dilluns, 25 d’agost de 2014

Compte amb les eines

Rarament tenim l'oportunitat de veure fotos amb detall d'accidents o incidents que hem tingut dins el servei. Primer perquè no sempre ens arriba la informació d'aquests i també perquè ens quedem amb el més gros i espectacular, que no sempre és el més important o perillós.

Aquest estiu s'han bolcat 2 camions, per raons diferents i tots n'hem vist les fotos. El primer, pel que m'ha arribat, sembla que en voler esquivar no sé què, la roda del darrera va baixar l'esglaó de la vora la carretera i en conseqüència va bolcar. El segon perquè s'estava comprovant el comportament de les rodes del darrere i al final se'l van fotre per barret.

Aquí us ensenyo unes fotografies d'un equip Lukas que es va trencar setmanes enrere:
 
Evidentment això ens pot passar a tots. És com els camions que he comentat abans, si forces la situació o no ho tens prou per la mà pots patir un ensurt. I millor que es quedi en ensurt.

Per aquesta i altres raons és important, molt important, anar protegits amb l'EPI corresponent (millor el casc F1 que l'F2), guants, etc. Però de la mateixa manera que ens protegim nosaltres cal protegir a les persones que volem rescatar. Hem de ser conscients que tallar un metall comporta els seus riscos. Primer perquè un cop tallat tindrem un peril més (en una pràctica al parc un company es va tallar tot i portar el vestit d'intervenció complert. Us imagineu si no l'hagués portat?
Doncs per a protegir la víctima mentre fem les nostres maniobres l'hem de tapar. Cobrir-la amb plàstic tou per a que no li caiguin vidres o alguna peça petita que es pugui despendre, però és molt important utilitzar proteccions dures per a "separar-lo" de l'abast de l'eina de tall o separació.

Un imagineu que la  fulla del Lukas enlloc de sortir cap a dalt (pel costat del cap del qui el subjectava) hagués anat cap a dins l'habitacle? Doncs aquesta és la raó per la qual cal protegir també a la víctimes d'impactes "durs". No és habitual que es trenquin les fulles de la cisalla (però pot passar i passa). A vegades trenquem vidres o tallem qualsevol part del vehicle pensant que no passarà res... però i si passa?
Detall del muntant amb el suport del cinturó de seguretat
Un parell de talls al muntant que fracassen en trobar el suport.
Només cal tenir en compte amb què seria el més probable que passés? I tenir-ho en compte. Per una banda sent curosos en la maniobra. Treure tot allò que ens faci nosa. És important desentapissar els seients per poder veure el lloc exacte on tallaràs la base del respatller. I si es vol tallar un muntant (principalment B o C) també s'ha de treure el plàstic de guarniment. Sota hi ha cables i probablement el suport al cinturó de seguretat, que és una peça molt dura. Si la veiem la podrem evitar i podrem triar el millor lloc per a realitzar el tall. Un sol.
A més de ser curosos amb el treball d'alliberament ho hem de ser en la utilització de les proteccions: Una taula de fusta o de metacrilat curta, a vegades un jaquetó dels vells... que ben posat sobre la víctima evitarem un nou ensurt.

Recordeu a més que la majoria de vehicles tenen aigbag, no només al volant sinó l'acompanyant, de cortina, als laterals dels seients... un grapat. Mireu els següents vídeos. No tenim el protector de volant, tot i que una temporada a Lleida en varem tenir un per provar-lo i semblava força pràctic.

dilluns, 18 d’agost de 2014

briefings

No sempre és fàcil, de vegades parlem i no escoltem
Avui us parlaré d'alguns canvis interns que hem aplicat al torn. Des de sempre aquest torn s'havia caracteritzat per després d'un servei important i estressant parlar-lo. Sovint es fa durant la mateixa guàrdia o si s'ha fet molt tard ho deixem per la guàrdia següent. No és res preestablert ni pautat de cap manera. És algo que a la majoria ens demana el cos, per tal de conèixer que s'ha fet en diferents moments del servei, entendre'l també en forma global i finalment aprendre d'errors propis i aliens. Tot això és després, però i abans?
Com ja us vaig explicar fa algunes setmanes, des de mitjans de juny generalment pel matí els GRAFs ens fan una petita sessió meteo, on s'espera que puguin aparèixer incendis i de com s'espera que pugui ser la seva evolució. L'evolució d'aquesta reunió de coneixement de la situació "forestal" del dia ha estat una cosa natural. En cada moment s'hi han anat afegint (sempre que hi hagi alguna "situació" poc coneguda cal definir-la) detalls de com és l'evolució esperada d'un foc topogràfic o d'entrada de sud, o de nord... en el lloc on el mapa ens marca el perill. Per tant acabem fent una previsió d'on podem tenir l'incendi i com cremarà.

