages. Boscos cremats. I evidentment, com ja he dit, això ni ven ni és justificable.
I perquè no ho entenc? Senzill. Cada dia som menys bombers i tenim menys vehicles. Així que si anem als incendis de vegetació amb "tot", ens queda "res" per a la resta de serveis. I tampoc ens queda res per a un segon incendi amb possibilitats de fer-se GIF. Potser si l'incendi és a Girona i el segon surt a l'Ebre encara podriem donar al servei una quantitat relativament bona de recursos, però si això en passa en dos llocs propers, la veritat és que un i l'altra es queden sense reursos (perquè venen de camí) i cal diluir-los entre els dos serveis. Tant si són a prop com si són lluny un de l'altra, el que necessitem és enviar camions i personal. I com que tenim una flota de vehicles limitada i de personal tampoc anem sobrats, ens trobem que en algns serveis que potser al principi anaves sobrat, ara et treuen recursos per enviar-los al gran. El personal porta hores anant d'incendi a incendi, sense possibilitat de descans, menjant de mala manera als camions de camí a un nou servei. Això vol dir que la resposta sigui dolenta, potser és suficient, però cremes els recursos.
A zones com la RELL, on tenim pocs parcs (si compto els de bombers voluntaris que surten també seguim sent pocs) la tàctica és agoserada. Gairebé cada guàrdia ens trobem tots els parcs de la plana amb els vehicles fora del parc, De Tremp en amunt les distàncies augmenten amb escreix i les carreteres fan que sigui més fàcil l'ajuda des de les rodalies de Barcelona que des d'un parc del pre-Pirineu i impossible des del Pirineu. Així que aquí un segon servei important serà impossible de fer compatible amb la tàctica del "tot", perquè evidentment ja no et queda "res" a prop.
Evidentment la solució no és senzilla. Tenim els recursos limitats, sabem perfectament que els helicopters no apaguen els incendis (però ens ajuden molt), som conscients que apagant els incendis al primer moment tot millora, però el preu que cal pagar és molt gran. Deixem tota una gran extensió sense recursos. Els parcs grans ens quedem en parcs petits (i Lleida segueix tenint 120.000 habitants, incendis d'interior i accidents), els parcs petits es queden sense ningú més. I quan surt el servei, per petit i bulgar que sigui, hem de venir des de l'altra punta de la Regió. Els incendis d'habitatge també es fan grans, els accidents van a pitjor (les ambulàncies fan molta feina, però només son dues persones)... i tot un llarg ventall de serveis que queden a l'espera que algun vehicle quedi lliure.

El problema no el tenim apagant incendis, que d'això en sabem un colló, el problema el tenim perquè a l'estiu deixem sense recursos a la resta de serveis, i com ja sabeu Bombers no només apaguem incendis forestals. Apa, bon estiu.

dilluns, 3 de juny de 2019

A tope amb la Campanya 2019

Això ja ho tenim. Els helicòpters ja estan a les seves bases (imagino que dilluns -avui- els convocaran a Cerdanyola per la foto de rigor), els vehicles ja els tenim plens d'aigua (com sempre), la gent ja té les botes forestals ben enllustrades i encerades (per repel·lir l'aigua), les camises amb tots els botons recosits, els guants nous, sense escletxes ni talls, el casc net (desfumat)... i poc a poc es va sentint a la guàrdia el cuquet de la sortida a incendi de vegetació en la que menjaràs fum i et picaran els ulls. Una mica exagerat, però en el fons és el que una bona majoria de bombers sent.

En realitat ja hem tingut el primer cap de setmana amb calor i temperatures superant els 30º, la humitat al centre del dia tampoc ajuda, el bosc cada cop més espès es va posant en condicions de cremar de forma més severa i de fet ja ho ha començat a fer. Portem alguns serveis remarcables les últimes setmanes. Primer per la quantitat i poc a poc per la "qualitat". No és el mateix un incendi on crema a una velocitat moderada i que li costa agafar les capçades, als dels últims dies on el comportament ja ha canviat.
No, no, això no és encara un incendi de 6a generació, ni tampoc són cap GIF. Però es comença a semblar a tot allò que ja hem vist en altres estius "calents". El vent fins ara ha estat moderat i per tant ha estat un factor menys a sumar a tota la situació. Però tot arribarà. Portem 4 mesos de sequera, i la tardor tampoc va ser especialment plujosa.

Els 125 opositors que estan a l'escola es miraran aquest estiu des de la barrera, aprenent a utilitzar els equips d'aire, les maniobres d'escarceració i a llegir mapes de cartografia. I la resta estarem als parcs, sortint i caminant per les serres dels nostres boscos resseguint flancs i perseguint flames i focus secundaris.
Aviat ens trobarem sense camions als parcs, perquè només n'hi ha un per parc, no n'hi ha més. En un parell de setmanes hauríem de començar a fer guàrdies d'estiu, reforçant els torns fins les 9 del vespre, però ja veurem si hi ha gent suficient per cobrir des del dia 16 de juny o des del 1 de juliol. I els petards començaran a posar-nos les coses més complicades.
Cada any, l'última setmana dels coles ja ens anima les guàrdies (de fet, des de principis de mes, perquè molts coles no fan classe a la tarda). Petards i bretolades fan que racons urbans i alguns solars plens d'herba creïn els primers ensurts al veïns que veuen com les flames i el fum estan a pocs metres de casa seva. Però llavors és quan arribem nosaltres, rebem tot d'indicacions dels veïns més agosarats (com si jo li digués al paleta com ha de posar els totxos) i controlem la situació en poca estona.

La veritat és que aquests petits incendis en interfície urbana ens donen força feina i estrés. Rodejats de gent que et mira i et grava des del mòbil, el fum, el foc que corre i els matolls secs i força alts et dificulten la tasca d'anar avançant a trobar aquell petit focus que queda més allunyat. De vegades t'enxampa tornat d'un servei i vas amb mitja cisterna i esperes en candeletes l'ajut d'un segon vehicle del teu parc (que és el que arriba ràpid), perquè si esperes el d'un altra parc, el més segur és que et quedis primer sense aigua.
Així que res, poc a poc ens anirem posant en situació. Camises, pantalons i samarretes cap a casa plenes de fum, mitjons sovint de color gairebé negre i els mocadors de paper que ens indiquen que la propera vegada ens hem de posar la mascareta forestal abans. Els mitjans aeris ja els tenim a les seves bases a pocs minuts del parc, en pocs dies els "forestalillos" per aquí, i els vehicles de transport de personal (furgonetes de lloguer, de 9 places) a peu de torre de pràctiques esperant portar-nos al primer relleu d'incendi. Aquest any serà abans d'acabar juny, ja us aviso ara. Bona Campanya Forestal, el tret de sortida ja ha estat disparat.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!