dilluns, 5 de novembre de 2018

Una solució per un grapat d'Euros

La setmana passada varem poder veure a un mil·ler de bombers de la Genialiat de Catalunya als carrers de Barcelona, fent la nostra particular processió bomberil. Com en qualsevol seguici hi ha diferents parades i "performances" per tal de fer visibles cadascun dels punts àlgids del nostr particular pelegrinatge.

Així que tot comença a davant de la Conselleria a la qual pertanyem, aquí a més de portar la nostra proposta també fem visible la nostra capacitat i determinació. Per tant, des del minut zero es van tirant petard, traques, coets i tot de pirotècnia que no deixa de fer espetecs fins al final de tot l'esdeveniment. Un nou punt és la concentració de material malmès, que ja no té servei i que no és apte ni per ser reparat o recuperat, i per tant se'l crema a una vora de la via just davant del departament.
El seguici, un cop ha recollit a la gent que ha portat els desitjos i benaurances dels bombers envers als nostres gestors, comença a caminar, seguint el carrer Diputació fins creuar Passeig de Gràcia i situar-nos finalment a la Rambla de Catalunya en front la conselleria d'economia. No, ningú va pujar a cap furgoneta de ningú (no sigueu malpensats ara), estem de processó. Allí més soroll, fum, petards, traques i bengales. El soroll des d'una conselleria a una altra arriba a tres o quatre carrers paral·lels més enllà, fent-nos sentir per tot el barri sencer. Aquesta parada és per demanar al departament que ens doni una mica d'aire en qüestió de diners, que estem molt escanyats i que sense diners (que així portem 10 anys) tenim els parcs que cauen, els vehicles envellits, la roba que no se'ns renova i els mitjans personals que no es poden augmentar per manca de pressupost (entre altres raons)

Des d'allí es segueix avall fins la Plaça Catalunya, fent servir el soroll i la gran quantitat de gent que som, els visitants de la ciutat no paren de fer-nos fotografies (hi deu haver les xarxes inundades de fotos de cascs grocs), fins arribar al bell mig de la Rambla on es fa un minut de silenci. Després de tant xivarri, el minut resulta impressionant, tant pel ser on és com per la quantitat de gent que el configura.
Finalment encarem cap a Plaça de Sant Jaume, allí és on s'obtenen les millors fotos, el carrer  Ferran és gairebé ocupat pels bombers de casc groc (i alguns d'altres colors), deixant fora per un dia als milers de visitats que hi ha habitualment. A la Plaça és on el seguici acaba cremant tot allò que encara li queda, i que és molt i molt. El soroll és ensordidor i no deixa de sorprendre la capacitat que tenim de cridar l'atenció de tots els visitants de la plaça. Finalment, en un ardor final, podem veure un bomber pres en flames, corrent i donant voltes als allí concentrats. És el punt final d'aquesta processó.

I després d'aquest gest de força, què?

Doncs ara ens toca esperar. Aquí estem per treballar, per fer les nostres guàrdies i complir el nostre horari. Però amb això no n'hi ha prou. Manquen bombers, per tant els que estem hem de fer un sobresforç personal per a suplir aquesta mancança i mantenir operatius la setantena de parcs de bombers. Si, els bombers treballem més hores i més guàrdies que les que hauriem de fer si tot estigués normalitzat. Una altra cosa és discutir si hem de fer X o Y hores, però ara en fem un grapat de més només perquè a la "casa" li manquen recursos i com que ella no hi posa solució, doncs ens obliga a posar-la a nosaltres.

Seguim amb els camions que en aquest moment es fonamenta en un bon grapat de "mercedes Atego" carroçats com a vehicles mixtes (BRP) i forestals (BFP), d'una edat aproximada de 13-14 anys, complementada per uns pocs vehicles urbans (BUL) de més de 16. El BUL de Balaguer és a punt de ser nomenat "relíquia", però és que sense aquest a l'interior del casc antic no s'hi podria accedir.

Alguns vehicles més habituals (com escales i nodrisses) són una mica més recents, però al pas que anem els deu anys actuals (d'autoescales) seran duplicats fins a veure el seu relleu.
Els parcs segueixen caient, deteriorant-se, els projectes de rehabilitació estan aturats perquè no hi ha pressupost per a contractar, licitar, tirar endavant plecs de condicions que fa mesos i anys estan redactats. Els contractes de manteniment de portes, de vehicles, d'instal·lacions tècniques, de neteja etc segueixen sent adjudicades a aquelles empreses que no només ofereixen un preu més reduït i una millora de servei impossible de complir, sinó que a més majoritàriament aquestes ni tenen la capacitat tècnica per a fer aquests treballs, ni posteriorment realitzen de forma correcta els seus serveis. I aqui no passa res. Quants contractes s'han trencat, s'han tirat enrere o s'han canviat d'empresa a mitja prestació del servei? Possiblement cap, i per això estem com estem.

La solució, ens diuen, és per un grapat de milions. Fa uns anys per un grapat de milions ens varen comprar BRPs i BFPs (aquests últims no els vol ningú), es varen reformar parcs (que van costar molt més que fer-los nous), es van construir parcs (amb mancances, amb errors, amb baixa qualitat d'execució, amb problemes de tota mena...) ara estem en un moment similar al de fa quinze anys.
Acabem de comprar (fa un any?) uns 4x4 Ssangyong, que per poder tenir 4 cotxes més van ser escollits en detriment d'altres tecnològicament millors, més evolucionats i amb més prestacions en 4x4 que aquests. És una questió tecnològica, de fet, aquest model concret ja no el comercialitzen. OoOoOoOohhhh

La roba, que es compra amb compta-gotes, no segons tallatges ni necessitats reals de recanvi i renovació. Els diferents equips com són els d'excarceració, els d'il·luminació, el material per rescat urbà (tipus escalada), el de rescat aquàtic (principalment en canals i rius), i moltes altres coses que realment necessitem per poder seguir fer la nostra tasca en condicions de seguretat i d'eficiència.

La solució com podeu entendre no és només un problema de diners, és un problema de gestió i de com els utilitza la nostra direcció per a poder donar als bombers, als parcs, al ciutadà que és qui finalment rep la prestació del Cos de Bombers de la Generalitat la resposta que realment ha de rebre.

Sóc conscient que fa setmanes que dono voltes al mateix, però la solució és la que és. Mentre els mateixos problemes també es mantinguin caldrà que seguim fent-ne ressò, ni que sigui a toc de petard.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!