I des de fa molt poc, abans d'esmorzar ens reunim els que estem de guàrdia a la sala de formació per tal de conèixer les novetats internes del parc (Això ho hem copiat del torn B). Que si un camió està pendent de canvi de neumàtics i cal sortir amb un altre, que si la nevera està espatllada, o que si no hi ha suficients emissores forestals i entre tots busquem la manera de complir amb la incomplible INT de foc forestal, també es comenta algun servei d'algun torn anterior per si queda alguna cosa pendent, la nova tongada de formació, de la revisió mèdica, etc,  i en general, ens posem al dia de com estan les coses.
També parlem de la pràctica que toca aquell dia, sobre si és novament de foc forestal, quan a Lleida fem de tot i el foc forestal només és una petita part... per tant temes sanitaris, de rescat urbà o d'instal·lacions (gas, aigua, electricitat) també caldria revisar-los durant l'estiu.

En aquest sentit la casa sòl es preocupa de cobrir-se les espatlles. Segurament en algun moment o altre justificarà (on, no ho sé) que els bombers durant la guàrdia fem pràctiques de foc forestal, repassant el protocol d'atrapament al camió (que és incomprensible i erroni) o l'ús de moto-serres (fins que algú es talli), o pràctiques amb la motobomba (i el risc que et caigui al peu pujant i baixant-la o de caure del sostre del camió en agafar els manegots).
I és que segueixo sense entendre com la disposició d'eines als camions segueix com la dels últims 30 anys. Les caixes d'eines a la part superior dels armaris (com si no les utilitzéssim mai), les motos-serres ben altes i ben endins (per fer patir l'esquena), els monitors pesats també al capdamunt dels armaris, o algun "pro-pack" a l'estant de més amunt.

En tot cas, tot això son qüestions que comentem als briefings de torn. Per una banda, en els dies de risc amb els GRAFs parlem dels condicionants i comportaments del que s'espera a foc forestal i a nivell més intern de totes aquelles coses que ens interessen respecte als vehicles i la planificació de les feines del dia.
Tot això son coses que s'haurien de fer des del primer dia en que es va obrir un parc de bombers. En realitat la gent no té una gran motivació. Les baixades de sou i disminució de pagues no ajuden, i menys si t'imposen guàrdies a l'estiu, però per sort la gent és suficientment responsable com per com a mínim mostrar interès per la seva seguretat. Perquè és del que estem parlant. Seguretat. A mi si el foc va amunt o avall m'és igual, si crema molt o poc també.  Si crema molt faré unes coses i si crema menys en faré unes altres. En el fons, el que busco, o el que busquem, és que el foc no ens sorprengui, si sabem on estem, què tenim i què podem fer amb tot el que tenim a l'abast farem fins on es pugui. Si no s'arriba serà perquè no es pot. Tampoc pot pretendre ningú que anem a prendre mal. Aquesta és la diferència que ens dóna el coneixement. Conèixer els límits. Si no els sobrepassem anirem be.

dimarts, 12 d’agost de 2014

qui vol una mica d'Ebola?

La pregunta és una mena de repte. Algú dels que esteu llegint aquest post s'oferiria per col·laborar en el transport d'un pacient amb Ebola? Guardeu la resposta, que al final us la tornaré a formular. Haureu modificat la vostra resposta?

Be, potser primer hauriem de veure què comporta l'Ebola per la gent que està al voltant d'un pacient d'aquesta malaltia (pràcticament mortal).

