Preguntes al fantasma d’un Conseller

Aquestes son les 4 qüestions que li volia comentar al Conseller. Jo vaig marxar a un servei i ell no va posar gaire interès en parlar amb la tropa bomberil. L

Incendi d'Horta. (Dona la casualitat que s'hagués sentat a la taula amb l’únic GRAF de Lleida que aquell dia va tornar a casa (els altres els van portar a l’hostipal o al tanatori). Aquest company ara està al nostre torn).

-         A mi no m'agrada la imatge que es dona als mitjans de comunicació. No m'agrada veure a Caps de parc, Sergents i Tècnics acompanyant al Delta0, defensant-lo a capa i espasa, quan els que van patir l'atrapament eren bombers com jo. Pel que sembla ningú va fer res per ells ni, en cas de problemes, faran res per nosaltres.

Hi ha una fractura física REAL entre tècnics, comandaments i caps de parc amb la resta de col·lectiu bomberil. No tenen la nostra confiança.

-         Aquí, en aquest parc, teniem relació directe amb alguns dels companys que van perdre la vida. Al Ramon el coneixíem gairebé tots, era una persona diferent, la seva mística es feia sentir allí on era. En David, un gran company, que col·laborava tot sovint en les iniciatives del parc, com el muntatge del rocòdrom al Cucalòcum (Parc infantil Nadalenc) i la travessa a l’Himalia en BTT. És per això que estem sensibles a tot el que passa al voltat d'aquest tema.

Vehicles.

-         Els últims vehicles arribats al parc (el furgó i el BUP) no tenen ni cap ni peus. Porten material boníssim, però la seva configuració i distribució son més que dolentes. Son vehicles excessivament alts i poc àgils. La gent que els utilitzem ens hem trobat amb molts problemes a l'hora de fer-los anar. La culpa no és del material, sinó de qui pensa les característiques d'aquests vehicles. Això vol dir directament el Servei Tècnic. No entenc com uns arquitectes, enginyers industrials o enginyers forestals poden dissenyar vehicles els quals no han utilitzat ni utilitzaran mai. No entra al meu cap.

Parc de Lleida.

-         La gent. En aquest moment tenim manca de sergents, caporals i bombers. Alguns es jubilen, altres passen a 2ª activitat i aquí no entra ningú. És el parc més important de les comarques de Lleida, el de més serveis, amb més gent a atendre i possiblement una de les de més territori (si, hi ha 4 parcs de voluntaris, però a les 12 del migdia busca'ls!) Aquest parc necessita 60 persones operatives per a funcionar correctament, ara n'hi ha poc més de 40.

-         L'edifici del parc de Lleida. No fa ni 2 anys es va acabar. Això és un desastre! No paren de sorgir avaries, la calefacció a tot drap, les aixetes automàtiques triguen molts minuts a tancar, els vestidors son petits i sort que no hi ha noies perquè en perdríem un!, les portes de la cotxera s'espatllen cada dos per tres, un gimnàs que no permet posar-hi pes...

Risc Químic.

-         No entenc (igual que amb el Servei Tècnic) com pot ser que posin a dirigir aquesta particular branca del cos, a tècnics que no saben què és la química. Sempre posen a enginyers (i ells què saben!!!!) En aquesta casa hi ha químics, com a mínim n'hi ha 3 i també gent propera (bioquímics, físics i possiblement algun enginyer químic).

-         Han d'aclarir definitivament el model a seguir, però que facin alguna cosa, que ja fa masses anys que dura.

La resposta a aquestes preguntes no la sé, tampoc sé si mai li arribaran, però d'aquí a un temps us escriuré dient si ha canviat alguna cosa. Si no ho faig, m'ho demaneu.