En primer lloc, independentment en si és molt o poc contagiosa, el problema que hi ha és que si et contagies solament sobreviu 1 de cada 10 malalts. Això fa que sigui molt perillós. És un dels dos factors de la formula del risc. RISC = probabilitat x conseqüència. La conseqüència és un valor molt penalitzat, per tant per contrarestar-lo hauriem de baixar molt la probabilitat.
Ja coneixem que les conseqüències son fatals. Però què li passa al pacient? perquè ens podem contagiar i com?
Simptomàticament ens trobem amb una fase inicial de febre, dolors musculars, d'articulacions i cefalees...
posteriorment hi ha la fase on apareixen erupcions (sanguinolentes) per tot el cos i sagnat per ambdós extrems del tub digestiu (boca i anus), també vòmits i diarrees que contenen sang. L'evolució acostuma a ser a pitjor i es produeix la mort per xoc hipovolèmic.

Així doncs, la probabilitat la disminuirem si evitem el contagi, i caldrà seguir una sèrie de mesures:
El contagi, pel que ens diuen és per contacte directe amb els líquids segregats pel pacient. Per tant cal evitar tot contacte amb la sang, orina, vòmits, secrecions, femtes... i això com es fa? ens posem dins d'una bombolla de plàstic? Doncs més o menys seria això.
La teoria envers el contagi per mitjà dels líquids ens diu el següent. Aquesta malaltia es propaga només a través de l'anomenada gota de transmissió (traducció literal de l'americà, no és cap terme mèdic oficial) quan les persones infectades estosseguen o tenen un esternut, alliberen gotes a l'aire que després es podrien aspirar per una altra persona. Per la seva gran grandària, les gotes arriben només uns tres peus (0,9 metres) abans de caure a terra.

Si el contagi fos aeri, llavors les transmissions en l'aire, és a dir petites partícules d'aerosols procedents de la respiració podrien ser inhalades per més persones. Aquestes partícules poden surar en l'aire i recórrer una distància molt més gran que les gotes.
Així doncs, la protecció més efectiva és la de l'aillament del pacient. Però evidentment algú l'ha de tractar, l'han d'alimentar, netejar, etc... i en el cas americà i espanyol se l'ha transportat.
Dr Oliver Johnson a la unitat d'aïllament de Ébola a la capital Freetown.
En detall sembla que portin com una sobremàscara de plàstic per protegir la mascara de filtre.

Què hem vist? què podem deduir d'aquestes imatges?
Si mirem bé les imatges anteriors, la gent que tracta els malalts d'Ebola a Àfrica porten ulleres, bates i davantals de plàstic, guants, mascara facial en diferents capes (potser en plàstic).

El transport aeri de repatriació dels pacients (en els americans sabem que ha estat així i se suposa que a l'espanyol també) anaven connectats a un monitor de pressió arterial, amb respiració per màscara d'oxigen i medicació intravenosa de medicaments contra les nàusees i segurament sèrum fisiològic. En el cas americà el vàter era una galleda de plàstic al costat de la llitera. Per tant el que es feia era una atenció de suport al malalt.

Si entrem en més detalls del transport, el americans disposen d'una "Aeromedical Biological Containment System" (Sistema de contenció biològic aeromèdic), és una mena de tenda de campanya gruixuda, de plàstic transparent amb una pressió negativa, subministrament d'aire amb filtre HEPA i dissenyat per mantenir la resta d'habitacle lliure d'infeccions. Va ser construït per al transport dels pacients durant el brot de SARS de 2003, però mai ha estat utilitzada. Aquesta seria la seva primera prova real. I és una de les quatre "ABCS" que hi ha al país, equipada amb tot el necessari per transportar i alhora tractar les persones exposades a virus molt perillosos.
Ara anem a parlar del què hem vist a les imatges emeses per les televisons sobre el transport del pacient espanyol:

Principalment em va sorprendre veure gent molt equipada i d'altra menys, amb funcions que curiosament no seguien el mateix precepte de protecció-risc. La resta de detalls, pel que podem veure en comparació als americans, doncs possiblement no anem tant malament. La càpsula (i desconec aquest tema totalment) sembla una de les que probablement hi ha als hospitals per malalts infecciosos. I no podem pretendre (ho podem somiar) tenir-ne una adaptable a l'interior d'un avió. En tot cas, si que es podria disposar d'una ambulància específica (planificada) per aquest tipus de transport, per a portar pacients infecciosos d'un hospital qualsevol cap a l'hospital de referència de Madrid o en el nostre cas, el Clínic.
 
Altres detalls son: l'home que obre la porta de l'avió des de l'interior no porta protecció (ni ulleres, ni màscara, ni gorro, etc). Després veiem als de l'exèrcit (sobre el vehicle verd que fa de transportador) que porten vestit taronja (millor que el blanc), mentre que el personal sanitari utilitza el vestit blanc amb ulleres i mascara (no sabem si és el model FFP3 o FFP2 -ambdues aptes per partícules i aerosols-)
Curiós el detall de la motxileta.
Observeu també el detall de l'encintat a canells i cara.
Tot això em fa pensar que no hi havia un criteri únic a l'hora de decidir quin era l'equip de protecció que calia utilitzar. Per la perillositat que hi ha en tot plegat (conseqüència) crec que val la pena disminuir al màxim (dins la lògica) la probabilitat de contagi, per tal de mantenir el RISC en un valor acceptable.
Detall de l'interior de l'avió de l'exèrcit espanyol.
Ho podeu comparar amb les imatges dels mitjans americans.
Imatge del diari Segre de diumenge 10/8/14
Al 112 de Reus, un furgó i un remolc d'atenció a múltiples víctimes
I a Catalunya, que?
De vestits de protecció de nivell II (que així anomenem a bombers) n'hi ha. A bombers tenim els taronja i els blancs (imatge inferior), els Mossos tenen els blancs (els que fan investigació), també en disposa l'exèrcit (tot i que aquí no hi ha pràcticament casernes operatives),... a més que al 112 de Reus hi ha un vehicle del 061 que es pot utilitzar per descontaminar gent (segur que porta vestits). També (i ara parlo de bombers) hi ha guants de nitril, les màscares (que son les mateixes que per anar a foc) de pressió positiva, i addicionalment els vestits de nivell III (aptes també per gasos) guardats en els 4 furgons de Risc Químic i a Ascó (crec que també a Mora i potser en algun parc més).
Feu-lo gran per veure les diferents característiques tècniques.
El problema no és els vestits, en aquest sentit segurament estem molt be. Tenim vestits taronja (de millor protecció que els blancs) a pràcticament tots els camions de bombers, que complementats amb les màscares (connectades a l'ERA) i les botes ens ofereixen molt bona protecció. Això si, és un tipus de servei que és lent i cal planificar-lo molt i molt be.

Ara us torno a formular la pregunta:
Qui de vosaltres s'oferiria per col·laborar en el transport d'un pacient amb Ebola?
Heu modificat la vostra resposta?
Va, deixeu els vostres comentaris. Feu-ho amb respecte i identifiqueu-vos encara que sigui amb un pseudònim, per si algú o jo mateix us contestem.


Algunes de les fonts d'informació han estat les següents:

http://news.nationalgeographic.com/news/2003/04/0409_030409_sars.html

Read more: The Daily Tribune News - Phoenix Air plane returns after transporting Ebola patient (http://www.daily-tribune.com/view/full_story/25545555/article-Phoenix-Air-plane-returns-after-transporting-Ebola-patient?instance=homefirstleft)


Ebola arrives in Europe as battle continues in Africa (http://www.itv.com/news/update/2014-08-07/ebola-arrives-europe-as-fight-continues-in-africa/)

Agraïment:
A l'Iñaki Feliu (Voluntari Creu Roja. Bomber Voluntari GEM i eventual etern al ICS i SEM...) pel seu temps, aquest cap de setmana l'he bombardejat a preguntes i consultes.

I si em permeteu, una broma final:

dilluns, 4 d’agost de 2014

Hauria de ser temps de canvis (3ª part)

Aquests primers dies d'agost podrem fer un petit resum per a dir que gràcies a que la climatologia ens ha estat favorable, i que sols hi ha hagut una entrada de sud, no excessivament prolongada, i seguida de pluges primer sectorials (amb llamps a la resta) i pluja general l'última setmana de juliol, es podria dir que des del punt de vista forestal hem salvat tant el juny com el juliol...
Això no vol dir que no s'hagi treballat... hi ha hagut incendis, focs petits i conats. Per les tempestes han produït molts inicis de foc produïts per llamp. Aquí hem pogut veure com alguns patrons de comportament de foc no s'han acabat d'ajustar a l'esperat i també com alguns llamps han caigut al fons de la vall enlloc de a les parts altes. Tenim els exemples de l'incendi de Tivissa, el del Perelló causat per una hèlice d'un molí de vent, l'episodi de llamps de mitjans de juliol. També incendis agrícoles a la Segarra i al Segrià durant els corresponents dies de sega. Tot això, amb més encert o menys ho hem salvat.
Foto del que podria ser la nova jaqueta forestal (en proves)
Per altra banda hi ha el tema pendent de la jaqueta EPI forestal. Jo he pogut sentir algunes crítiques al respecte. Algunes son de calaix, altres son de ruc. No podem criticar que ens "donin" un equip de protecció. És una eina per la nostra seguretat i així ens ho hem d'agafar. Per tant torno a dir, és de rucs posar-s'hi en contra. Però per altra banda hi ha l'operació de maquillatge de la casa en favor de dir que si que es compra material pel bombers. Aquesta jaqueta no substitueix la manca de pantalons, ni de camises ni de samarretes que tenim. Tampoc la manca de mànegues de recanvi, ni la ABSÈNCIA ABSOLUTA d'arena absorbent (que utilitzem als vessaments i accidents de transit). I ha coincidit amb la notícia (i màrqueting) de la compra de 4200 equips complerts (jaqueta i sobrepantaló amb arnés interior).
El Govern adquireix 4.225 equips de vestuari d'intervenció per al Cos de Bombers de la Generalitat - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya
-http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=273557&idioma=0
Mapa de temps de resposta bomberil (en vermell les zones deficients).
Font: Pla Director de 2003
Ara bé, no tot a l'estiu ni en aquesta vida és el foc forestal. Seguim anant a incendis de vivenda, d'indústria i accidents. A més de fuites de gas, d'aigua, ascensors i multiserveis varis de les grans ciutats. I alhora cal cobrir tot aquell territori que els parcs de bombers voluntaris han deixat de cobrir. Potser hauria de ser hora que comptéssim el temps de resposta que donem als accidents. Els temps que triguem bombers, ambulàncies i policia no se'n parla a la carta de serveis.

En aquests sentit hi ha zones perfectament cobertes, com pot ser una bona part de la Regió de Girona (REG) i la del Camp de Tarragona (el Baix Camp disposa de 3 parcs de professionals), però a la Regió de Lleida estem a l'altre extrem. En aquest moment triguem 1 hora a anar fins la zona que va de Serós a Maials o pitjor encara, a la comarca de les Garrigues no hi ha cap parc de professionals!.
Aquests primers dies d'agost, més centrals de l'estiu, i en caps de setmana és normal que hi hagi poca disponibilitat de la gent dels parcs de voluntaris, i que si li sumem que a menys que sigui una urgència a la mateixa població possiblement acabin no autoactivant-se, doncs ens trobem que la casa disposa d'un grapat de camions (si a Lleida hi ha 26 parcs de voluntaris això correspon a una cinquantena de vehicles) parats.

Doncs be, què hi fem realitzant les guàrdies d'estiu al "nostre" parc?, que hi fan dues esquadres forestals a parcs com Lleida, Mollerussa i Balaguer?. Segurament podem donar millor servei si obrim parcs com Borges, Pons o Oliana que estan en eixos de comunicació importants i permetrien arribar als serveis amb menor temps i per tant donant millor qualitat operativa al ciutadà. No pot ser que perquè bolqui un tractor a una població rural d'una comarca X hagin de sortir els vehicles de bombers de la comarca contigua quan a 5 quilòmetres hi ha un camió de bombers aturat i sense ningú que hi hagi de pujar.
penseu en això, no en els vostres interessos
Ala, ja teniu tema per debatre. Els uns pensant que si els vull fer fora (perdoneu, però us esteu excloent vosaltres mateixos) i els altres per posar sobre la taula el tema de la mobilitat (que es pot entendre i agafar des de moltes maneres), però segurament és millor això que arribar als accidents una hora tard. Si jo tinc un accident i necessito ajuda vull que aquesta vingui ràpid. No em servirà l'excusa que els voluntaris no podien sortir i els professionals tenien una hora de camí. Tots aquests condicionaments els coneixem, i per això va sent hora que aquestos que cobren tant i manen tant (els de la cúria vull dir) prenguin les decisions que toca prendre, en favor del ciutadà.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!